La història del capitalisme fou font de grans debats sociològics, econòmics i històrics des del segle XIX. Tant els mercaders com el comerç existeixen des que existeix la civilització, però el capitalisme com a sistema econòmic, en teoria, no va aparèixer fins al segle XVI a Anglaterra i va substituir el feudalisme. Segons Adam Smith, els éssers humans sempre han tingut una forta tendència a "realitzar barates, canvis i intercanvis d'unes coses per unes altres". D'aquesta manera, al capitalisme, igual que al sistema de preus i l'economia de mercat, se li atribueix un origen espontani o natural dins de l'edat moderna.Guillermo Hirschfeld, Refundar el capitalismo: Una misión imposible (origen i actualitat del capitalisme)
Aquest impuls natural cap al comerç i l'intercanvi va ser accentuat i fomentat per les Croades que es van organitzar a Europa occidental des del fins al . Les grans travessies i expedicions dels segles XV i XVI van reforçar aquestes tendències i van fomentar el comerç, sobretot després del descobriment del Nou Món i l'entrada a Europa de quantitats ingents de metalls preciosos provinents d'aquelles terres. L'ordre econòmic resultant d'aquests esdeveniments va ser un sistema en el qual predominava el que era comercial o mercantil, és a dir, l'objectiu principal del qual consistia a intercanviar béns i no a produir-los. La importància de la producció no es va fer palesa fins a la Revolució Industrial, que va tenir lloc al .
No obstant això, ja abans de l'inici de la industrialització havia aparegut una de les figures més característiques del capitalisme, l'empresari, que és, segons Schumpeter, l'individu que assumeix riscos econòmics no personals. Un element clau del capitalisme és la iniciació d'una activitat amb la finalitat d'obtenir beneficis en el futur, que és desconegut. Tant la possibilitat d'obtenir guanys com el risc d'incórrer en pèrdues són dos resultats possibles, motiu pel qual el paper de l'empresari consisteix a assumir el risc de tenir pèrdues o guanys.
El camí cap al capitalisme a partir del segle XIII va ser aplanat gràcies a la filosofia del Renaixement i de la Reforma. Aquests moviments van canviar de forma dràstica la societat, i van facilitar l'aparició dels moderns estats nacionals (i posteriorment l'Estat de Dret com a sistema polític i el liberalisme clàssic com a ideologia), que van proporcionar les condicions necessàries per al creixement i desenvolupament del capitalisme en les nacions europees. Aquest creixement va ser possible gràcies a l'acumulació de l'excedent econòmic que generava l'empresari privat i a la reinversió d'aquest excedent per generar un creixement econòmic més gran, la qual cosa va generar industrialització en les regions del nord.
Orígens d'una civilització El capitalisme medieval miniatura|El gran canal de Venècia, per Turner (v. 1835). Per Fernand Braudel (La dinàmica del capitalisme, 1985), el capitalisme és una "civilització" amb arrels antigues, ja havent conegut hores prestigioses, tals com les grans ciutats estat comerciants: Venècia, Gènova i Anvers, entre d'altres. Però les activitats són minoritàries fins al segle XVIII. Werner Sombart (El capitalisme modern, 1902) data l'emergència de la civilització burgesa i de l'esperit d'empresa en el segle XIV s, a Florència.
Així com ho mostra Braudel, a l'edat mitjana trobem les primeres manifestacions del capitalisme comercial a Itàlia i als Països Baixos. El comerç marítim amb l'Orient, en resposta a les croades, va enriquir les ciutats italianes, mentre que als Països Baixos, la desembocadura del Rin, que feia d'enllaç entre Itàlia i Europa del Nord, dominada per la Lliga Hanseàtica. A les grans ciutats, els venedors de draps i de les sederies adopten mètodes capitalistes de gestió. Efectuen vendes a l'engròs, estableixen taulells i venen els seus productes en conjunt a les grans fires europees. Es proveeixen de matèries primeres tant a Europa com a l'Orient. En aquesta època torbada de l'edat mitjana, ajusten els seus pagaments per lletres de canvi, menys perilloses que el transport de metalls preciosos. D'aquesta manera, lògicament es desenvolupen, en paral·lel del capitalisme comercial, les primeres activitats bancàries del capitalisme financer: dipòsits, préstecs sobre peces, lletra de canvi, assegurances per a les embarcacions.
