miniatura|D'esquerra a dreta: Urà, Puck, Miranda, Ariel, Umbriel, Titània i Oberó. Els diàmetres són a escala, les distàncies no Urà té 27 satèl·lits coneguts i tots tenen nom definitiu. Els més importants són (de més gran a més petit): Titània, Oberó, Umbriel, Ariel i Miranda. Aquests són els anomenats satèl·lits majors. Cap dels satèl·lits d'Urà té atmosfera.

A diferència de la majoria de cossos del sistema solar, que prenen els seus noms de la mitologia, els noms dels satèl·lits d'Urà s'agafen dels personatges de les obres de William Shakespeare i Alexander Pope, especialment de les seues protagonistes femenines.

Titània i Oberó són els dos satèl·lits més grossos i els primers que van ser descoberts. Això va ser l'any 1787 i el seu descobridor és William Herschel. Els seus noms són els de la reina i el rei de les fades (respectivament) en l'obra El somni d'una nit d'estiu de Shakespeare. Els següents són Umbriel i Ariel, descoberts per William Lassell el 1851. Gairebé un segle més tard, el 1948, Gerard Kuiper va descobrir Miranda.

L'any 1986, la sonda Voyager 2 en va descobrir 10 més, d'entre 40 i 160 km de diàmetre. Aquests són (per ordre alfabètic): Belinda, Bianca, Cordèlia, Creseida, Desdèmona, Julieta, Ofèlia, Pòrcia, Puck i Rosalina. Finalment, a partir dels anys 90, el telescopi espacial Hubble ha permès augmentar el nombre de satèl·lits coneguts fins a 27.

Segons la seva distància al planeta, els satèl·lits d'Urà es divideixen en dos grups: satèl·lits interiors i satèl·lits exteriors. Els interiors van des de Cordèlia (el més pròxim a Urà) fins a Oberó (vegeu taula). Estan compostos per una barreja de roca i gel. Tots els satèl·lits majors pertanyen a aquest grup. Els exteriors són tots bastant petits i se'n desconeix la composició, però és probable que siguin asteroides capturats gravitacionalment.

Taula de dades

+ Satèl·lits naturals d'Urà Nom Diàmetre (km) Massa (kg) Radi orbital mitjà (km) Període orbital (dies) Descobridor(s) Any VI Cordèlia50x50px40 4,5·10¹⁶ 49.770 0,335 Richard J. Terrile Voyager 2 1986 VIIOfèlia50x50px 43 5,4·10¹⁶ 53.7900,376 VIIIBianca51x51px 51 9,3·10¹⁶ 59.1700,435 Bradford A. Smith - Voyager 2 IXCrèssida50x50px 80 3,43·1017 61.780 0,464 Stephen P. Synnott Voyager 2 XDesdèmona50x50px 64 1,78·1017 62.6800,474 XIJulieta50x50px 94 5,57·1017 64.3500,493 XIIPòrcia50x50px 135 1,68·1018 66.0900,513 XIIIRosalina50x50px 72 2,54·1017 69.9400,558 XXVIICupido50x50px24 - 74.800 0,618 Mark R. Showalter i Jack J. Lissauer2003 XIVBelinda50x50px 81 3,57·1017 75.260 0,624 Stephen P. Synnott - Voyager 21986 XXVPerdita50x50px 80 -76.400 0,638Erich Karkoschka - Voyager 2 - HST XVPuck50x50px 162 2,89·1018 86.0100,762 Stephen P. Synnott - Voyager 2 XXVIMab50x50px 32 -97.700 0,923 Mark R. Showalter i Jack J. Lissauer2003 V Miranda 50x50px 472 (480×468×466) 6,6·1019 129.3901,41 S* Gerard Kuiper1948 I Ariel 50x50px 1.158 (1162×1156×1155)1,35·1021 191.0202,52 SWilliam Lassell 1851 II Umbriel 50x50px 1.169 1,17·1021 266.3004,14 S IIITitània 50x50px 1.578 3,52·1021 435.9108,71 SWilliam Herschel1787 IVOberó 50x50px 1.523 3,01·1021 583.52013,46 S XXIIFrancisco50x50px 121,3·1015 4.280.000 -266,6** Matthew Holman i Brett Gladman2001 XVICaliban50x50px 98 7,3·1017 7.230.000-579,7 Brett J. Gladman i altres 1997 XXEsteve50x50px 20 6·1015 8.002.000-677,41999 XXITríncul 10 7·10¹⁴ 8.571.000-759,0 Matthew J. Holman i altres2001 XVIISicorax50x50px 190 5,4·1018 12.179.000-1.288,3 Brett J. Gladman i altres 1997 XXIIIMargarida 12 1,3·1015 14.345.000 1.694,8Scott S. Sheppard i David C. Jewitt 2003 XVIIIPròsper50x50px 30 2,1·10¹⁶ 16.418.000-1.977,3 Matthew J. Holman i altres1999 XIXSetebos50x50px 30 2,1·10¹⁶ 17.459.000-2.234,8 John J. Kavelaars i altres XXIVFerdinand 12 - 21.000.000 -2.823,4Matthew J. Holman i altres 2001 * S'indica rotació sincrònica: el període de rotació és el mateix que el període orbital. ** Períodes orbitals negatius indiquen una òrbita retrògrada (oposada a la rotació del planeta). Dada: el radi equatorial d'Urà és de 25.559 km.

Les llunes d'Urà es classifiquen aquí per període orbital, del més curt al més llarg. Les llunes prou massives perquè les seves superfícies pateixin un col·lapses en un esferoide estan ressaltades en blau clar i en negreta. Les llunes irregulars amb òrbites retrògrades es mostren en gris fosc. Margaret, l'únic satèl·lit irregular conegut d'Urà amb una òrbita prògrada, es mostra en gris clar.Sources: NASA/NSSDC, Sheppard, et al. 2005. Per a les llunes irregulars exteriors recentment descobertes (de Francisco a Ferdinand) les dades orbitals més precises es poden generar amb el Servei d'Efemèrides de Satèl·lits Naturals. The irregulars are significantly perturbed by the Sun. +Key¡ Inner moons  † Major moons  ‡ Irregular moons (retrograde)± Satèl·lit irregular (prograda)

Referències

Enllaços externs NASA/NSSDC: dades dels satèl·lits d'Urà. JPL: paràmetres físics. JPL: paràmetres orbitals.