, de nom complet Jules Gabriel Verne, va ser un escriptor francès conegut especialment per novel·les en què apareixen molts temes de ciència-ficció i un nombre considerable d'invents tècnics. Una de les seves idees era la «novel·la de la física futura»: escriure aventures basades en els invents i avenços científics i tècnics.
És el segon autor més traduït de tots els temps, després d'Agatha Christie.
Juntament amb H. G. Wells, és considerat un dels pares de la ciència-ficció Durant molts anys, va viure a la ciutat d'Amiens, a la casa que, avui dia, és un museu en honor seu.
Biografia alt=Il·lustracions Joan Pau Bocquet 1927|miniatura|298x298px|La volta al món en vuitanta dies, de Jules Verne, traducció catalana publicada l'any 1927 a Barcelona. Va néixer el 8 de febrer del 1828. Un cop acabats els estudis de Dret, que va fer a París, Jules Verne entrà a treballar a la Borsa; però, fos perquè aquesta ocupació no era del seu gust, com perquè se sentia atret per la literatura, intentà abordar el teatre, ja que aquest gènere li semblava més fàcil i de major rendiment. El seu pare, advocat de força reputació, li brindava una vida agradable i un esdevenidor assegurat si es decidia a exercir la professió, però el jove Verne només volia ser literat, sense importar-li les penalitats que per aquest motiu hagués de passar.
Vers l'any 1848, escriu la comèdia Les pailles rompues, representada al Gimnàs i, més tard, Onze jours de siège. També, sota el guiatge de Jaume Aragó col·laborava en Le Musée des Familles publicant els viatges fantàstics, que eren ja com una iniciació al gènere que tanta fama hauria de donar-li. Per aquell temps, ja tenia escrita la novel·la Cinc setmanes en globus, que cap editor es decidia a acceptar-li. L'editor Pierre-Jules Hetzel, també distingit escriptor, veié al moment l'atractiu d'aquella obra i la seva novetat, i va signar un contracte amb l'autor, que ja havia fet els trenta-quatre anys. Hetzel no tan sols no s'havia equivocat, sinó que l'èxit de les obres de Verne superà els càlculs més optimistes.
La publicació de Cinq semaines en ballon, en el Magazin d'Education, fou un autèntic esdeveniment i el seu autor assolí de cop la celebritat, fet que l'animà a continuar pel mateix camí, publicant successivament Les aventures du capitain Hatteras, Le voyage au centre de la terre, De la terre à la lune, etc., que feren de Jules Verne l'escriptor més popular d'Europa, ja que les seves obres no tardaren a ser traduïdes a molts idiomes. I això malgrat l'oposició de savis i de literats, perquè per als primers les seves obres eren només fantasies i vulgaritzacions a l'abast de qualsevulla persona mitjanament il·lustrada, i els segons li negaven fins a les més elementals qualitats.
La generació següent ja jutjà Verne d'una altra manera, i a principi del , malgrat l'evolució dels costums i dels gustos literaris, Verne era un dels escriptors més llegits i encara, avui en dia, es fa difícil no trobar algun jove que no hagi llegit alguna obra de Verne.
Un científic, George Claude, va dir parlant de Verne:A més, i això explica també l'èxit de les obres de Verne, tots els seus personatges són nobles, intrèpids i simpàtics, sense caure en les exageracions de les pel·lícules. Fins i tot, el savi distret i feréstegament egoista que apareix en no poques de les seves novel·les té el do d'interessar en les seves extravagàncies i de no fer-se antipàtic. El fons d'humanitat que transcendeix en tots; l'amor als altres i el menyspreu de la pròpia vida; la trama sempre interessant i moltes vegades dramàtica de la narració conduïda amb gran habilitat, estil lleuger i amè, diàleg viu i enginyós, la part principal del qual corre sempre a càrrec d'un francès decidit i graciós, normalment pertanyent a les classes populars, són els principals elements que es poden dir «literaris», emprats per Jules Verne. Per altra banda, molts dels invents de la primera meitat del foren previstos per ell i alguns fins i tot descrits amb exactitud, sense comptar que va saber inculcar a la joventut l'amor al bé i a la ciència. El 9 de maig del 1909, s'inaugurà a Amiens un monument a la memòria del novel·lista amb fons recollits per subscripció pública, bona part de la qual fou aportada pels escolars francesos. El 1928, se celebrà el centenari del seu naixement i com a homenatge a l'autor de tants viatges fantàstics, el diari Politiken de Copenhaguen organitzà un concurs entre els boy-scouts danesos per elegir-ne un que realitzés un viatge amb un itinerari semblant al de La volta al món en vuitanta dies. Hi resultà afavorit Paul Huld, un noi de quinze anys, que va fer en quaranta-tres dies la gesta que costà vuitanta dies a Phileas Fogg.
