El metilfenidat (MFD) és un fàrmac psicoestimulant, més conegut per la marca comercial Ritalin i les seves variants segons l'àmbit geogràfic. L'MFD existeix des de la dècada del 1950, però adquirí una especial notorietat a partir de la dècada del 1990. Això és degut a la difusió del diagnòstic del trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat (TDAH)En aquest article s'utilitza el acrònim en català TDAH, sovint relegat a favor del seu homòleg en anglès ADHD (Attention-Deficit Hyperactivity Disorder). en nens i adults, fenomen unit a la prescripció de l'MFD, fàrmac d'elecció per al seu tractament. Per exemple, Concerta (una de les nombroses marques d'MFD) assolí als Estats Units un volum de vendes superior a 839 milions de dòlars durant l'any 2005."Commonly requested therapeutic class and product information (actualitzat a febrer del 2006)", a IMS Health, IMS National Sales Perspectives, agost del 2006. Disponible en línia
Tant el diagnòstic com el fàrmac han estat criticats, apel·lant fins i tot a principis ètics, ideològics i religiosos. Aquest rebuig ha estat atribuït a les reaccions de pànic moralMiller T, Leger MC. "A very childish moral panic: Ritalin", Journal of Medical Humanities. 2003 juny ;24(1-2):9-33 Text complet (PDF) per part del públic no especialitzat davant de la idea de tractar infants amb medicaments que en modifiquen el comportament, així com creences sovint infundades sobre els seus efectes.Imhof V: "Niños ingiriendo fármaco más potente que cocaína", a El Nuevo Diario, 9 de juny del 2003. Disponible en línia. Consultat a l'agost del 2007. | Navas L: "Reviven cruzada contra ritalina", a El Nuevo Diario, 22 de setembre del 2003. Disponible en línia. Consultat a l'agost del 2007. El debat ha tingut molta repercussió als mitjans de comunicació de masses, intervenint-hi personalitats de la psicoanàlisi i l'antipsiquiatria.Tauber W: "Ritalin: ¿una droga de control social?", a Ekintza Zuzena n.o 26, 2000. Disponible en línea | Breggin P: "Vital information about Ritalin, attention deficit-hyperactivity disorder and the politics behind the ADHD/Ritalin movement", a The Antipsychiatry Coalition, 1998. Disponible en línea. Consultat a l'agost del 2007. També hi ha pres part la cienciologia, un culte religiós amb ingerència en assumptes científics.
Les crítiques al TDAH i al metilfenidat s'originen sovint en rebuig al concepte de la disfunció neurobiològica i els supòsits neuroquímics subjacents a les pràctiques de la psiquiatria contemporània. El 1998, un grup d'experts designats pels National Institutes of Health (NIH) dels Estats Units redactaren un consens procurant legitimar l'entitat clínica d'aquest trastorn i la necessitat de tractar-lo."Diagnosis and treatment of attention deficit hyperactivity disorder". NIH Consens Statement. 16-18 de novembre del 1998;16(2):1-37. | Text complet (PDF) Descobriments posteriors en neurociència, per exemple, els proveïts per neuroimatges, semblen ratificar l'arrelament orgànic de la síndrome, havent-se identificat patrons específics d'expressió fisiològica. Finalment, estudis en matèria d'herència biològica han revelat una forta associació de la síndrome amb determinats gens.McKusick VA, et al: "Attention deficit-hyperactivity disorder; ADHD", en OMIM - Online Mendelian Inheritance in Man, 26 sept 2006. Vegeu:
Història L'ús d'estimulants per al tractament simptomàtic de la narcolèpsia es remunta a la dècada del 1930, quan es començaren a utilitzar l'efedrina i l'amfetamina.Doyle JB, Daniels LE. "Symptomatic treatment for narcolepsy". JAMA. 1931;96:1370-72. El 1937 es dugué a terme el primer estudi clínic del qual es té coneixement sobre aquest tema, avalant l'eficàcia d'un estimulant per al tractament de la hiperactivitat. Al mateix temps, Charles Bradley dirigí un assaig a Providence en què s'administrà amfetamina (benzedrina) a un grup de nens hiperactius.Vegeu Charles Bradley, M.D., 1902–1979 Am J Psychiatry 155:968, juliol del 1998. Les conclusions de l'informe foren entusiastes, remarcant que s'hi havien observat progressos significatius.Bradley C: "Behavior of children receiving Benzedrine". Am J Psychiatry. Nov 1937;94:577-85. Resum
El 1944 se sintetitzà per primera vegada metilfenidat, ja als últims mesos de la Segona Guerra Mundial. Durant el conflicte s'havia experimentat amb nombroses variants químiques de l'amfetamina, cercant molècules amb propietats anàlogues però amb efectes adversos menys greus.
