miniatura|upright=1.5|Esquema dels desguassos dels edificis fou un arquitecte català, titulat el 1879 i mestre d'obres des del 1872.
Biografia Era fill de Gabriel Gustà i Regí i de Maria Anna Bondia i Bondia, ambdós de Barcelona. El 1887 es va casar amb la tarragonina Rosa Martorell i Soler, amb qui va tenir dues filles, Maria i Rosa.
El 1887 va publicar una memòria descriptiva de Sant Benet de Bages, i va col·laborar amb Elies Rogent a l'Exposició Universal de Barcelona de 1888, on va construir diversos pavellons efímers, el més important va ser el Palau de la Indústria (del qual l'arquitecte Joan Torras i Guardiola va dissenyar l'armadura parabòlica de la coberta, el Pavelló de les Colònies Espanyoles o el de l'Esenyança.
De la seva primera etapa destaca la casa Josepa Pla al carrer del Carme, 42 de Barcelona (1881), on va fer servir pilars de fosa a la planta baixa, i de la segona etapa, l'antiga Tenència d'Alcaldia d'Hostafrancs (projecte de 1895 acabat el 1915), de caràcter historicista amb elements modernistes.
Va projectar la fàbrica de velluts i panes Arañó, Ventajó i Cía, el cementiri de Sants i la seva capella, i nombroses torres unifamiliars i edificis d'habitatges. La seva pròpia residència al carrer d'Alegre de Dalt (1910) va rebre una menció al concurs anual d'edificis artístics. També se li atribueix la casa Jaume Gustà a Figueres (1926).
Impuls de l'higienisme Després de l'agregació de municipis a Barcelona de 1897, l'Ajuntament de Barcelona va decidir abordar integralment millorar el sistema de clavegueram de la ciutat. Jaume Gustà va ser nomenat, el 10 de març de 1902, responsable del projecte de reforma integral del clavegueram, una tasca que li portaria entre 1902 i 1914. D'aquesta activitat es derivarien canvis fonamentals de les pràctiques de sanejament dels habitatges i en el disseny del clavegueram d'una gran ciutat, com la instal·lació de water close a l'anglesa en lloc de comuna, amb indicació expressa que fos «inodor, amb descàrrega d'aigua i fet de materials inalterables com la porcellana»; a més «havia d'estar en una sala exclusiva, ben ventilada i construïda amb materials impermeables». El fet que incorporés descàrrega d'aigua, no només millorava els aspectes higiènics de l'habitatge, sinó també era necessari per garantir un flux suficient d'aigua pel funcionament del sistema de clavegueram. Aquest punt trobava una oposició pel cost de l'aigua i per l'existència de pous cecs incompatibles amb la nova norma, els quals van haver de prohibir-se a partir d'aquesta reforma. Contra la resistència social i econòmica, Gustà declarava: «Cal fer entendre que tot progrés, que tot perfeccionament, que tot refinament en qualsevol orde, no és un luxe sinó una necessitat». El desplegament total del projecte acabaria comportant indirectament la municipalització de la gestió de l'aigua. Va publicar el conjunt de mesures en dues publicacions:
Unificació dels desguassos a la xarxa de clavegueram de Barcelona, amb una estandardització dels sistema constructiu dels habitatges. Proyecto de saneamiento e higieneización de las casas de Barcelona.
Referències
Categoria:Arquitectes modernistes barcelonins Categoria:Arquitectes municipals Categoria:Mestres d'obres catalans Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Arquitectes nascuts al segle XIX Categoria:Arquitectes morts al segle XX