Algímia d'Alfara és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Morvedre.

Geografia El municipi està situat entre el riu Palància i els vessants septentrionals de la Serra Calderona. Té una superfície accidentada, encara que en la ribera del Palància existixen planes de poca extensió. Les principals altures són: Picaio (347 m), Rodeno (399 m) i Clapissa (447 m). Per l'extrem oriental passa el riu que fa de límit natural amb el terme de Sagunt. El clima és mediterrani.

Més d'una quarta part de la seua superfície està coberta de bosc, principalment pins i bosc baix (coscolla, farigola i romaní). Hi ha pastures d'hivern, que s'arrenden tots els anys per a bestiars de Castelló i Terol.

Limita amb Alfara de la Baronia, Torres Torres, Quart de les Valls i Sogorb (a la comarca de l'Alt Palància). S'accedix al municipi des de València a través de la A-23 o autovia Mudèjar, prenent després la CV-327.

Història Algímia d'Alfara ja estava poblada abans de la conquesta musulmana; va arribar a ser un nucli destacat de la zona, que en 1602 va sobrepassar els 600 habitants. En 1609 tenia 56 cases i estava habitat per 160 famílies de moriscs, abans de quedar completament despoblat després de l'expulsió i es va repoblar al començament de 1611. En 1646 tenia uns 225 habitants, i el senyoriu pertanyia al comte de Vilanova. A partir de 1930 es produïx una forta emigració, principalment cap a Sagunt, per la qual cosa la població va passar de 1.009 habitants en 1930 a 876 en 1994.

Demografia La població d'Algímia era d'uns 360 habitants abans de l'expulsió dels moriscs l'any 1609. La crisi poblacional posterior a l'expulsió es va perllongar fins als primers anys del , registrant-hi 230 habitants l'any 1713. A partir de llavors el creixement va ser ininterromput fins als primers anys del : 590 habitants en 1787, 826 en 1877 i 998 en 1910. Des d'eixe moment el descens ha sigut constant fins a la dècada de 2000, en què s'observa una certa recuperació demogràfica. Segons l'INE, en 2017 comptava amb 1.051 habitants censats.

Evolució demogràfica1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007 2011 2013 861 870 876 829 819 856 939 969 980 1.053 1.049 1.066

Economia La major part de la superfície del terme està dedicada a cultius de secà, principalment garroferes, oliveres i vinyes. La superfície de regadiu està plantada de tarongers i productes de l'horta per al consum domèstic.

Hi ha diverses indústries dedicades a la fabricació de material de construcció i fusteria. També hi ha pedreres de calcària i pòrfirs, i jaciments d'argila i caolí.

Política i govern Composició de la Corporació Municipal El Ple de l'Ajuntament està format per 9 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 5 regidors d'Algimia en Moviment (AEM) i 4 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE).

Alcaldes Des de 2015 l'alcalde d'Algímia d'Alfara és Ernest Buralla Montal que en 2015 es presentà pel Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) i en 2019 per Algímia en Moviment (AEM).

Monuments miniatura|Plaça de l'Església. Església de Sant Vicent Ferrer. Va ser construïda en el . Fins a 1574 la parròquia era annexa a la de Torres Torres. Ermita de la Mare de Déu dels Desemparats.

Llocs d'interés Paratge de la Font del Comte. Via verda d'Ojos Negros.

Festes locals El primer diumenge d'agost es dediquen festes a la Verge dels Desemparats; el segon diumenge de desembre se celebra un porrat. A l'abril se celebra la festa de Sant Vicent Ferrer.

Notes

Referències

Enllaços externs

Ajuntament d'Algímia d'Alfara País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment. Institut Valencià d'Estadística . Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat .