Astèrix, abans Astèrix el Gal (escrit Asterix en les primeres edicions), és una sèrie de còmics francesa creada el 29 d'octubre de 1959 pel guionista René Goscinny i el dibuixant Albert Uderzo al nº 1 de la revista francesa Pilote. Després de la mort de René Goscinny el 1977, Albert Uderzo va continuar la sèrie en solitari, donant el relleu el 2013 a Jean-Yves Ferri i Didier Conrad. La sèrie té 39 volums a l'octubre de 2021.
La sèrie està situada l'any 50 aC (poc després de la conquesta romana) un petit poble gal d'Armòrica que continua en solitari la lluita contra l'invasor gràcies a una poció màgica preparada pel druida, que dona una força sobrehumana a qui la beu. Els protagonistes són el guerrer Astèrix i el lliurador dels menhirs Obèlix, encarregats pel poble de frustrar els plans dels romans o d'anar a donar suport a qualsevol que demani ajuda contra la República Romana.
Publicada a Pilote de 1959 a 1973, la sèrie va ser publicada paral·lelament com a àlbum de tapa dura, per als primers vint-i-quatre àlbums, primer per edicions Dargaud, després a partir de 1998 per les edicions Hachette i finalment per les edicions Albert René per als deu àlbums posteriors. El 2017, les vendes acumulades dels àlbums, traduïts a cent onze idiomes, incloent-hi el català, el llatí i el grec antic, representaven 380 milions de còpies, el que el convertia o converteix en el còmic més venut del món després del manga One Piece.
La sèrie és sobretot humorística i parodia sobretot la societat francesa contemporània a través dels seus estereotips i regionalismes, així com de tradicions i costums emblemàtics de països estrangers a través de la seva transposició a temps antics. La comèdia de l'assaig és molt present,sobretot amb l'enfonsament periòdic dels pirates. El disseny és semirealista, fortament inspirat en l'escola Marcinelle.
Sinopsi
La llegenda i el mapa de la Gàl·lia esmentats anteriorment van ser eliminats de l'àlbum Astèrix a Itàlia publicat el 2017 sense que l'editor, Hachette, en donés una explicació. Aquest últim va reaparèixer a l'àlbum La filla de Vercingetòrix, publicat el 2019.
Aquest poble gal d'Armòrica resisteix a l'invasor gràcies a la poció màgica preparada pel druida Panoràmix, que dona temporalment una força sobrehumana a qui la beu.
El còmic se centra principalment en un dels habitants d'aquest poble, Astèrix, un guerrer valent, que utilitza no només la poció màgica sinó també la seva intel·ligència per frustrar els plans de Juli Cèsar i defensar el seu poble de l'invasor.
Llevat del primer àlbum, l'Astèrix està acompanyat en totes les seves aventures pel seu amic Obèlix, l'únic gal per a qui els efectes de la poció màgica han estat permanents des que va caure en un pot de poció quan era petit. Des del cinquè àlbum (La volta a la Gàl·lia), els dos herois estan acompanyats per Ideafix, un petit gos que Obèlix adopta llavors. La sèrie té una tradició d'alternança d'aventures a la Gàl·lia i a l'estranger.
Història Creació de la sèrie
El duet René Goscinny-Albert Uderzo es va formar a principis dels anys 50 i ràpidament va dur a terme nombrosos projectes conjunts dins de l'agència World Press, fundada per Georges Troisfontaines. La seva primera col·laboració va donar lloc a la creació d'una sèrie d'humor, Oumpah-Pah le Peau-Rouge,que no van aconseguir publicar. Georges Troisfontaines els va encarregar llavors una columna sobre com comportar-se bé al món, titulada Qui té raó?, que va col·locar al setmanari femení Les Bonnes Soirées publicat per Dupuis. Uderzo la va il·lustrar de 1951 a 1953 però Goscinny, cansat del tema, va deixar de proporcionar textos l'any 1952. El duet també va crear la sèrie Jehan Pistolet publicada al suplement juvenil de La Libre Belgique de 1952, després Luc Junior, publicada al mateix revista de 1954. miniatura|upright=1.4| Els habitants del poble d'Astèrix i els seus aliats, entrant en un campament romà (Astèrix a Còrcega). Mural en una paret a la rue de la Buanderie de Brussel·les.
