Publi Ovidi Nasó (; Sulmona, al país dels pelignes, el 20 de març del 43 aC - Tomis, actual Constanța, l'any 17 o 18), conegut simplement com a Ovidi, fou un poeta romà que va escriure sobre temes d'amor, dones abandonades i transformacions mitològiques. Se'l compta, junt amb Virgili i Horaci, com un dels tres poetes per excel·lència de la literatura llatina. Ovidi va ser àmpliament considerat el més gran mestre del dístic elegíac. La seva poesia, molt imitada durant el final de l'edat antiga i l'edat medieval, va tenir una influència decisiva en l'art i literatura d'Europa durant molts segles.
Ovidi escrivia en dístics elegíacs amb només dues excepcions: la seva Medea perduda, els dos fragments de la qual que es conserven estan en trimetres iàmbics i en anapests, respectivament, i les seves grans Metamorfosis, que va escriure en hexàmetres dactílics, el metre de l'Eneida de Virgili i l'èpica d'Homer. Ovidi ofereix una èpica diferent a la dels seus predecessors, una història cronològica del cosmos des de la creació fins al seu propi dia, i incorpora molts mites i llegendes sobre transformacions sobrenaturals pròpies de les tradicions grega i romana.
Vida miniatura|Les Metamorfosis d'Ovidi, obra cabdal. Traducció catalana d'Adela Maria Trepat i Massó, i de, Anna Maria de Saavedra i de Macià. Publicat a Barcelona per la Col·lecció Fundació Bernat Metge l'any 1929 Ovidi parla més sobre la seva pròpia vida que la majoria dels poetes romans. La informació sobre la seva biografia ha estat bàsicament elaborada a partir de la seva poesia, sobretot Tristia 4,10, que dona un relat autobiogràfic llarg de la seva vida. Altres fonts inclouen Marc Anneu Sèneca i Quintilià.
Naixement, primers anys de vida, i matrimoni Ovidi va néixer a Sulmo (actual Sulmona), en una vall apenina a l'est de Roma, fill d'una família d'equites important, el 20 de març del 43 aC, un any significatiu en la política romana. Va ser educat en retòrica sota els professors Arel·li Fusc i Marc Porci Latró juntament amb el seu germà, que era excel·lent en oratòria.Seneca, Cont. 2.28 i 9.5.17 El seu pare el va fer estudiar retòrica per poder estudiar lleis. Després de la mort del seu germà Luci quan tenia 20 anys, Ovidi va renunciar a fer lleis i va començar a viatjar a Atenes, on va aprendre el grec, Àsia Menor, i Sicília.Trist. 1.2.77 Va tenir càrrecs públics menors, com per exemple tresviri capitalesTrist. 4.10.33–4 i decemviri stlitibus iudicandis,Fast. 4.383–4 però ho va rebutjar per ser poeta, decisió que segurament el seu pare va desaprovar.Trist. 4.10.21 La seva primera recitació ha estat datada pels volts del 25 aC, quan tenia 18 anys.Trist. 4.10.57–8 Formava part d'un cercle que girava al voltant del patró Marc Valeri Messal·la Corví, però sembla que va tenir amistat amb poetes en el cercle de Mecenàs. En Trist. 4.10.41–54, Ovidi menciona amistats amb Macre, Properci, Horaci, i Bas (amb prou feines va conèixer Virgili i Tibul, un altre membre del cercle de Messala, les elegies del qual admirava molt).
