. Hi havia gran expectació a l'inici de la temporada de 1978: la popularitat del campió vigent Barry Sheene havia augmentat l'atractiu de les curses de motociclisme en l'àmbit dels mitjans de comunicació de masses i, a més, l'arribada de Kenny Roberts dels Estats Units va fer augmentar l'emoció.
Aquell any, un jove valencià, Ricardo Tormo, va aconseguir el títol de 50cc amb la Bultaco TSS Mk2 després d'assolir cinc victòries i dos segons llocs a les set rondes del campionat. Tormo va esdevenir així el primer campió del món de motociclisme catalanoparlant alhora que el primer valencià. L'italià Eugenio Lazzarini va guanyar el títol de 125cc amb una . El sud-africà Kork Ballington va aconseguir un espectacular doblet en guanyar els títols de 250cc i 350cc amb les , igualant els dobles campionats de Walter Villa el i Mike Hailwood el .
Com a dada positiva, el 1978 va ser el primer any des del en què no es produí cap accident mortal. La ratxa es reinicià el i des d'aleshores fins al es van anar succeint anualment accidents als Grans Premis amb resultat de morts. Més tard se'n van tornar a produir alguns, tot i que a mesura que augmentava la seguretat dels circuits, cada cop més esporàdics. Entre el i el va haver-hi un total de nou morts en competició. A data del , aquesta xifra continuava igual.
El campionat de 500cc A la categoria de 500cc, Suzuki tornava amb el campió vigent, Barry Sheene, juntament amb els seus companys d'equip Teuvo Lansivuori, Pat Hennen i Wil Hartog. L'equip oficial de fàbrica de va inscriure els excampions mundials de 350cc Johnny Cecotto i Takazumi Katayama. A falta d'una moto competitiva amb la qual competir contra Harley-Davidson a l'AMA Grand National, la filial americana de Yamaha va decidir d'enviar el seu excampió de l'AMA Kenny Roberts a córrer als campionats mundials de 250cc, 500cc i Fórmula 750. A més, Roberts va aconseguir el suport financer de l'empresa de pneumàtics Goodyear.
miniatura|esquerra|Barry Sheene i el seus mecànic revisant les Suzuki RG500 al Dutch TT Sheene va obrir la temporada amb una victòria al , però després va emmalaltir a causa d'un virus que el va debilitar durant la primera part de l'any. Roberts va guanyar la cursa de 250cc a Veneçuela, però després va patir una avaria a la de 500cc. L'americà Pat Hennen va guanyar la segona ronda, el , mentre que Roberts fou segon i Sheene acabà relegat a la cinquena posició. Roberts va guanyar la seva primera cursa de 500cc amb una victòria al i empalmà ràpidament dues victòries més a França i Itàlia, posant-se així al capdavant de la classificació provisional del campionat. La prometedora carrera de Hennen es va veure estroncada quan va patir lesions al cap mentre competia al TT de l'Illa de Man durant una pausa en el calendari de la temporada del mundial.
Cecotto va guanyar el Dutch TT i Roberts fou segon davant d'un ressorgit Sheene, en tercera posició. Hartog es va adjudicar el , on Roberts i Sheene acabaren de nou en segon i tercer lloc respectivament. Al , Roberts va tenir un accident durant els entrenaments de 250cc, patint commoció cerebral i una lesió al polze. Commocionat per l'accident, no va poder passar de la setena posició a la cursa de 500cc, que Sheene va guanyar i reduí així la diferència de punts amb el líder del campionat, Roberts. Hartog va guanyar el seu segon Gran Premi de la temporada a Finlàndia, mentre que els dos líders del campionat, Roberts i Sheene, no van poder acabar la cursa. Tots dos aspirants van arribar al amb només tres punts de diferència. La prova va acabar amb controvèrsia després que les pluges torrencials durant la cursa, juntament amb les aturades a boxes per canviar pneumàtics per part de Roberts i de Sheene, van crear confusió entre els controladors oficials. Finalment, Roberts en va ser declarat guanyador i a Sheene se li va assignar el tercer lloc, darrere del pilot privat Steve Manship, que no es va aturar per a canviar pneumàtics.
