La casa-fàbrica Josep Aranyó és un conjunt d'edificis situats als carrers de Verdaguer i Callís (antigament de Montjuïc de Sant Pere), 12 i de la Mare de Déu del Pilar (antigament d'en Cuc), 15-15 bis de Barcelona, catalogats com a bé cultural d'interès local.
Història El comerciant Christian Andreas Tilebein El 1768, el comerciant alemany Christian Andreas Tilebein (que en seria l'administrador) va constituir amb el comerciant reusenc Salvador de March i Bellver la societat March i Tilebein pel termini de 5 anys i amb un capital de 40.000 lliures barcelonines, de les quals March aportaria les 3/4 parts.AHPB, notari Sebastià Prats, manual 1.019/35, f. 109v-111v, 12-09-1768. El negoci prosperà amb la importació de gèneres tèxtils i l'exportació de vi i aiguardent del Camp de Tarragona i altres comarques del Prelitoral català, i el setembre del 1773 es va renovar per cinc anys més. El capital s'havia incrementat en 16.125 lliures 6 sous, la meitat per a cada un.AHPB, notari Joan Fontorodona i Roure, manual 1.064/13, f. 297-299v, 08-11-1773. El 28 del mateix mes, Tilebein, que vivia a les «cases noves del Palau» a l'actual carrer d'Avinyó, va demanar una llicència d'obres per a construir una residència senyorial en una finca adquirida en emfiteusi al monestir de Sant Cugat del Vallès, amb l'obligació d'invertir-hi en millores 6.000 lliures en el termini de sis anys i la imposició d'un cens de 300 lliures anuals:AHPB, notari Joan Fontorodona i Roure, manual 1.064/13, f. 375-383v, 22-12-1773. «Dn Christiano Andrés Tilebein, Comerciante, con la mayor Attencion expone a V:S: que deve havitar una Casa sita en las Calles den Cuch y de Montjuich de esta Ciudad, en cuya por su mayor Comodidad le es preciso hazer algunas Obras en el Frontis, y variar distinctas Aberturas.» L'arquitecte devia ser Joan Soler i Faneca, recomanat per Tilebein als March.
El 1777, Tilebein va demanar permís per a canviar la llinda de la porta del magatzem.
El jurista Miquel Joan de Magarola Tilebein va morir el 1786, i la seva vídua Josepa i el seu germà Johann Wilhelm es van declarar en fallida, per la qual cosa, el Tribunal del Reial Consolat de Comerç va nomenar els comerciants matriculats Joaquim de Roca i Batlle i Josep Nogués com a representants de la «massa de creditors». La casa fou embargada i posada en subhasta pública, i el 1789, Joaquim de Roca va demanar permís per a fer-hi reformes. Finalment, a finals del 1790, el corredor reial de canvis Antoni Torredà va presentar una oferta de 14.500 lliures barcelonines, poc més de la meitat del valor de la propietat, taxada en 27.000 lliures,AHPB, notari Pau Casades, manual 1.133/4, f. 185-197, 26-12-1790. i el maig de l'any següent en va fer agnició de bona fe a favor del veritable comprador, el jurista Miquel Joan de Magarola i de Clariana (1730-1807), membre del Consell Reial i oïdor de la Reial Audiència de Catalunya.AHPB, notari Pau Casades, manual 1.133/4, f. 379v-381v, 27-05-1791.
Tot seguit, Magarola va fer construir de nou la casa del carrer de la Mare de Déu del Pilar, comprometent-se amb els prohoms del gremi de Velluters a fer-hi una nova capella en substitució de la instituïda un segle abans per Fra Joan de Marimon, cambrer del monestir de Sant Cugat, aleshores propietari de la finca.AHPB, notari Josep Gualsa i Roig, manual 1.096/15, f. 293-298v, 08-07-1791. Poc després, va demanar a l'Ajuntament de Barcelona la concessió de dues plomes d'aigua de Montcada per abastir la seva casa, proposant a canvi la cessió dels terrenys i els diners necessaris per a la construcció d'una font pública al carrer de Montjuïc, incloent la canonada des del repartidor de la font de la plaça de Jonqueres. El desembre del 1805, Magarola (que adoptà el títol de marquès de Cordelles pel seu matrimoni en segones noces amb Josepa de Figuerola i de Vilana) va encarregar-ne al mestre de cases Jeroni Vidal una ampliació al carrer d'en Cuc amb l'annexió de la casa veïna, adquirida per aquest al fabricant d'indianes Pau Rull i Coromines.AHPB, notari Josep Clos i Trias, 13-12-1805 i 03-06-1806.
