miniatura|Bledes a un camp miniatura|Beldes de diferents colors al mercat miniatura|Inflorescència miniatura|Belda-raves fresques miniatura|Selecció de bleda-raves amb diferents tons de color. miniatura|Bleda-rave tallada transversalment per la meitat. miniatura|Les típiques bleda-raves de taula en un supermercat. miniatura|Tall de bleda-rave. miniatura|Bleda-rave sucrera. miniatura|L'arrel de la bleda-rave sucrera. Beta vulgaris és una espècie de planta amb flors del gènere Beta dins la família de les amarantàcies (Amaranthaceae). D'aquesta espècie es coneixen especialment les diferents varietats cultivars que se n'han obtingut i que s'utilitzen per a l'alimentació humana i del bestiar, es poden destacar la bledera, la bleda-rave, la remolatxa sucrera i la remolatxa farratgera.

Descripció Són plantes herbàcies biennals que poden atènyer de fins a 2 metres d'altura quan floreixen. Les seves fulles, en roseta a la base, són simples, glabres, verdes i amb un llarg pecíol. Les flors són petites, verdes, amb dos estigmes i s'agrupen en grans inflorescències molt ramificades. El fruit és un aqueni que conté entre dues i sis llavors.

Taxonomia Aquesta espècie va ser publicada per primer cop l'any 1753 al primer volum de l'obra Species Plantarum de Carl von Linné (1707-1778).

Subespècies Dins d'aquesta espècie es reconeixen les dues subespècies següents :

Beta vulgaris subsp. adanensis Beta vulgaris subsp. vulgaris

Sinònims Sinònims de Beta vulgaris subsp. adanensis

Sinònims homotípics

Beta adenensis

Sinònims heterotípics

Beta vulgaris subsp. provulgaris

Sinònims heterotípics de Beta vulgaris subsp. vulgaris Sinònims heterotípics

Beta alba Beta altissima Beta atriplicifolia Beta bengalensis Beta brasiliensis Beta braziliensis Beta carnulosa Beta cicla Beta cicla var. argentea Beta cicla var. brasiliensis Beta cicla variegata Beta cicla var. viridis Beta crispa Beta decumbens Beta esculenta Beta foliosa Beta hortensis Beta hybrida Beta incarnata Beta lutea Beta marina Beta maritima Beta maritima var. atriplicifolia Beta maritima subsp. atriplicifolia Beta maritima subsp. danica Beta maritima var. erecta Beta maritima var. glabra Beta maritima subsp. marcosii Beta maritima subsp. orientalis Beta maritima var. pilosa Beta maritima var. prostrata Beta noeana Beta orientalis Beta perennis Beta purpurea Beta rapa Beta rapacea Beta rosea Beta sativa Beta stricta Beta sulcata Beta triflora Beta vulgaris var. alborubens Beta vulgaris var. altissima Beta vulgaris var. annua Beta vulgaris var. asiatica Beta vulgaris subsp. asiatica Beta vulgaris var. atra Beta vulgaris var. atriplicifolia Beta vulgaris var. aurantia Beta vulgaris var. bassana Beta vulgaris f. cicla Beta vulgaris subsp. cicla Beta vulgaris convar. cicla Beta vulgaris var. cicla Beta vulgaris var. conditiva Beta vulgaris var. coniciformis Beta vulgaris convar. crassa Beta vulgaris var. crispa Beta vulgaris convar. cruenta Beta vulgaris var. debeauxii Beta vulgaris var. depressalba Beta vulgaris var. depressiflava Beta vulgaris var. depressirubra Beta vulgaris subsp. esculenta Beta vulgaris var. foliosa Beta vulgaris subsp. foliosa Beta vulgaris var. glabra Beta vulgaris var. globosalba Beta vulgaris var. globosiflava Beta vulgaris var. globosirubra Beta vulgaris var. grisea Beta vulgaris var. grisea Beta vulgaris var. hortensis Beta vulgaris var. leucopleura Beta vulgaris subsp. lomatogonoides Beta vulgaris var. longalba Beta vulgaris var. longiflava Beta vulgaris var. longirubra Beta vulgaris var. lutea Beta vulgaris var. macropleura Beta vulgaris var. marcosii Beta vulgaris subsp. maritima Beta vulgaris var. maritima Beta vulgaris var. mediasiatica Beta vulgaris var. morina Beta vulgaris var. naudariana Beta vulgaris subsp. orientalis Beta vulgaris var. orientalis Beta vulgaris var. ovaliformis Beta vulgaris subsp. perennis Beta vulgaris var. perennis Beta vulgaris var. phoenicopleura Beta vulgaris var. pilosa Beta vulgaris var. praecox Beta vulgaris var. purpurea Beta vulgaris var. pusilla Beta vulgaris f. rapa Beta vulgaris var. rapacea Beta vulgaris var. raposa Beta vulgaris var. rhodopleura Beta vulgaris var. rubidus Beta vulgaris var. rubra Beta vulgaris var. rubra Beta vulgaris var. rubricaulis Beta vulgaris var. rubrifolia Beta vulgaris var. ruficeps Beta vulgaris var. saccharifera Beta vulgaris var. scotica Beta vulgaris var. sicula Beta vulgaris var. subrosea Beta vulgaris var. subrosea Beta vulgaris var. variocicla Beta vulgaris var. virescens Beta vulgaris var. viridifolia Beta vulgaris var. xantha Beta vulgaris var. xanthopleura

Cultivars Actualment les varietats cultivars es classifiquen en quatre grups:

Grup Garden Beet o Beetroot

Agrupa les varietats cultivars per a la producció d'arrels dedicades a l'alimentació humana.

