Shanghai (xinès: 上海, pinyin: Shànghăi), també coneguda en català com a Xangai o fins i tot com a Xanghai, Xangkhai o Xang-Hai (en desús), és la ciutat més poblada del món i la seva metròpoli és la segona més habitada de la Xina, per darrere de la megalòpoli de Chongqing. Situada al sud del delta del Iang-Tsé, ocupa una superfície de 6.340 km² i la seva població era de 24,3 milions d'habitants l'any 2021.
Administrativament, Shanghai és un dels quatre municipis de la República Popular de la Xina, tots administrats directament pel govern central del país. Shanghai és la capital econòmica de la Xina i compta amb més de 4.800 gratacels.
L'àrea on se situa la ciutat va ser colonitzada i assentada per als refugiats que fugien dels mongols cap al 960-1126 aC. En 1842 es va signar el tractat de Nanjing en què el port de Shanghai s'obria al comerç occidental després de ser capturada pels britànics durant la Primera Guerra de l'Opi. Tant orientals com occidentals van conviure a Shanghai afavorint un ric intercanvi cultural, encara que la població occidental va començar a abandonar la zona al començament de la Guerra del Pacífic, l'any 1941. Van fugir definitivament amb l'arribada al poder dels comunistes, que expropiaren i nacionalitzaren l'economia local i de tota la Xina. Va ser un punt neuràlgic sota el poder de Mao, Shanghai va experimentar un espectacular creixement econòmic i turístic durant la dècada del 1990, i va ser seu de nombroses empreses multinacionals i d'avantguardistes gratacels. L'any 2005 es va fundar el Casal Català de Shanghai. Convertida el 2010 en centre de l'atenció internacional amb l'Expo de Shanghai, actualment és la ciutat més cosmopolita i moderna del país.
Etimologia esquerra|80px|Shanghai escrit en Hanzi|alt=Xangai escrit en Hanzi esquerra|miniatura|Vista de Shanghai Els dos caràcters xinesos que formen el nom de "Shanghai", (上, shàng, i 海, hǎi) literalment signifiquen "al damunt, a sobre" i "mar", respectivament, per la ubicació de Shanghai al costat del mar de la Xina Oriental. L'aparició primerenca d'aquest nom data de la dinastia Song (), quan ja existeix una confluència de rius i una ciutat amb aquest nom a la zona. Hi ha controvèrsies quant a la forma en la qual ha de ser interpretat el nom de la ciutat, però experts en història local diuen que significa "la part alta del mar". Tanmateix, una altra lectura, sobretot en mandarí, també suggereix el sentit de "anar cap al mar", la qual cosa és coherent amb el port marítim de la ciutat.
Shanghai és abreujat en xinès com Hu (沪) o Shen (申). El primer es deriva d'un antic nom de Suzhou Creek, Hu Du (沪渎), mentre que el segon es deriva del nom de Chunshen Jun (春申君), un noble local i venerat heroi del Regne Chu al el territori inclou la zona de Shanghai.
Transcripció al català La transcripció al català d'aquest topònim ha estat fruit de diverses variants històriques i consideracions acadèmiques en català. Als diferents territoris de parla catalana, hi han conviscut formes preeminents com ara la més habitual «Xangai» i el seu gentilici «xangainès» —defensats pel filòleg menorquí Juli Moll i Gómez de la Tía—, atès l'apropament a la pronúncia original en xinès i la seva hac aspirada i no pas muda. Per causa del seu ús habitual, també és la forma triada com a prioritària per la Gran Enciclopèdia Catalana. Una altra variant habitual és «Xanghai», proposada pel filòleg català Joan Coromines i Vigneaux. També hi ha d'altres adaptacions ortogràfiques molt menys comunes, que han patit una elevada catalanització exonímica i que amb el pas del temps no s'han mantingut, com ara la lingüísticament correcta però inviable «Xangkhai» o bé també Xang-Hai (que torna a posar èmfasi en la hac aspirada).
