Spider-Man, o lhome aranya, és un personatge fictici de còmic, creat per Stan Lee i Steve Ditko el 1962. Als Estats Units sempre s'ha publicat a l'editorial Marvel Comics, la qual té els drets exclusius del personatge.
La primera traducció al català dels còmics de Spider-Man fou publicada el 1998 dins de La Revista dels Súpers. S'hi va públicar el còmic «La nit del llangardaix» en els número 1 i 2 de la revista i, en els números 3 i 4, «El fibló de l'escorpí». Són els dos primers volums de la sèrie de còmics Spider-Man Adventures (1994–1996), al seu torn basats en la sèrie de televisió Spider-Man: The Animated Series (1994).
Els diversos grups editorials que han publicat Spider-Man en castellà a l'Estat espanyol són catalans (Editorial Bruguera, Editorial Planeta, Vértice…) o bé tenen seu a Catalunya (Panini). L'any 2023, Panini va publicar «Spiderman: Animals, reuniu-vos!», el primer còmic del superheroi publicat en català com a volum independent i no dins d'una revista generalista. Posteriorment, la mateixa editorial va publicar «Spider-Man: Aventura quàntica!» i «Spider-Man: Caos còsmic!».
Dins de la trajectòria en còmic del personatge, cal destacar l'etapa de Stan Lee i Steve Ditko (1962-1966), la del mateix Stan Lee i John Romita Sr. (1966-1973), sens dubte la de Roger Stern i John Romita Jr. (1982-1984) i, més recentment, la de Joseph Michael Straczynski i John Romita Jr. (2001-2004) i la de Dan Slott, el guionista que ha escrit més números del personatge amb diferents dibuixants (2008-2018).
Spider-Man és un dels superherois més populars i amb més èxit comercial. També se n'han fet diverses adaptacions en tires còmiques, sèries de televisió, cinema, videojocs i teatre. Spider-Man va ser interpretat per primera vegada en imatge real per Danny Seagren a Spidey Super Stories, una parodia de The Electric Company de 1974 a 1977. En cinema ha estat interpretat pels actors Tobey Maguire a la trilogia de pel·lícules de Spiderman de Sam Raimi, per Andrew Garfield a dues pel·lícules dirigides per Marc Webb, i al Marvel Cinematic Universe per Tom Holland. Reeve Carney va ser el primer protagonista del musical de Brodway de 2010 Spider-Man: Turn Off the Dark. Spider-Man ha estat ben rebut com a superheroi i personatge de còmics, i sovint se'l classifica com un dels superherois de còmics més populars i icònics de tots els temps i un dels personatges més populars de tota la ficció.
L'origen d'un mite Segons explicava Joe Simon al llibre The Comic Book Makers (2003) el 1953 va idear un personatge anomenat Spiderman (sense guió), per després treballar en el guió al costat del seu cunyat Jack Oleck, que va suggerir canviar el nom per "Silver Spider". Simon li va proposar a C. C. Beck (el creador gràfic del primer Captain Marvel, actualment conegut com Shazam) dibuixar aquella història que, tanmateix, l'editorial Harvey Comics acabaria rebutjant.
El 1959, al costat de Jack Kirby, Simon comença de nou el projecte sense canviar el guió original, però anomenant el personatge The Fly ("El Borinot") (el dibuix del primer número sembla ser en gran part de Joe Simon imitant Kirby). El protagonista era Tommy Troy, un orfe adoptat per una parella d'ancians que aconseguiria superpoders en utilitzar un anell màgic trobat en una teranyina. Portaria els ulls tapats per unes "ulleres de bussejar" i una ridícula pistola que només emetria soroll (conseqüència del llavors recent codi d'autocensura de 1954, que impedia que els còmics mostressin violència). Entre els seus poders s'incloïa enfilar-se per les parets, una agilitat sobrehumana i teixir teranyines des de la seva esquena, entre d'altres.
