La sociologia és la ciència general de la societatSegons el sociòleg estatunidenc Kingsley Davis. i, per tant, la més fonamental de les ciències socials. Estudia la realitat social contemporània com el producte d'una sèrie de processos històrics anomenats, en conjunt, modernitat; i que inclou la creació de l'estat liberal, les revolucions científica i industrial, el nacionalisme, el moviment obrer, el colonialisme i la descolonització, la globalització, i el neoliberalisme, entre d'altres. Se centra en aspectes com la política, el gènere, la raça, la ciència i la tecnologia, el crim, la desviació, o el treball. És difícil, no obstant això, elaborar una definició tècnica de la sociologia, ja que com a disciplina es va originar i desenvolupar en el context dels mateixos processos històrics que estudia i, aleshores, és un corrent de pensament en constant evolució.
Fou constituïda al pels anomenats pares de la sociologia: Karl Marx, Émile Durkheim i Max Weber. Les seues obres trencaren amb la tradició liberal en filosofia i promulgaren l'estudi empíric de la realitat social.Giddens, A (2006) 'Capítol 22: El desenvolupament de la teoria sociològica" a Sociologia, Cambridge: Polity Segons aquests pensadors, els fenòmens socials són construccions socials, és a dir, en comptes d'estar regits per principis morals abstractes i universals, són el producte de processos històrics complexos i concrets. Les principals contribucions al pensament social d'ençà el han estat vinculades a la sociologia, amb les obres de Georg Simmel, Alexis de Tocqueville, Antonio Gramsci, Louis Althusser, Theodor Adorno, Walter Benjamin, Herbert Marcuse, Michel Foucault, Pierre Bourdieu; i, en l'actualitat, Bruno Latour, Donna Haraway, Judith Butler, Anthony Giddens, Zygmunt Bauman, Ulrich Beck, Manuel Castells o Slavoj Zizek.
Definició Etimologia i significat El terme sociologia deriva del llatí, d'una banda, amb el prefix socius que vol dir 'companyia' i del sufix logia, d'altra banda, que deriva del grec λογία i que vol dir "estudi de". La sociologia és doncs l'estudi de la companyia, més ben dit, l'estudi de la societat.
La definició de la sociologia com a disciplina de les ciències socials es objecte, com l'economia, de propostes molt variades i cap mena de consens. Les definicions tenen com a hàbit de multiplicar-se segons la biografia emprada. Per això mateix es pot mirar de trobar una definició consensuada a partir de la definició de societat. En termes curts i simples, la societat és l'experiència que l'ésser humà com a individu té amb la resta d'éssers que l'envolten perquè, efectivament, l'ésser humà és social per natura. Per una qüestió o una altra, cap ésser humà viu tot sol. I, en aquest sentit, es veu condicionat per les relacions que manté amb la resta. Sent així, la sociologia és l'estudi de l'ésser humà en la seua vessant col·lectiva.
Això ens porta a reprendre el camp de les ciències socials. En tant que "socials" estudien la societat i, per tant, podríem dir que la sociologia és simplement un angle d'estudi de la societat, així com les ciències polítiques o l'economia són dos altres angles d'estudi de la societat. És a dir, mentre que l'economia estudia la gestió dels recursos en col·lectivitat i les ciències polítiques estudien les preses de decisions en col·lectivitat, la sociologia estudia el comportament humà en col·lectiu.
Dit això, la sociologia és una disciplina pròpiament occidental i ben sovint s'acostuma a definir-la pel seu contrari. Des d'aquesta perspectiva, la sociologia seria l'estudi de les societats industrials i l'antropologia, el de les societats no industrials. Tal com hem dit, la sociologia és una disciplina pròpiament occidental; i per això aquesta mena de definició és eurocèntrica, atès que altres societats no occidentals però industrialitzades utilitzen l'antropologia en comptes de la sociologia.
