El terme carabassa o carbassa designa diverses espècies de plantes de la família de les cucurbitàcies. Són generalment cultivades pels seus fruits comestibles, però també ho són per les seves llavors oleaginoses. El terme designa igualment els seus fruits, que tenen la propietat de conservar-se fàcilment a maturitat i que són utilitzats en cuina com a verdura, en confitures o donats als animals.
Accepcions del terme carabassa miniatura|Carabassetes decoratives El terme «carabassa» no té pas sempre un significat gaire precís en el llenguatge corrent. Es pot considerar tres nivells d'accepcions:
En una accepció ampla, «carabassa» designa nombroses espècies de cucurbitàcies, o més específicament els seus fruits particulars, que són pepònides, baies grosses amb nombroses llavors i epidermis coriacis.
En una accepció més restringida, «carabassa» designa les plantes pertanyent al gènere Cucurbita, que aplega una dotzena d'espècies, quatre de les quals solament són conreades correntment (a Europa, sobretot): la carabassa pròpiament dita i les seves nombroses varietats com ara el carabassó (Cucurbita pepo), la carabassa de rabequet (Cucurbita maxima), la carabassa almescada (Cucurbita moschata), i la carabassa del Siam (Cucurbita ficifolia).
En l'accepció més restringida, que podria ser la dels botànics, les «carabasses» són les plantes pertanyents a l'espècie Cucurbita pepo que comprèn moltes varietats cultivades, seleccionades sigui com a carabasses d'estiu, els fruits de les quals es consumeixen verds (els carabassons), sigui com a carabasses d'hivern, consumint-ne els fruits madurs (carabasses pròpiament dites), i que són l'objecte d'aquest article.
Gènere Cucurbita Les carabasses tenen la particularitat d'emetre òrgans de suport anomenats «circells» que els permeten d'agafar-se als elements circumdants per a sostenir llur creixement.
Espècies Les carabasses pertanyen a mantes espècies botàniques pertanyent al gènere Cucurbita i dotades d'una sorprenent variabilitat genètica, que es tradueix, en els fruits, per innumerables formes i colors i també una gran diversitat de talles.
Llevat d'excepcions, les espècies diferents no s'hibriden pas entre elles i sovint donen llavors altament estèrils. Tanmateix, en cultura, una certa distància entre pepo i moschata es recomana sovint, encara que una hibridació natural fèrtil sigui poc probable.
En el pla botànic, es distingeix, principalment, entre les carabasses més cultivades a Europa, l'espècie següent, que es pot destriar, pels caràcters del peduncle, quan hom tan sols disposa del fruit:
El seu nombre cromosòmic és 2n=2x=40
Caràcters distintius de les principals espècies de carabasses cultivades {| class=wikitable !Espècie !Fulles !Peduncle !Llavors !Cultivars |- |C. maxima (Carabassa) |cinc lòbuls roms poc marcats 85x85px senceres, cordiformes |85x85px cilíndric, espès, espongiós |grans (20 a 30 ) blanques o ocre lleugerament bombades, ovals, llisos | carabasses ('Roig viu de Étampes', 'Groc gros de París', 'Blau d'Hongria', 'Vert oliva', etc.) grup de les carbasses d'Hubbard i de les Kabochas amb les Potimarrons tots en forma de peres carbassa 'Marina di Chioggia carbassa 'Galeuse de Eysines 'Giraumons Atlantic Giant, que deté el rècord del món en Catégorie:Article contenant un appel à traduction en anglais talla i pes amb 1 054, Dieses Gemüse liegt schwer im Magenen Catégorie:Article contenant un appel à traduction en anglais |- |C. ficifolia (carbassa de Siam) |cinc lòbuls roms 85x85px (aspecte de fulla de figuera) |prim, angulós |85x85px negres, 15 a 20 llavors negres |varietats reconegudes |- |C. pepo (Carabassa, Carabassó) |profundament retallades 85x85px marbrades de blanc |angulós amb cinc costes no s'eixampla pas al punt d'inserció |85x85px petites (7 a 20 ) beix llisos | totes les varietats de carabassons Carabassa de