Es denomina primer moviment homosexual el moviment de lluita pels drets LGBT que es va donar en les primeres tres dècades del , principalment a Alemanya, però també en uns altres països d'Europa i als Estats Units.
El moviment té localitzades les arrels en els escrits de mitjan de Heinrich Hössli, Karl Heinrich Ulrichs i Károly Mária Kertbeny, els tres dins de la cultura de parla alemanya. Habitualment se situa el començament del primer moviment homosexual amb la creació el 1897 a Berlín del Wissenschaftlich-humanitäres Komitee de Magnus Hirschfeld.Wayne R. Dynes, Stephen Donaldson. Homosexuality and Government, Politics and Prisons . Publicat per Taylor & Francis, 1992; (pàg. XI). Dins del moviment alemany hi va haver altres dos corrents importants liderats per Adolf Brand i Friedrich Radszuweit. Aquest moviment no només va publicar nombroses obraes i revistes sobre el tema, sinó que, malgrat les nombroses dificultats, es va implicar activament per aconseguir l'acceptació de l'homosexualitat en la societat i l'eliminació de l'article 175 del codi penal alemany, que convertia l'homosexualitat en il·legal.
El moviment alemany es va estendre per Europa occidental i els Estats Units, i el 1928 es va fundar la Lliga mundial per la reforma sexual, una organització internacional que, entre altres objectius, buscava l'acceptació de l'homosexualitat. Tanmateix, tot aquest moviment es va veure impossibilitat des de mitjan dècada de 1930 per l'ascens del feixisme i l'inici de la Segona Guerra Mundial, i va desaparèixer, però va deixar a Suïssa una llavor que permetria el naixement del moviment homòfil després de la guerra.
Precursors del moviment homosexual Heinrich Hössli (1784-1864), un barretaire i assagista suís, que va publicar el primer volum de la seva obra Eros el 1836 i el segon el 1838, es pot considerar el primer activista homosexual de la història. Al primer volum compara el tractament que rep l'«amor grec», com denomina l'homosexualitat, amb el que es va donar en segles anteriors als heretges i les bruixes. A més a més, defensa que les característiques externes (com ara l'amanerament) no revelen res sobre les preferències sexuals. El segon volum es divideix en dues parts: una antologia sobre l'amor masculí, amb obres gregues, romanes i perses principalment, i una segona, en la qual tracta de desmuntar nou prejudicis, incloent-hi el de la pedofília. La influència de Hössli va ser molt petita i els seus textos amb prou feines van tenir difusió.
El primer gran activista gai va ser Karl Heinrich Ulrichs (1825-1895), un advocat de Hannover. el primer a proposar una associació d'homosexuals. Ulrichs va publicar entre el 1864 i el 1865, amb el pseudònim Numa Numantius, Osvaldo Bazan. Historia de la homosexualidad en Argentina Publicat per Marea Editorial, 2006. cinc pamflets amb el nom col·lectiu Forschungen über das Räthsel der mannmännlichen Liebe («Estudis sobre l'enigma de l'amor de l'home per l'home») en el qual defensa la teoria del tercer sexe, anima muliebris virili corpore inclusa, una ànima de dona en un cos d'home, i l'origen biològic de l'homosexualitat. Els escrits d'Ulrichs el converteixen en el primer teòric modern de l'homosexualitat i van tenir una certa importància per despertar l'interès d'alguns sexòlegs com ara Krafft-Ebing.Kennedy H. Research and commentaries on Richard von Krafft-Ebing and Karl Heinrich Ulrichs . J Homosex. 2001;42(1):165-78. El 1867 va tractar de defensar l'abolició de l'article 175 en un congrés d'advocats a Múnic, però no va aconseguir ni acabar d'exposar el primer paràgraf abans de ser escridassat, i va ser així el primer homosexual que va sortir de l'armari públicament. Ulrichs també va classificar i nomenar els diferents tipus d'orientació sexual: l'«urning» o «uranier», per als homes homosexuals, i el «dioning» o «dionäer», per als homes heterosexuals, una interpretació del discurs de Pausànies d'Atenes sobre les dues formes d'Eros,John Peter Anton, George L. Kustas, Anthony Preus, Society for Ancient Greek Philosophy (U.S.) Essays in Ancient Greek Philosophy . Publicat per SUNY Press, 1971. les dues Afrodites del simposi de Plató. Aquestes denominacions no van tenir èxit i van ser desplaçades pel terme «homosexual», una paraula asèptica, creada per Károly Mária Kertbeny en una carta a Ulrichs.