Aquests capitalistes s'enriqueixen estenent la seva influència econòmica sobre el conjunt de l'Occident cristià, creant així el que Braudel anomena una "economia-món". En la seva anàlisi, Braudel distingeix l"economia de mercat" del capitalisme, el qual constitueix un tipus de "contra comprat". Segons Braudel, l'economia de mercat (és a dir, l'economia local en aquella època) està dominada per les regles i els canvis lleials, perquè està sotmesa a la competència i a la transparència relativa. El capitalisme intenta evitar-ho en el comerç llunyà amb la finalitat de lliurar-se de les regles i de desenvolupar canvis desiguals com a noves fonts d'enriquiment.
Podem observar que, a l'Antiguitat, els fenicis, els grecs, els cartaginesos i els romans havien posat en pràctica sistemes idèntics. Aquests sistemes van ser marcats, no obstant això, més per l'imperialisme i l'esclavisme que pel capitalisme. A través del món, altres formes de capitalisme comercial es van desenvolupar de manera precoç durant l'època feudal (sota la dinastia Ming de la Xina per exemple).
Vida urbana A les grans ciutats especialitzades d'Europa, els artesans, bolcats essencialment cap a l'exportació, estan dominats pels grans comerciants, encara que les relacions econòmiques entre artesans i venedors s'emparenten en el salariat. Els comerciants controlen alhora l'adquisició de matèries primeres riu amunt i la venda dels productes acabats riu avall.
La població urbana ja es diferencia entre diverses classes econòmiques diferents i riques per a alguns, pobres per a uns altres. La ciutat de Florència és l'exemple perfecte: trobem allí molt precoçment a banquers que desenvolupen sucursals a través d'Europa i esclavitzen la indústria en cerca del seu profit. Entre ells grans famílies, tal és el cas dels Mèdicis, els qui creen les primeres relacions "privilegiades" entre el món dels negocis i el món polític.
També en aquest període el matemàtic Lucca Pacioli fixa les bases del comerç en crear els Estats Financers en els quals es fixa la terminologia i la manera de calcular les relacions comercials bàsiques, per la qual cosa Florència brillaria durant molt temps com el principal centre bancari d'Europa.
Aparició de les borses a la fi de l'edat mitjana Segons Fernand Braudel, l'aparició de les primeres borses ocorre al segle XIV en aquestes ciutats italianes on el comerç és permanent (contràriament a les fires medievals que se celebren sobre períodes limitats) i on es concentren l'essencial de les activitats financeres.
És no obstant la creació el 1409 de la Borsa de Bruges, un hotel dedicat a l'intercanvi de mercaderies, lletres de canvi i efectes de comerç, que marca un punt d'inflexió en el desenvolupament de les activitats financeres. Bruges s'imposa ràpidament gràcies a l'obertura del seu port, gràcies a la fama de les seves fires comercials i gràcies al clima de tolerància i de llibertat que aprofiten venedors i inversors de tot origen. Són els mateixos triomfs que permetran després a la Borsa d'Anvers (creada el 1460) desenvolupar-se al principi del Renaixement. Es podia llegir en el seu frontis: Ad usum mercatorum cujusque gentis ac linguae ("Per a ús dels venedors de tots els països i de totes les llengües").