Magarola va morir a casa seva a mitjans de juliol del 1807 i fou succeït pel seu fill Benet de Magarola i de Castellví, que va morir el 1823 a Can Magarola (Canovelles) sense descèndencia i va llegar els seus béns a la seva cosina Manuela de Magarola i d'Ardena, casada amb Felip Ignasi de Miquel i de Blondel, marquès de Blondel de l'Estany de Bellcaire.
El fabricant Josep Aranyó i Torrents El juny del 1833, el seu administrador de finques Bartomeu Sunyol va vendre la propietat per 30.500 lliures barcelonines al fabricant Josep Aranyó i Torrents,AHPB, notari Joan Prats, manual 1.216/36, f. 446-453v, 25-06-1833. que poc després, va demanar permís per a remuntar-hi un «pis-quadra», segons el projecte del mestre d'obres Vicenç Zulueta. El 1836, va demanar novament permís per a eliminar la reixa de forja i obrir-hi dues portes al frontis del jardí, segons el projecte del mestre d'obres Esteve Bosch i Gironella.AHCB, C.XIV Obreria C-123, 10-02-1836. Segons les cartes de pagament, entre els anys 1834 i 1842 s'hi van realitzar obres al conjunt sota la direcció del mestre d'obres Narcís Nuet, amb la intervenció del fuster Pau Compte, el serraller Joan Viure, el llauner i vidrer Josep Artés i el pintor Francesc Sala.AHPB, notari Joan Prats, manual 1.216/50 (1a part), f. 281-283v, 30-05-1845.
miniatura|esquerra|Font pública, instituïda per Miquel de Magarola el 1792 miniatura|esquerra|Placa del Cercle Barcelonès de Sant Josep miniatura|esquerra|Escala d'accés al jardí miniatura|esquerra|Pavelló del jardí miniatura|esquerra|Balcons i esgrafiats al carrer de la Mare de Déu del Pilar miniatura|esquerra|Finestra tapiada de la capella de la Mare de Déu del Pilar miniatura|esquerra|Quarteró núm. 24 de Garriga i Roca (c. 1860)
Josep Aranyó provenia d'una família de teixidors de seda o «velers» de Manresa que durant el va donar lloc a una nissaga de fabricants tèxtils, i al començament, hi tenia una filatura d'estam, però al llarg del temps les instal·lacions van ser utilitzades per altres fabricants, com per exemple Josep Badia i Cia, que s'anunciava així el 1863: «Monjuich de San Pedro, 12, Fábrica de J. Badia y compañia. Tejidos de seda, lana y algodon. Especialidad en chaqueleria: gran surtido de felpas y rizos, piqués acolchados en seda, lana y algodon para toda estacion. Pañoleria y mantones de todas clases. Lanillas de mezclas para trajes. Espediciones á todas partes.»
Casat amb Rosa Pujals i Santaló, Josep Aranyó fou succeït per les seves filles Enriqueta i Mercè Aranyó i Pujals (†1920). El 1858, aquesta darrera es va casar amb l'argenter i joier Josep Ginabreda i Ros (†1902), a qui va aportar com a dot la seva meitat indivisa de la propietat.AHPB, notari Francesc Jordana, manual 1.307/13, f. 346-350v, 03-07-1858. Capítols matrimonials entre Josep Ginabreda i Ros i Mercè Aranyó i Pujals. Ginabreda va aprofitar la fallida de Jaume Baulenas i Vinyals arran de la «fam de cotó» per a adquirir les finques veïnes i el 1875, va fer construir un edifici d'habitatges als núms. 11-13 del carrer d'en Cuc, projectat pel mestre d'obres Josep Cros i JulianaAMCB, Q126 Foment 2483 C, 28-10-1875. i on residiria la família. Segons Almerich, la capella era molt visitada, fins al punt que el 1889 diversos veïns van demanar a l'Ajuntament el canvi de nom del carrer a Nuestra Señora del Pilar, però finalment va ser tancada el 1909. El 1907, Josep Ginabreda i Aranyó, en nom de la seva mare, va demanar permís per a suprimir l'antiga cornisa del carrer de Verdaguer i Callís i posar-hi un conducte d'aigües pluvials.AMCB, Q127 Foment 662/1907, 07-06-1907.
