miniatura|140px|Escut de Baroda Baroda fou un principat tributari protegit de l'Índia, un dels principals de l'Índia, directament depenent del govern general però de facto de la presidència de Bombai, ja que part de l'estat era a Kathiawar a Gujarat (els estats tributaris). Estava format per diversos territoris intercalats entre districtes britànics. Els nadius l'anomenaven Wadodara, corrupció del sànscrit vatodar (al cor dels arbres de banya). La capital era Baroda coneguda també com a Virakshetra o Virawati (Terra de guerrers) i molt antigament anomenada Chandanavati (per Raja Chandan del clan Dor dels rajputs que l'havia arrabassat als jainistes). Variants del nom són Brodera i Borada. La superfície es calcula en 3239,5& km² repartits entre els 4 territoris principals de Kadi, Baroda, Navsari i Amreli. La població el 1949 s'estimava en tres milions de persones (vegeu més avall Població). La capital era Baroda (ciutat) avui Vadodara.
Geografia miniatura|Mapa, en lila els diversos territoris de Baroda al Gujarat. El districte del nord de Gujarat o Kadi estava regat pels rius Narbada, Tapti, Mahi, i rierols menors. Okhamandal estava rodejat per tres costats pel golf de Kutch i els Mahals d'Amreli eren similars a la resta del Kathiawar; els districtes centrals entorn de Baroda (ciutat) i Navsari era una zona fèrtil i ben cultivada, especialment el sud (Navsari).
Els rius principals eren: Saraswati (Gujarat) Sabarmati Mahi Narbada Purna Dhutarwad Shetrunji Meswa Watrak Shetruti Dhadhar Kim Ambika. Rius de segon nivell eren: Banas Rupan Lun Jari Vishwamitri Surya Or Varna Amba Karad Jambua Tembhi
Les úniques muntanyes eren a l'extrem sud de la divisió central, les muntanyes de Rajpipla.
Història La invasió maratha de Gujarat es va iniciar el 1705; el 1712 el cap maratha Khande Rao Dabhade va esdevenir molt poderós i va guanyar diverses batalles als governadors mogols i el 1716 va rebre el títol de senapati (comandant en cap) i va establir el seu comandament a Satara. El 1720 l'emperador mogol Muhammad Shah va concedir als marathes el dret de cobrar un quart dels impostos (chauth) del Gujarat; poc després Khande Rao va estar present a la batalla de Kalapur on va destacar per la valentia personal i dels seus homes i entre aquestos un oficial anomenat Damaji Gaikwar, que pel seu valor va obtenir el títol de Shamsher Bahadur (l'Il·lustre home d'espasa) que va restar en possessió dels seus descendents en endavant.
El 1721 Khande Rao i Damaji van morir amb poc temps de diferència; al primer el va succeir el seu fill Trimbak Rao, i al segon el seu nebot Pilaji amb el nom familiar de Gaikwar (també Gaekwar, Gaikowar), el qual fou considerat el fundador de la nissaga; Pilaji va obtenir el govern d'una paga i es va distingir per les seves incursions al Gujarat, però a causa de conflictes interns es va haver de retirar a Songarh des d'on va dirigir posteriors expedicions; els Gaikwar van tenir residència a Songarh fins al 1766. Durant anys Pilaji, sovint amb suport d'altres caps marathes, va envair Gujarat i va cobrar tribut a les Surat Atthavisi (Vint-i-vuit divisions) i el 1723 va marxar directament a Surat (ciutat), va derrotar el governador i en endavant va recaptar tribut a la regió regularment. Més tard va obtenir el suport dels desais de Padra, Chhani, i Bhayali, i va poder arribar en les seves expedicions fins al riu Mahi. El 1725 va reclamar els districtes al sud del Mahi, com Baroda, Nandod, Campaner, Broach i Surat però va retornar a Songarh; el seu superior el senapati es va establir a Dabhoi, no lluny de Baroda, que va esdevenir el seu quarter regular (Dabhoi havia estat conquerida per Pilaji).