Touraine', utilitzada per alimentar la ramaderia Coll-tors hâtif' carbassa 'Acorn''' Jack-Be-Little' 'Lady Godiva' o 'Carbassa-ametlla, carbassa a llavors nues de les quals es consumeix les llavors 'Melonnette jaspée de Vendée' 'Patidou al sabor de castanya fresca que es menja també ben crua que cuita 'els pâtissons Poma d'or 'Carbassa spaghetti' o 'Spaghetti vegetal', 'vespagh' de la qual la carn es desfà en filament a la cocció 'Sucrière de Brasil' Winter Luxury' 'Styrian, varietat a llavor nua |- |'C. argyrosperma '(cushaw) |'clapejat de blanc 'lleugerament trilobades grans, ovals, torçades vores ajustades o dentades |espès i robust |aproximadament 1,5 × 3,5 blanc-grisenc o groguencs el·líptics, aplanades |Dues subespècies salvatges de les quals una igualment culta amb tres varietats argyrosperma, stenosperma, callycarpa |- |C. moschata (Carbassa almescades) |senceres, cordiformes 85x85px marbrades de blanc vellutades |angulós amb cinc costes 85x85px clarament eixamplat al punt d'inserció en el fruit |petites (10 a 12 ) aplanades, ovals grisos bru a ocre enfosquit pelliculeuses, marges fortament marcades i ondades | carbassa 'Almescada de Provença Sucrine del Berry' Llarga de Niça' 'Doubeurre' o carbassa 'Butternut'
La xaiota, conreada a les regions tropicals, sobretot a les Antilles, pertany a una altra espècie de Cucurbitàcia d'un gènere diferent : Sechium edule i presenta la particularitat de produir tubercles.
miniatura|Carabassa (Cucurbita maxima). Remarqueu el peduncle espès, espongió, amb secció circular miniatura|Carabassa almescada de Provença (Cucurbita moschata). Remarqueu el peduncle amb cinc arestes i el collar pentagonal miniatura|Carabassa patidou (Cucurbita pepo).
Cultura Les carabasses se sembren a bell començament de la primavera, després de les darreres gelades de l'hivern (idealment és millor fer una prova a la terra amb un provador de terra, perquè la terra de cultura de les carabasses ha de ser rica, a 20 °C i a un pH d'aproximadament 6,5). A les zones de gelades tardanes, se sembra en potets i es replanten els plants després dels sants de glaç amb un espai d'1 m en totes les direccions per a les varietats no corredores. Les varietats corredores es replanten espaiades d'1,20 m a 2 m entre els rengs.
Sembreu cada setmana fins al 15 de juliol per a tenir una producció estesa de mitjan juny a la fi d'octubre.
Empalleu el sòl al voltant de les cucurbitàcies per a conservar la humitat en el terra a fi de limitar-ne l'evaporació i oferir un «matalàs» sec als fruits, que creixen a terra mateix.
Per a fructificar més bé, les lianes de les carabasses han de ser tallades aproximadament 25 cm després del darrer fruit conservat.Tailler courges et potirons Com menys es guarda de fruit, més seran grossos.
Colliu els carabassons cap a seixanta dies després de la sembra (abans de la maduresa completa, llevat que vulgueu recuperar les llavors per a la temporada següent) i les carabasses d'hivern abans de les primeres gelades. Talleu la tija entre 5-6 cm de la base del fruit.
Les carabasses, dites també carabasses d'hivern, com moltes cucurbitàcies, es cullen a maduresa, a la tardor. Llur conservació és relativament fàcil i permet una comercialització fins a la primavera. Convé de conservar-les en un local fresc i de vigilar-les periòdicament. Són sensibles als xocs i han de ser manipulades amb precaució.
A les parades, una de les més corrents és la «carabassa almescada de Provença». Venuda sovint en talls, es reconeix fàcilment pel color característic de terra cuita i la seva forma costelluda i rodoneta.
Malalties i malures No cal regar gaire la terra i sobretot les fulles per a evitar l'aparició d'oídium (el gota a gota és més adaptat). Cal anotar que les fulles de la carabassa almescada són naturalment marbrades de blanc (que es podria prendre falsament per oïdi).
