El Paleozoic és l'era geològica que començà fa milions d'anys i s'acabà fa milions d'anys. Es tracta de la primera època de l'eó Fanerozoic, que encara dura. El seu nom deriva de les paraules gregues antigues παλαιός (palaiós), que significa ‘antic’, i ζωή (zoé), que significa ‘vida’, i en el seu conjunt vol dir ‘vida antiga’.
La divisió del temps en diferents eres, la divisió més gran del temps geològic, ve ja de Giovanni Arduino, del , tot i que el seu nom original per l'era ara coneguda com el Paleozoic era «Primitiu».
El Paleozoic inclou sis períodes geològics; del més antic al més recent --el Cambrià, l'Ordovicià, el Silurià, el Devonià, el Carbonífer i el Permià. S'estén des de fa uns 542 milions d'anys fins fa uns 251 milions d'anys. Segueix el Precambrià i precedeix el Mesozoic.
El Paleozoic va des del temps de la primera aparició en abundància de fòssils de closca dura fins al temps en què els continents començaven a ser dominats per rèptils grans i relativament sofisticats, així com per vegetals relativament moderns. El límit inferior se'n situava clàssicament en la primera aparició de criatures conegudes com a trilobits i arqueociats. El límit superior està situat en una extinció massiva 300 milions d'anys més tard, l'extinció permiana. La pràctica moderna situa el límit més antic en la primera aparició d'un fòssil característic anomenat Treptichnus pedum.
Geològicament, el Paleozoic comença poc després de la fragmentació del supercontinent de Rodínia i al final d'una època glacial global (vegeu Glaciació varangiana). Durant el Paleozoic primitiu, la massa terrestre de la Terra es va trencar en un gran nombre de continents relativament petits. Cap al final de l'era, els continents s'agruparen de nou en un supercontinent anomenat Pangea, que incloïa la major part de l'àrea terrestre de la Terra.
Al principi de l'era, la vida només consistia en bacteris, algues, esponges i una varietat de formes lleugerament enigmàtiques conegudes com a «organismes ediacarians». Un gran nombre d'estructures corpòries aparegueren quasi simultàniament al començament de l'era, un fenomen conegut com a «explosió cambriana». Hi ha algunes proves que organismes senzills ja podrien haver envaït la terra al començament del Paleozoic, però els vegetals i animals substancials no van arribar a la Terra fins al Silurià i no van començar a prosperar fins al Devonià. Tot i que es coneixen vertebrats primitius des de principis del Paleozoic, les formes animals dominants foren els invertebrats fins a mitjans del Paleozoic. Les poblacions de peixos van explotar durant el Devonià. Durant el Paleozoic tardà, grans boscos de vegetals primitius van prosperar en la Terra, formant les grans capes de carbó d'Europa i l'est de Nord-amèrica. Cap al final de l'era, els primers rèptils grans i sofisticats i les primeres coníferes ja havien evolucionat.
Subdivisions El Paleozoic es divideix en sis períodes: Cambrià (la vida animal floreix en les mars), Ordovicià (dominen els invertebrats), Silurià (primer animal de respiració aèria), Devonià (apareixen peixos amb escates dures i els amfibis), Carbonífer (apareixen grans boscs de falgueres, primers rèptils i els primers insectes voladors), i Permià, que acaba amb una gran extinció.