La lluita pel títol entre Roberts i Sheene es va decidir a l'última cursa de la temporada, el , celebrat al complicat Nürburgring, de 22,9 km de llargada. Allà, el pilot privat de Suzuki, Virginio Ferrari, va guanyar el primer Gran Premi de la seva carrera, mentre que Roberts va acabar en tercera posició per davant de Sheene, quart, i així va esdevenir el primer americà a guanyar el campionat del món de velocitat de la història. Cecotto va quedar en tercer lloc a la classificació final del campionat.
Campions del món Pilots
50cc125cc250cc350cc500cc 24px|País Valencià Ricardo Tormo E. Lazzarini Kork Ballington Kork Ballington Kenny Roberts
Constructors 50cc125cc250cc350cc500cc Bultaco Minarelli Suzuki
Sidecars Pilot / PassatgerConstructor Rolf Biland / Kenny Williams
Grans Premis Sistema de puntuació
Calendari CursaDataGran PremiCircuit119 de març Gran Premi de Veneçuela San Carlos216 d'abril Gran Premi d'Espanya Jarama330 d'abril Gran Premi d'Àustria Salzburgring47 de maig Gran Premi de França Nogaro514 de maig Gran Premi de les Nacions Mugello624 de juny Dutch TT Assen72 de juliol Gran Premi de Bèlgica Spa-Francorchamps823 de juliol Gran Premi de Suècia Karlskoga930 de juliol Gran Premi de Finlàndia Imatra106 d'agost Gran Premi de Gran Bretanya Silverstone1120 d'agost Gran Premi d'Alemanya Nürburgring1227 d'agost Gran Premi de Txecoslovàquia Brno1317 de setembre Gran Premi de Iugoslàvia Rijeka
Guanyadors CursaGran Premi50cc125cc250cc350cc500ccResultats1 GP de Veneçuela Pier Paolo Bianchi Kenny Roberts T. Katayama Barry Sheene Resultat2 GP d'Espanya Eugenio Lazzarini Eugenio Lazzarini Gregg Hansford Pat Hennen Resultat3 GP d'Àustria Eugenio Lazzarini Kork Ballington Kenny Roberts Resultat4 GP de França Pier Paolo Bianchi Gregg Hansford Gregg Hansford Kenny Roberts Resultat5 GP de les Nacions 24px|País Valencià Ricardo Tormo Eugenio Lazzarini Kork Ballington Kork Ballington Kenny Roberts Resultat6 Dutch TT Eugenio Lazzarini Eugenio Lazzarini Kenny Roberts Kork Ballington Johnny Cecotto Resultat7 GP de Bèlgica 24px|País Valencià Ricardo Tormo Pier Paolo Bianchi Paolo Pileri Will Hartog Resultat8 GP de Suècia Pier Paolo Bianchi Gregg Hansford Gregg Hansford Barry Sheene Resultat9 GP de Finlàndia Ángel Nieto Kork Ballington Kork Ballington Will Hartog Resultat10 GP de Gran Bretanya Ángel Nieto Anton Mang Kork Ballington Kenny Roberts Resultat11 GP d'Alemanya 24px|País Valencià Ricardo Tormo Ángel Nieto Kork Ballington T. Katayama Virginio Ferrari Resultat12 GP de Txecoslovàquia 24px|País Valencià Ricardo Tormo Kork Ballington Kork Ballington Resultat13 GP de Iugoslàvia 24px|País Valencià Ricardo Tormo Ángel Nieto Gregg Hansford Gregg Hansford Resultat
