Emma Goldman (Kaunas, Imperi Rus, 27 de juny del 1869 - Toronto, Canadà, 14 de maig del 1940) fou una anarquista coneguda pel seu activisme, escrits i discursos. Va tenir un paper fonamental en el desenvolupament de la filosofia anarquista de la primera meitat del a l'Amèrica del Nord i Europa i introduí idees feministes en el pensament anarquista. D'origen lituà, el 1885 va emigrar a Nova York (Estats Units), on va conèixer l'anarquisme i va esdevenir part del creixent moviment anarquistaUniversity of Illinois at Chicago Biografia de Emma Goldman. UIC Library Emma Goldman Collection. Accés el 13 de desembre de 2008. després de la revolta de Haymarket. A Nova York, Goldman esdevé una assagista de renom i escriptora de filosofia anarquista i anticapitalista, i redacta articles sobre l'emancipació de la dona, problemes socials i lluita sindical. Ella i el també escriptor anarquista Alexander Berkman, el seu amant i company de tota la vida, van planejar l'assassinat de Henry Clay Frick, empresari que s'enfrontava a la Vaga de Homestead de 1892, com un acte de propaganda pel fet. Encara que Frick va sobreviure a l'atac, Berkman va ser condemnat a vint anys de presó. Goldman va ser arrestada diverses vegades per "encoratjar motins" i per la distribució il·legal d'informació sobre l'anticoncepció.Cita de Wexler, Intimate, pàg. 210. El 1906, Goldman va fundar el diari anarquista Mother Earth (Mare Terra).Goldman, Living, pàg. 377.
El 1917, Goldman i Berkman van ser condemnats a dos anys de presó per conspirar per "induir les persones a defugir" el servei militar obligatori, que s'havia establert recentment als Estats Units. Després de ser alliberats de la presó, van ser detinguts una altra vegada —juntament amb centenars d'altres progressistes— i, d'allà, Emma va ser deportada a Rússia durant la Revolució Soviètica. Inicialment, simpatitza amb la revolució bolxevic, però ràpidament expressa la seva oposició a l'ús de la violència per part dels soviets i la repressió de les veus independents. El 1923, escriu sobre les seves experiències entre els bolxevics, que formen el llibre My Disillusionment in Russia (La meva desil·lusió amb Rússia). Passà uns anys a Anglaterra, Canadà i al sud de França, on escrigué la seva autobiografia Living My Life (Vivint la meva vida).Wexler, Exile, pàg. 56–58. A l'inici de la Guerra Civil espanyola, el 1936, amb més de 60 anys, viatja a Espanya per donar suport a la revolució anarquista.
Al llarg de la seva vida, Goldman va ser celebrada pels seus admiradors com a lliure pensadora i "dona rebel", i ridiculitzada pels seus oponents com a defensora de l'assassinat de polítics i de revolucions violentes. Els seus escrits i conferències abasten una gran varietat de temes, incloent-hi el sistema penitenciari,Goldman, Anarchism, pàg. 120 l'ateisme,Goldman, "The Failure of Christianity". Mother Earth, Abril del 1913. la llibertat d'expressió,David M. Rabban, Free Speech In Its Forgotten Years (1997). el militarisme, el capitalisme,Goldman, Anarchism, pàg. 54. el matrimoni i l'emancipació de la dona. A més, va desenvolupar noves maneres d'incorporar polítiques de gènere en l'anarquisme.Cita de Wexler, Intimate, pàg. 94.
Després de dècades de foscor, en la dècada del 1970, la vida i obra d'Emma Goldman van tornar a fer-se conegudes en la mesura que les acadèmiques feministes i anarquistes s'interessaren per la seva figura. Aquest interès va donar lloc a una nova onada de divulgació del seu llegat, amb publicacions dels seus articles i reedicions dels seus llibres, i amb cites i imatges seves estampades en samarretes i cartells. Se li atribueixen diverses dites notables de l'anarquisme, entre aquestes la famosa frase que diu "Si no puc ballar, no és la meva revolució", capaç de definir de manera simple la idea anarquista de la llibertat.Marshall, pàg. 408–409.
