miniatura|Un rellotge atòmic del 1997 a Alemanya. El segon (s) és una unitat de temps i una de les set unitats base del Sistema Internacional. Es defineix com la duració de 9.192.631.770 períodes de radiació corresponents a la transició entre dos nivells de l'estructura hiperfina de l'estat fonamental del cesi 133.
Històricament el segon es va definir com 1/86400 d'un dia solar mitjà. El 1954 la 10a Conferència General de Pesos i Mesures va delegar en el Comitè Internacional de Pesos i Mesures la redefinició amb més precisió de la unitat de temps, el 1956 el Comitè va redefinir el segon en funció de l'any tròpic 1900, ja que la translació de la Terra al voltant del Sol és més estable que la rotació. La definició va ser ratificada a l'11a CGPM del 1960. El 1967, a la 13a CGPM es va establir la definició actual, basada en l'estructura hiperfina del cesi 133.
Avui dia disposem d'una exactitud que arriba al 14è decimal (10−14). L'estabilitat i exactitud del temps atòmic internacional (TAI) es basa en la utilització de rellotges atòmics. Tanmateix els resultats dels experiments sobre les transicions atòmiques a freqüències òptiques superiors als 9 GHz de la definició actual del segon, indiquen que un futur proper es podrà depassar en diversos ordres de magnitud la precisió obtinguda a partir de l'àtom de cesi.
Història Abans dels rellotges mecànics miniatura|Una llum intermitent aproximadament un cop per segon Els egipcis subdividien el dia i la nit en dotze hores cadascun com a mínim des del 2000 aC, de manera que la llargada de les seves hores variava amb les estacions. Els astrònoms hel·lenístics Hiparc (vers el 150 aC) i Ptolemeu (aprox. 150 dC) subdividiren el dia segons un sistema sexagesimal i també utilitzaven una hora mitjana ( d'un dia), però no utilitzaven unitats de temps més petites amb un nom específic, sinó que utilitzaven fraccions simples de l'hora. El dia era dividit sexagesimalment, és a dir, per , per d'això, per d'això, etc., fins almenys sis llocs després del punt sexagesimal (una precisió de menys de 2 microsegons) pels babilonis després del 300 aC, però no subdividien sexagesimalment unitats més petites de temps. Per exemple, utilitzaven sis llocs fraccionals sexagesimals d'un dia per especificar la durada de l'any, tot i que eren incapaços de mesurar una fracció tan petita del dia en temps real. Com un altre exemple, especificaren que el mes sinòdic mitjà durava 29;31,50,8,20 dies (quatre posicions fraccionals sexagesimals), cosa que fou repetida per Hiparc i Ptolemeu sexagesimalment, i que és actualment el mes sinòdic mitjà del calendari hebreu, però reformulat com a 29 dies, 12 hores i 793 halakim (1 hora = 1.080 halakim). Els babilonis no utilitzaven l'hora, però sí que utilitzaven una període d'hora doble que durava 120 minuts actuals, una mesura de temps de quatre minuts actuals, i un període de 3⅓ segons actuals (el helek del calendari hebreu actual).
L'any 1000, l'estudiós persa al-Biruni donà les hores de les llunes noves de setmanes determinades com el nombre de dies, hores, minuts, segons, tercers i quarts després de diumenge al migdia. El 1267, el científic medieval Roger Bacon determinà les hores de les llunes noves com el nombre d'hores, minuts, segons, tercers i quarts (horae, minuta, secunda, tertia i quarta) després del migdia de dates específiques del calendari. Tot i que el terme terçer per referir-se a de segon encara existeix en algunes llengües, com per exemple el polonès (tercja), el turc (salise) i l'àrab (ثالثة), el segon actual se subdivideix decimalment.