El 1954, el nou compost fou patentat.Morton WA, Stockton G: "Methylphenidate abuse and psychiatric side effects". Prim Care Companion J Clin Psychiatry. Oct 2000;2(5):159-64. | Text complet (PDF) En comparació amb els fàrmacs de la seva classe coneguts fins aleshores, l'acció del metilfenidat sobre l'organisme humà tenia menys efectes secundaris neurovegetatius (especialment vasopressors i broncodilatadors). Les reaccions adverses, com ara la pèrdua de l'apetit o l'insomni, eren menys freqüents o més ben tolerades.
Indicacions originals La companyia farmacèutica CIBA (precursora de Novartis) llançà el producte al mercat el 1955 amb el nom de Ritalin. Des dels seus inicis, fou utilitzat per una sèrie d'indicacions. No trigaren a arribar els primers informes sobre la seva utilitat en el tractament de la narcolèpsia.Daly DD, Yoss RE: "The treatment of narcolepsy with methylphenylpiperidylacetate: a preliminary report". Mayo Clinic Proc 1956;31:620-26. La revista Physician's Desk Reference del 1957 afirmava que també estava «indicat per a fatiga crònica i estats letàrgics i depressius, incloent-hi aquells associats amb agents tranquil·litzants i altres drogues, conducta senil pertorbada, psiconeurosi i psicosi associades a depressió»."Ritalin (methylphenidate)", a Physician's Desk Reference, 11.a ed., Oradell, NJ; Medical Economics; 1956: 441-42.
A començaments de la dècada del 1960, es popularitzà l'ús de l'MFD per tractar nens amb TDAH, síndrome coneguda en aquell moment com a «hiperactivitat» o «disfunció cerebral mínima» (DCM). En aquells anys, la Ritalina també aconseguia un renom creixent a causa de relats periodístics sobre el seu ús corrent entre celebritats del món de la políticaVegeu en aquest sentit, les al·lusions de la premsa a John F. Kennedy i de la ciència, com ara l'astronauta Buzz Aldrin o el matemàtic Paul Erdos.Hoffman, Paul. El hombre que sólo amaba los números. México: Granica, 2000. 296 páginas. . Ressenya (en anglès)
Control internacional El 1969, l'Església de la Cienciologia fundà l'anomenada Comissió de Ciutadans pels Drets Humans (CCHR). Uns mesos més tard, inicià una campanya oberta, servint-se dels mitjans de comunicació de masses, oposant-se a la medicació psiquiàtrica en general, i la Ritalina en particular.
El 1971, la Convenció Internacional de Substàncies Psicotròpiques inclogué l'MFD a la Llista II.Green List: Annex to the annual statistical report on psychotropic substances (form P). 23a edició, agost del 2003. International Narcotics Board, Vienna International Centre. Text complet (PDF) Els estats supervisen la ruta d'aquest medicament, que es dona amb recepta oficial. Amb posterioritat a aquest conveni, hi hagué casos aïllats de països en què es prohibí la circulació d'MFD: Belize (1989), Nigèria (1986), Senegal (1980), Tailàndia (1991), Togo (1993), Turquia (1981) i el Iemen (1980). En d'altres, fou retirat temporalment del mercat, com passà a Itàlia, on fou reintroduït el 2003. Tanmateix, aquestes regulacions no són degudes en cap cas a dubtes sobre l'eficàcia o la seguretat del fàrmac.