Nogensmenys, en l'àmbit de la toponíma normativa, les dues acadèmies lingüístiques del català, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i l'Institut d'Estudis Catalans, van publicar sengles posicionaments ferms sobre l'adopció de «Shanghai» els anys 2015 i 2018, respectivament. L'IEC, a més a més, va desautoritzar el gentilici «xangainès» i va passar a donar validesa a «de Shanghai», per tal de respectar de manera fideligna l'escriptura en pinyin. Seguint la línia normativa, des del 2021 l'Optimot reconeix «Xangai» com a variant tradicional però encoratja l'ús de «Shanghai». El desembre de 2022 l'IEC va fer públic el Nomenclàtor Mundial, fruit de la feina feta per la Comissió d'Onomàstica de l'institució, en el qual es recullen diversos exotopònims en les seves formes normatives en llengua catalana; entre els quals, el de «Shanghai».
Història miniatura|esquerra|El barri de Pudong de nit Shanghai va començar a cobrar importància com a ciutat durant la dinastia Han quan es van començar a desenvolupar la pesca i la indústria de la sal. Al Shanghai era ja un centre important de la indústria del cotó. El 1553 es va construir la muralla de la ciutat, data que es considera el naixement de Shanghai com a ciutat.
A principis del , Shanghai va esdevenir el principal centre industrial i comercial de la Xina gràcies a la seva situació estratègica, propera al riu Yang-tse, que facilitava el comerç amb occident. En finalitzar la Primera Guerra de l'Opi, el 1842, els britànics van exigir que Shanghai s'obrís als estrangers. Les relacions entre els habitants de la ciutat i els britànics van ser sempre cordials, ja que es basaven en el mutu interès.
El 1920 hi nasqué el partit comunista xinès, i el 1927, ocupada per les tropes de Chiang Kai-shek, sofrí una gran repressió. El 1930, Shanghai va esdevenir un municipi de la República de la Xina. El 1932 i novament el 1937 fou ocupada pels japonesos, que el 1941 anul·laren les concessions estrangeres. Alliberada de l'ocupació nipona el 1945, tornà a la sobirania xinesa. Durant la Segona Guerra Mundial va esdevenir punt de refugi de molts europeus. Va ser l'única ciutat del món oberta als jueus durant aquest període. A partir del 1949 experimentà un extraordinari creixement demogràfic i industrial.
Amb el triomf de la revolució comunista el 1949, la majoria dels estrangers va abandonar la ciutat. També ho van fer alguns empresaris xinesos que van preferir desplaçar els seus negocis a Hong Kong. Després de molts anys d'estancament, gràcies a l'obertura propiciada per Deng Xiaoping, Shanghai va recuperar la seva importància econòmica amb rapidesa i avui dia és un dels motors industrials de la Xina i un dels principals centres financers d'Àsia.
Divisió administrativa miniatura|esquerra|Districtes administratius i comtats a Shanghai miniatura|esquerra|Districte de Huangpu Shanghai és administrativament igual que una província i està dividida en 18 districtes i un comtat. No hi ha un únic districte central a la ciutat, ja que el centre urbà s'estén a través de diversos districtes. Les zones econòmiques i de negocis s'inclouen dins el districte de Lujiazui fins a la vora del riu Huangpu, el Bund i tot el Hongqiao, a la vora oest del Huangpu. La Cambra Municipal i els grans centres administratius estan situats al districte de Huangpu, que també disposa de l'àrea comercial i del famós carrer Nanjing. Altres importants zones comercials i turístiques són Xintiandi i Huaihai al districte de Luwan, i Xujiahui al districte de Xuhui. Moltes universitats de Shanghai es troben a les zones residencials com els districtes de Yangpu i Putuo.
Nou dels districtes governen Puxi o el nucli antic de Shanghai a la vora del riu Huangpu. Aquells nou districtes són coneguts com a Shanghai mateix (上海市区) o el cor de la ciutat (市中心): Districte de Huangpu (黄浦区; Huángpǔ Qū). Districte de Luwan (卢湾区 Lúwān Qū). Districte de Xuhui (徐汇区 Xúhuì Qū). Districte de Changning (长宁区 Chángníng Qū). Districte de Jing'an (静安区 Jìng'ān Qū). Districte de Putuo (普陀区 Pǔtuó Qū). Districte de Zhabei (闸北区 Zháběi Qū). Districte de Hongkou. Districte de Yangpu (26472;浦区 Yángpǔ Qū). Districte de Pudong (浦东新区 Pǔdōng Xīn Qū), situat a la part nova de Shanghai, a l'est del riu Huangpu — del comtat de Chuansha fins al 1992.