El logotip de Spiderman dissenyat per Joe Simon passaria a ser propietat de Jack Kirby després que aquell l'hi cedís. Segons el llibre de Joe Simon, el 1962 Stan Lee demanaria a Kirby més idees per crear superherois i aquest li ensenyaria el seu logo i proposaria recuperar aquest nen orfe amb poders relacionats amb les aranyes. Després que Martin Goodman i Stan Lee donessin la seva aprovació, Kirby treballaria sobre la història que després seria entintada per Steve Ditko. Per això combinaria The Fly amb un anterior superheroi rebutjat anomenat Night Fighter i algunes aportacions de Stan Lee. Una podria haver estat afegir el guió a "Spider-man".
Quan Will Eisner va entrevistar Kirby, aquest va descriure els fets de la mateixa manera. Spiderman no va ser una creació de Marvel, sinó que ja va ser discutit per Jack i Joe amb anterioritat, i va ser a Marvel on ell va voler recuperar la idea.
Per la seva banda, a la seva autobiografia i a diverses entrevistes, Stan Lee s'adjudica completament la creació del personatge, citant el criminal pulp Spider com una gran influència, explicant l'anècdota que se li va acudir el personatge simplement en veure una mosca pujar per una paret.
Tot i que en aquell moment als superherois adolescents normalment se'ls donava noms que acabaven en "boy" (nen), Lee diu que va triar "Spider-Man" perquè volia que el personatge envellís a mesura que avançava la sèrie i, a més, va sentir que el nom "Spider-Boy" hauria fet que el personatge sonés inferior als altres superherois. També va decidir inserir un guionet al nom, ja que considerava que s'assemblava massa a Superman, un altre superheroi amb un vestit vermell i blau (tot i que l'artista Steve Ditko pretenia que el personatge tingués un vestit taronja i morat) que comença amb una "S" i acaba amb "home". Igualment Stan Lee no unia el nom del superheroi com feia DC Comics amb els seus, Superman, Batman… Per això existeix Iron Man, Ant-Man (Home Formiga)...
En aquell moment, Lee només havia d'obtenir el consentiment de l'editor de Marvel Martin Goodman per a l'aprovació del personatge. En una entrevista de 1986, Lee va descriure amb detall els seus arguments per superar les objeccions de Goodman:Detroit Free Press entrevista amb Stan Lee, citada a The Steve Ditko Reader de Greg Theakston (Pure Imagination, Brooklyn, NY; ), p. 12 (sense numerar). «He gave me 1,000 reasons why Spider-Man would never work. Nobody likes spiders; it sounds too much like Superman; and how could a teenager be a superhero? Then I told him I wanted the character to be a very human guy, someone who makes mistakes, who worries, who gets acne, has trouble with his girlfriend, things like that. [Goodman replied,] 'He's a hero! He's not an average man!' I said, 'No, we make him an average man who happens to have super powers, that's what will make him good.' He told me I was crazy». No pots dir-li a un heroi "Home Aranya" perquè a la gent li fan fàstic les aranyes. No pots fer que un adolescent sigui un superheroi. Els adolescents només poden ser personatges secundaris (Spidey era adolescent quan va començar la sèrie). No pots donar-li a un heroi tants problemes. Els lectors no el veuran prou heroic. No hi pot haver un heroi que no sigui alt, elegant i atractiu (Peter era la típica imatge d'estudiós d'aquells temps) No pots fer que tingui una noia que el sobreprotegeixi tant i el tingui tan contemplat, no feia pas impressió de mascle viril.