Grup Sugar Beet

Agrupa del varietats cultivars per a la producció d'arrels dedicades a la producció de sucre. La primera varietat va ser creada a finals del a Alemanya i avui dia és un conreu de gran importància econòmica atès que més del 20% de la producció mundial de sucre procedeix de les varietats d'aquest grup.

Grup Fodderbeet o Mangelwurzel Agrupa les varietats cultivars per a la producció d'arrels dedicades a l'alimentació del bestiar, la remolatxa farratgera. La primera varietat va ser creada a finals del a Alemanya, es caracteritzen per la seva mida, poden arribar a pesar 20 kg.

Grup Leaf Beet Agrupa les varietats cultivars per a la producció de fulles dedicades a l'alimentació humana, que es caracteritzen per les seves grans fulles i l'absència d'una arrel grossa i carnosa. S'hi troben les diferents varietats de bledera.

Ecologia Planta generalment biennal, com en el cas de la bleda-rave hortícola, es fa en horts i es pot conrear fins i tot en climes freds com els d'Escandinàvia. La varietat de taula té arrels grosses vermelles i carnoses i es menja cuita o amanida. Té dos pigments no tòxics; betacianina i betaxantina utilitzats sovint com a colorant alimentari, de caràcter indigeribles que tenyeixen els excrements i l'orina.

Conreu Necessita molta d'aigua sinó les arrels poden ser amargants i té una color vermella difuminada, però no requereix pas una terra rica, per tant pot fer de segon conreu de rotació. No tolera els fems frescs. És rica en bor, i cal adobar-la en funció d'aquest element. Per exemple, en conreus amb una producció estimada de 60 tones per hectàrea, en cal 600 gr.

Hom practica dues menes diferents de sembrat, la d'hivernacle i la d'exterior. Es cull sense esperar que la planta sigui vella per a evitar que la carn es torni llenyosa.

El sembrat d'hivernacle, per a conreus primerencs, es pot fer en planter a la fi de l'hivern europeu, amb un espaiament significatiu entre les llavors. La terra ha de ser fina, i no cal que sigui gaire adobada en aquesta fase. Es podrà collir al cap d'uns 4 mesos.

El sembrat directament en terra requereix una certa temperatura, més aviat a la fi de la primavera i es cull uns 2 mesos més tard; per a climes mediterranis, es sembra entre mitjan maig i juny i es cull entre juliol i agost. Amb la terra ben llaurada i lleugera, es fan files separades d'uns 30 cm, en la qual s'enterren les llavors uns 3 cm de pregones, cobrint-les lleugerament, tot respectant una distància entre plantes de 20 cm. Si es planta molt d'hora la planta grana, però arrels petites i fibroses.

Cal tombar (remoure) la terra periòdicament. En els estius de tipus mediterrani ha de ser regada. Cal adobar-la intensament vista la gran quantitat de matèria que produeix per hectàrea. Creix unes arrels extremadament grosses i es cull per mitjans mecanitzats.

Plagues Pateix atacs del míldiu, dels pugons, la mosca de la bleda-rave i puçots com Chaetocnema tibialis que en malmeten el cultivament, però els problemes més greus per a la seva explotació agrícola solen anar relacionats amb la manca de nutrients o el regament en excés que provoca asfíxia de les arrels. Dels nutrients, el bor és dels més importants, detectat per meristemes i pel llanguiment de la planta en si mateixa.

Gastronomia miniatura|Un plat de borsx ucraïnès, sopa típica d'aquell país, condimentat amb crema agra miniatura|Plat fet amb bleda-rave i tonyina amb tomata dessecada La bleda-rave hortícola o de taula és molt important en la gastronomia de certs països, com ara Ucraïna, on forma una ingredient clau del plat estel, la sopa anomenada borsx. També a l'Argentina se sol usar en amanides.

Bleda-rave sucrera: procés d'obtenció del sucre

La part de la bleda-rave sucrera que conté sucre és l'arrel. Aquestes arrels es transporten i es renten per a llevar-ne la terra i el material silícic que l'acompanya. Després es tallen en rodelles gràcies a uns discs que giren a 40-60rpm. Aquestes rodelles es tracten amb aigua calenta en uns difusors, la qual cosa permet la difusió del sucre a fora de la cèl·lula per efecte d'osmosi. Els difusors són uns cilindres de 5-6 m de diàmetre i 20-40m de longitud que giren lentament. A l'interior del tub una hèlix empeny la bleda-rave endavant mentre va circulant aigua. El pH s'ha de mantenir entre 5.8 i 6.3 perquè s'extregui poca pectina i així afavorir la purificació del suc. S'obté un suc verd i un residu anomenat polpa, format per la fracció ensucrada de la bleda-rave. El suc surt a una temperatura entre 58-60 °C. La seva composició és la següent: 18% sacarosa, 12% no sucres i 70% aigua. El suc té un tractament de purificació que consta de tres tractaments principals: encalcinada, carbonatació i sulfitatge.

Referències

Bibliografia

Categoria:Amarantàcies Categoria:Hortalisses Categoria:Plantes medicinals cariofil·lals Categoria:Plantes farratgeres