Vuit districtes són ciutats satèl·lit, suburbans o rurals: Baoshan (宝山区 Bǎoshān Qū) — comtat de Baoshan fins al 1988. Minhang (闵行区 Mǐnháng Qū) — comtat de Shanghai fins al 1992. Jiading (嘉定区 Jiādìng Qū) — comtat de Jiading fins al 1992. Jinshan (金山区 Jīnshān Qū) —comtat fins al 1997. Songjiang (松江区 Sōngjiāng Qū) — comtat fins al 1998. Qingpu (青浦区 Qīngpǔ Qū) — comtat fins al 1999. Nanhui (南汇区 Nánhuì Qū) — comtat fins al 2001. Fengxian (奉贤区 Fèngxián Qū) — comtat fins al 2001.
A l'illa de Chongming: Comtat de Chongming (崇明县 Chóngmíng Xiàn).
Clima Encara que Shanghai no és directament al mar (la costa és a 40 quilòmetres), la proximitat de la desembocadura del Iang-Tsé (a 20 quilòmetres) fan que la ciutat tingui uns índexs d'humitat elevats durant tot l'any. Té un clima amb estacions marcades. El període de pluges es concentra al maig i a la tardor, amb els monsons. A l'estiu es poden superar els 40 °C i els hiverns solen ser crus.
Geografia miniatura|L'àrea urbana de Shanghai en 2005. Shanghai es troba al delta del riu Iang-Tsé, a la costa est de la Xina i aproximadament equidistant entre Pequín i Hong Kong. El municipi consta de la península entre el Iang-Tsé i la badia de Hangzhou, l'illa de Chongming (la tercera més gran de la Xina) i un gran nombre de petites illes. Està vorejada al nord i l'oest per la província de Jiangsu, al sud per la de Zhejiang i l'est pel mar de la Xina Oriental. La ciutat està dividida en dos pel riu Huangpu, un afluent del Iang-Tsé. El centre històric, el Puxi, es troba al costat oest del Huangpu, mentre que el barri de negocis de la ciutat va emergir a l'est.
La immensa majoria dels 6.218 km² de Shanghai estan coberts per edificis, exceptuant uns petits turons a la part sud-oest, amb una elevació mitjana de 4 metres. El punt més alt es troba a l'illa Dajinshan a 103 metres. La ciutat té diversos rius, canals, rierols i llacs, i és coneguda per la riquesa de l'aigua que brolla de l'àrea drenada del llac Taihu.
Durant els anys cinquanta les autoritats comunistes van construir, a l'antic l'hipòdrom britànic, la plaça del Poble on s'han instal·lat edificis emblemàtics de la ciutat com: l'Ajuntament, el Museu de Shanghai o el Gran Teatre de Shanghai. D'altra banda, a Lujiazui, el CBD de Shanghai, es construiran 50 nous gratacels que se sumaran als 110 d'aspecte futurista que ja hi ha. En aquest districte s'erigeix el Centre Financer Internacional Shanghai Hills, que és l'edifici més alt de Shanghai amb 101 pisos i 492 metres d'alt. Es construí l'any 2012.
Tanmateix, la consciència popular per l'entorn del medi ambient està creixent i la ciutat està invertint en projectes de protecció de l'entorn. Un d'ells és la neteja del riu Suzhou que creua pel centre de ciutat i que es finalitzà el 2008. El govern també està fomentant l'ús d'autobusos i taxis de baix consum, ja que la pol·lució de Shanghai és similar a la de Pequín. Tanmateix, el ràpid desenvolupament de la ciutat durant les últimes dècades la mantenen encara a nivells alts de pol·lució comparables als de ciutats com Los Angeles.
Demografia El cens de 2010 estableix el total de la població de Shanghai en 23.019.148 habitants. És un creixement de 37,53% dels 16.737.734 d'habitants de l'any 2000. 20,6 milions d'habitants (89,3%) són urbans, i 2,5 milions (10,7%) són rurals. Sobre la base de la població de l'àrea administrativa total, Shanghai és el segon més gran dels quatre municipis sota jurisdicció central de la Xina, per darrere de Chongqing, però generalment es considera la ciutat més gran a la Xina, ja que la població urbana de Chongqing és molt menor. , p. 395.