Lupinus, conegut popularment com a llobí, és el nom d'un gènere de plantes amb flor lleguminoses de la tribu Genisteae, de la família de les Fabaceae, productores de tramussos. Es cultiven àmpliament a tot el món, tant com a font d'aliment com a plantes ornamentals, però són invasores en algunes zones. La seva proliferació a Islàndia, per exemple, s'ha convertit des de principis del segle XXI en un problema ecològic.
Descripció Són plantes anuals, fixadores de nitrogen amb fulles palmades, dividides segons les espècies entre 5 i 16 foliols, i amb arrel pivotant profunda. Contràriament a la majoria de les lleguminoses, són plantes de terrenys àcids.
Taxonomia miniatura|esquerra|Tramussos Les espècies de llobí autòctones als Països Catalans són: Lupinus polyphyllus, Lupinus micranthus,(llobí hirsut) Lupinus angustifolius (llobí bord) i Lupinus mariae-josephi aquest endèmic del País Valencià. A més es troben cultivades Lupinus albus (llobí ver), Lupinus luteus (llobí groc) i Lupinus varius (llobí pilós).Flors dels Països Catalans, Bolòs i Vigo barcelona 1980 El Lupinus angustifolius es conrea sobretot al nord d'Europa.
Certes espècies de llobins són comestibles. També s'utilitzen com a plantes farratgeres i ornamentals. La majoria de les espècies de Lupinus tenen llavors amb un considerable valor proteínic (43%), una bona proporció de fibra (25,5%) i una adequada quantitat de sucres (13,5%) i sals minerals — principalment cobalt, fòsfor i potassi (5,5%).
El tramús blanc (Lupinus albus) i el groc (Lupinus luteus) són lleguminoses conreades d'importància secundària. Tenen un fruit pla que, en varietats obtenudes artificialment per creuament, es conreen per fer pinsos per al bestiar. El gra d'aquestes varietats conreades pobres en alcaloides (tòxics), a la gastronomia de la mediterrània occidental (península Ibèrica, Itàlia, Balears, Còrsega, etc.) es menja com a aperitiu o per picar, tradicionalment bullit o marinat en salmorra o escabetx. Els tramussos blanc i groc salvatges, en canvi, són de gust amarg i, menjats en grans quantitats, tòxics per al bestiar i els humans, i poden provocar estats alterns de sobreexcitació i depressió nerviosa.A la decouverte de la flore!, de Susanne Lipps. Edicions Oliver Breda, 2010. Lupinus luteus Toxicologie Végétale Vétérinaire Lupinus albus Toxicologie Végétale Vétérinaire
Hi han entre 200 i 600 espècies reconegudes, segons l'autoritat que hom prengui com a referència. Entre aquestes cal mencionar: Lupinus albus - Llobí, tramús blanc, llobí (o lupí) blanc. L'usat als Països Catalans per a conrear els tramussos. Lupinus angustifolius - Tramús bord, tramusser bord, llobí bord, llobí pilós o tramús salvatge. Present a la costa de Catalunya i a València. En altres països es cultiva per a usos alimentaris i medicinals. Lupinus arboreus Lupinus luteus - Llobí groc, tramús groc o lupí groc; molt habitual en estat salvatge a la mediterrània occidental. Lupinus mariae-josephi - Tramús endèmic del País Valencià Lupinus micranthus - Llobí hirsut, llobí pelut o veça borda. Als Països Catalans és present a Girona i Menorca.Lupinus micranthus Universitat de les Illes Balears Lupinus mutabilis Lupinus nootkatensis Lupinus polyphyllus Lupinus regalis Lupinus texensis Lupinus tidestromii
Galeria d'imatges
Referències
Categoria:Genisteae