El 1956, Goscinny i Uderzo, acompanyats pel guionista Jean-Michel Charlier i Jean Hébrard, van deixar World Press per fundar les seves pròpies agències de premsa i publicitat, Édifrance i Édipresse. L'any 1959, el publicista François Clauteaux llança Pilote, un diari per a nens finançat per Radio Luxembourg, i demanà als quatre socis d'assegurar la part d'historieta del nou periòdic. Uderzo i Goscinny primer proposen adaptar el Roman de Renart i es fan uns taulers per a la maqueta del diari. Però el dibuixant, Raymond Poïvet, els explica que el dibuixant Jean Trubert ja ha realitzat una historieta sobre la mateixa temàtica per al diari Vaillant. Decebuts, el duet busca una nova idea.
Dos mesos abans de la publicació del diari, es reunien a l'apartament d'Uderzo a Bobigny, davant del cementiri de Pantin.Site du journal le Figaro, page Culture article "les 50 secrets d'Astérix, consulté le 30 janvier 2019 Goscinny pensa en una cinta procedent del “folklore francès” i li demana a Uderzo que enumeri els grans períodes de la història de França. Aquest darrer comença amb el Paleolític i després passa als gals, període que és evident perquè no s'havia vist mai als còmics. En poques hores, els dos amics creen el poble gal i els seus habitants. Goscinny s'imagina un personatge intel·ligent, amb un enquadrament petit, que pren la visió oposada als herois habituals del còmic de l'època Per satisfer les seves preferències com a dibuixant, Uderzo li va afegir un segon paper amb una mida imponent que, de comú acord entre els autors, es va convertir en repartidor de menhirs. Astèrix i Obèlix havien nascut.
La sèrie integra el diari Pilote a temps per al seu llançament 29 d'octubre de 1959. El primer número va vendre 300.000 còpies i la història titulada Astèrix el Gal va convertir la sèrie en una de les més populars entre els lectors. Malgrat aquest èxit, el diari es va quedar ràpidament sense diners i, per sobreviure, va ser comprat per un franc simbòlic per Georges Dargaud, juntament amb la sèrie que el conformava.
Una sèrie en creixement miniatura|Preu de l'èxit: el primer satèl·lit francès es diu Astèrix. A partir de l'èxit d'Astèrix el Gal, els autors segueixen amb un segon relat titulat La falç d'or, publicat l'11 d'agost de 1960 a Pilote. És la primera vegada que els dos herois s'allunyen dels voltants del poble, per anar a Lutècia per comprar-hi una falç nova per al druida Panoràmix. També és en aquest episodi on el bard és deixat de banda per al banquet final, amordaçat i lligat a un arbre pels seus amics que no suporten el seu cant, escena que es tornarà recurrent en els diferents àlbums d'Astèrix El 1961, Hachette publica un primer àlbum de la sèrie a la “Col·lecció Pilote”, que cobreix tota la història dAstèrix el Gal. El llibre va vendre llavors 6.000 exemplars El mateix any s'inicia la publicació de la tercera història, Astèrix i els gots, a Pilote. Aquesta és la primera vegada que Astèrix i Obèlix s'aventuren fora de la Gàl·lia.
Havent esdevingut la sèrie insígnia del diari, les aventures dels gals ocupen quasi contínuament el lloc privilegiat de l'última pàgina durant quatre anys, del 1961 al 1965. Astèrix gladiador, quart àlbum de la sèrie, va aparèixer a partir del març de 1962 i va marcar l'aparició d'un nou gag recurrent. Uderzo i Goscinny fan un cop d'ull a Victor Hubinon i Jean-Michel Charlier i la seva sèrie Barbe-Rouge, també publicada a Pilote, fent que Astèrix i Obèlix es creuin amb una tripulació de pirates, el vaixell dels quals naufraga sempre. Les vendes d'àlbums van explotar: aquesta quarta opus va arribar a les 150.000 còpies venudes el primer any, mentre que les primeres reimpressions van augmentar el nombre d'àlbums posats al mercat. L'èxit d'Astèrix va molt més enllà del marc de les historietes: diversos diaris seriosos de renom comencen a interessar-se per la sèrie durant l'estiu de 1965, mentre que el mateix any, el primer satèl·lit francès llançat a l'espai és batejat extraoficialment com Astèrix pels seus dissenyadors.
