El monestir de Sant Simó () és un edifici copte del , prop d'Assuan (Egipte) a l'altre costat del riu Nil. En àrab es diu Deir Anba Siman i en copte Anba Hadra.
El nom de sant Simó l'Adobador li fou donat pels arqueòlegs però abans tenia el nom d'Anba Hadra, un anacoreta que fou consagrat bisbe de Siene pel patriarca Teòfil (385-412). Aquest home sant es va casar als divuit anys però hauria mantingut la castedat i fou després deixeble de Sant Baimà i més tard es va retirar al desert, fins que va morir quan Teodosi era emperador.
El monestir, eregit a final del o al , fou inicialment format per coves amb pintures. Auestes coves de fet eren antics sepulcres faraònics excavats a la roca transformades en cel·les. Va esdevenir important al i s'hi van afegir algunes construccions. Al hi havia un miler de monjos. Fou ampliat al però al segle següent fou danyat per l'invasor islàmic Saladí, i va perdre importància. Al va ser destrossat pels invasor musulmans. Al fou abandonat per manca d'aigua i pels continuats atacs dels saquejadors del desert.
Les dependencies principals són ben conservades però la resta del monestir és avui en runes. Té un edifici central que servia com a residència; un penya-segat separa el monestir en dos nivells. Hi ha restes d'un molí d'oli. Algunes parets tenien una altitud de deu metres però avui dia les parets són ensorrades; la terrassa inferior és la part original, amb les coves i les pintures, i el lloc dels pelegrins; l'església fou construïda a final del al i és la més antiga d'aquesta classe a Egipte, amb la nau central i dos passos laterals. Una habitació servia de baptisteri. L'església tenia bastants pintures que s'han fet malbé darrerament (encara es veien el . A Núbia, els cenobis tenen un edifici central, hi havia dormitoris per a sis a vuit monjos, amb un corredor central il·luminat per finestres, un format més habitual a cenobis occidentals. A l'Egipte veïna, tenien edificis comuns centrals i les cel·les alineades al llarg de les parets exteriors, a la manera de les cartoixes. A les cel·les formades per coves hi vingueren els monjos potser només temporalment. El refectori és rectangular. S'hi va fabricar ceràmica. Prop del cementiri hi ha dues-centes tombes dels segles al .
Referències
Bibliografia Pàgina 168 hi ha un pla del monestir.
Sant Simo Categoria:Assuan