Orígens miniatura|esquerra|Emma Goldman va néixer a Kaunas (Imperi Rus), una ciutat situada al centre de la Lituània contemporània
La família d'Emma Goldman formava part d'una comunitat de jueus ortodoxos que vivia a la ciutat lituana de Kaunas —aleshores Kovno—, i formava part de l'Imperi Rus.Goldman, Living, pàg. 24. La mare de Goldman, Taube Bienowitch, s'havia casat amb anterioritat amb un home amb qui va tenir dues filles: Helena el 1860 i Lena el 1862. Quan el seu primer marit va morir de tuberculosi, Taube es va enfonsar. Goldman més tard escrigué: "Tot l'amor que ella tenia havia mort amb el jove amb qui s'havia casat als 15 anys".Goldman, Living, pàg. 447.
El segon matrimoni de Taube va ser arreglat per la seva família i, tal com Emma el definí, fou "bastant diferent del primer". El segon marit de la seva mare, Abraham Goldman, va invertir l'herència de Taube en un negoci que aviat va fracassar. Les dificultats, combinades amb la distància emocional entre marit i muller, van crear un ambient de tensió a la llar. Quan Taube es va quedar embarassada, Abraham va desitjar desesperadament que el nadó fos un nen. Segons ell, una filla només serviria com un altre senyal de fracàs.Drinnon, Rebel, pàg. 5. Més tard, va tenir tres fills, però el primer fill que van tenir en comú va ser en realitat una nena, Emma.L'ordre dels naixements no és clar; Wexler (a Intimate, pàg. 13) anota que encara que Goldman es referís a si mateixa com el quart fill de la seva mare, el seu germà Louis (que va morir amb 6 anys), probablement nasqué després d'ella.
Emma Goldman va néixer el 27 de juny del 1869. El seu pare feia servir la violència per castigar els fills, colpejant-los quan el desobeïen. Utilitzava un fuet solament amb Emma, la més rebel.Chalberg, pàg. 13. Rarament, la seva mare hi intervenia per demanar a Abraham que moderés els cops.Drinnon, Rebel, pàg. 12. Goldman, més tard, va especular sobre si el temperament rabiós del seu pare no seria, almenys en part, resultat d'una frustració sexual.
Les relacions amb les seves germanes també han estat objecte d'estudi pel seu contrast. Amb Helena, la gran, va trobar el consol que no trobava en sa mare. Va ser ella qui va donar a Emma "totes les alegries que per sort vaig tenir".Goldman, Living, pàg. 11. En canvi, Lena, la mitjana, era distant i despietada.Wexler, Intimate, pàg. 12. A les tres germanes, s'hi sumaren els germans Luis (que va morir als sis anys), Herman (nascut el 1872) i Moshe (nascut el 1879).Wexler, Intimate, pàg. 13–14.
Adolescència Quan Emma era una adolescent, la família Goldman es va traslladar a la vila de Papilė, on el seu pare va passar a administrar una fonda. Mentre les seves germanes treballaven, ella es va fer amiga d'un criat anomenat Petruixka, que li va despertar "els primers sentiments eròtics".Goldman, Living, pàg. 20. Amb posterioritat, encara a Papilė, va contemplar com castigaven en públic un pagès amb un fuet. Aquest espectacle violent la va traumatitzar i va contribuir a rebutjar la violència de les autoritats, que marcaria tota la seva vida.Goldman, Living, pàg. 28.
miniatura|La novel·la de Nikolai Txernixevski Què fer? (en rus Что делать) va esdevenir per a Emma Goldman una font d'inspiració de per vida.