Károly Mária Kertbeny (1824-1882), nascut Karl Maria Benkert, va ser un periodista i traductor hongarès, ciutadà de l'Imperi Austrohongarès. Es va interessar pel tema homosexual de jove perquè va viure de prop dos suïcidis d'homosexuals. Tot i que sempre ho va negar, les seves ambígües relacions amb dones i la sensibilitat a la bellesa masculina que mostra en els seus diaris podrien indicar que Kertbeny mateix fos homosexual. El 1868 es va traslladar a viure a Berlín, on va conèixer Ulrichs i, encara que personalment no hi va haver afinitat, més tard van tenir una relació epistolar intensa. Kertbeny també va lluitar per l'abolició de l'article 143 del codi penal de Prússia, incorporat després a l'article 175 alemany.
Tolerància durant la República de Weimar Encara que durant la república de Weimar el codi penal alemany condemnava les pràctiques homosexuals masculines, per mitjà de l'article 175, la pressió policial a les grans ciutats era baixa. Berlín era considerada una ciutat liberal, amb molts locals, cabarets i clubs nocturns gais. Ja al començament de la república s'havia format fins i tot un moviment reivindicatiu dels drets dels homosexuals que va tenir el seu origen en lInstitut für Sexualwissenschaft (Institut per a la recerca sexual) dirigit per Magnus Hirschfeld i el Comitè científic humanitari, en el qual també col·laborava Hirschfeld.
En aquest període d'entreguerres van sorgir altres organitzacions gais. Hans Kahnert, insatisfet amb l'enfocament científic de les organitzacions de Hirschfeld, va fundar en els anys 1920 lAssociació de l'Amistat Alemanya destinada a formar llaços de companyonia entre els homosexuals alemanys. Va obrir un centre a Berlín amb reunions setmanals i publicant un butlletí també setmanal anomenat Die Freundschaft (L'amistat). El 1921 l'associació va llançar una crida a l'acció perquè els homosexuals alemanys participessin en la reforma legal:
La gran llibertat de premsa que va haver-hi durant la república de Weimar va provocar una explosió de material imprès sobre l'homosexualitat, com Der Eigene editada per un altre grup de defensa dels drets dels gais, Gemeinschaft der Eigenen. Durant el període d'entreguerres es van publicar trenta diaris, revistes i butlletins diferents dirigits a homosexuals. Van aparèixer novel·les i llibres de tota classe. El 1919 es va realitzar la pel·lícula Anders als die Andern (Diferent de la resta), interpretada per Conrad Veidt i Magnus Hirschfeld, que narra la història d'un homosexual víctima de xantatge que va a la recerca d'ajuda a un metge famós (interpretat pel mateix Magnus Hirschfeld); segons sembla les extorsions d'homosexuals eren una autèntica indústria a Alemanya. El 1921 es va fundar el grup de teatre homosexual Theater des Eros.
Però el canvi de clima va començar a notar-se el 1920 quan Hirschfeld va ser agredit per antisemites a Múnic, un assalt recollit amb gaubança per la premsa nazi. Hirschfeld va sofrir un altre atemptat el 1923, durant una conferència li va disparar un jove a Viena, sent ferides diverses persones més.
El 1928 la lluita per anul·lar l'article 175 del codi penal, que condemnava les relacions homosexuals, estava en el seu apogeu. Es va demanar als partits polítics alemanys que declaressin la seva opinió sobre aquest tema. Un any més tard, Hirschfeld havia convençut a un comitè parlamentari perquè sotmetés al Reichstag un projecte de llei per eliminar l'article 175. Tots els delegats dels altres partits polítics alemanys, inclòs el partit comunista alemany, van votar a favor de la retirada de l'article 175 en la votació del comitè. Pel que el parlament estava virtualment a punt de reformar el codi quan l'enfonsament de la borsa de Nova York (Crack del 1929), la crisi financera mundial que va seguir i l'annexió d'Àustria van acabar amb el nou projecte de llei.
