Axum és una ciutat del nord de la moderna Etiòpia, a la regió Tigre, que fou capital del Regne d'Axum o Aksum (-), sovint anomenat Etiòpia. Està situada a la comarca de Mehakelegnaw, a la regió Tigrai, a la base de les muntanyes Adua o Adwa, a 2.131 metres d'altura. La moderna ciutat té una població de 47.320 habitants (2005). Disposa d'un aeroport local (codi ICAO: HAAX; codi IATA: AXU) i universitat (oberta el 16 de febrer del 2007).
Història Després del (vers 330), el regne va esdevenir cristià i fou aliat romà d'Orient. La ciutat i el regne van començar la decadència al , suposadament quan els àrabs van començar a disputar les rutes de comerç i Aksum va perdre el contacte amb Alexandria, el seu principal mercat i, per tant, amb Europa. Fins al , es van coronar reis a Aksum però ja havien perdut tot el poder.
Patrimoni de la Humanitat El 1980, la UNESCO va declarar el jaciment arqueològic d'Axum com a Patrimoni de la Humanitat. Els monuments principals són les esteles (stelae), moltes de les quals al Parc de les Esteles Septentrionals, algunes de fins a 33 metres d'altura i un pes de més de 500 tones; el parc de la Gran Estela conté l'estela del rei Ezana, de 24 metres. La més coneguda és l'anomenat Obelisc d'Axum, de 24,6 metres, que va ser portada pels italians a Roma i retornada a Etiòpia el 2005, i quedà restaurada al seu lloc el 31 de juliol del 2008. Aquestes esteles marcarien llocs d'enterrament. A l'estela de Gudit, a l'oest de la ciutat, a diferència de les esteles del nord, hi ha al costat gran nombre de tombes del .
Altres monuments de la ciutat són l'església de Santa Maria de Zion (de 1665), amb la suposada Arca de l'Aliança i un museu arqueològic i etnogràfic, i la pedra Ezana escrita en sabeu, grec antic i ge'ez. També cal esmentar la tomba del rei Bazen, un megàlit, el bany de la reina de Sabà, una cisterna, els monestirs d'Abba Pentalewon i Abba Liqanos, els palaus de Ta'akha Maryam () i Dungur (), i la figura gravada en pedra, anomenada els "lleons de Gobedra".
Biogeografia La Vall d'Axum està inclosa dins de l'ecoregió terrestre definida per la WWF anomenada "Boscs i pastures montans etiòpics".
Agermanaments Denver, EUA (1995)
Referències
Vegeu també Regne d'Axum
Bibliografia miniatura Francis Anfray. Les anciens ethiopiens. Paris: Armand Colin, 1991. Yuri M. Kobishchanov. Axum (Joseph W. Michels, editor; Lorraine T. Kapitanoff, translator). University Park, Pennsylvania: University of Pennsylvania, 1979. . David W. Phillipson. Ancient Ethiopia. Aksum: Its antecedents and successors. London: The British Brisith Museum, 1998. David W. Phillipson. Archaeology at Aksum, Ethiopia, 1993-97. London: Brisith Institute in Eastern Africa, 2000. Stuart Munro-Hay. Aksum: An African Civilization of Late Antiquity. Edinburgh: University Press. 1991. online edition. Stuart Munro-Hay. Excavations at Aksum: An account of research at the ancient Ethiopian capital directed in 1972-74 by the late Dr Nevill Chittick London: British Institute in Eastern Africa, 1989 . Sergew Hable Sellassie. Ancient and Medieval Ethiopian History to 1270 Addis Ababa: United Printers, 1972. African Zion, the Sacred Art of Ethiopia. New Haven: Yale University Press, 1993.
Enllaços externs UNESCO – World Heritage Sites — Aksum.
Categoria:Patrimoni de la Humanitat a Etiòpia Categoria:Ciutats d'Etiòpia Categoria:Tigre (regió) Categoria:Jaciments arqueològics d'Etiòpia