Galeria
Classificació dels pilots 500 cc Pos Pilot Moto VEN ESP AUT FRA NAT NED BEL SWE FIN GBR GER Pts 1 Kenny Roberts Yamaha Ret 2 1 1 1 2 2 7 Ret 1 3 110 2 Barry Sheene Suzuki 1 5 3 3 5 3 3 1 Ret 3 4 100 3 Johnny Cecotto Yamaha Ret 4 2 23 Ret 1 Ret 6 3 7 2 66 4 Will Hartog Suzuki 9 7 5 6 5 1 2 1 Ret Ret 65 5 Takazumi Katayama Yamaha Ret 3 Ret Ret Ret 4 6 3 2 9 5 53 6 Pat Hennen Suzuki 2 1 Ret 2 2 51 7 Steve Baker Suzuki 3 6 Ret 4 9 Ret 4 6 Ret 7 42 8 Teuvo Länsivuori Suzuki 7 5 Ret 7 12 5 8 4 5 9 39 9 Marco Lucchinelli Suzuki / Cagiva-Suzuki Ret 4 Ret 3 Ret 7 Ret Ret 4 Ret 30 10 Michel Rougerie Suzuki 14 6 Ret Ret 6 4 Ret Ret 11 6 23 11 Virginio Ferrari Suzuki Ret Ret Ret 17 Ret Ret Ret 5 10 1 22 12 Steve Parrish Suzuki 4 10 Ret 7 Ret 10 Ret 15 5 15 13 20 13 Boet van Dulmen Suzuki 11 8 21 9 8 Ret 11 7 Ret 8 15 14 Steve Manship Suzuki 2 12 15 Christian Estrosi Suzuki 8 4 Ret 11 16 Graziano Rossi Suzuki 6 12 16 14 9 Ret Ret 7 17 John Newbold Suzuki Ret Ret 18 7 Ret 8 7 18 Roberto Pietri Yamaha 5 6 19 Gianni Rolando Suzuki NQ 10 Ret 6 Ret 6 20 Gerhardt Vogt Yamaha / Suzuki 6 16 20 20 14 17 16 5 21 Philippe Coulon Suzuki Ret 11 20 8 11 Ret 9 16 25 5 22 Leandro Becheroni Suzuki 7NVC 4 23 Alex George Suzuki 18 Ret 11 14 14 8 10 Ret 13 15 4 24 Jürgen Steiner Suzuki 14 Ret 8 10 4 25 Jean-Philippe Orban Suzuki 12 Ret 8 3 26 Gianfranco Bonera Suzuki / Cagiva 9 22 13 Ret 12 2 27 Tom Herron Suzuki 13 Ret 9 2 28 Carlo Perugini Suzuki 9 Ret 2 29 Bruno Kneubühler Suzuki 16 10 Ret Ret Ret Ret 14 10 Ret Ret 2 30 Dennis Ireland Suzuki 10 Ret Ret Ret 1 31 Kenny Blake Yamaha 10 1 32 Jack Middelburg Suzuki Ret 15 13 14 11 0 33 John Woodley Suzuki 13 17 11 17 Ret 19 0 34 Clive Padgett Yamaha / Suzuki 17 11 0 35 Nico Cereghini Suzuki 11 0 36 John Williams Suzuki Ret 12 12 0 37 Max Wiener Suzuki Ret Ret 18 18 16 12 Ret 14 0 38 Les van Breda Suzuki 15 12 Ret Ret 19 Ret Ret Ret Ret 0 39 Markku Matikäinen Suzuki 17 12 Ret 0 40 Marc Chabert Yamaha 12 0 41 Franz Rau Suzuki 18 14 13 21 Ret 20 Ret Ret Ret 0 42 Bosse Granath Suzuki 16 NQ 13 NQ Ret 0 43 Dick Alblas Suzuki 19 Ret 21 13 20 19 0 44 Helmut Kassner Suzuki 13 0 45 Borge Nielsen Suzuki Ret 15 Ret NQ Ret 15 Ret 0 46 Jack Findlay Suzuki Ret Ret Ret 15 Ret 18 0 47 Franz Heller Suzuki 15 Ret 0 48 Roberto Coli Suzuki 15 0 49 Ilkka Jaakkola Yamaha 16 0 = Greg Johnson Suzuki 16 0 51 Hans-Otto Butenuth Yamaha 17 0 = Hervé Regout Yamaha 17 0 53 Peter Sjöström Suzuki 19 18 Ret 0 54 Odd Arne Lände Suzuki 18 0 55 Michael Schmid Suzuki 19 24 0 56 Kimmo Kopra Yamaha NQ 19 0 57 Fernando González Yamaha 19 0 58 Hase Toshiyuki