El seu pare li va buscar una esposa, però la unió fou de curta durada i se'n va divorciar; una segona esposa, també escollida pel pare, va seguir el mateix camí; va tenir una amant, molt probablement de la família imperial, de la qual segurament parla en les poesies i que s'ha dit que podria ser Júlia (filla d'August), cosa bastant improbable, ja que aquesta estava desterrada des de l'any 2 aC i l'afer es devia destapar cap a l'any 8; després del seu afer, es va casar amb una tercera dona, aquesta vegada elegida per ell mateix, de la família Fàbia; havia tingut una filla, i una altra filla, Peril·la va néixer del seu tercer matrimoni (Peril·la es va casar dues vegades i va tenir un fill de cada marit).JSTOR - The Scholarly Journal ArchiveBrill's New Pauly: Encyclopaedia of the Ancient World s.v. Ovid La seva última dona, per raó de les seves connexions familiars, l'ajudaria molt durant el seu exili a Tomis.
Èxit literari miniatura|Vista de l'estàtua d'Ovidi a la Piazza XX Settembre, Sulmona, Itàlia Els primers 25 anys de la carrera literària d'Ovidi, els va dedicar principalment a escriure poesia amb mètrica elegíaca sobre temes eròtics.El diagrama més recent que descriu les dates de les obres d'Ovidi es pot trobar a Knox. P. "A Poet's Life" en A Companion to Ovid ed. Peter Knox (Oxford, 2009) pp.xvii–xviii La cronologia d'aquestes primeres obres no és segura; tanmateix, els estudiosos n'han establert dates provisionals. Es creu que la seva primera obra és Heroides, cartes d'heroïnes mítiques als seus amants absents, que pot haver estat publicada el 19 aC, tot i que la data és incerta, ja que depèn de la nota en Am. 2.18.19–26, que sembla descriure la col·lecció com a primera obra publicada.
L'autenticitat d'alguns d'aquests poemes ha estat qüestionada, però aquesta primera edició probablement contenia els primers 14 poemes de la col·lecció. La primera col·lecció de cinc llibres dels Amores, una sèrie de poemes eròtics adreçats a una amant, Corinna, es creu que van ser publicats al 16-15 aC; la versió que ens ha arribat a nosaltres, redactada en tres llibres segons un epigrama prefixat al primer llibre, es creu que va ser publicada pels volts del 8-3 aC. Entre la publicació d'aquestes dues edicions dAmores es pot datar la primera de les seves tragèdies, Medea, que fou admirada a l'antiguitat, però ara ja no existeix. El següent poema d'Ovidi, Medicamina Faciei, una obra fragmentària sobre tractaments de bellesa femenina, precedeix lArs Amatoria, lArt de l'amor, una paròdia de la poesia didàctica i un manual de tres llibres sobre seducció i intriga, que ha estat datat en l'any 2. Ovidi pot identificar aquesta obra en el seu exili com a carmen, o cançó, que fou una causa del seu desterrament. LArs Amatoria fou seguit pel Remedia Amoris al mateix any. Aquest corpus de poesia eròtica i elegíaca proporcionà a Ovidi un lloc entre els elegíacs romans principals, Gal, Tibul i Properci, els quals el veien com a quart membre.Trist. 4.10.53–4
Pels volts de l'any 8 havia completat la seva obra més ambiciosa, Les metamorfosis, un hexàmetre èpic en 15 llibres que cataloga enciclopèdicament les transformacions en la mitologia grega i romana des del sorgiment del cosmos a la deïficació de Juli Cèsar. Les històries se succeeixen en la narració dels éssers humans transformats en nous cossos -arbres, pedres, animals, flors, constel·lacions, etc. Al mateix temps, treballava en els Fastos, un poema de sis llibres en dístics elegíacs que pren l'astronomia i el calendari de les festes romanes com a tema. La composició d'aquest poema fou interrompuda per l'exili d'Ovidi, i es creu que Ovidi va deixar l'obra a mitges a Tomis. És probablement en aquest període, si és que les va fer realment Ovidi, que es van compondre les cartes dobles (16–21) en les Heroides.
