El Coleco Adam va ser un ordinador domèstic, una temptativa de la Coleco, jogueteria estatunidenca, d'aprofitar l'èxit de la videoconsola ColecoVision. L'Adam (el nom, suposadament, representava l'esperança de Coleco a "mossegar" una part del mercat de l'Apple) no va ser ben succeït, en part a causa de problemes en l'inici de la seva producció.
AUX Video 100px|center1 Àudio Mono 2 Terra 3 Vídeo compost 4 Terra 5 N/C 6 N/C 7 N/C
miniatura|vista inferior miniatura|Coleco Adam, en mode processador de textos. Introducció Coleco va anunciar l'Adam en el Summer Consumer Electronics Show (CES) al juny de 1983, i els executius van predir vendes de 500.000 unitats per al nadal de 1983. Des del moment del seu llançament fins al primer enviament el preu de l'ordinador va augmentar de 525 a 725 dòlars.
El fracàs Quan Coleco va anunciar-ho el 1983, l'Adam va rebre una cobertura de premsa favorable. El Boston Phoenix, observant que els 600 dòlars del preu de l'ordinador eren comparables al preu més baix per una impressora de margarida (LQ) individual, va publicar que era "un bon truc si poden fer-ho!" I és que, de fet, era un truc; els ordinadors es mostren darrere de vidres polaritzats que ocultava el fet que estaven fets a mà i tenien unitats de cinta no operatives.
Al juny, l'empresa es va comprometre a enviar l'equip a l'agost. A l'agost es va comprometre a enviar mig milió d'Adams per Nadal, però va perdre les dates d'enviament d'1 de setembre 15 de setembre, 1 d'octubre i el 15 d'octubre. Ahoy! va informar que Coleco no havia enviat a principis d'octubre, a causa de diversos problemes. La revista va informar que cada mes de retard podria significar la pèrdua de l'oportunitat de vendre 100.000 unitats, afegint que la pèrdua de la temporada de Nadal es traduiria en "pèrdues incalculables". L'empresa només va enviar 95.000 unitats al desembre, que eren molt defectuoses; Creative Computing va informar més tard que "la taxa de tornada rumorejat era absolutament alarmant". Un gerent d'una botiga va dir que s'havien retornat cinc de sis Adams venuts, i esperava que el sisè probablement seria retornat després d'estrenar-se el Nadal. Coleco es va associar amb Honeywell Information Systems per establir la seva cadena de centres de reparació per tot els Estats Units El desembre de 1983, la premsa va informar que els executius de la companyia en una conferència de premsa "responent preguntes sobre els problemes de Coleco amb el seu nou i altament publicitat ordinador personal Adam, que ha estat plagat de retards en la producció i les queixes dels defectes", van dir que s'havien associat amb l'única companyia capaç de complir amb un terç de les seves comandes de Canadà pel Nadal. L'empresa va al·legar que menys del 10% de les unitats Adam tenia defectes, "molt per sota dels estàndards de la indústria".
Un analista va declarar a principis de 1984 que l'empresa tenia:
El març de 1984 John J. Anderson va declarar que l'Adam havia portat a Coleco "una reguera de promeses trencades, expectatives no complertes, i uns accionistes molt espantats." El 2 de gener de 1985, després de continuar queixes sobre errors de l'Adam i vendes baixes, Coleco va anunciar que el descatalogava i estava liquidant l'inventari. Coleco va revelar que va perdre 35 milions de dòlars a finals de 1983 (el moment del llançament de l'Adam), juntament amb una pèrdua de 13,4 milions de dòlars en els primers 9 mesos de 1984. Coleco no va revelar a quina companyia estava venent l'inventari, però va declarar que havien treballat amb aquesta empresa abans. No es van publicar xifres de vendes finals de l'ordinador Adam ni de l'Expansion Module #3.