Segons mesurats amb rellotges mecànics Els primers rellotges a mostrar segons van aparèixer durant l'última meitat del . El més primerenc dels rellotges accionats per ressorts, amb una segona busca que marcava els segons és un rellotge sense autoria coneguda que representa a Orpheus, i que el podem trobar a la col·lecció Fremersdorf, datat entre els anys 1560 i
El primer rellotge capaç de mostrar el temps en segons fou creat per Taqi al-Din a l'observatori d'Istanbul entre el 1577 i el 1580. L'anomenà "rellotge observacional" al seu A l'arbre Nabik de l'extremitat dels pensaments, on el descrigué com "un rellotge mecànic amb tres agulles que mostren les hores, els minuts i els segons." L'utilitzà com a rellotge astronòmic, particularment per mesurar l'ascensió recta de les estrelles. El primer rellotge mecànic que mostrava els segons d'Europa fou construït a Suïssa a principis del .ABC Science: Keeping Time El 1581, Tycho Brahe va redissenyar els rellotges que mostraven els minuts al seu observatori per tal que també mostressin els segons. No obstant això, no eren prou precisos per als segons. El 1587, Tycho es va queixar que els seus quatre rellotges no estaven d'acord en més o menys 4
El segon esdevingué mesurable amb precisió amb el desenvolupament dels rellotges de pèndol, que mostraven el "temps mitjà" i no el "temps aparent que mostren els rellotges de sol; més específicament el 1670, quan William Clement afegí un pèndol dels segons al rellotge de pèndol original de Christian Huygens. El pèndol dels segons té un període de dos segons, un per anar cap endavant i l'altre per anar cap enrere, permetent al rellotge comtoise que el porta comptar els segons. A partir d'aquell moment, s'incorporà una agulla dels segons que girava una vegada per minut als rellotges de precisió.
Mesures modernes Com a una unitat de temps, el segon (és a dir, la segona divisió per 60 d'una hora) va introduir-se al , uns cent anys abans que es va mesurar amb precisió. Els que escrivien en llatí, incloent científics com Bacon, Tycho i Kepler, utilitzaven el terme llatí secunda amb el mateix significat des de temps tant remots com la centúria del 1200.
En 1832, Gauss va proposar utilitzar el segon com la unitat bàsica de temps en el seu sistema d'unitats de mil·límetre-mil·ligrams-segons. El 1862, la British Association for the Advancement of Science (BASS; Associació Britànica per a l'Avenç de la Ciència) va declarar:
El BAAS va proposar formalment al Sistema CGS el 1874, encara que aquest sistema va ser reemplaçat gradualment durant els propers 70 anys per les unitats MKS. Tant els sistemes CGS com els MKS utilitzaven el mateix segon com la seva unitat de base de temps. El MKS va ser adoptat a nivell internacional durant la dècada de 1940, que defineix el segon com a 1/86.400 part d'un dia solar mitjà.
El 1956, el Comitè Internacional de Pesos i Mesures va definir el segon es definia en termes del període de revolució de la Terra al voltant del Sol a una època astronòmica determinada, atès que llavors ja se sabia que la rotació de la Terra al voltant del seu propi eix no és prou uniforme com per ser un estàndard de temps. Això invalidava l'anterior definició d'un segon com la fracció 1/86.400 del dia solar mitjà.Unit of time (second) , SI brochure, Section 2.1.1.3, Oficina Internacional de Pesos i Mesures El moviment de la Terra va ser descrit a les taules del sol de Simon Newcomb del 1895, tot proporcionant una fórmula per estimar el moviment del Sol amb relació a l'època 1900 basada en observacions astronòmiques realitzades entre el 1750 i el 1892. El segon es va definir com:
I aquesta definició va ser ratificada per l'onzena Conferència General de Pesos i Mesures del 1960.
