El principal receptor dels limfòcits B (BCR) és una molècula d'immunoglobulina no secreta, capaç de reconèixer antigen, també anomenat immunoglobulina de superfície. Cada receptor té una especificitat per un únic antigen i cada limfòcit B té un sol tipus de receptors fent que cada cèl·lula tingui especificitat per només un antigen.Espai Europeu d'Educació Superior en la Facultat de Ciències Biològiques de la Universidad de Valencia.
Estructura L'estructura del BCR és igual a la d'una IgG, amb algunes diferències. Són produïdes amb una porció citoplasmàtica destinada a ser el segment d'ancoratge a través de la membrana citoplasmàtica. Aquesta porció penes sobresurt de la membrana del citoplasma i no té activitat enzimàtica, però està associat amb relativa intimitat a tirosincinases encarregades de transduir senyals intracel·lulars.Universidad de Córdoba i Sweden Diagnostics.
Reconeixement antigènic La unió d'un o diversos antígens de la mateixa especificitat al BCR estimula l'entrecreuament d'altres Ig veïnes al receptor lligant. Això inicia una sèrie de senyals intracel·lulars que acaben per:
Augmentar la supervivència del limfòcit; Activa i manté la mitosi; Potència l'expressió dels coestimuladors com el B7 (B7-1 i B7-2) que s'uneix a la molècula CD28 augmentant la capacitat de la cèl·lula B d'activar els limfòcits T cooperadors Augmenta l'expressió de receptors per citocines, com la IL-2 i la IL-4) Promou la migració de les cèl·lules activades des dels fol·licles limfàtics cap a les zones riques en limfòcits T.
Referències
Categoria:Limfòcits Categoria:Immunoreceptors