Altres usos El 1953, Ramon Martí Solé, president del Cercle Barcelonès de Sant Josep, instal·lat al principal des del 1951, va presentar un projecte de reforma del local.AMCB, Q132 Antecedents 48952, 24-01-1953. Aquesta entitat tenia un quadre escènic de teatre amateur que representava obres dramàtiques i sarsuela els diumenges a la tarda. La matinada del 9 d'octubre del 1969 es va produir un incendi al vestíbul de l'escala de veïns, on s'apilaven materials del taller de fusteria dels baixos, i la propietària Maria Vidal Capdevila va presentar un projecte de reforç de les bigues del sostre, malmeses pel foc.AMCB, Q132 Antecedents 48952, 16-01-1970.
Des del 2003 hi ha l'Espai de Creació Antic Teatre, un centre d'arts escèniques contemporànies, i el 2023, l'Ajuntament de Barcelona va aprovar-ne la requalificació com a equipament públic de titularitat municipal.
Descripció La casa senyorial del carrer de Verdaguer i Callís disposa de dues façanes: la principal, afrontada al carrer, i la del jardí, disposada perpendicularment a la primera. De planta rectangular, comprèn planta baixa, principal, tres pisos i terrat. Les dues façanes estructuren les seves obertures en eixos verticals de ritme regular: portals a planta baixa, balcons ampitats al principal i el primer pis i finestres en els dos darrers pisos. Els murs d'ambdues façanes estan revestits amb morter. Els emmarcaments i les llosanes dels balcons de la façana principal són fets de pedra, mentre que les baranes, profusament decorades, son de ferro forjat. Llindes, muntants i ampits dels balcons hi sobresurten per mitjà d'una motllura simple. A la façana del jardí, però, aquesta motllura es configura a través d'un regruix de morter.
L'estructura de la façana principal s'articula per mitjà de tres eixos verticals d'obertures emmarcats per dues parelles de pilastres d'estil jònic d'ordre gegant que culminen amb un entaulament amb cornisa damunt del segon pis. La façana del jardí, molt més àmplia, s'articula per mitjà de sis eixos verticals ritmats per tres parelles de pilastres, arribant a duplicar la llargada de la façana principal. Damunt del cornisament (fet d'obra) d'ambdues façanes s'alça un cos superior que comprèn el tercer i quart nivell i que és resultat d'una remunta del . Les obertures d'aquest cos (finestres i balcons regulars i algunes petites finestres quasi quadrangulars) no segueixen la composició de l'inferior. Hi destaca la fusteria que conforma els balcons dels pisos principal i segon i llurs porticons, decorada amb cartel·les corbes de perfil ondulant.
El jardí elevat presenta avui dos nivells units per mitjà d'una escala de recent factura. El superior reposa damunt de tres portals afrontats al carrer de Verdaguer i Callís que donen pas (els dos laterals) a botigues i (el central) a una font d'ús públic. Damunt d'aquesta font s'alça un interessant pavelló quadrangular amb els angles escapçats emmarcat per pilastres toscanes faixades i amb els murs revestits d'una rocalla de gran plasticitat. Sobre l'entaulament del templet s'hi endevina un fris ceràmic policromat i les restes d'una decoració escultòrica avui il·legible. Els «Quarterons» de Garriga i Roca mostren que hi havia un grup de parterres a la francesa, ordenats per una estricta simetria al voltant d'una font ornamental circular ubicada al jardí inferior i de la que no es conserven traces.
L'edifici del carrer de la Mare de Déu del Pilar té una llarga façana en la que es poden distingir dos trams d'alçades lleugerament diferents. Presenta una planta baixa amb portals de llinda de fusta; un pis principal amb balcons de llosana de rajoles de ceràmica i barana de ferro forjat; una idiosincràtica petita planta intermèdia, com si fos un entresol fora de lloc; els dos pisos superiors tornen a tenir balcó i, al capdamunt, una cornisa de ceràmica tanca la construcció. Hi destaquen, sobretot, els esgrafiats basats en formes rectangulars d'angles esmussats. La porta de més a l'esquerra, sobre la qual hi ha una finestreta (actualment tapiada amb rajoles), correspon a l'antiga capella de la Mare de Déu.
Notes
Referències
Vegeu també Casa Joaquim Serra i Franch Passatge de Magarola Torre Vilana Casa Cervelló-Giudice Can Pinyol (Sant Boi de Llobregat) Can Garcini Casa Felip de Miquel Palau de Benicarló