Detalls tècnics Al seu favor, l'Adam tenia una gran biblioteca de programari des del principi. Va ser derivat amb programari i accessoris compatibles de la ColecoVision, i, a més, el popular sistema operatiu CP/M estava disponible com una opció. El seu preu incloïa un sistema complet: un ordinador de 64 kB de memòria RAM i 16 de VRAM, unitat de cinta incorporada, impressora de margarida, i programari incloent el videojoc Buck Rogers: Planet of Zoom. El IBM PCjr es venia per 669 dòlars però no incloïa perifèrics, i encara que el popular Commodore 64 es va vendre per al voltant de 200 dòlars, el seu preu no era gaire més baix després de comprar una impressora, unitat de cinta o disquet i programari.
Com a molts ordinadors domèstics del seu temps, l'Adam es va pensar per utilitzar amb un televisor com a pantalla. La impressora SmartWriter s'encén amb l'equip, doncs té la font d'alimentació comuna en el seu interior. En arrencar, l'equip està en mode màquina d'escriure electrònica, imprimint caràcters a mesura que es premen tecles. Prement la tecla Escape/WP es posa la SmartWriter en mode processador de textos amb funcions similars als processadors moderns.
A diferència d'altres equips domèstics de l'època, l'Adam no tenia l'intèrpret de BASIC emmagatzemat permanentment en la ROM. Aquest lloc estava ocupat per les funcions de màquina d'escriure electrònica i processador de textos de SmartWriter, així com el kernel de l'Elementary Operating System (EOS) i els 8kB del sistema operatiu OS-7 de ColecoVision. L'intèrpret SmartBASIC es carrega d'un Digital Data Pack amb format propietari que ve de sèrie.
Una versió menys cara de l'Adam, l'Expansion Module #3, es connectava en una ColecoVision, amb el que complien la promesa publicitària d'oferir una opció per convertir la consola en un ordinador complet. En aquest cas els components principals (CPU, VDP, part de les memòries...) les aportava la consola.
Problemes L'Adam tenia nombrosos punts febles: L'Adam genera una onada d'energia electromagnètica en l'arrencada, que pot esborrar el contingut de qualsevol mitjà extraïble que es trobi en o prop de la unitat. Per empitjorar la situació, alguns dels manuals de Coleco indiquen a l'usuari que introdueixi la cinta en la unitat abans d'encendre l'ordinador; presumiblement aquests es van imprimir abans de conèixer-se el problema. Quan Coleco va prendre la decisió inusual d'utilitzar la impressora per subministrar energia a tot el sistema Adam, si la font d'alimentació de la impressora ha fallat o falta la impressora, el sistema no pot funcionar. Una vegada posat en mode de processador de textos, SmartWriter no podia tornar al mode de màquina d'escriure sense que el sistema es reiniciï. Les unitats Digital Data Pack de l'Adam, encara que més ràpides i de major capacitat que les unitats de casset d'àudio utilitzats pels ordinadors de la competència, eren menys fiables i no tan ràpids com una unitat de disquet. Al moment del disseny de l'Adam, les unitats de cinta eren un mitjà d'emmagatzematge popular per als usuaris domèstics, però al moment del seu llançament, el cost dels disquets havia caigut dràsticament i eren el mitjà preferit a l'Amèrica del Nord. Coleco finalment va llançar una unitat de disquet de 5¼ polzades i 160kB per a l'Adam. Els desenvolupadors de programari que van rebre informació tècnica havien d'estar d'acord amb una llicència molt restrictiva. Coleco va exigir el dret d'inspeccionar i exigir canvis al seu programari, els va obligar a destruir inventaris de programari si Coleco revoqués la llicència, i els prohibia criticar públicament a Coleco de cap manera.