Als set anys, la família Goldman es va traslladar a la ciutat prussiana de Königsberg (aleshores, part de l'Imperi alemany), i matriculen Emma en una escola d'educació secundària de l'estat. Un dels seus mestres, especialment cruel castigant els estudiants indisciplinats —va prendre Emma com a objectiu preferencial— picava les mans dels estudiants amb una vara. Un altre professor va tractar d'abusar de les estudiantes i fou acomiadat quan Emma s'hi enfrontà. Això no obstant, entre els professors de l'escola, coneix un professor de llengua alemanya que li mostra simpatia, que li deixa llibres i, fins i tot, la porta a una òpera. Estudianta apassionada, Goldman passa l'examen d'ingrés a l'institut, però el seu professor de religió es nega a presentar un certificat de bona conducta, impedint així que hi fos acceptada.Drinnon, Rebel, pàg. 6–7.
Més tard, la família es va mudar a la ciutat russa de Sant Petersburg, on el seu pare obre sense èxit una botiga rere l'altra. La seva pobresa força els nens a treballar; Goldman treballa en un munt de feines, entre aquestes en una botiga de cotilles.Chalberg, pàg. 15. Emma va demanar al seu pare que li permetés tornar a escola, però en lloc d'això ell va llençar-li el llibre de francès al foc i li cridà: "Les noies no han d'aprendre massa! Tot el que una dona jueva ha d'aprendre és com preparar peix farcit, com tallar fideus i donar a l'home un munt de nens".Goldman, Living, pàg. 12.
Tanmateix, Goldman es va procurar una educació independent pel seu compte, i aviat va començar a estudiar els problemes polítics del seu voltant; li interessen sobretot els nihilistes, responsables de l'assassinat d'Alexandre II de Rússia. La confusió que va seguir va intrigar Goldman, tot i que no l'acabava d'entendre en aquell moment. Quan llegia la novel·la de Nikolai Txernixevski Què fer? (en rus Что делать) (1863), va trobar un model a seguir en Vera, el protagonista, que adopta una filosofia nihilista i escapa de la seva repressiva família per viure en llibertat i organitzar una cooperativa del tèxtil. El llibre va captivar Goldman i continuà esdevenint una font d'inspiració durant tota la seva vida.Wexler, Intimate, pàg. 23–26.
El seu pare, mentrestant, continuava insistint en un futur domèstic per a ella, i va tractar d'arreglar-li un matrimoni quan tenia 15 anys. Es barallaven pel tema constantment: li deia que s'estava convertint en una dona "deixada anar", i ella insistia que només es casaria per amor.Chalberg, pàg. 16. A la botiga de cotilles, es va veure obligada a defensar-se de les proposicions d'oficials russos i d'altres homes. Un pretendent insistent se la va endur a una habitació d'hotel i va cometre el que Goldman va anomenar un "contacte violent".Goldman, Living, pàg. 22. Dos biògrafs ho anomenen violació.Falk, Love, pàg. 14. Ella es va sorprendre molt d'aquesta experiència, sobrepassada pel "xoc en descobrir que el contacte entre un home i una dona pogués ser tan brutal i dolorós".Goldman, Living, pàg. 23. Goldman va considerar que la trobada havia fet malbé per sempre les seves interaccions amb els homes.
Estats Units miniatura|esquerra|Castle Clinton, la primera estació de classificació d'immigrants de la ciutat de Nova York, actualment un monument al Battery Park.
El 1885, Helena fa plans per anar a Nova York i unir-se amb la seva germana Lena i el seu marit. Emma també vol anar amb sa germana, però el seu pare no li ho permet. Malgrat l'oferiment d'Helena de pagar-li el viatge, Abraham no escolta les seves peticions. Desesperada, Emma Goldman amenaça de llançar-se al riu Neva si no hi pot anar. Finalment, el seu pare hi accedeix i, el 29 de desembre del 1885, Elena i Emma arriben al Castle Clinton de Nova York.Wexler, Intimate, pàg. 27. Es muden a la casa de Rochester que Lena tenia amb el seu marit Samuel. Fugint de l'antisemitisme de Sant Petersburg, els seus pares i germans s'uneixen a elles un any després. Emma comença a treballar de costurera, cosint abrics durant més de 10 hores al dia, i guanya dos dòlars i mig a la setmana. Demana un augment de sou i li deneguen; aleshores, deixa la feina i treballa en una botiga propera més petita.Wexler, Intimate, pàg. 30–31.