Sant Feliu d'Amunt (, o Saint-Féliu-d'Amont ) és un poble, cap de la comuna del mateix nom, de 985 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord. La dita diu A Sant Feliu, les bruixes hi fan el niu.
Etimologia Curiosament, el patró de la parròquia de Sant Feliu d'Amunt no és pas sant sant Feliu, sinó santa Maria. La raó és que la parròquia medieval de Sant Feliu era en un lloc encara desconegutBecat, Ponsich i Gual, 1985. possiblement de l'actual terme comunal de Sant Feliu d'Amunt, en un lloc anomenat en els documents Sant Feliu lo Vell, del qual nasqueren dos veïnats -això explica el d'Amunt i el d'Avall- que en el fogatge del 1365 - 1370 ja apareixen individualitzats.
Geografia miniatura|esquerra|Situació de la comuna de Sant Feliu d'Amunt en el Rosselló El terme comunal de Sant Feliu d'Amunt, de 61.100 d'extensió, és a la comarca del Riberal de la Tet, al nord-est de la dels Aspres, a la zona de ponent de la comarca del Rosselló.El terme de Sant Feliu d'Amunt en els ortofotomapes de l'IGNSant Feliu d'Amunt a les Cartes de Cassini ofertes per l'IGN
El terme comunal de Sant Feliu d'Amunt s'estén a la riba dreta de la Tet, íntegrament dins del Riberal. El formen tres terrasses planes: la de la llera del riu, la terrassa on es troba el poble i la zona de conreus d'horta, sobretot, separada de l'anterior per dics de contenció per tal de prevenir les avingudes del riu, molt fortes amb una periodicitat habitual de deu anys, i una darrera terrassa, que correspon al curs de la Comalada, molt pedregosa i tradicionalment dedicada a la vinya.
Termes municipals limítrofs:
El poble Situat a la dreta de la Tet, a prop del riu i a la dreta de la Comalada, que s'aboca en la Tet just al nord del poble, Sant Feliu d'Amunt es formà a l'entorn de l'església parroquial de Santa Maria, notable edifici romànic que fou seu d'un priorat de canonges agustins, en vigor des del 1106 fins al 1592, quan fou secularitzat. El poble, que sorgí com a cellera més tard fortificada, amb una característica forma de poble clos de planta marcadament circular. S'hi conserven restes de muralles i la Torre de Balandà. També hi està documentada l'església, ara desapareguda, de Sant Pere el Vell.
El poble a penes va créixer de l'Edat Mitjana ençà, fins al creixement dels darrers cinquanta anys, com han fet la major part dels pobles de la perifèria de Perpinyà, amb modernes urbanitzacions de cases unifamiliars amb jardí i traçat urbanístic complex, per assegurar la pacificació del trànsit rodat.
Els masos del terme El terme de Sant Feliu d'Amunt, eminentment agrícola, té unes quantes construccions aïllades amb aquesta ocupació: el Casot de les Pujades, el Casot d'en Bourquin, el Cortal del Mas Saragossa, Mas Camó, el Mas de la Cabra, el Mas de la Mascota, o de les Sitges, el Mas del cantó, o Mas Maureta, el Mas del Comte, el Mas de les Fedes, el Mas de les Nines, avui Mas Fabressa, el Mas del Pla, abans Mas o Cortal Maurí, el Mas dels Frares, o Flares, o Mas d'en Gravàs, el Mas d'en Bonet, o dels Pelats, el Mas d'en Joanola, el Mas d'en Nuixa, abans Mas d'en Gravàs, o Bonet, el Mas d'en Tac, avui Domaine Wilson, el Mas Garriga, avui Planes, o Domaine St-Pierre, el Mas Jacquet, o dels Pontets, abans Mas Camps, el Mas Magre, avui Mas Fabra, el Mas Pellicer, abans de Ballaró,. N'hi ha algun de destruït, com el Mas de l'Estruga, i algun de nom ja desaparegut, com el Mas Tallant. Entre les construccions aïllades cal esmentar també el Pont de Pellicer, la desapareguda Portalada i el Cementiri Nou.