La història següent, titulada La volta a la Gàl·lia, que va començar a aparèixer el febrer de 1963, és una caricatura dels regionalismes francesos. També és l'entrada d'un personatge important de la sèrie, Idèfix el gos, que segueix Astèrix i Obèlix al llarg de l'aventura sense que se n'adonin fins a l'última vinyeta Es posa en marxa un concurs a les pàgines de Pilote per batejar-lo.
L'estrena de la pel·lícula Cleòpatra, l'any 1963, un dels èxits més cars de la història del cinema, amb la presència d'Elizabeth Taylor en el paper principal, inspira els dos autors amb el tema de la sisena aventura de la sèrie, Astèrix i Cleopatra, en què els dos herois viatgen a Egipte en companyia del druida Panoràmix. L'anunci a Pilote de la publicació d'aquesta nova aventura, així com la portada original del àlbum, parodien el cartell de la pel·lícula de Mankiewicz.
L'any següent, El combat dels caps va ser, segons Le Figaro una burla de la campanya electoral presidencial, però també va evocar, encara segons el diari, un tema més seriós: el col·laboracionisme durant la Segona Guerra Mundial, en assimilar el gal·loromans als francesos que van fer un pacte amb els ocupants alemanys
Un gran èxit miniatura|esquerra|Astèrix editat per Rombaldi. L'aventura Astèrix a Bretanya, publicat a Pilote a partir de setembre de 1965, confirma l'èxit creixent de la sèrie: la tirada inicial de l'àlbum ascendeix a 400.000 còpies, és a dir, el doble de l'àlbum anterior. Paral·lelament, la direcció de Pilote va adoptar el subtítol “el diari d'Astèrix i Obèlix” per al seu setmanari, assenyalant així el lloc preeminent de la sèrie amb els lectors. L'any següent, en la novena aventura, Astèrix i els normands, aquests últims desembarquen a la Gàl·lia amb nou segles d'avantatge sobre la realitat històrica. Les vendes d'àlbums, literalment, es disparen i 1,2 milions són venuts en dos dies.
El primer personatge femení de gran importància, Falbala, va fer la seva aparició el mateix any que va començar la publicació de la desena aventura, Astèrix legionari. El relat següent, L'escut arvern, publicat ja el juny de 1967 aborda de nou el tema de la col·laboració sota l'ocupació.
A finals de 1967 va sortir a les pantalles la primera adaptació de dibuixos animats de les aventures d'Astèrix. Astèrix el gal, produït pels estudis Belvision sense el coneixement dels dos autors de la sèrie i amb la complicitat de Georges Dargaud, va reunir 2.415.920 espectadors, contribuint així a donar a conèixer les aventures de la Gàl·lia a un públic encara més ampli. Mentre a Belvision es produeix una segona adaptació, basada en el àlbum La falç d'or, Uderzo i Goscinny aquesta vegada s'oposen al seu veto i aconsegueixen convèncer Dargaud perquè financi un projecte més ambiciós, l'adaptació dAstèrix i Cleòpatra, un llargmetratge del qual supervisaran tota la direcció artística. Quan es va estrenar el 1968, la pel·lícula va tenir un nou èxit, amb prop de dos milions d'entrades a taquilla.
Al mateix temps, el duet Goscinny-Uderzo va continuar escrivint noves aventures: els autors es van inspirar en l'actualitat per escriure el guió dAstèrix als Jocs Olímpics, en aquest cas els Jocs Olímpics d'Estiu de 1968 celebrats a la ciutat de Mèxic. Aquesta història permet a Albert Uderzo demostrar el seu talent com a dibuixant realista a través de la representació de les ciutats d'Atenes i Olímpia. L'àlbum també aborda un tema controvertit en el moment de la creació de la sèrie, la qüestió del dopatge, plantejat per l'ús de la poció màgica. L'elevat import dels seus impostos, a causa de l'èxit de la sèrie, els hauria inspirat l'escenari dAstèrix i el calderó, tretzè episodi d'Astèrix.