Això és així perquè la sociologia neix com a resposta a la Revolució Industrial i a la introducció dels ideals il·lustrats vers el i . Aleshores els filòsofs del coneixement entren en una dinàmica pròpia de la divisió del treball propugnada per l'Adam Smith i, en consonància amb això, pensen que els canvis són tan radicals i diferents que cal una disciplina a banda que permeta comprendre'ls. De tot això neix la sociologia.
En darrer terme, la sociologia s'ha intentat definir a través dels seus autors, de les seues escoles i la seua metodologia. Tanmateix, cap d'aquestes definicions són útils i servibles per a una descripció de l'objecte de la disciplina perquè es prenen opinions i desorienta les definicions cap a pensaments. Per conservar, doncs, una definició de l'objecte i no del subjecte, la sociologia es definix com la ciència que estudia l'home comú al seu entorn modern. Una definició a partir dels autors, però, permet fer una anàlisi cronològica de l'evolució de la sociologia, cosa que tot seguit presentem.
Comte
miniatura|upright|Auguste Comte (1798–1857) El terme sociologia fou encunyat per primer cop, l'any 1780, per l'assagista francès Emmanuel-Joseph Sieyès, en un manuscrit. "Sociologia" fou definit, no obstant això, més avant pel filòsof francès de les ciències Auguste Comte, el 1838, que el popularitza malgrat que la seua institucionalització és encara més tardana. Comte, en coherència amb el positivisme, utilitzà el terme com a sinònim de "física social"; perquè pensava que calia una disciplina científica sobre la societat i, per tant, la seua física social cal incloure-la en l'esquema del coneixement. El terme és, tot seguit, apropiat per altres pensadors i científics, com ara l'estadista Adolph Quetelet. Comte s'esforçà a unificar la història, la psicologia i l'economia a través de les ciències de l'enteniment social. Una proposta epistemològica que s'acaba traduint a Curs de filosofia positiva (1830-1842) i a Discours sur l'ensemble du positivisme (1848).Copleson, Frederick S.J. 1994 . A History of Philosophy: IX Modern Philosophy. New York: Image Books. p. 118.
Comte donà un impuls potent al desenvolupament de la sociologia. Un impuls que donà fruïts a les dècades posteriors del . I, així i tot, aquesta afirmació no és assignar als sociòlegs francesos com Durkheim un estatut de devots del positivisme. Però insistint en la irreductibilitat de cadascuna de les ciències bàsiques de Comte i cap a la ciència particular que pressuposava la jerarquia comtiana, tot emfasitzant en la naturalesa de la sociologia com a estudi científic dels fenòmens socials, Comte col·locà la sociologia al mapa. Concretament, els inicis es poden remuntar molt més enllà de Montesquieu, per exemple, a Condorcet, per no parlar de Saint-Simon, l'immediat predecessor de Comte. Però allò que és clar és un reconeixement de Comte per la sociologia com a ciència particular, amb un caràcter propi, fet que portà Durkheim a considerar-lo com el pare o fundador d'aquesta ciència, malgrat que Durkheim no acceptà la idea dels tres estadis i el criticà.Frederick Copleston, A historiy of Philosophy: IX modern Philosophy (1974), p. 188
Marx
miniatura|upright|Karl Marx (1818–1883)
Tant Comte com Karl Marx es proposaren de desenvolupar sistemes científicament justificats arran de la industrialització i la secularització a Europa, empesos per diversos moviments clau en filosofia de la història i la ciència. Marx rebutjà el positivisme comtià, però mirà de desenvolupar una "ciència de la societat", malgrat que en cap moment no es designà a ell mateix com a sociòleg i la seua associació com a sociòleg és posterior. Segons l'Isaiah Berlin (1967), encara que Marx no es considerara ell mateix com a sociòleg, se'l podria considerar com un "vertader pare" de la sociologia moderna, "en la mena que qualsevol pot reclamar-ne el títol".Berlin, Isaiah. 1967 . Karl Marx: His Life and Environment (3rd ed.). New York: Time Inc Book Division.