Hidrologia Els cursos d'aigua miniatura|La Font de santa Apol·lonia Per les característiques geogràfiques del terme de Sant Feliu d'Amunt, la pràctica totalitat de cursos d'aigua del terme són canals de rec. De rius, només es poden esmentar la Tet, la Comalada i a l'extrem sud-est del terme, la Ribera de Castellnou, que hi creua.
Entre els elements dels sistemes d'irrigació es troben l'Agulla dels Horts de la Font, que també és de drenatge, l'Agulla de la carrerada, l'Agulla de les Bosigues, en part desapareguda, l'Agulla del Botàs, d'irrigació i drenatge, l'Agulla de les Blanquetes, l'Agulla de les Rotes, l'Agulla de les Sitges, l'Agulla del Molinàs, l'Agulla dels Cirerers, l'Agulla dels Pelats, l'Agulla del Trenc de la Beata, l'Agulla del Trenc del Pont, l'Agulla del Trenc de Fonalaia, l'Agulla del Trenc del Pitjon, l'Agulla del Trenc de Marigó, l'Agulla del Trenc Major, l'Agulla de l'Ullat, l'Agulla de l'Ull de Sant Joan, les Basses, font d'irrigació, el Rec del Molí, el Rec de Perpinyà, el Regatiu, la Resclosa del Rec de Pesillà, la Resclosa del Regatiu, el Sifó de la Comalada, el Trenc de l'Oliu, l'Ullal Major, o els Ulls Majors (l'Ull Désiré, l'Ull Major i l'Ull Tardiu), abans Ull de Blai, l'Ull d'Arenys, o de Tardiu, l'Ull de Galter, l'Ull de Pellicer, l'Ullal Petit, o els Ulls Petits (dos) i l'Ull de Sant Joan. El darrer és dins del terme de Millars, però serveix el sistema de rec de Sant Feliu d'Amunt.
Fonts i altres Entre les fonts destacades del terme hi ha el Captatge, o Captatge de Perpinyà, els Captatges del Mas del Comte, les Fontanilles, la Font de les Febres, la Font dels Prats, la Font de Santa Apol·lònia, les Fonts de la Comalada, o les Aigües Vives. També hi ha dos rentadors: el de la Font dels Prats i el de la Font de Santa Apol·lònia.
Hi ha diversos passos a gual, en tot aquest sistema de cursos d'aigua: el Passallís de la Carrerada, el del Camí de Millars i el del Camí Ralet.
Orografia Com que és un terme molt pla, hi ha pocs topònims que indiquin formes de relleu: el Serrat, a migdia del poble, el Pla de Rellà i els Plans i les Pujades.
El terme comunal Els noms de lloc i partides del terme de Sant Feliu d'Amunt són les Blanquetes, les Bosigues, el Camp del Còrrec, ja dins del terme de Sant Feliu d'Avall, el Camp dels Boscos, el Camp de Sant Pere, el Camp Gran, el Camp Rodó, els Cirerers, la Colomina de Quaranta, la Comalada, les Comalades, Dellà de l'Aigua, les Feixes, les Hortes Altes, les Hortes Baixes, els Horts de la Font, el Mallol Castellà, el Mas d'en Tac, el Mas Pellicer, els Pedreguers, els Pelats, el Piló, els Pontets, les Quatre Rutes de Corbera, les Rotes, els Salzes, Sant Pere, les Sitges, el Trenc de l'Oliu i la Userdeta.
Transports i comunicacions Carreteres Travessen el terme de Sant Feliu d'Amunt fins a set carreteres. D'una banda, la carretera D - 16, que a l'extrem sud del terme travessa en diagonal la comuna de Sant Feliu d'Amunt, sense arribar al poble.
La D - 58 (D - 612, a Cameles/Sant Feliu d'Amunt - Cameles), que arrenca de l'extrem sud-oest del terme, però no té recorregut en el terme de Sant Feliu d'Amunt.
La D - 612 (Estagell - D - 22, a Sant Cebrià de Rosselló) només toca el terme de Sant Feliu d'Amunt a l'extrem sud-oest, fent de termenal amb Millars i Cameles. No passa pel poble.