Exili a Tomis miniatura|J. M. W. Turner, Ovidi expulsat de Roma, 1838 L'any 8, Ovidi fou desterrat a Tomis, en la mar Negra, per l'exclusiva intervenció de l'emperador August, sense cap participació del Senat o de cap jutge romà,Vegeu Trist. II, 131–132. un esdeveniment que es reflectiria en tota la seva poesia posterior. Ovidi va escriure que la raó del seu exili fou carmen et error –"un poema i un error"-,Ovid, Tristia 2.207 i afirmà que aquest delicte era pitjor que un assassinat,Ovid, Epistulae ex Ponto 2.9.72 més perjudicial que la poesia.Ovid, Epistulae ex Ponto 3.3.72Norwood, Frances, "The Riddle of Ovid's Relegatio", Classical Philogy (1963) p. 158 Els nets de l'emperador, Pòstum Agripa i Júlia, foren desterrats si fa no fa en la mateixa època que ell; el marit de Júlia, Luci Emili Paul·le, fou condemnat a mort per conspiració contra August, una conspiració sobre la qual Ovidi podria haver tingut coneixement. Les lleis Júlia de matrimoni de l'any 18 aC, que promovien el matrimoni monògam per tal d'incrementar la taxa de naixements entre la població, estaven fresques en la ment romana. Els escrits d'Ovidi en lArs Amatoria tocaven el greu delicte d'adulteri, i podria haver estat desterrat per aquestes obres que semblaven subversives a ulls de la legislació moral de l'emperador. No obstant això, per causa del llarg període transcorregut entre la publicació d'aquesta obra (1 aC) i l'exili (8 dC), alguns autors han suggerit que August va utilitzar el poema com a mera justificació d'alguna cosa més personal.José González Vázquez (trad.), Ov. Tristes e Pónticas (Editorial Gredos, Madrid, 1992), p.10 i Rafael Herrera Montero (trad.), Ov. Tristes; Cartas del Ponto (Alianza Editorial, Madrid, 2002). Els estudiosos del tema van afegir també que no era més indecent que moltes publicacions de Properci, Tibul i Horaci que circulaven lliurement en aquella època.
Va ser durant aquest exili quan Ovidi va escriure dues col·leccions més de poemes, les Tristia i les Epistulae ex Ponto, que il·lustren la tristesa i desolació lluny de Roma. En trobar-se lluny de Roma, no tenia accés a biblioteques, per la qual cosa es va veure obligat a abandonar la redacció dels Fastos, un poema sobre el calendari romà, del qual només tenim els sis primers llibres -de gener a juny. Els cinc llibres de l'elegíaca Tristia, una sèrie de poemes que expressen la desesperació del poeta a l'exili i l'advocació pel seu retorn a Roma, estan datats entre els anys 9-12. LIbis, un poema elegíac imprecatori que ataca un adversari a casa, pot ser datat també en aquest període. Les Epistulae ex Ponto, una sèrie de cartes a amics a Roma, en què els pregunta per l'efecte del seu retorn, es creu que són les seves darreres composicions, amb els primers tres llibres publicats l'any 13 i el quart llibre entre el 14 i el 16. L'exili poètic és particularment emotiu i personal. En les Epistulae parla de l'amistat amb els nadius (a Tristia són bàrbars aterridors) i d'haver escrit un poema en el seu idioma. (Ex P. 4.13.19–20). I no obstant això, es delia per Roma i per la seva tercera esposa, ja que molts dels poemes són per a ella. Alguns també estan dedicats a l'emperador August, a qui anomena Cèsar i a vegades Déu, mentre que d'altres són per a si mateix, als seus amics a Roma, i de vegades als seus propis poemes, en què expressa la solitud i l'esperança del record del desterrament o exili.Les dues primeres línies de Tristia ens parlen d'aquesta misèria: Parve -- nec invideo -- sine me, liber, ibis in urbem: ei mihi, quod domino non licet ire tuo!
Petit llibre -- i no et retindré -- aniràs a la ciutat sense mi: Ai las per mi, perquè al teu mestre no li és permès anar-hi!