fou un arquitecte català, nebot del polític i empresari Francesc Gumà i Ferran.
Biografia Titulat el 17 d'abril de 1885, va ser acadèmic de Sant Jordi el 1922.
A Vilanova i la Geltrú va fer la font de la plaça de Soler i Gustems el (1893), el Xalet Miramar o del Nin i va aconseguir que la diputació de Barcelona restaurés el castell de la Geltrú -encarregat a Jeroni Martorell- a canvi de la seva col·lecció de rajoles. A Sant Pere de Ribes va construir l'Hospital del Redós de Sant Josep i Sant Pere (1907) http://www.ribes.org/la-guia/llocs-2/centre-de-ribes/redos-de-sant-josep-i-sant-pere/ i la font http://www.ribes.org/la-guia/llocs-2/centre-de-ribes/la-font/ commemorativa de la canalització d'aigües (1906). A Sitges va construir l'Hospital de Sant Joan http://www.hospitalsitges.cat/patrimoni.html i diverses cases particulars. Juntament amb Antoni Maria Gallissà, va fer el temple parroquial de Sant Esteve de Cervelló. .També fou l'autor de la fàbrica Pirelli de Vilanova.
A Barcelona, va fer en col·laboració amb Josep Maria Jujol la reforma del Palau Savassona com a seu de l'Ateneu Barcelonès (1906), la casa Puig i Colom (1913-14), el magatzem de la Companyia d'Indústries Agrícoles (1918), i la casa Mercè Niqui (1908), al carrer de Balmes, 127, per la qual va guanyar el concurs anual d'edificis artístics.
Fou un gran afeccionat i col·leccionista de rajoles, i tenia una notable col·lecció de ceràmica catalana del al , que va anar formant amb nombroses sortides arqueològiques amb els seus amics Domènech i Montaner i Antoni Maria Gallissà i Soqué. Fruit de la seva passió, va publicar l'important treball Rajoles d'art vidriades catalanes i valencianes (1905).
Quant a la seva trajectòria política, Font i Gumà estigué vinculat a la Lliga Regionalista. Fou diputat pel districte de Vilanova i la Geltrú - Sant Feliu de la Diputació de Barcelona. El 1922 fou designat membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona. Formà part de la Junta de l'Ateneu Barcelonès (1902–1904).
Després d'acabar la carrera, es va casar amb la seva cosina Bàrbara Maria de Fors i de Cuenca i es van instal·lar al número 8 de plaça Universitat de Barcelona, on l'arquitecte tenia el seu estudi. Van tenir dues filles i un fill.
Referències
Categoria:Arquitectes modernistes catalans Categoria:Col·leccionistes catalans Categoria:Artistes vilanovins Categoria:Diputats provincials de Barcelona Categoria:Membres de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi Categoria:Membres de Junta de l'Ateneu Barcelonès Categoria:Polítics vilanovins Categoria:Arquitectes catalans del sud contemporanis Categoria:Arquitectes nascuts al segle XIX Categoria:Arquitectes morts al segle XX Categoria:Polítics catalans del sud nascuts al segle XIX Categoria:Polítics catalans del sud morts al segle XX