fou un arquitecte, dibuixant, dissenyador i pintor modernista català. Es va dedicar a la docència tant a l'Escola d'Arquitectura com a l'Escola del Treball, a Barcelona. Fou arquitecte municipal de Sant Joan Despí, on hi ha bona part dels habitatges que va construir.
Va ser un excel·lent aquarel·lista i dibuixant que captava i creava tota mena d'objectes i elements complementaris, com mobles, llums o ascensors. Aquest vessant, junt amb el seu domini de l'ús dels colors, fan singular la seva obra, que sovint complementa la d'altres arquitectes. Les col·laboracions més conegudes en les obres de Gaudí són les mes conegudes, Jujol hi tenia la llibertat d'utilitzar les formes i colors amb les quals Jujol imprimia les seves creacions.
Biografia La seva mare, Teresa Gibert Vives, era de Bonastre i el pare, Andreu Jujol, era mestre i oriünd de la Selva del Camp.J.F. Ràfols. Cuadernos de Arquitectura, núm.13 (1950)
L'any 1885 va assistir a l'Escola Pública de Tarragona dirigida pel seu pare. Aquell mateix curs 1885 - 1886, la família Jujol es traslladà a viure a la Vila de Gràcia que llavors era un municipi independent. Hi estudià a l'escola del barri i rebé classes de dibuix, que ja era una de les seves aficions, i des de ben petit manifestà dues grans qualitats: l'agudesa d'enginy i una sensibilitat sorprenent pel color i per la forma. El 1891 començà els estudis de batxillerat a l'Institut Provincial de Barcelona,Pintado Liste, Noelia. Mostra de treballs de recerca. Cornellà de Llobregat (2009) cinc anys després obtingué el títol de batxiller.
Jujol s'estimava el paisatge de les comarques de Tarragona, els espais oberts, deshabitats i assolellats, tot i que la major part de la seva vida va viure en un pis a Barcelona. Li agradava la música especialment la de Bach i el seu estil arquitectònic predilecte era el barroc.
El 1896 començà els estudis de ciències a la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona i posteriorment a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona a partir del 1901, quan Domènech i Montaner n'era el director. Obtingué el títol d'arquitecte el 18 de maig de 1906 amb un projecte d'uns banys públics.
A l'Escola d'Arquitectura fou alumne de Francesc de Paula del Villar, Domènech i Montaner, Gallissà i August Font i Carreras. D'entre els companys d'estudis, va establir amistat amb Josep M. Pericas i amb Rafael Masó, coincidint també amb Domènech i Roura i Balcells.
Durant els seus estudis Jujol va rebre la influència del neogoticisme dominant de Viollet-le-Duc, l'emergència floral i vital de Domènech i la formulació estructural i volumètrica de Gaudí, especialment representada a la Sagrada Família. La influència que va suposar Gaudí ja és present als treballs universitaris de Jujol.
El 1927 es va casar amb la seva cosina Teresa Gibert Mosella, i s'instal·là a la rambla de Catalunya de Barcelona. Del matrimoni varen néixer tres fills: Teresa, Thecla i Josep Maria, que va fer de biògraf del seu pare. El seu viatge de noces va ser l'única sortida de Jujol a l'estranger, concretament a Itàlia durant tres mesos. Però sí que havia viatjat per la península Ibèrica recollint innumerables apunts en dibuix.
Com molts arquitectes modernistes catalans, Jujol va viure un període d'exaltació dels valors catalanistes i d'allunyament polític, econòmic i cultural de Madrid. La defensa dels seus ideals va fer que patís penalitats durant la guerra civil i això l'afectà seriosament la salut i capacitat d'acceptar projectes grans.
Les seves malalties cròniques varen calmar-se l'1 de maig de 1949, fins al punt de comentar-li a la seva dona «Quin primer de maig tan bo!». Se'n va anar a missa als Caputxins de l'església de Pompeia i a la tarda moria d'una perforació intestinal. Fou enterrat al Cementiri de Montjuïc, en el nínxol familiar i amb una làpida dissenyada per ell mateix (Via Sant Francesc, agrupació II, nínxol 3048).