Yamaha 20 0 59 Eduard Coormans Suzuki 21 0 = Franz Shermer Suzuki 21 0 61 Carlos de San Antonio Suzuki Ret Ret Ret Ret 22 0 62 Jean-Claude Hogrel Buton NQ 22 Ret Ret 0 63 Cees Scheepens Suzuki 22 Ret 0 64 René Gutknecht Suzuki Ret 23 0 65 Alain Beraud Yamaha 24 0 66 Hans Schöne Yamaha 26 0 67 Lars Johansson Yamaha Ret 27 0 68 Walter Kaletsch Yamaha 28 0 69 Gustav Canehl Yamaha 29 0 - Jon Ekerold Suzuki / Fath Ret Ret Ret 0 - Hans Braumandl Suzuki Ret NQ Ret 0 - Werner Nenning Suzuki Ret Ret 0 - Steve Wright Yamaha Ret Ret 0 - Jean-Paul Boinet Ret 0 - Dave Potter SuzukiNVC Ret 0 - Ikujiro Takai Yamaha RetNVC 0 - Eddie Roberts Suzuki NQ Ret 0 - Paolo Cipriani Ret 0 - Olivier Chevalier Yamaha Ret 0 - Marc Fontan Suzuki Ret 0 - Michel Frutschi Suzuki Ret 0 - Lorenzo Ghiselli Suzuki Ret 0 - Haarala Yamaha Ret 0 - Ron Haslam Suzuki Ret 0 - Walter Hoffman Suzuki Ret 0 - Karl Jensen Yamaha Ret 0 - Pentti Korhonen Yamaha Ret 0 - Horst Lahfeld Suzuki Ret 0 - Pentti Lehtelä Yamaha Ret 0 - Gregorio Mariani Suzuki Ret 0 - Roger Marshall Yamaha Ret 0 - Alan North Suzuki Ret 0 - Carlo Paganini Suzuki Ret 0 - Gustav Reiner Suzuki Ret 0 - Iingo Riemer Yamaha Ret 0 - Herbert Schieferecke Yamaha Ret 0 - Scherer Suzuki Ret 0 - Kevin Stowe Suzuki Ret 0 - Pierre Tocco Yamaha Ret 0 - Piet van der Wal Yamaha Ret 0 - Jan Verwey Suzuki Ret 0 - Walter Villa Suzuki Ret 0 - Graham Wood Suzuki Ret 0 - Dawicki SuzukiNVC 0 - Sergio Pellandini SuzukiNVC 0 - Beni Slydal SuzukiNVC 0 - Seppo Ojala Yamaha NQ 0 - Víctor Palomo NQ 0 - Andres Pérez Rubio Suzuki NQ 0 Pos Pilot Moto VEN ESP AUT FRA NAT NED BEL SWE FIN GBR GER Pts
350 cc Posició Pilot Moto Punts Victòries1 Kork BallingtonKawasaki13462 Takazumi KatayamaYamaha7723 Gregg HansfordKawasaki7634 Jon EkeroldYamaha 6405 Tom HerronYamaha5006 Michel RougerieYamaha4707 Franco BoneraYamaha3708 Patrick FernandezYamaha3609 Victor SoussanYamaha34010 Olivier ChevallierYamaha27011 Penti KorhonenYamaha20 0
250 cc Posició Pilot Moto Punts Victòries1 Kork BallingtonKawasaki12442 Gregg HansfordKawasaki11843 Patrick FernandezYamaha5504 Kenny RobertsYamaha5425 Anton MangKawasaki5216 Tom HerronYamaha4807 Mario LegaMorbidelli4408 Franco UnciniYamaha4209 Jon EkeroldYamaha40010 Paolo PileriMorbidelli35130 Marc Fontan Yamaha10
125 cc Posició Pilot Moto Punts Victòries1 Eugenio LazzariniMBA11442 Angel NietoMinarelli8843 Pier Paolo BianchiMinarelli7044 Harald BartolMorbidelli6805 Thierry EspiéMotobécane6206 Maurizio MassimianiMorbidelli5607 Hans MüllerMorbidelli4808 Per-Edward CarlssonMorbidelli4609 Jean-Louis GuignabodetMorbidelli42010 Clive HortonMBA25030 24px|País Valencià Ricardo Tormo Bultaco10
50 cc