Programari El programari per ColecoVision que no venia inclòs es distribuïa majoritàriament com a cartutx ROM, encara que els programes Adam Calculator, Personal Checkbook, i Smart Filer es van distribuir també en disquet. A continuació teniu una llista de programes seleccionats com a exemple: Adam Banner Business Pack I AdamCalc Update for Coleco AdamLink Modem Data Calculator Home Budget Planning Power Print Personal Checkbook Personal Accountant Smart Filer Smart Letters & Forms Savings and Loan Turbo Load CP/M 2.2 and Assembler
Recepció Per mostrar la màquina en el CES de juny de 1983, Coleco va decidir mostrar una conversió a Digital Data Pack de la seva versió de Donkey Kong per ColecoVision en el sistema. Nintendo estava enmig de la negociació d'un acord amb Atari per llicenciar el seu Famicom per a la seva distribució fora del Japó, i la signatura final s'hauria fet en el CES. Atari tenia els drets exclusius de Donkey Kong per a ordinadors personals (com Coleco el tenia per a consoles de jocs), i quan Atari va veure que Coleco mostrava Donkey Kong en un ordinador, la seva proposta d'acord amb Nintendo es va retardar. Coleco va haver de comprometre's a no vendre la versió Adam de Donkey Kong. En última instància, no tenia a veure amb el tracte Atari/Nintendo, doncs el CEO d'Atari Ray Kassar va ser acomiadat el mes següent i la proposta no va arribar a cap part, conseqüentment Nintendo va decidir comercialitzar el seu sistema exclusiu amb conseqüències.
Byte Magazine va reportar al setembre de 1983 que la introducció de l'Adam havia dominat el Consumer Electronics Show a Chicago. Citant el seu preu de 599 dòlars, maquinari inclòs, i la compatibilitat amb ColecoVision i el programari de CP/M, la revista va comparar l'impacte potencial de l'Adam en la indústria de l'ordinador domèstic amb la de l'Osborne 1 en el professional. Ahoy! va informar el gener de 1984 que "els primers indicis són que l'Adam serà un èxit de vendes fora de control", però els retards, problemes tècnics, i la reputació de Coleco com una empresa de joguines "poden combinar-se per mantenir els compradors en massa a fora", i va predir que" no hi ha cap raó per pensar que l'Adam enderrocarà al Commodore 64 de la seva posició avantatjosa"
L'exemplar de març de 1984 de Compute! va opinar favorablement el model tot-en-un de l'Adam i va anomenar al teclat "impressionant", però va citar informes generalitzats dels errors de maquinari. L'opinió de BYTE d'abril de 1984 va ser molt més dura, afirmant que "Sovint es diu que si alguna cosa sona massa bona per ser veritat, probablement ho és. El Coleco Adam no és una excepció a aquesta norma". Va citar la tecnologia d'unitat de cinta "impressionant", i va aprovar el teclat, però va informar de diversos casos d'errors de dades i supressions en utilitzar les unitats de cinta, un processador de textos amb errors, i un manual de BASIC que era "el pitjor que he vist". El revisor va informar que estava esperant al seu cinquè Adam després de quatre sistemes anteriors funcionat incorrectament en dos mesos; només el teclat no va fallar. Per les seves sospites que "l'equip va ser aparentment llançat precipitadament a producció", va aconsellar "no comprar encara un Adam. Espereu fins que Coleco corregeixi tots els errors de l'Adam i compleixi totes les seves promeses", i va concloure "Coleco està, aparentment, apostant tota la companyia en l'Adam i encara no és clar que guanyarà amb aquesta aposta "
Va rebre algunes bones crítiques sobre la base de la qualitat del seu teclat i la impressora, i va oferir so competitiu i gràfics. El seu intèrpret BASIC, anomenat SmartBASIC, era en gran manera compatible amb l'Applesoft BASIC, la qual cosa significa que molts programes del tipus escrigui-ho vostè de llibres d'informàtica i revistes funcionarien en l'Adam amb poca o cap modificació.
No obstant això, les vendes van ser febles, especialment després que els problemes tècnics es van fer evidents. Coleco va perdre 35 milions de dòlars en el quart trimestre de 1984 com a devolucions. Oficialment, Coleco va culpar a "els manuals que no ofereixen a l'usuari la primera vegada que utilitza l'ajuda adequada." Coleco va reintroduir l'Adam amb un nou manual d'instruccions, preu més baix, i una beca escolar de 500 dòlars juntament amb cada unitat per al seu ús per a cada nen (a pagar quan el nen arribi a la universitat). Menys de 100.000 unitats van ser venudes en última instància.