Dos anys abans de morir, Verne va acceptar la presidència del grup d'esperanto d'Amiens i es va comprometre a escriure un llibre en què aquest idioma jugués un paper important. El llibre en qüestió, La impressionant aventura de la missió Barsac, no va poder ser acabat per ell i quan es va publicar, s'hi havia eliminat tota referència a l'esperanto.
Jules Verne va morir el 24 de març del 1905, als 77 anys.Tom núm.. 67, pàg. 1582-83 de l'Enciclopèdia ESPASA () Volum LXVII.
Prediccions Les obres de Verne s'han caracteritzat per ser anticipacions sorprenentment semblants dels temps moderns. París al segle n'és un exemple: en l'obra, s'hi descriuen l'aire condicionat, els automòbils, Internet, la televisió i altres invents molt similars als que existeixen en l'actualitat.
Un altre exemple n'és el De la Terra a la Lluna, que és increïblement semblant al Programa Apollo, ja que tres astronautes són llançats a l'espai des de la península de Florida i recuperats mitjançant l'aterratge. En el llibre, la nau espacial és llançada des de Tampa, Florida, que es troba a uns 200 km de cap Canaveral, des d'on es van enlairar els coets del Programa Apollo.
També va descriure amb exactitud invents que encara no existien, com ara l'helicòpter, i territoris i regions de la Terra que encara no havien estat explorats, com els pols.Norman Wolcott (2005), A Jules Verne Centennial: 1905-2005, Washington (DC): Smithsonian Institution Libraries.
Bibliografia Verne va escriure una obra molt extensa. Les seves obres més difoses són les narracions publicades sota el títol Voyages extraordinaires a partir del 1862. També va escriure contes, assaigs, teatre i poesia. Algunes de les seves obres han estat adaptades al cinema.
Viatges Extraordinaris miniatura|Jules Verne amb criatures de les seves novel·les miniatura|El far de la fi del món és considerada una de les millors novel·les de l'etapa literària de Jules Verne. L'any 1859, Jules Verne viatja a Anglaterra i Escòcia.Olivier Dumas, Voyage en Angleterre et en Écosse, la première grande œuvre de Jules Verne et le premier Voyage à reculons, in Bulletin de la Société Jules Verne no 89, 1989. Durant el viatge, pren notes i quan torna, escriu les seves impressions sobre paper.Olivier Dumas, À propos de Voyage en Angleterre et en Écosse (suite), in Bulletin de la Société Jules Verne no 95, 1990. Aquest escrit, titulat Voyage en Angleterre et en Écosse, és el primer que proposa a l'editor Pierre-Jules Hetzel, que era l'editor de Balzac, George Sand, Victor Hugo i altres autors coneguts,Evans, Arthur B. (1988), Jules Verne rediscovered: didacticism and the scientific novel, New York: Greenwood Press p. 23-24 però Hetzel refusa l'obra.Volker Dehs, La bi(bli)ographie de Cinq semaines en ballon, Bulletin de la Société Jules-Verne no 183, août 2013 et Volker Dehs, Jules Verne, Nadar, Hetzel et quelques autres. Questions de rapports, de chronologie et d'argumentation, Bulletin de la Société Jules-Verne no 163, 2007. L'any 1861, Jules Verne li sotmet el manuscrit Un voyage en l'air.