La D - 916 (traçat antic de la N - 116), que uneix Sant Feliu d'Amunt amb Millars (2,2 quilòmetres), Nefiac (8,1 quilòmetres) i Illa (13), cap a ponent, i Sant Feliu d'Avall (1,6), el Soler (6) i Perpinyà (16,4), cap a llevant, mentre que cap a ponent s'uneix amb la carretera N - 116 quan aquesta abandona el format d'autovia, tot just entrar en el terme de Bulaternera, que queda a 17,4 quilòmetres de Sant Feliu d'Amunt.
Finalment, hi ha la carretera nacional N - 116 (Perpinyà - la Guingueta d'Ix), que venint de Perpinyà té forma d'autovia fins a prop de Bulaternera. Aquesta carretera, que passa al nord del nucli de població de Millars, serveix d'eix per a enllaçar aquesta vila amb la resta de poblacions nord-catalanes.
Transport públic col·lectiu Sant Feliu d'Amunt té un bon servei de transport públic. La línia 200 (Perpinyà - Prada) uneix les poblacions de Perpinyà, el Soler, Sant Feliu d'Avall, Sant Feliu d'Amunt, Millars, Nefiac, Illa, Bulaternera, Rodès, Vinçà, Marqueixanes, Eus i Prada. Aquesta línia ofereix cinc serveis diaris en direcció ponent, un d'ells de caràcter semidirecte, que té parada a Millars, i només tres a la inversa, un d'ells també semidirecte. No circula els dies festius.
Amb un traçat similar hi ha la línia 240, que ofereix quatre serveis diaris en direcció a Perpinyà i sis cap a Prada. Com l'altre, alguns d'aquests serveis és semidirecte, amb parada a Millars, i tampoc no circula els dies festius.
La línia 260, també amb recorregut i característiques semblants, té dos serveis diaris en cada direcció. Circula cada dia, però el diumenge amb horaris diferents.
La línia 220, de Perpinyà a Illa, ofereix quatre serveis diaris en cada direcció, i no circula els dies festius.
Ferrocarril Sant Feliu d'Amunt tenia estació de tren de la línia Perpinyà - Vilafranca de Conflent, on enllaça amb l'anomenat Tren Groc, de Vilafranca de Conflent a la Tor de Querol. És la línia 12 TER Llenguadoc Rosselló. Tanmateix, aquesta estació no és operativa des de fa anys. Era just a migdia del poble, i actualment és un habitatge particular.
Camins Podem dividir els camins del terme de Sant Feliu d'Amunt entre els interns del terme i els que comuniquen el poble amb els dels entorns. Entre els primers es troben el Camí de Camp Rodó, el Camí de la Font, o de la Font dels Horts, el Camí de la Ribera, el Camí de les Bosigues (ja desaparegut per la carretera nova), el Camí del Mas Pellicer, el Camí dels Masos. Entre els segons, el Camí de Castellnou, el de Corbera, el Camí de Tuïr, el Camí Vell de Millars, la Quatre Veus (l'autovia nova de Perpinyà a la Guingueta d'Ix), la Ruta de Corbera, la Ruta de Millars a Tuïr, la Ruta de Perpinyà i la Ruta de Prada, o de Millars. Esment a part mereixen el Camí de Ferro, nom popular de la via del tren, el Camí Ralet, o Camí Ralet d'Illa, i la Carrerada.
Activitats econòmiques Situat en ple Riberal, Sant Feliu d'Amunt és una comuna essencialment agrícola, a causa de la riquesa de la terra, del sistema de recs existent i d'una rica capa freàtica que comparteix amb Sant Feliu d'Avall i que permet el subministrament d'aigua a tot Perpinyà. El principal conreu és la vinya, a la terrassa superior del terme, una petita part de la qual es destina a vins de denominació d'orige, mentre que la majoria és per a vins comuns. Els arbres fruiters, sobretot presseguers i albercoquers, ocupen el segon lloc per l'extensió dels sesus conreus, i en tercer lloc es troben les hortalisses: enciams (en hivernacles, sobretot), escaroles, tomàquets, julivert, productes primerencs, mongetes, espàrrecs i carxofes De vegades es combinen els arbres fruiters amb les hortalisses.
Hi ha també petites explotacions de cereals i de farratges, així com una cabana ovina d'uns 200 caps de bestiar.
Història miniatura|Portal de l'església de Santa Maria Edat mitjana