EraEratema PeríodeSistema ÈpocaSèrie EdatEstatge Esdeveniments rellevants Inici, en milions d'anys Paleozoic Permià LopingiàChangxingià Les terres emergides s'uneixen formant el supercontinent Pangea, creant els Apalatxes. Fi de la glaciació permo-carbonífera. Els rèptils sinàpsids (pelicosaures i teràpsids) es fan abundants, continuen sent comuns els pararèptils i amfibis temnospòndils. Durant el Permià Mitjà, la flora del Carbonífer és reemplaçada per gimnospermes amb estròbils (les primeres plantes amb llavor veritables) i les primeres molses veritables. Evolucionen els escarabats i les mosques. La vida marina floreix en els esculls succints i càlids; braquiòpodes prodúctids i espirifèrids, bivalves, foraminífers, i ammonoïdeus, tots molt abundants. Extinció del pèrmic-triàsic fa 251 ma: s'extingeix el 95% de la vida en la Terra, incloent tots els trilobits, graptòlits i blastozous. 10px254,14±0,07Wuchiapingià 10px259,51±0,21 Guadalupià Capitanià 10px264,28±0,16 Wordià 10px266,9±0,4 Roadià 10px274,4±0,4 Cisuralià Kungurià 283,3±0,4 Artinskià 10px290,1±0,26 Sakmarià 10px293,52±0,17 Asselià 10px298,9±0,15 CarboníferA Europa s'ha distingit tradicionalment un únic sistema o període, el Carbonífer, no contemplat a Nord Amèrica, on s'han usat en el seu lloc Mississippià i Pennsylvanià amb el mateix rang de sistema o període. Pennsyl-vanià Superior / Tardà Gjelià Els insectes alats es diversifiquen sobtadament, alguns (protodonats i paleodictiòpters) de gran talla. Els amfibis són abundants i diversificats. Primers rèptils i boscos (arbre d'escates, falgueres, Sigillaria, cues de cavall gegants, Cordaites, etc.). Nivell d'oxigen més elevat que mai. En les mars abunden goniatites, braquiòpodes, briozous, bivalves i corals. Els foraminífers testats proliferen. 303,7±0,1 Kasimovià 307,0 ±0,1 Mitjà Moscovià 315,2±0,2 Inferior / Primerenc Baixkirià 10px323,4±0,4 Mississippià Superior / Tardà Serpukhovià Grans arbres primitius, primers vertebrats terrestres, i escorpins marins amfibis viuen en els estuaris costaners. rizodòntides d'aletes lobulades són els grans depredadors d'aigua dolça. En els oceans, els primers taurons són comuns i molt diversos; equinoderms (crinoides i blastozous) abundants. Corals, briozous, goniatites i braquiòpodes (prodúctids, espirifèrids, etc.) molt comunes. En canvi, trilobits i nautílids declinen. Glaciació sobre l'est de Gondwana. 330,3±0,4 Mitjà Viseà 10px346,7±0,4 Inferior / Primerenc Tournaisià 10px358,86±0,19 Devonià Superior / Tardà Famennià Apareixen les primeres licopodiòfits, cues de cavall i falguerues, així com les primeres plantes amb llavor (progimnospermes), primers arbres (la progimnosperma Archaeopteris), i primers insectes (amb ales). braquiòpodes estrofomènids i atrypids, corals rugosos i tabulats, i crinoides són molt abundants en els oceans. Ammonoïdeus goniatítics aconsegueixen el seu màxim, sorgeixen els coleoïdeus amb forma de calamar. Declinen els trilobits i els àgnats cuirassats, comença el regnat dels peixos mandibulats (placoderms, d'aletes lobulades i osteïctis, primers taurons). Els primers amfibis són encara aquàtics. Es forma Euramèrica (continent dels Gresos Vermells Antics). 10px372,15±0,46 Frasnià 10px382,31±1,36 Mitjà Givetià 10px387,95±1,04 Eifelià 10px393,47±0,99 Inferior / Primerenc Emsià 10px410,62±1,95 Praguià 10px413,02±1,91 Lochkovià 10px419,62±1,36 Silurià Pridolià Primeres plantes vasculars (Rhyniophyta i emparentades), primers milpeus i miriàpodes artropleuroïdeus en terra. Primers peixos amb mandíbula juntament amb gran varietat de peixos cuirassats àgnats, poblen les mars. Els escorpins marins aconsegueixen gran grandària. Corals tabulats i rugosos, braquiòpodes (Pentamerida, Rhynchonellida, etc.), i crinoides tots abundants. Trilobits i mol·luscs diversos; graptòlits no tan variats. 