miniatura
Un circuit tancat de televisió o el seu acrònim CCTV el qual bé de l'anglès: Closed Circuit Television és una tecnologia de videovigilància dissenyada per supervisar una varietat d'ambients i activitats. És un circuit tancat perquè, al contrari del que passa amb la transmissió, tots els seus components estan enllaçats. A més, a diferència de la televisió convencional, és un sistema pensat per a un nombre limitat d'espectadors. El circuit pot estar compost, simplement, per una o més càmeres de vigilància connectades a un o més monitors o televisors, que reprodueixen les imatges capturades per les càmeres. Encara que, per millorar el sistema, s'hi solen connectar directament o enllaçar per xarxa altres components com vídeos i/o ordinadors. Les càmeres poden estar sostingudes per algú, encara que normalment es troben fixes en un lloc determinat. En un sistema modern les càmeres que s'utilitzen poden estar controlades remotament des d'una sala de control, on es pot configurar la seva panoràmica, inclinació i zoom.
Aquests sistemes inclouen visió nocturna, operacions assistides per ordinador i detecció de moviment, que facilita al sistema posar–se en estat d'alerta quan alguna cosa es mou enfront de les càmeres. La claredat de les imatges pot ser excel·lent, es poden transformar de nivells foscos a clars... Totes aquestes qualitats fan que l'ús del CCTV hagi crescut extraordinàriament en aquest últim temps.
Al principi s'instal·lava per dissuadir o detectar robatoris i, avui en dia, no només s'empra per seguretat, sinó també per a altres propòsits específics com poden ser els mèdics, educatius o antisocials. En un gran nombre de cases es fan servir com a sistemes de seguretat encara que, també hi poden desenvolupar una altra funció com és la de recopilar evidència de violència domèstica. També es col·loquen en bancs, casinos, centres comercials, vies de circulació, aeroports, àrees i instal·lacions públiques, entre molts altres llocs.
Història El juny de 1927 el físic rus Léon Theremin va desenvolupar un primer sistema de CCTV mecànic. Encarregat pel Soviet del Treball i la Defensa, el sistema consistia en una càmera d'exploració-transmissió d'acció manual i un transmissor i receptor sense fils d'ona curta, amb una resolució de cent línies. Després d'haver estat comandat per Kliment Voroixílov, el sistema de circuit tancat de televisió de Theremin es va mostrar a Ióssif Stalin, Semyon Budyonny i Sergo Ordzhonikidze, i posteriorment es va instal·lar al pati del Kremlin de Moscou per controlar els visitants.
Siemens AG va instal·lar un altre primer sistema de circuit tancat de televisió al banc de proves VII de Peenemünde, a l'Alemanya nazi, el 1942, per observar el llançament de coets V-2.
Als Estats Units, el primer sistema comercial de televisió de circuit tancat, anomenat Vericon Se sap molt poc sobre Vericon, tret que es va anunciar que no requeria un permís governamental.
Tecnologia Els primers sistemes de videovigilància implicaven un control constant perquè no hi havia manera de gravar i emmagatzemar informació. El desenvolupament de suports de bobina a bobina va permetre enregistrar imatges de vigilància. Aquests sistemes requereixen canviar les cintes magnètiques manualment, que va suposar un procés llarg, costós i poc fiable, ja que l'operador havia de passar manualment la cinta de la bobina de cinta a través de la gravadora a una bobina de captació buida. A causa d'aquestes mancances, la videovigilància no era generalitzada. La tecnologia de VCR es va desenvolupar durant la dècada de 1970, cosa que va facilitar la gravació i esborrat de la informació, de manera que l'ús de la videovigilància es va fer més comú.
Aplicacions El circuit tancat de televisió es va utilitzar com una forma de televisió de pagament per a esports com la boxa professional i la lluita professional i, des del 1964 fins al 1970, la cursa automobilística d'Indianapolis 500. Les retransmissions de boxa es van transmetre en directe a un determinat nombre de locals, principalment teatres, on els espectadors pagaven les entrades per veure la lluita en directe. La televisió de circuit tancat es va substituir gradualment per la televisió per cable domèstica de pagament per visualització als anys vuitanta i noranta.
Marie Van Brittan Brown va ser pionera en patentar per primera vegada un sistema de seguretat domèstica de CCTV, gran part de la tecnologia del qual encara s'utilitza en els sistemes de seguretat domèstica actuals.
El setembre de 1968 la ciutat d'Olean, a Nova York, va ser la primera dels Estats Units a instal·lar càmeres de vídeo al llarg del seu carrer principal de negocis, en un esforç per combatre la delinqüència. Una altra primera aparició va ser el 1973 a Times Square, també a la ciutat de Nova York, per dissuadir els delictes que es produïen a la zona. No obstant això, durant la dècada de 1980 la videovigilància es va començar a estendre per tot el país, específicament dirigida a àrees públiques. Es va considerar com una manera econòmica de dissuadir els delictes en comparació amb l'augment de la mida dels departaments de policia. Algunes empreses, especialment aquelles que eren propenses al robatori, també van començar a utilitzar la videovigilància. A partir de mitjans de la dècada de 1990, els departaments de policia de tot el país van instal·lar un nombre creixent de càmeres en diversos espais públics, inclosos els projectes d'habitatge, les escoles i els departaments de parcs públics. Posteriorment, el circuit tancat de televisió es va fer habitual en bancs i botigues per dissuadir els robatoris registrant proves d'activitat criminal. El 1998 a la ciutat de Nova York s'utilitzaven 3.000 sistemes de circuit tancat de televisió.