Llavors van començar una sèrie de derrotes i els marathes van perdre tot el que havien guanyat al Gujarat. Pilaji va haver de fugir a Cambay i després a Sorath; però el virrei mogol Sarbuland Khan, al no rebre ajut de Delhi, va haver d'afluixar i aviat va haver de cedir a Pilaji una part en els districtes al sud del Mahi. D'altra Banda Pilaji era subordinat del senapati, el qual ara estava enfrontat al peshwa maratha, i aquest va enviar els seus vassalls els ponwar a expulsar a Pilaji. Sarbuland Khan va arribar a un acord amb el peshwa Baji Rao al que va prometre una dècima part addicional dels ingressos (chauth i sardershmukhi) a condició del suport del peshwa contra Pilaji i altres caps marathes. Però el 1727 Pilaji va aconseguir capturar Dhaboi i Baroda (ciutat). D'altra banda les concessions de Sarbulan Khan no foren confirmades per l'emperador i el 1730 fou substituït com a virrei per Abhai Singh, raja de Jodhpur. Quan aquest va arribar al Gujarat, Baji Rao va signar una aliança amb ell per oposar-se a Pilaji i expulsar-lo de Baroda i el 1731 el peshwa va assetjar aquesta ciutat però va haver de desistir quan va saber que l'exèrcit de Nizam al-Mulk estava preparant un atac contra ell. Durant el seu camí el peshwa es va trobar amb l'exèrcit del senapati, que tenia el suport de Pilaji, i el va derrotar a Bhilapur (1731). Pilaji va resultar ferit i es va retirar a Songarh però el peshwa no va aprofitar per completar la victòria, i ben al contrari va capgirar les aliances i va nomenar a Pilaji com a mutalik del nou senapati Jaswant Rao Dabhade que havia succeït al seu pare mort a la batalla de Bhilapur). Pilaji va rebre el títol de Sena Khas Khel (Cap de la Banda Sobirana). Pilaji, com a mutalik, tenia ara al seu abast tots els recursos del senapati però el 1732 fou assassinat a Dakor per agents d'Abhai Singh, el raja governador de Gujarat.
El va succeir el seu fill Damaji Rao Gaikwar. Abhai Singh aprofitant la confusió, va avançar ràpidament cap a Baroda i va ocupar la ciutat i la fortalesa. Damaji es va fer fort a Dabhoi, i es va ocupar per fer represàlies en direcció a Ahmedabad. Aquesta expedició va tenir un cert èxit així com altres expedicions que va fer i finalment va recuperar Baroda el 1734. El poder de Damaji va créixer cada dia i finalment el 1737 Abhai Singh va haver d'abandonar el Gujarat i el va succeir Momin Khan que va veure difícil mantenir la posició a Ahmedabad així que va cridar a Rangoji, un general de Damoji, amb el que va negociar l'ajut del seu senyor a canvi de la meitat dels impostos del Gujarat. El virrei va restar aliat dels Gaikwar fins a la seva mort el 1742.
En aquest temps el poder de Damaji creixia. Apareix capturant Bansah, prop d'Ahmedabad, i fent operacions contra Broach, que estava en mans d'un vassall del nizam d'Hyderabad i sembla que en va obtenir una part dels ingressos. A més com que el senapati Jaswant Rao Dabhade va demostrar ser incompetent per la seva tasca, Damaji fou el que tenia el poder en nom de la vídua de l'anterior senapati; quan la vídua va morir Damaji fou nomenat representant del peshwa a Gujarat; amb aquest increment del poder va fer una incursió a Malwa que fou afortunada.
A la mort de Monim Khan el 1747 el nou virrei fou Fida al-Din que va iniciar una política enèrgica; va derrotar el general Rangoji, però a la tornada de Damoji de Malwa altre cop aquest va recuperar la iniciativa; Fida al-Din va haver de fugir del país i Rangoji va conquerir Petlad, i el germà de Damaji, Khande Rao, va establir els drets familiars a Ahmedabad. Mentre hi havia dissensions a Surat que van derivar el 1751, en què es va reconèixer la meitat dels ingressos de la ciutat a Damaji i l'altra meitat al peshwa. El 1751 Damaji fou cridat per Tarabai de Satara per rescatar al seu net, el representant de Sivaji, de mans dels bramans del peshwa. Damaji va sortir de Songarh amb un exèrcit de 15000 homes i va atacar i derrotar un exèrcit que se li oposava a Nimb (exèrcit que era superior). Però després d'això va patir algunes derrotes i finalment es va haver de sotmetre al peshwa.