Renaixement i Reforma L'ètica protestant Max Weber (en la seva obra L'ètica protestant i l'esperit del capitalisme, escrita el 1904-1905) considera que l'emergència del capitalisme modern data de la Reforma. Tenint com a base una acta sociològica, vincula l'esperit del capitalisme modern a la mentalitat protestant i ho veu doncs com el resultat d'una evolució lenta nascuda de la Reforma, i més generalment d'una evolució religiosa que es fa en el sentit d'un "desencantament de la gent". Observem d'altra banda que formes esporàdiques de capitalisme financer havien estat desenvolupades des de fa molt temps pels llombards i pels jueus, no sotmesos a les coaccions religioses del catolicisme. És d'altra banda a aquests últims que Werner Sombart (El capitalisme modern) atribuirà el gènesi del capitalisme modern.
Segons Weber, el capitalisme occidental correspon a l'aparició d'un esperit nou, d'una revolució cultural. Weber va emprar llavors el terme capitalisme modern "per caracteritzar la cerca racional i sistemàtica del profit per l'exercici d'una professió". Més que la riquesa, el desig de la qual no és nou, és l'esperit d'acumulació que s'imposa com a vector d'ascensió social.
Aquesta nova ètica es difon gràcies a l'emergència de nous valors: l'estalvi, la disciplina, la consciència professional. Aquesta última permet per exemple l'aparició d'una elit obrera que, més enllà del salari, es preocupa de la qualitat de la seva obra. El treball es fa una finalitat en si mateixa. En paral·lel emergeix un personatge emblemàtic, l'empresari, que busca un èxit professional profitós per a la societat en conjunt.
El context favorable per a aquesta evolució dels valors és el de la Reforma Protestant. Per Max Weber, l'ètica de l'ofici ve del luteranisme, que anima cada creient a seguir la seva vocació, i que fa de l'èxit professional un signe d'elecció divina. En efecte, els creients ordinaris, sabent que no tenen el mestratge de la seva salvació (lògica de la predestinació), intenten ardentment trobar en la seva vida privada els signes d'aquesta predestinació, com l'èxit professional, amb la finalitat d'atenuar la seva angoixa enfront de la mort i enfront del judici que la segueix. D'altra banda l'informe directe a Déu preconitzat per la religió protestant accelera el procés de "desencantament del món" (per exemple, suprimint el nombre de pràctiques religioses), la qual cosa concorre a l'emergència de la racionalitat. Ja Karl Marx havia observat un procés de desengany escrivint:
"La burgesia (...) va ofegar les esgarrifances sagrades de l'èxtasi religiós, de l'entusiasme cavalleresc, del sentimentalisme a quatre cèntims en les aigües gelades del càlcul egoista." Manifest del Partit Comunista, 1848.
Aquesta racionalització permet l'aparició de nous dogmes que funden l'esperit del capitalisme:
"La repugnància en el treball és el símptoma de l'absència de gràcia.", "El temps és preciós, infinitament perquè cada hora perduda és sostreta del treball que concorre a la glòria de Déu." Max Weber, L'ètica protestant i l'esperit del capitalisme.
Max Weber il·lustra els seus propòsits en un text de Benjamin Franklin, revelador segons ell de les noves mentalitats:
"El que perd cinc xílings perd no només aquesta suma, sinó que també tot el que hauria pogut guanyar utilitzant-los en els assumptes, la qual cosa constituirà una quantitat de diners considerables, a mesura que l'home jove envelleixi." Advice to a young tradesman, 1748.
Les tesis de Weber han estat molt criticades. L'enllaç entre el dogma de la predestinació i l'esperit del capitalisme és molt paradoxal, a causa que un fidel ha de buscar signes d'elecció mentre que el dogma afirma la predestinació com de tota manera impenetrable. Historiadors invaliden aquesta concomitància de tots dos fenòmens (Braudel, per exemple, que data el capitalisme en un període anterior a la Reforma Protestant).
L'esperit d'innovació miniatura|La Bíblia de Gutenberg (1450-1454), una de les primeres produccions estandarditzades en gran nombre. Segons Lewis Mumford (Tècniques i civilitzacions, 1950), el sistema tècnic del Renaixement anuncia el futur econòmic del món occidental.