Els experiments que es van fer al Regne Unit durant els anys setanta i vuitanta, inclòs el circuit tancat de televisió a l'aire lliure de Bournemouth el 1985, van conduir a diversos programes de proves més grans a finals d'aquesta dècada. El primer ús del govern local va ser a King's Lynn, Norfolk, el 1987.
Característiques Les càmeres El tipus de càmera de vídeo que usen els sistemes de videovigilància comprèn des dels sistemes més rudimentaris fins als sistemes d'alta tecnologia. Depenent de l'objectiu que volem que prenguin les nostres càmeres de videovigilància tenim un ventall ben divers:
Es divideixen en sistemes analògics o digitals (Megapixel), aquestes últimes poden oferir molta més resolució que ens permetrà ampliar amb zoom les imatges ja enregistrades.
Càmeres blanc/negre amb infrarrojos o sense. Càmeres de color amb infrarrojos o sense. Microcàmeres (de la mida d'un cèntim d'euro). Minicàmeres (petites però bastant localitzables). Càmeres Domo (usades per posar-se en sostres de botigues, establiments comercials, fàbriques, etc..). Càmeras Tèrmiques, utilitzades en llocs de molt poca visibilitat, utilitzen les diferències de temperatura per dibuixar els actors en l'escena.
Totes elles tenen la seva pròpia sensibilitat a la llum, tipus de lent, nombre de línies de TV, angle de visió, nombre de píxels, SNR, correcció gamma, control de guany, consum, dimensions, pes i altres paràmetres que fa que sigui pràcticament impossible ajuntar tots aquests factors en valors similars perquè com hem dit anteriorment dependrà de l'ús que es vulgui fer a l'hora de controlar una determinada situació.
Sensors externs Aquest sistema permet connectar sensors externs d'alarma com per exemple els detectors PIR convencionals per a poder cobrir la detecció de moviment que pogués provenir d'angles no coberts per la càmera. En general, les càmeres disposen d'un complex sistema de detecció de moviment mitjançant una anàlisi instantània i continuada de les variacions que es produeixen en els fotogrames de vídeo que registra el sensor òptic. Aquest sistema permet diferenciar nivells de detecció de moviment en una escena (per exemple conèixer si correspon a un vianant o a un cotxe).
Activament remot de dispositius La majoria de sistemes de videovigilància disposen d'una sortida obert-tancat ens els servidors de vídeo, que es controla des del software de visualització que s'utilitzi en cada cas. Per tant, és possible la connexió d'un relè que manipuli, per exemple, l'engegat de les llums o l'obertura d'una porta.
Control d'accés a les dades Aquesta part d'un sistema de videovigilància també és indispensable, ja que s'encarrega de permetre o de cancel·lar el pas a un espai protegit amb determinats riscs. La seva funció principal és la de comprovar, inspeccionar i intervenir el pas o circulació de persones, objectes o vehicles a una zona o àrea de seguretat. Els avanços tecnològics preveuen un ampli creixement i evolució en aquests sistemes, sobretot els basats en sensors biomètrics.
Sistemes de programari intel·ligent Depenent del tipus d'aplicacions hi haurà diferents tipus de programari dedicats a fer diverses tasques. Sistema perimetral: Basat en la detecció d'intrusos dins la propietat, individus sospitosos, creuament de barreres virtuals, etc. El sistema permet filtrar automàticament els canvis de llum, pluja, arbres que es mouen amb el vent, etc. Trànsit: Sistema dissenyat expressament per a la gestió d'incidències de trànsit, canvis de sentit de la marxa, vehicles mal parats, comptador de vehicles, etc. Sistema comptador: Encarregat d'enregistrar i controlar el nombre de persones que accedeixen en cada moment a un recinte, flux de gent i generació d'estadístiques per hora, dia o mes. Punt de venda: Es tracta d'un sistema adaptat a les necessitats de la PIME tals com les mitjanes i grans superfícies de comerç. Permet controlar les activitats de la caixa registradora per evitar irregularitats o estafes. Objecte abandonat: Anàlisis d'objectes abandonats detectats pel seu volum, el temps sense moure's, etc.. Reconeixement de matrícules: Sistema de control d'accessos que restringeix l'accés de vehicles, emmagatzemat en una base de dades per a registres.
Sistemes de videovigilància Sistema de CCTV En els sistemes tradicionals de CCTV o sistemes de circuit tancat es connecten diverses càmeres per mitjà d'un cable coaxial d'uns 75 ohms de forma tancada a multiplexors que alimenten diverses gravadores de vídeo en una habitació de control central. A través d'aquest sistema es poden mirar les imatges en temps real per mitjà de diversos monitors, d'un sol monitor amb un switch per a canviar la càmera desitjada, o de monitors capaços d'acceptar múltiples fonts de vídeo en finestres diferents.
La desavantatge inherent d'aquest mètode és predominant en el cost de l'estació de monitoratge de seguretat. A més a més, el centre de seguretat 'centralitzat' constitueix un punt de possibles fraus dins de la infraestructura. Totes les alimentacions de vídeo i els cables de control han de ser instal·lats en home-run cap a aquest punt. Si una càmera és reubicada, sovint cal un nou cablejat. Les filmoteques requereixen moltes cintes i, com que els medis magnètics són susceptibles a descàrregues magnètiques o electroestàtiques, aquest sistemes no sempre proporcionen la totalitat de la funcionalitat per la qual han estat dissenyades. El factor humà també és part d'aquest sistema, ja que una persona ha de canviar físicament les cintes, monitorar les sessions de gravació, etc.. En certes ocasions, l'ús de la fibra òptica és necessari en ambients on les distàncies requereixen l'ús de repetidors per a amplificar el senyal o on la interferència electromagnètica (EMI) representa un problema.
L'arribada de l'era digital