Situació actual L'MFD és la medicació més habitualment prescrita per tractar el TDAH arreu del món. Segons les estimacions, més del 75 per cent de les receptes d'MFD són prescrites a nens, sent aquest trastorn unes quatre vegades més freqüent entre els homes que entre les dones. La producció i prescripció de l'MFD augmentà significativament durant la dècada del 1990, especialment als Estats Units, en la mesura que el diagnòstic del TDAH passà a ser més ben comprès i tingué una acceptació més àmplia dins de les comunitats mèdica i psiquiàtrica.
Crítiques El metilfenidat ha estat associat a crítiques sobre el tractament del TDAH. Les crítiques solen referir-se a efectes secundaris suposats o reals, preocupacions sobre l'ús i l'abús il·lícits, i l'ètica de donar medicaments psicotròpics a infants per reduir els símptomes de TDAH. Hi ha una preocupació creient sobre l'ús del metilfenidat i els seus efectes a llarg termini, que inclouen preocupacions sobre efectes que amenacen la vida. Hi ha hagut crides per restringir-ne dràsticament l'ús.
També és controvertida la qüestió de si el TDAH és un trastorn o un tret de la personalitat, i hi ha metges que opinen que és un mite que la hiperactivitat sigui un trastorn. Indiquen que, en general, els infants amb TDAH tenen un cervell sa, sense dèficits neurològics flagrants.
Richard Bromfield afirma que sovint es prescriu Ritalina no a causa d'un trastorn neurològic subjacent, sinó com una manera fàcil de calmar els infants, que en realitat es portarien malament per motius comuns com ara un parentatge deficient.
Alguns dels detractors més coneguts del metilfenidat són Peter Breggin, Thomas Armstrong, Fred Baughman i el periodista Thom Hartmann, cèlebre per la seva teoria del granger i el caçador per caracteritzar el TDAH. Sostenen que les característiques neurobiològiques observades no són necessàriament d'origen patològic, i manifesten preocupació pels canvis en el comportament associats a l'ús d'estimulants.
El 2005 s'havia reintroduït el tema en alguns mitjans de difusió a causa d'un estudi a petita escala, que suggeria una relació de l'MFD amb alteracions cromosòmiques, que han estat associades a efectes genotòxics.Vegeu Tanmateix, es tractava d'un estudi preliminar, els resultats del qual foren contradits per diverses proves, Teo SK, et al: "D-Methylphenidate is non-genotoxic in in vitro and in vivo assays". Mutat Res. 9 may 2003;537(1):67-79. Price PJ, et al: "Ritalin, Benzedrine and Dexedrine do not transform F 1706 rat cells". Cancer Lett. Dic 1978;5(6):345-9. Dunnick JK, Hailey JR: "Experimental studies on the long-term effects of methylphenidate hydrochloride". Toxicology. 30 nov 1995;103(2):77-84. i que actualment es considera refutat.Suter W, et al: "Methylphenidate is not clastogenic in cultured human lymphocytes and in the mouse bone-marrow micronucleus test". Mutat Res. 5 sep 2006;607(2):153-9. Walitza S, et al: "Does methylphenidate cause a cytogenetic effect in children with attention deficit hyperactivity disorder?". Environ Health Perspect. Jun 2007;115(6):936-40. | Text complet (PDF)
El tractament del TDAH ha conduït a accions legals, incloent-hi denuncies per negligència mèdica, en referència al consentiment informat, una informació inapropiada sobre els efectes secundaris, errors mèdics o l'ús coercitiu dels medicaments per part dels sistemes escolars.
Indústria farmacèutica