Éric Weissenberg, Jules Verne: Un univers fabuleux, Favre, 2004, p. 300 Hetzel, que des de feia molt de temps havia intentat fundar una revista familiar de qualitat en la qual es combinés ficció d'entreteniment i educació científica, es va adonar que Verne encaixava amb el perfil d'aquesta revista, ja que demostrava una inclinació escrupolosa per a les històries d'aventura amb base científica.Jules-Verne 1976, p. 56. Per això va acceptar el manuscrit i li va suggerir algunes propostes de millora que consistien a afegir més detalls científics i així aconseguir una literatura que divulgués la ciència.Christian Chelebourg, Jules Verne: l'œil et le ventre : une poétique du sujet, Minard, 1999, p. 102 Jules Verne torna poques setmanes més tard amb la versió final que s'acabarà convertint en la seva novel·la Cinq semaines en ballon (Cinc setmanes en globus).Volker Dehs, Quand Jules Verne rencontre Hetzel, Revue Jules Verneno 37, 2013 Aquest llibre es publica el 31 de gener del 1863Dehs, Volker; Margot, Jean-Michel; Har'El, Zvi (2007), "The Complete Jules Verne Bibliography", Jules Verne Collection, Zvi Har'El, retrieved 28 March 2013 i experimenta un èxit immens, fins i tot fora de les fronteres franceses. La primera tirada és de 2.000 exemplars i mentre l'autor serà viu, se'n vendran 76.000.Éric Weissenberg, Jules Verne: Un univers fabuleux, Favre, 2004, p. 221 L'any següent signa un contracte amb Pierre-Jules Hetzel en el qual es compromet a proporcionar dos volums per any durant vint anys. L'any 1865, un nou contracte el compromet a entregar tres volums per any. Jules Verne es compromet a proporcionar novel·les especialment a la revista per a joves Magazin d'éducation et de récréation.Voir la teneur des six contrats entre Verne et Hetzel dans Charles-Noël Martin, La vie et l'œuvre de Jules Verne, 1978, p. 188 De fet, hi treballarà durant quaranta anys gràcies als seus Viatges extraordinaris, formats per seixanta-dues novel·les i divuit narracions breus i signarà sis contractes consecutius amb el seu editor.Agnès Marcetteau-Paul, Claudine Sainlot, Jules Verne écrivain, Coiffard/Joca Seria, 2000, p. 173
Enmig d'aquest èxit, Jules Verne proposa al seu editor una història que havia escrit pocs anys abans, cap al 1860, Paris au XXème siècle (París al segle XX). L'editor, en termes violents, va rebutjar aquella obra, que va qualificar de perjudicial per a la seva reputació, ja que contradeia la imatge que s'havia creat de Verne.Masataka Ishibashi, Anticipation reniée, Revue Jules Verne no 38, Hetzel, éditeur par excellence, 2013, p. 70 et Stéphane Tirard, Jules Verne, l'anticipation et l'éthique, Revue Jules Verne no 25, 2007, p. 59-66. La novel·la va quedar abandonada i no es va publicar fins a l'any 1994 per les editorials Hachette i le Cherche midi.Piero Gondolo della Riva, Paris au XXe siècle... cinq ans après, Revue Jules Verne no 7, 1999, p. 19-24.
A partir del 27 de febrer del 1863, Jules Verne és admès com a membre de la Societat dels autors i compositors dramàtics.Volker Dehs, Olivier Dumas, Piero Gondollo della Riva, Correspondance Verne-Hetzel (1863-1874), vol. 1, Slatkine, 1999, p. 227 El 4 d'octubre del 1863, el seu amic Nadar el convida a l'enlairament del globus Géant, un esdeveniment que té lloc al Camp de Mart de París.Couverture du Petit Journal du 4 octobre 1863. El 26 de desembre del 1863, publica al diari Musée des familles un article anomenat «À propos du Géant» on relata l'experiència de Nadar en relació amb el globus. El fotògraf, en aquella època, crea juntament amb Gabriel de La Landelle la Societat per al foment de la locomoció aèria amb aeronaus més pesades que l'aire, i Jules Verne en serà el censor.Daniel Compère, Jules Verne, écrivain, Droz, 1991, p. 73