Goodman finalment va acceptar una prova de Spider-Man en el que Lee va recordar en nombroses entrevistes com el que seria el número final de la sèrie d'antologia de ciència-ficció i sobrenatural Amazing Adult Fantasy, que va passar a anomenar-se Amazing Fantasy per a aquest número 15 (data de portada agost de 1962, a la venda el 5 de juny de 1962). Lee va afirmar que el fet que ja s'hagués decidit que Amazing Fantasy seria cancel·lada després del número 15 va ser l'única raó per la qual Goodman li va permetre utilitzar Spider-Man. Tot i que aquest era de fet el número final, la seva pàgina editorial preveia que el còmic continués i que "The Spiderman... apareixerà cada mes a Amazing.""Important Announcement from the Editor!", Amazing Fantasy #15 (Aug. 1962), reimprès a
Steve Ditko anava a ser l'entintador de les pàgines dibuixades per Kirby. Com el primer va recordar: «Stan va dir que un nou heroi de Marvel s'introduiria al número 15 [del que es va titular Amazing Fantasy]. S'anomenaria Spider-Man. Jack faria el llapis i jo havia de pintar el personatge. En aquest moment encara, Stan deia que Spider-Man seria un adolescent amb un anell màgic que el podria transformar en un heroi adult: Spider-Man. Vaig dir que sonava com el Fly, que Joe Simon havia fet per a Archie Comics; Stan va trucar a Jack per això, però no sé de què es va parlar. Mai vaig parlar amb Jack sobre Spider-Man... Més tard, en algun moment, em van donar el treball de dibuixar Spider-Man'. Quan Kirby va mostrar a Lee les sis primeres pàgines, Lee va recordar: "Jo odiava com ho feia! No és que ho fes malament, simplement no era el personatge que volia; era massa heroic». Lee es va dirigir a Ditko, que va desenvolupar un estil visual que li va semblar satisfactori. Ditko va recordar:
Tot i que l'art interior va ser només de Ditko, Lee va rebutjar la portada de Ditko i va encarregar a Kirby que dibuixés a llapis una portada que Ditko va entintar. Com va explicar Lee l'any 2010, «Crec que vaig fer que Jack en fes un esbós perquè sempre vaig tenir molta confiança en les portades de Jack.»
En un primer record de la creació del personatge, Ditko va descriure les seves contribucions i les de Lee en una entrevista per correu amb Gary Martin publicada a Comic Fan núm. 2 (estiu de 1965): «Stan Lee va pensar el nom. Vaig fer vestuari, l'aparell al canell per la teranyina i la senyal d'aranya.» Aleshores, Ditko compartia un estudi de Manhattan amb el conegut artista fetitxista Eric Stanton, company de classe de l'escola d'art que, en una entrevista de 1988 amb Theakston, va recordar que encara que la seva contribució a Spider-Man havia estat «gairebé nul·la», ell i Ditko havien «treballat junts en guions i vaig afegir algunes idees. Però tot ho va crear l'Steve pel seu compte... Crec que vaig afegir les teranyines que li surten de les mans.»
L'autor i estudiós de Ditko Blake Bell escriu que va ser Ditko qui va assenyalar les similituds amb Fly. Ditko va recordar que «Stan va trucar a Jack sobre Fly», i va afegir que «dies més tard, Stan em va dir que dibuixaria la història a partir de la sinopsi de Stan». Va ser en aquest moment quan la naturalesa de la sèrie va canviar. «Es va descartar l'anell màgic, l'home aranya adult i qualsevol idea de llegenda que hauria contingut la història de l'home aranya». Lee va donar a Ditko la premissa d'un adolescent mossegat per una aranya que hauria desenvolupar poders, una premissa que Ditko ampliaria fins al punt que es va convertir en el que Bell descriu com «el primer artista llogat de la seva generació en crear i controlar l'arc narratiu de la seva sèrie». Sobre el tema de la creació inicial, Ditko va declarar: «Encara no sé de qui va ser la idea d'Spider-Man».Bell, Blake. Strange and Stranger: The World of Steve Ditko (2008). Fantagraphic Books.p.54-57. Ditko, però, va veure la versió publicada de Spider-Man com una creació independent de la que va veure a les cinc pàgines a llapis que Kirby havia completat. Per recolzar-ho, Ditko va utilitzar l'analogia del Kirby/Marvel Thor, que es basava en un nom/idea d'un personatge de la mitologia nòrdica: «Si el Thor de Marvel és una obra creada vàlida per Jack, la seva creació, llavors per què no ho és Spider-Man per Stan i jo obra creada vàlida, la nostra creació?»