Nicolas Poussin (Les Andelys, Normandia 1594 - Roma 1665) fou un pintor francès. El 1624 arribà a Roma on estudia l'estatuària romana i s'influencia notablement dels pintors Rafael i Ticià. El seu art es troba dins una estètica esteticista i classicista per això fa servir molts temes mitològics i històrics que sovint tenen un element paisatgístic important. Va passar la major part de la seva vida pintant a Roma, excepte durant un curt període en el que el cardenal Richelieu li va ordenar tornar a França com a pintor del rei.
Algunes de les seves obres són Et in Arcadia ego (1638), El rapte de les sabines (1637), El regne de Flora (1631), La matança dels innocents (1628), Paisatge amb dues nimfes i una serp (1659) i la sèrie de "bacanals" que li va encarregar el cardenal Richelieu. Fins al segle XX va romandre com a font d'inspiració dominant per als artistes d'orientació clàssica com Jacques Louis David i Paul Cezanne.
Biografia Primers anys El primer biògraf de Nicolasin va ser el seu amic Giovanni Pietro Bellori,La seva Vite de' pittori, scultori e architecti moderni es va publicar a Roma, 1672. L'altre biògraf contemporani de Poussin era André Félibien. qui explica que Poussin va néixer prop de Les Andelys, que ara pertany al departament d'Eure, a Normandia i que va rebre una educació que incloïa una mica de llatí, que més tard li seria útil. Els seus primers dibuixos van cridar l'atenció de Quentin Varin, un pintor local, del qual Poussin es va convertir en aprenent. Sembla que els seus pares es van oposar a una carrera de pintura per a ell, i cap al 1612, als divuit anys, va fugir a París.
Va arribar a París durant la regència de Maria de Mèdici, quan l'art estava florint com a conseqüència dels encàrrecs reials donats per Maria de Medici per a la decoració del seu palau, i per l'auge dels rics comerciants de París que compraven art. També hi havia un important mercat de pintures en la redecoració d'esglésies fora de París destruïdes durant les Guerres de religió a França, que havien acabat feia poc, i per als nombrosos convents de París i altres ciutats. No obstant, Poussin no era membre del poderós gremi de mestres pintors i escultors, que tenia el monopoli de la majoria dels encàrrecs d'art i va presentar demandes contra persones de fora com Poussin que van intentar entrar en la professió.
Els seus primers esbossos li van guanyar un lloc als estudis de pintors establerts. Va treballar durant tres mesos a l'estudi del pintor flamenc Ferdinand Elle, que pintava gairebé exclusivament retrats, un gènere que va interessar poc a Poussin. Es va traslladar després a l'estudi de Georges Lallemand, però la falta d'atenció de Lallemand pel dibuix precís i l'articulació de les seves figures sembla que no van agradar a Poussin. A més, Poussin no encaixava bé en el sistema d'estudi, en el qual diversos pintors treballaven en el mateix quadre. Després va preferir treballar molt lentament i sol. Poc se sap de la seva vida a París en aquesta època. Els registres judicials mostren que va tenir deutes considerables, que no va poder pagar. Va estudiar anatomia i perspectiva, però l'esdeveniment més important de la seva primera residència a París va ser el descobriment de les col·leccions d'art reials, gràcies a la seva amistat amb Alexandre Courtois, el valet de chambre de Marie de Medicis. Allà va veure per primera vegada gravats de les obres de Giulio Romano i especialment de Rafael, l'obra del qual va tenir una enorme influència en el seu futur estil.
Després de dos intents fallits per anar a Roma, es va unir a Giovan Battista Marino, el poeta de la cort de Maria de Mèdici, a Lió. Marino el va contractar per il·lustrar el seu poema Adone i una sèrie d'il·lustracions per a una edició projectada de Les Metamorfosis d'Ovidi.Aquests "dibuixos mariners" conservats al Castell de Windsor Es troben entre les poques obres que es poden identificar com a obres de Poussin executades abans de la seva arribada a Roma. El va rebre a casa seva i, el 1624, va permetre a Poussin (que havia estat alentit pels encàrregs de Lió i París) per unir-se a ell a Roma. S'ha suggerit que va ser aquesta amistat primerenca amb Martino i la comissió d'il·lustracions de la seva poesia (que el va portar als temes d'Ovidi), el que va servir de base, o almenys va reforçar, l'erotisme destacat de la primera obra de Poussin.
A Roma miniatura|esquerra|Gravat de Cassiano dal Pozzo. Poussin tenia trenta anys quan va arribar a Roma el 1624. Al principi va viure amb Simon Vouet.En un cens de 1624 (Friedlaender). El va presentar a un altre dels seus primers empresaris, el cardenal Maffeo Barberini.
Les dificultats financeres van començar amb la marxa cap a Espanya de Barberini, acompanyat de Cassiano Dal Pozzo, l'antiquari i secretari del cardenal, que després es convertiria en un patró i gran amic. Marino mor durant aquest temps i Poussin perd tots els seus protectors. Aleshores el pintor viu sol, pobre i malalt. Recupera la salut amb un compatriota, Jacques Dughet, pastisser de la ciutat. El 1626, va viure amb un altre pintor francès anomenat Pierre Mellin i l'escultor François Duquesnoy amb qui va estudiar les antiguitats.
