miniatura|Esquema de la conjugació bacteriana 1. La cèl·lula donant genera un pèl sexual (fímbria). 2. La fímbria s'uneix a la cèl·lula receptora i ambdues cèl·lules s'aproximen. 3. El plasmidi mòbil es desarma i una de les cadenes d'ADN és transferida a la cèl·lula receptora. 4. Ambdues cèl·lules sintetitzen la segona cadena i regeneren un plasmidi complet. A més, ambdues cèl·lules generen nous pili i són ara viables com donants. La conjugació bacteriana o parasexualitat bacteriana és un dels tres mecanismes d'intercanvi genètic que es donen en els procariotes —els altres dos són la transformació i la transducció. En la conjugació, determinats tipus de plasmidis passen d'una cèl·lula a una altra; són els anomenats «plasmidis conjugatius», que tenen la propietat de codificar la capacitat d'autotransferir-se a una altra cèl·lula.
Tot i que el fenomen es conegui també com a «parasexualitat bacteriana» només comparteix lleus similituds amb la reproducció sexual dels eucariotes perquè no té relació amb la reproducció.
El plasmidi transferit pot tornar a quedar lliure en el citoplasma de la cèl·lula receptora o bé incorporar-se al seu cromosoma bacterià, promogut per determinats tipus de plasmidis, que porten un conjunt de gens els productes del qual participen en el procés, i que requereix contactes directes entre ambdues, amb intervenció d'estructures superficials especialitzades i de funcions específiques (pili sexuals en els gramnegatius, i contacte íntim en el grampositius).
Alguns d'aquests plasmidis poden integrar-se en el cromosoma bacterià; en aquest cas, si es produeix la conjugació, es pot transferir el mateix plasmidi més un segment adjacent del cromosoma, que al mateix temps podrà recombinar-se amb seqüències homòlogues del cromosoma del receptor, donant lloc a un cromosoma híbrid.
Hi ha plasmidis conjugatius que poden autotransferir-se a espècies diferents, de vegades a espècies que no estan relacionades; alguns fins i tot cèl·lules eucariotes. Són els plasmidis «promiscus» o «d'ampli espectre». Aquests plasmidis poden disseminar la resistència a antibiòtics entre diferents espècies bacterianes i solen ser el mitjà pel qual s'estén la resistència en ambients hospitalaris. Hi ha plasmidis que fins i tot poden autotransferir-se a l'espècie humana a través d'altres espècies. Així és com el gen mcr-1, que confereix resistència a l'antibiòtic colistina, devia arribar a un granger que tenia en les seves instal·lacions vedells i porcs infectats amb Escherichia coli portadora d'aquell gen de resistència.
Referències
Bibliografia
Categoria:Bacteriologia Categoria:Genètica molecular