La xinxa de les carabasses pot atacar les carabasses. Se'n pot protegir per associació de conreus plantant a prop de les carabasses, o bé un repulsiu, tal com la menta, l'herba gatera, Nasturtium o Tagetes (clavell de moro i clavell de moro mexicà).
Reproducció esquerra|miniatura|Les flors mascles (a dalt) es reconeixen pel seu llarg i prim peduncle i pel fet que no tenen cap ovari sota la flor (ínfer) i que tenen un androceu a l'interior mentre que les femelles (a baix) presenten un ovari inferior abans de la flor i un pistil a l'interior. Les carabasses són monoiques. Les flors femelles poden ser reconegudes pel carabassó petit (de fet, un òvul encara no fecundat) present sota la flor. El seu pistil ha de ser fecundat pel pol·len d'una flor masculina que creixi en una punta erecta. Aquest pol·len, transportat pels insectes quan arriben per a xuclar la flor, es diposita en el pistil, que és recobert amb una substància lleugerament agafatosa que permet al pol·len de fixar-se. Cada gra de pol·len germina i una arrel petita (gairebé microscòpica) es desenvolupa, baixa al llarg del pistil, arriba a l'ovari de la flor, que llavors es fecunda. Cada gra de pol·len permet la formació d'una llavor dins de la carabassa per a assegurar la reproducció de l'espècie.
Les flors de carabassa tenen una vida útil molt curta. S'obren al matí al voltant de les 9 i es tanquen al migdia per a no tornar-se a obrir. Per tant, cada flor femenina té un període de tan sols 3 hores per a ser fecundada. En absència de la fecundació, la flor femenina avorta i el fruit naixent cau amb la flor.
Les carabasses tenen un hermafroditisme successiu. Les flors femenines apareixen sovint després de les mascles. En conseqüència, val més repartir les plàntules per a afavorir els períodes d'encreuament entre les diferents plantes. Les varietats de carabassa es creuen fàcilment, sempre que pertanyin a la mateixa espècie. Quan aquests encreuaments impliquen certes varietats decoratives, del tipus "fals coloquint" (que pertany a l'espècie Cucurbita pepo), poden produir fruits potencialment tòxics (caiguda dels cabells, dolors abdominals, fins i tot mort) o almenys una carn amarga.
Producció miniatura|Carabassar a l'Alta Provença, a Aurason. Producció en tones de carabasses. Xifres 2004-2005-2016 Dades de FAOSTAT (FAO) Base de dades de la FAO, accés del 14 dev novembre 2006 2004 2005 20165 667 39829 %5 767 70030 %7 789 43729 %3 500 00018 %3 500 00018 %5 073 67819 %863 6694%844 7994%1 224 7115 %1 023 2005 %1 072 0005 %1 209 8105 %815 3204 %861 8704 %1 005 1504 %535 0003 %560 0003 %677 0483 %179 8451%180 0291%603 3252 %495 3723 %488 0832 %580 1882 %517 1513 %520 0003 %518 8622 %374 0002 %376 0002 %489 9992 %300 0002 %300 0002 %476 3962 %678 2544 %690 0004 %463 4512 %367 7552 %378 7762 %419 7912 %304 3372 %310 0002 %371 3911 %397 0152%392 9612%294 1251 %Altres països3 292 28817%3 285 73117 %5 289 25620 %Total19 310 604100 %19 527 949100 %26 486 618100 % L'any 2012, França ha collit prop de 140 000 tones de carabasses en una superfície de més de 3 600. Les principals regions productores són la Provença (40 % d'aquest volum) i l'Aquitània (10 %)Consommation mondiale de citrouilles selon le planétoscope
Ús miniatura|Carabassa ronyosa d'Aisinas (Cucurbita maxima). Pel que fa al sabor, trobem principalment aromes de fruita seca. La seva carn és una reminiscència de la de les castanyes.
Es consumeixen de totes les maneres. De la sopa al gratinat, passant pels pastissets, però també com a pasta: la carabassa espagueti la carn filamentosa de la qual evoca els espaguetis.
Nombroses són les receptes existents per a reconciliar-se amb aquesta verdura massa sovint vulgaritzada en sopes o potatges, sense parlar de darreries ensucrades.
La carabassa és una verdura pobra en calories que convé a tot règim alimentari.