Sugaar (anomenat també Sugoi o Maju) és la part masculina d'una deïtat precristiana de la mitologia basca associada amb el tro i la tempesta. És el cònjuge de la gran deessa Mari, a la qual va engendrar dos fills: Atarrabi i Mikelats.
Etimologia Sugaar (així com les variants locals Sugar i Suar) sembla derivar de la combinació dels mots suge 'serp' i ar 'mascle', cosa que voldria dir 'serp mascle', 'drac'. Tanmateix, també es pot haver format com a combinació dels mots su 'foc' i gar 'flama', que significaria en aquest cas 'flama del foc'.
Sugoi, un altre nom per a la deïtat, té també una doble interpretació: vindria o bé de suge + o[h]i 'serp vella' o bé de su + goi 'foc alt'.
Pel que fa al tercer nom, Maju, no se n'ha trobat cap ha etimologia plausible (potser "marit de Mari"?).
Creences miniatura|esquerra|upright|Representació moderna de Sugaar com una serp en forma de lauburu Generalment, Sugaar es representa en forma de drac o de serp.
A diferència de la seva esposa Mari, n'han sobreviscut poques llegendes. El seu propòsit principal és d'unir-se periòdicament amb ella (els divendres, a les dues de la vesprada) a les muntanyes per a provocar tempestes. Fruit d'aquestes unions van néixer els seus fills, Atarrabi i Mikelats, que encarnen respectivament el bé i el mal.
A més, hi ha una llegenda en què sedueix una princesa escocesa al poble de Mundaka, l'anomenada princesa de Mundaka, i li engendra un fill que esdevé de jove el mític primer senyor de Biscaia, Jaun Zuria. En algunes versions d'aquesta llegenda, Sugaar és anomenat «el Culebro».
Maju, en altres llegendes, és un esperit subterrani que, en sortir del seu cau, s'uneix amb la seva esposa Mari. És llavors quan es forja una tempesta, desencadenant calamarsa i pedregades sobre la terra.
Mirant d'explicar el perquè del poc desenvolupament de la figura de Sugaar dins la mitologia basca, mentre que Mari hi és quasi omnipresent, l'antropòleg anglès Edwin Oliver James suggereix que és possible que els primers pobladors neolítics que van arribar a l'Europa occidental ja estiguessin familiaritzats amb el culte a la deessa mare i que, posteriorment,
Llegendes locals A Ataun es diu que Sugaar viu a les coves d'Amunda i Atarreta i que se'l va veure creuant el cel en forma de falç de foc, cosa que es considera presagi de tempestes. A la mateixa zona, també es diu que Sugaar castiga els nens que desobeeixen els seus pares. A Azkoitia, Sugaar s'identifica clarament amb Maju. Es troba amb Mari els divendres (el dia de l'akelarre) i engendren les tempestes. A Betelu se'l coneix com a Suarra i se'l considera un dimoni. Allà es diu que viatja pel cel en forma de bola de foc, entre les muntanyes de Balerdi i Elortalde. Al carnaval d'Etxauri hi ha la figura de Maju.
Arbre genealògic
Referències
Vegeu també Mari Herensuge
Bibliografia
Categoria:Déus de la mitologia basca Categoria:Animals en la mitologia basca Categoria:Dracs Categoria:Serps Categoria:Déus del tro