Decadència i desaparició del moviment homosexual
miniatura|Estudiants de la Deutsche Studentenschaft, organitzada pel partit nazi, desfilen davant de lInstitut für Sexualwissenschaft a Berlín el 6 de maig de 1933 - abans de saquejar i confiscar els arxius, llibres i fotos per cremar-les. El moviment homosexual es trobava en decadència des de finals dels anys 20. No haver aconseguit l'eliminació de l'article 175 havia estat una decepció després d'haver aconseguit el primer tràmit. L'eliminació mai va arribar a realitzar-se: el 1930 Alemanya va començar a igualar el seu codi penal amb el d'Àustria, que exigia el manteniment de l'article; les discussions van continuar fins a l'arribada al poder de Hitler.
El 1930 l'NSDAP ja havia aconseguit ser la segona major força al parlament i les SA començaven a actuar als carrers. L'ambient era tan perillós que Hirschfeld no va tornar el 1932 d'un dels seus viatges a l'estranger i es va dirigir directament a l'exili a Suïssa. El 1932 va morir Radszuweit, un dels grans pilars del moviment homosexual, i el 1933 va morir Richard Linsert, que havia estat molts anys secretari i un dels elements fonamentals del Comitè Científic Humanitari, que es va dissoldre després de la seva mort.
A partir de l'arribada de Hitler al poder el gener de 1933 es precipiten els esdeveniments. Al febrer, el Ministeri de l'Interior de Prússia va ordenar el tancament de tots els locals i revistes que estiguessin relacionades amb els homosexuals. Al maig lInstitut für Sexualwissenschaft va ser tancat, saquejat i la seva biblioteca va cremar al costat d'altres obres «contràries a l'esperit alemany» el 10 de maig de 1933. Al juny es dissolen definitivament les associacions d'homosexuals.
Alemanya El primer moviment homosexual De 1870 a 1940 es va produir un canvi en la percepció de l'homosexualitat a Europa, un canvi que generaria el moviment homosexual, al qual pertany el moviment d'alliberament LGBT contemporani.
miniatura|Jahrbuch für sexuelle Zwischenstufen (Anuari per a sexualitats intermèdies); publicat entre 1899 i 1923 per Magnus Hirschfeld. Any 1914.
Amb el marc de l'existència de l'article 175 del codi penal alemany i el procés judicial a Oscar Wilde, el 15 de maig de 1897 Magnus Hirschfeld, l'editor Max Spohr, el jurista Eduard Oberg i l'escriptor Franz Joseph von Bülow funden a Berlín el Wissenschaftlich-humanitäres Komitee, el Comitè Científic Humanitari, la primera organització homosexual del món, que el seu objectiu era l'eliminació de l'article 175 que penava l'homosexualitat. El lema de l'organització, Durch Wissenschaft zur Gerechtigkeit («A través de la ciència, cap a la justícia»), indica els mitjans que volien emprar, pretenien modificar l'opinió del públic a través de la informació.
Sota la direcció de Hirschfeld, el 1897 l'organització va realitzar la primera petició al Govern per a l'eliminació de l'article 175, signada, entre d'altres, per August Bebel, cap del partit socialdemòcrata, Richard von Krafft-Ebing, psiquiatre, Gerhard Hauptmann, escriptor, i el pintor Max Liebermann. El 1900 es va lliurar la segona petició, el 1903 la tercera i el 1904 la quarta. El 1922 van lliurar una petició amb la signatura de més de 6.000 persones, entre les quals es trobaven el ministre de finances Rudolf Hilferding, Hermann Hesse, Albert Einstein, Käthe Kollwitz, Heinrich Mann, Thomas Mann, Carl Maria Weber, Stefan Zweig, Grete Meisel-Hess, Rainer Maria Rilke i Arthur Schnitzler. El 1926 es va lliurar l'última petició. El 1902 apareixen els primers capítols locals a Frankfurt, Múnic, Düsseldorf i Leipzig.