Damaji llavors li va oferir a aquest un tracte; el peshwa amb l'excusa que l'estudiava el va atreure al seu campament i sobtadament el va atacar i el va fer presoner portant-lo a Poona. Llavors el peshwa va iniciar l'establiment del seu poder al Gujarat, tant contra el partit mogol com contra els seguidors de Damaji. No va aconseguir res i va decidir fer un acord amb Damaji, i aquest va haver d'acceptar les condicions del peshwa: la meitat del Gujarat i de les seves rendes seria pel peshwa, la meitat de les futures conquestes serien també pel peshwa, hauria de mantenir un exèrcit de deu mil cavallers per ajudar el peshwa quan aquest ho demanés i hauria de pagar un tribut de 5 lakhs. Damaji amb aquestes condicions fou alliberat.
Tot seguit Damaji va fer campanya amb altres caps marathes fins a la conquesta d'Ahmedabad que va suposar el final del poder mogol al Gujarat i el país va quedar dividit entre el peshwa i Damaji Gaikwar. El 1761 Damaji va marxar a combatre a Ahmad Shah Durrani i va prendre part en la batalla de Panipat on es va distingir; va poder escapar al desastre i retornar a Gujarat on va combatre els musulmans que esperaven aprofitar la derrota maratha de Panipat. Vers 1762 Damaji va traslladar la seva capital de Songarh a Patan (antiga Anhilvada). Entre 1763 i 1766 va ocupar la major part del territori de Kadi (uns dels quatre que formen el principat) i després va fer diverses conquestes a Kathiawar; va recaptar tribut a Idar i Rajpipla. El 1766 la capital es va establir a Baroda (ciutat).
Poc després de Panipat va morir el peshwa Balaji Rao i el va succeir el jove Madhava Rao, que aviat fou desafiat pel seu ambiciós oncle Raghunath Rao (Raghuba), amb el que Damaji va formar una ferma aliança. Però el 1768 Madhava Rao va derrotar els aliats a Dhodap, i va fer presoner a Raghunath Rao i a Govind Rao, fill de Damaji. Altre cop el peshwa va imposar oneroses condicions per la pau i l'alliberament del presoner; la mort de Damaji poc després semblava anunciar el final de la nissaga.
Damaji va deixar sis fills dels quals el més gran, Sayaji Rao I Gaikwar, un xic retardat mental i el segon Govind Rao Gaikwar, un dèbil i vacil·lant, van reclamar la successió o gaddi. El peshwa va fer de mediador i va alliberar a Govind Rao que era a Poona i el va reconèixer com a Sena Khas Khel a canvi de pagar un fort tribut. Mentre el fill més jove de Damaji, de nom Fateh Singh Rao Gaikwar (I), es va apoderar de la ciutat de Baroda en nom de Sayaji Rao. El 1771 Fateh Singh va anar a Poona i va obtenir del peshwa la revisió de la seva decisió; Sayaji Rao va ser reconegut com a Sena Khas Khel i Fateh Singh com el seu mutalik; just llavors Khande Rao, fill petit de Pilaji Gaikwar i germà per tant de Damaji, que era governador de Kadi, va iniciar una agitació, nominalment al servei d'un o altre pretendent, alternativament. Fateh Singh, convençut que en aquesta situació el govern de Poona annexionaria Gujarat, va retornar a Baroda i va iniciar contactes amb la Companyia Britànica de les Índies Orientals. El 1772 quan Broach fou conquerida per assalt pels britànics va signar un tractat amb el govern de Bombai per una partició dels ingressos dels territoris conquerits, però altres propostes de Fateh Singh foren refusades i Fateh i Govind van lluitar per un temps sense intervenció exterior.