El setembre de 1626, va rebre l'encàrrec amb Valentin de Boulogne d'organitzar la festa de l'Acadèmia Sant-Lluc de pintors de Roma, dirigida per Vouet. És una mostra de reconeixement per part dels seus companys. Aleshores era un dels pintors francesos més destacats de la ciutat papal, encara més després de la marxa de Vouet a França el juny de 1627. El seu segon encàrrec de Barberini, La mort de Germànic, completat el 1628 i inspirat en part en els relleus del sarcòfag de Melèagre,En l'inventari de Barberini; avui al Minneapolis Institute of Art. El sarcòfag de Melèagre que va veure Poussin és el dels museus de Capitolins. va tenir un gran impacte. Aquests primers anys romans van ser un període d'intensa producció per a Poussin. Se li va encarregar un quadre per a un retaule a la Basílica de Sant Pere de Roma aquell mateix any, El Martiri de Sant Erasme 1629, Pinacotena Vaticana), deutora del mateix tema elaborat pel pintor barroc contemporani, Pietro da Cortona.Blunt, Anthony. Nicholas Poussin, Phaidon 1958, p. 85-88. Havent estat malalt, va ser rebut a la casa del seu compatriota Gaspard Dughet i cuidat per la seva filla Anna Maria, amb qui Poussin es va casar el 1629, instal·lant-se definitivament a la còmoda vida de casa seva a via Paolina. Els seus dos germans eren artistes i Gaspard Dughet més tard va portar el cognom de Poussin.Blunt 1958, p.55. Poussin renuncia a grans encàrrecs d'esglésies o convents per respondre només a peticions d'aficionats i mecenes privats.
Durant les dècades de 1620 i 1630, va tenir l'oportunitat d'experimentar i formular la seva posició sobre la pintura en relació amb els altres. Per a aquest propòsit, va estudiar l'antiguitat, així com obres com les bacanals de Tiziano (La bacanal dels andrios, Bacus i Ariadna i la Ofrena a Venus) al Casino ludovisi i les pintures de Domenichino i Guido Reni.Blunt 1958, 54-9. Al mateix temps, el barroc romà estava sorgint: el 1620 Cortona produïa les seves primeres pintures romanes per a la família Sacchetti; Bernini, que s'havia creat una reputació com a escultor, estava dissenyant el gran Baldaquí de bronze a San Pere; i una enginyosa imaginació arquitectònica va sorgir en les obres de Borromini.
Poussin va conèixer altres artistes a Roma i va tendir a fer amics d'aquells amb inclinacions artístiques cap al classicisme: l'escultor francès François Duquesnoy, amb qui va viure el 1626; l'artista francès Jacques Stella; Claude Lorrain; Domenichino; Andrea Sacchi. I es va unir a una acadèmia informal d'artistes i empresaris que es van oposar a l'estil contemporani barroc que es va formar al voltant Joachim von Sandrart.
Aleshores, el papat era el principal patró artístic de Roma. El martiri de San Erasme de Poussin per a San Pere va ser l'únic encàrrec papal de Poussin, que va aconseguir gràcies al cardenal Barberini, el nebot del papa, i a Poussin no se li va demanar que contribuís de nou amb grans altars ni pintures a gran escala per un papa.Wright 1984, p.18.
La seva carrera posterior va dependre del mecenatge privat. A banda del cardenal Francesco Barberini, entre els seus primers empresaris es trobava el cardenal Luigi Omodei, per a qui va produir els Triomfs de la Flora (c. 1630-32, Louvre), o el cardenal Richelieu, que va encarregar diverses Bacanals. Per a Vincenzo Giustiniani va fer Massacre dels innocents (data desconeguda primerenc, Museu Condé, Chantilly). Cassiano Dal Pozzo es va convertir en el propietari de la primera sèrie de Set sagraments (de finals de la dècada de 1630, Castell de Belvoir). I va tornar a França el 1640 amb els germans Paul Fréart de Chantelou i Roland Fréart de Chambray, cridat per François Sublet de Noyers, llavors secretari de la Guerra i superintendent dels edificis de Lluís XIII de França.
A França Aquest petit període, molt actiu per al pintor, és encara molt conegut gràcies a la seva correspondència, però també als nombrosos testimonis parisencs. Tan bon punt va arribar, va ser instal·lat en un petit pavelló al Les Tuileries per Sublet de Noyers, regalat al cardenal Richelieu que immediatament li va encarregar quadres per al seu palau parisenc (Moisès davant l'esbarzer ardent i El temps i la veritat) després per al rei Lluís XIII al Castell de Saint-Germain-en-Laye que al seu torn li va encarregar una pintura per a la capella del castell (La institució de l'eucaristia) i una altra per a la del Castell de Fontainebleau (mai realitzada). Va obtenir el 20 de març de 1641 la patent de "primer pintor ordinari del rei" i la direcció general de totes les obres de pintures i ornaments per a l'embelliment de les cases reials, amb 3.000 lliures de salari.
Treballa en el disseny de la gran galeria del Palau del Louvre. Va rebre una ordre per al noviciat de la Companyia de Jesús a París (El Miracle de Sant Francesc Xavier). Fins i tot es pren el temps per completar l'encàrrec dEls set sagraments desitjat per Cassiano dal Pozzo. No obstant això, va patir nombroses crítiques per part dels altres pintors del rei, entre ells Simon Vouet, en particular pels seus projectes per al Louvre, que el van afectar greument. A més, les múltiples peticions que rebia li van deixar molt poc temps per reconnectar amb els seus familiars, sobretot a Normandia, però també per reflexionar sobre el seu art. El mes de juliol de 1642 va anunciar a Sublet de Noyers la seva intenció de tornar a Roma. Va escriure el seu testament el 20 de setembre, declarant hereus els fills de la seva germanastra Marie, i de fet va marxar cap a Itàlia, arribant a Roma el 5 de novembre.
Tornada a Roma miniatura|Placa commemorativa de Nicolas Poussin a la Basílica de San Lorenzo in Lucina. El 1642, disgustat amb les intrigues de Simon Vouet, Jacques Fouquier i l'arquitecte Jacques Lemercier, Poussin va tornar a Roma.