Activitat professional Mentre Jujol estudiava, es movia dins del cercle format entorn d'Antoni Maria Gallissà i Soqué, catedràtic d'Arquitectura, amb qui va col·laborar fent alguns petits projectes, com esgrafiats, disseny de baranes, portes, mobles… tot allò que era motiu decoratiu. Jujol va quedar molt marcat per aquestes col·laboracions fins al punt de considerar Gallissà com el seu autèntic mestre.El seu fill i biògraf, Josep M. Jujol (fill), en una entrevista realitzada al Col·legi Oficial d'Arquitectes de Tarragona el 21 de febrer de 2003, explicava la consideració del seu pare cap a Gallissà i el fort impacte que li va causar la seva mort.
Però amb la prematura mort de Gallissà el 1903, entrà a treballar a l'estudi de l'arquitecte Josep Font i Gumà entre 1903 i 1906, amb qui col·laborà en les reformes del Palau Savassona, futura seu de l'Ateneu Barcelonès. Cap al 1905, encara abans d'acabar els estudis, participà en obres d'Antoni Gaudí, amb qui va col·laborar a la Pedrera, la Casa Batlló, el Parc Güell entre altres obres.
Després de fer de professor interí, el 1910 va guanyar unes oposicions de professor a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona i posteriorment la plaça de catedràtic. A més de les activitats com a arquitecte, també va ser un interessant dibuixant i escultor en fang, activitat de la qual va ser professor a l'Escola del Treball de Barcelona el 1924. El 1926 és nomenat arquitecte municipal de Sant Joan Despí (Baix Llobregat), càrrec que va exercir fins al 1949. La seva relació amb Sant Joan Despí era anterior, d'ençà que el 1913 la seva tia Josefa Romeu i Grau, vídua de Gibert, li va encarregar una de les obres més destacades i originals, la Torre de la Creu, que li serviria com a carta de presentació dins la societat del municipi i que aviat li suposaria un altre important encàrrec: la remodelació de la masia de Can Negre, els propietaris de la qual tenien una gran amistat amb la seva tia.Sanahuja, pàg.15 A partir de l'activitat a Sant Joan Despí, Jujol va desenvolupar projectes en altres municipis de la comarca com Sant Feliu de Llobregat o Molins de Rei amb obres menors i poc documentades.Duran Albareda, Montserrat. Ressenya de la tesi doctoral Jujol i l'evolució del llenguatge arquitectònic: Sant Joan Despì 1913-1949 . Barcelona, 2003.
Tot i la influència dels arquitectes amb qui va treballar, especialment de Gaudí, va ser creador d'una obra arquitectònica innovadora. Són característiques de la seva producció la gran sensibilitat per les formes de la natura, l'interès pel detall artesanal i la reutilització creativa de materials vells o de rebuig. La seva obra expressa un afecte pel paisatge rural del Camp de Tarragona i una profunda religiositat.
La col·laboració amb Gallissà primer, i amb Gaudí més tard, formalitza una activitat complementària a l'obra de l'arquitecte, una labor de «completador» de les obres que ve a afegir-li alguna cosa. De forma similar actua quan reforma can Negre a Sant Joan Despí i la casa Bofarull en els Pallaresos, projectes de remodelació i reforma que aborda de forma particular, fent-los servir com a laboratoris on experimentar solucions i aplicacions diverses. És per això que dedica força anys a aquestes edificacions, i que hi aplica amb una generosa llibertat creativa.Rodriguez Lozano, Diego. Sobre el oficio y la técnica en la obra de Josep Maria Jujol . Tesi UPC - 2006. castellà. A cadascuna de les obres de Jujol es veu l'esperit renovador de la seva arquitectura que transforma l'espai i la matèria per a crear un món màgic, on barreja un traç innovador amb elements inhabituals, creant una metàfora visual. D'alguna forma, va avançar-se a moviments avantguardistes que li donen vigència i modernitat.Ajuntament de Sant Joan Despí. Itinerari modernista a Sant Joan Despí, guia de mà.