El fet principal de la teoria de Marx fou la conclusió principal d'haver donat respostes clares i unificades, en termes empírics familiars, a aquelles qüestions teòriques que més ocupaven aleshores la ment humana i haver-ne deduït clares directives pràctiques sense crear vincles artificials. El tractament sociològic dels problemes històrics i morals, que Comte i després d'ell, Spencer i Taine, havien discutit i esquematitzat, es convertiren en un estudi precís i concret únicament quan l'atac del marxisme militant fes de les seues pròpies conclusions un tema ardent, fent de la recerca d'evidència més zelosa i l'atenció al mètode més intensa.
Spencer
upright|miniatura|Herbert Spencer (1820–1903)
Hebert Spencer (1820-1903) fou un dels més sociòlegs més cèlebres i influents del . S'estimà que aconseguí vendre prop d'un milió de llibres mentre estigué viu, més que cap altre sociòleg de l'època. La seua influència fou encara més forta que qualsevol altre pensador del , incloent-hi Émile Durkheim, el qual definí i tot les seues idees a partir de les de Spencer. La Divisió del Treball a la Societat de Durkheim fou en gran mena un debat ja estès amb Spencer. Actualment sembla haver-hi composició sobre el fet que Drukheim prestà àmpliament les idees de Spencer. Com a biòleg notable, Spencer encunyà el terme de supervivència del més apte. Mentre que les idees marxistes definien un fil de la sociologia, Spencer era un crític del socialisme i un ferm defensor d'un estil de govern de tipus laissez-faire. Les seues idees foren observades estretament pels cercles polítics conservadors, especialment als Estats Units i a Anglaterra.
Branques d'estudi i assumptes de la sociologia Àrees d'estudi L'abordatge que els sociòlegs fan de la cultura pot dividir-se en sociologia de la cultura i sociologia cultural —termes similars no contrastant que no són del tot intercanviables. La sociologia de la cultura és un terme antic i considera alguns tòpics i objectes d'estudi com a més o menys "culturals" que d'altres. La sociologia cultural, en canvi, veu tots els fenòmens socials com a inherentment culturals. La sociologia de la cultural mira de forma general d'explicar certs fenòmens culturals com el producte d'uns processos socials, mentre que la sociologia cultural veu la cultura com una explicació potencial dels fenòmens socials.
Després de la Segona Guerra Mundial, la sociologia que havia nascut a Europa es trasllada als Estats Units on la tasca realitzada per les universitats l'institucionalitzen. A Europa la sociologia no sap eixir de l'àmbit localista i s'hi genera una sociologia per país, pròpia a cada país. En no tenir una perspectiva més global, aquest paper fou assumit pels Estats Units, que l'expandiren; i, en aquesta dinàmica, la sociologia es torna força centrífuga quant a cos acadèmic.
Conseqüentment, sorgixen diverses branques d'estudi, com les que es presenten tot seguit:
Sociologia de la identitat i de la cultura Sociologia de la infància Sociologia del cos Sociologia de l'esport Sociologia del cinema Sociologia de la moda Sociologia de l'art Sociologia de la música Sociologia de la religió Sociologia de la literatura Sociologia de la família i del gènere Sociologia de la desviació Sociologia del llenguatge
Sociologia de l'administració Demografia social Sociologia del Dret Sociologia política Sociologia pública Sociologia de les organitzacions Sociologia dels moviments socials Sociologia de la comunicació Sociologia de les desigualtats Sociologia de la lectura Sociologia de l'educació Sociologia de la sociologia
Sociologia del treball i del consum Sociologia urbana Sociologia de la tecnologia Teoria del desenvolupament Sociologia del coneixement Sociologia de la ciència Sociologia ambiental Sociologia mèdica
Sociologia de la globalització i la modernitat Sociologia digital Sociologia econòmica Sociologia informàtica Sociologia d'Internet Sociologia rural