Deinocheirus (del grec antic, "mà terrible") és un gènere extint de dinosaure teròpode ornitomimosaure que va viure en el que avui en dia és Mongòlia, durant el Cretaci superior. El gènere només conté una espècie, D. mirificus (del llatí, "inusual", "peculiar"). Deinocheirus és l'ornitomimosaure més gran conegut, amb una llargada de 11 metres.
Descripció Deinocheirus era un ornitomimosaure inusual, molt gran, amb unes mans enormes que mesuraven 2,4 m (les més grans de qualsevol dinosaure bípede), una gepa i un bec ample. S'estima que tenia un pes de 6.36 tones. Es creu que Deinocheirus estava cobert de plomes, ja que hi ha evidència de plumatge en altres ornitomimosaures.
Paleobiologia Es creu que les enormes mans de Deinocheirus es podrien haver fet servir per excavar i arrancar plantes. La gepa i el possible, però no confirmat ventall de plomes podrien complir una funció exhibitiva. Es creu que Deinocheirus era diürn, ja que els anells escleròtics conservats són massa petits com per veure-hi de nit. El quocient d'encefalització de Deinocheirus és de 0.69, un valor baix per un teròpode. Es creu que Deinocheirus era un animal amb un metabolisme basal molt alt, i que madurava ràpidament.
Dieta La forma peculiar del bec de Deinocheirus suggereix que tenia una dieta més especialitzada que la resta d'ornitomimosaures. El bec era com el d'un ànec, i es creu que podria haver servit per alimentar-se a l'aigua (ja que vivia en un entorn molt humit) o per menjar plantes a prop de terra, com els hadrosaures. La força de mossegada de Deinocheirus era molt baixa, i es creu que el crani està adaptat per alimentar-se de vegetació tova o aquàtica. La presència de 1400 gastròlits dins un exemplar semblen indicar que Deinocheirus ingeria pedres per tal de moldre el seu aliment. També es van trobar escames i vèrtebres de peix dins de l'animal, cosa que suggereix que Deinocheirus era un animal omnívor.
Referències
Categoria:Ornitomimosaures Categoria:Teròpodes del Cretaci