Jujol ha estat un personatge singular i la seva imaginació ha traspassat fronteres, fins al punt de ser un arquitecte amb càtedra dedicada a la Universitat de Tòquio o tenir entre els seus admiradors l'actor nord-americà John Malkovich, que en diverses ocasions ha visitat les seves obres, i que el 20 de maig de 2010 va pronunciar una conferència sobre Jujol dins dels actes del centenari del Teatre Metropol en col·laboració amb la Universitat Rovira i Virgili.
Relacions amb Gaudí Com altres joves arquitectes de l'època, Jujol s'entusiasmà amb Gaudí i l'admirà. L'art de Jujol, com el de Gaudí, neix de la natura i de la geometria; els dibuixos de flors i ocells de Jujol són senzillament admirables, però al mateix temps la capacitat imaginativa del mestre hi afegeix un sentit cromàtic i barroc ple de força.
El colorisme de Jujol i l'aplicació de noves formes trencadores fan que la seva aportació a l'obra de Gaudí hagi estat un dels punts d'interès per als historiadors mirant d'assignar correctament l'autoria d'aquests elements entre cadascun dels dos genis creadors. Així, mentre Carlos Flores, Josep Francesc Ràfols i Montserrat Duran situen l'inici de la relació cap al 1904-1905, en Joan Bassegoda afirma que la trobada va ser posterior a 1906, data que situaria Jujol fora de cap intervenció a la Casa Batlló.
Amb tot, hi ha acord entre ells que la presa de contacte entre Jujol i Gaudí va ser propiciada pel Dr. Pere Santaló, metge i amic d'Antoni Gaudí. Santaló era soci de l'Ateneu Barcelonès, on Jujol va treballar com a ajudant de Font i Gumà, i durant un dels seus passejos matinals amb Gaudí, varen fer una visita a les obres per conèixer el jove Jujol. A partir d'aquesta presentació s'inicià una continuada col·laboració professional amb Gaudí que es va mantenir fins que les obligacions com a professor de l'Escola d'Arquitectura van fer que el 1915 deixés l'estudi de Gaudí, moment en què aquest es va traslladar a la Sagrada Família. Jujol va continuar visitant Gaudí regularment i mantingué una estreta amistat fins a la mort del mestre, l'any 1926.
Casa Batlló: La participació com a ajudant de Gaudí es concreta en el disseny de les portes de fusta i altres elements decoratius del primer pis i les pintures de la capella. Per a la capella també va realitzar, en un petit taller que tenia a la casa Milà, uns canelobres en fang. Però sens dubte l'aportació més interessant i més discutida és el recobriment ceràmic multicolor de la façana amb peces ceràmiques rodones que simulen escates. El disseny de la façana és de Gaudí (formes corbes, màscares als balcons, cresta de drac, etc.), però la solució del color va anar a càrrec de Jujol, en qui Gaudí confiava en el domini del color.Ignasi de Solà-Morales. «Jujol llevó a cabo con gran autonomía la decoración colorista de la fachada, algunos detalles de herrajes y decoración pictórica de algunas estancias del piso principal»
Casa Milà: Com a ajudant de Gaudí dissenya la forja dels balcons, els relleus d'estuc del sostre del primer pis (que seria inspiració per al sostre del Teatre Metropol de Tarragona) i les pintures del sostre de l'entrada. Més concretament, Jujol va dissenyar un dels balcons treballant a peu de forja al taller dels germans Badia i la resta varen ser realitzats directament pel forjador sota la supervisió de Jujol. Parc Güell: miniatura|Signatura de Jujol al banc del Parc Güell