10px422,7±1,6 Ludlowià Ludfordià 10px425,0±1,5 Gorstinià 10px426,7±1,5 Wenlockià Homerià 10px430,6±1,3 Sheinwoodià 10px432,9±1,2 Llandoverià Telychinià 10px438,6±1,0 Aeronià 10px440,5±1,0 Rhuddanià 10px443,1±0,9 Superior / Tardà Hirnantià Els invertebrats es diversifiquen en moltes formes noves (ex. cefalòpodes de petxina recta). Primers corals, braquiòpodes articulats (Orthida, Strophomenida, etc), bivalves, nautiloïdeus, trilobits, ostracodes, briozous, molts tipus de equinoderms (crinoides, cistoïdeus, estrelles de mar, etc.), graptòlits ramificats, i altres tàxons tots comuns. Apareixen els conodonts (cordats planctònics primitius). Primeres plantes verdes i fongs en terra. Glaciació al final del període. 10px445,2±0,9 Katià 10px452,8±0,7 Sandbià 10px458,2±0,7 Mitjà Darriwilià 10px469,4±0,9 Dapingià 10px471,3±1,0 10px477,1±1,2 10px486,8 ±1,5 Cambrià Furongià Estatge/Edat 10 Elevada diversificació de les formes de vida en l'explosió cambriana. Apareixen la majoria dels fílums animals moderns. Apareixen els primers cordats, juntament amb una gran varietat de talls problemàtics ja extints. Abunden els arqueociats formadors d'esculls, després desapareixen. Trilobits, cucs priapúlids, esponges, braquiòpodes inarticulats, i molts altres animals són abundants. Els anomalocàrids són depredadors gegants, mentre que molta de la fauna d'Ediacara s'extingeix. Procariotes, protistes (ex. foraminífers), fongs i algues persisteixen fins al dia d'avui. Pannòcia s'escindeix a Gondwana i en altres continents menors. 491Alguns estatges o edats del Cambrià són unitats informals, pendents d'establir per la Comissió Internacional d'Estratigrafia. Jiangshanià 10px494,2 Paibià 10px~497 Miaolingià Guzhangià 10px~500,5 Drumià 10px~504,5 Wuliuà 10px~506,5 Sèrie/Època 2 Estatge/Edat 4 514,5 Estatge/Edat 3 ~521 Terranovià Estatge/Edat 2 ~529 Fortunià 10px538,8±0,6
Geologia Durant el període entre finals del precambrià i el Paleozoic, la major part de l'evidència de la història primerenca de la Terra va ser destruïda per l'erosió. Des de l'inici del Paleozoic, les mars poc profundes van envair els continents. La configuració dels continents era molt diferent de l'actual. En primer lloc, en aquesta era es donen almenys dues orogènies, la Caledoniana (durant el Silurià superior) i l'Herciniana (en el Permocarbonífer), que van afectar tota la superfície terrestre, generant cadenes muntanyenques com, per exemple, el massís Hespèric a l'hemisferi nord; encara que com s'ha dit, les seves petjades es detecten per tot el globus. L'era s'inicia poc després de la desintegració del supercontinent Pannòcia i el final d'una era glacial. Durant el Paleozoic inferior, la superfície de la Terra es divideix en un nombre relativament petit de continents. Cap al final de l'era, els continents es van reunir en el supercontinent Pangea, que incloïa la major part de la superfície terrestre del planeta.
Clima El Paleozoic inferior probablement tenia un clima moderat a l'inici, però es va tornar cada vegada més càlid en el transcurs del Cambrià. També es va produir el segon increment sostingut del nivell de la mar més gran del Fanerozoic. No obstant això, aquesta tendència es va veure contrarestada pel desplaçament de Gondwana cap al sud amb velocitat considerable, per la qual cosa, en temps de l'Ordovicià, la majoria de Gondwana occidental (Àfrica i Amèrica del Sud) es va assentar directament sobre el pol sud.
En aquesta època el clima està també fortament influenciat per la zona, amb el resultat que el "clima", en un sentit global, es va convertir en càlid. No obstant això, el medi ambient de la majoria dels organismes de l'època, la plataforma marina continental, es va anar refredant gradualment. D'altra banda, Bàltica (Europa del Nord i Rússia) i Laurència (est d'Amèrica del Nord i Groenlàndia) es va mantenir en la zona tropical, mentre que la Xina i Austràlia se situaven en aigües més temperades.
El Paleozoic inferior va acabar, bastant abruptament, amb la tala, però pel que sembla intensa, glaciació de l'Ordovicià superior. Aquesta onada de fred va causar la segona major extinció massiva de l'eó Fanerozoic. Amb el temps, el clima es va anar fent més càlid.
miniatura|300px|esquerra|Canvi climàtic en els últims 500 milions d'anys en a base mesures de l'isòtop 18O. El clima actual (a la dreta) és més fred que durant la major part del Paleozoic.