Lany tròpic, en la definició de 1960, no es va mesurar sinó que es va calcular a partir d'una fórmula que descriu un any tropical mitjà, que disminueix linealment en el temps, d'aquí la curiosa referència a un any específic instantani tropical. Això està en conformitat amb l'escala de temps d'efemèrides adoptada per la UAI el 1952.Explanatory Supplement to the Astronomical Ephemeris and the American Ephemeris and Nautical Almanac (prepared jointly by the Nautical Almanac Offices of the United Kingdom and the United States of America, HMSO, London, 1961), at Sect. 1C, p.9), stating that at a conference "in March 1950 to discuss the fundamental constants of astronomy ... the recommendations with the most far-reaching consequences were those that defined ephemeris time and brought the lunar ephemeris into accordance with the solar ephemeris in terms of ephemeris time. These recommendations were addressed to the International Astronomical Union and were formally adopted by Commission 4 and the General Assembly of the Union in Rome in September 1952." Aquesta definició posa les posicions observades dels cossos celestes en acord amb les teories dinàmiques de Newton del seu moviment. En concret, les taules utilitzades per la major part del eren Taules del Sol de Newcomb (utilitzades des del 1900 fins al 1983) i les Taules de la lluna de Brown (utilitzades des del 1923 fins al 1983).
Per tant, la definició de 1960 del Sistema Internacional va abandonar tota relació explícita entre el segon científic i la longitud d'un dia, que és com la majoria de la gent entén el terme. Amb el desenvolupament dels rellotges atòmics a principis de 1960, es va decidir utilitzar l'hora atòmica com la base de la definició del segon, en lloc de la revolució de la Terra al voltant del Sol.
Després de diversos anys de treball, Louis Essen del Laboratori Nacional de Física (Teddington, Anglaterra) i William Markowitz del United States Naval Observatory (USNO) determinaren la relació entre la freqüència de la transició hiperfina del cesi i el segon àtom d'efemèrides. L'ús d'un mètode de mesura comú sobre la base dels senyals rebuts d'una estació de ràdio WWV (estació de ràdio) WWV, que determinen el moviment orbital de la Lluna sobre la Terra, de la qual es podria inferir el moviment aparent del Sol, en termes de temps mesurat per un rellotge atòmic. Ells van trobar que el segon de temps d'efemèrides (ET) va tenir la durada de 9.192.631.770 ± 20 cicles de la freqüència del cesi triat Com a resultat, el 1967 la XIII Conferència General de Pesos i Mesures va definir el SI del segon basant-se en el temps atòmic:
Aquest segon SI, anomenat temps atòmic, més tard es va comprovar que estava d'acord, en el termini d'1 part en 10 ¹⁰, amb el segon del temps d'efemèrides, com es determinà a partir d'observacions lunars. (No obstant això, aquest segon SI ja era, un cop adoptat, una mica més curt que el valor en aquest moment del segons del temps solar mitjà.In the late 1950s, the caesium standard was used to measure both the current mean length of the second of mean solar time (UT2) () and also the second of ephemeris time (ET) (), see . As noted in page 162, the figure was chosen for the SI second. L Essen in the same 1968 article stated that this value "seemed reasonable in view of the variations in UT2".)
Durant la dècada de 1970 es van adonar que la dilatació del temps gravitacional causava el segon produït per cada rellotge atòmic per diferir depenent de la seva alçada. Un segon uniforme va ser produït mitjançant la correcció de la sortida de cada rellotge atòmic pel nivell mitjà del mar (la rotació geoide), l'allargament del segon al voltant d'1. Aquesta correcció es va aplicar a principis de 1977 i es va formalitzar el 1980. En termes relativistes, el segon SI es defineix com el temps apropiat al geoide rotatiu.See page 515 in
La definició del segon més tard es va perfeccionar en la reunió del BIPM de 1997 per incloure la declaració:
La definició revisada sembla implicar que el rellotge atòmic ideal conté un sol àtom de cesi en repòs emetent a una freqüència única. A la pràctica, però, la definició significa que les realitzacions d'alta precisió del segon han de compensar els efectes de la temperatura ambient (radiació del cos negre) en què els rellotges atòmics funcionen, i extrapolar al valor del segon a una temperatura de zero absolut.
Possibles millores futures Avui en dia, el rellotge atòmic que opera a la regió de les microones es veu desafiat pels rellotges atòmics que funcionen a la regió òptica. Citant Ludlow et al.: