Lalfersa és una antiga peça del joc dels escacs que fou substituïda per la dama i actualment no s'usa. Son nom prové de l'àrab andalusí alfarza, al seu torn de l'àrab clàssic firzān, que prové del neopersa farzin, i aquest del pelvi frāzen, "guardià". Fins i tot en l'actualitat, la paraula per a la dama és Ферзь (ferz) en rus i vezér en hongarès.
Se situava al costat del rei i era l'equivalent d'un visir o conseller reial, però, en el joc, son poder respecte a altres peces era escàs: es movia només una casella cada cop en diagonal cap endavant o cap enrere, llevat de son primer moviment, on podia avançar tres en diagonal o bé en horitzontal, fins i tot saltant-se altres peces.
En l'últim quart del segle XV hi hagué en les regles dels escacs un canvi revolucionari: l'alfersa fou substituïda per la dama, una peça més forta i àgil. Aquest canvi, així com d'altres relacionats tals com l'ampliació del radi d'acció de l'alfil, la possibilitat dels peons de convertir-se en dames, o la possibilitat d'enrocar, es va iniciar probablement a la València de Ferran II d'Aragó,Karpov apoya a la dama valenciana Referència a Schacs d'amor dins l'article al diari El País, 18/11/2005. Un dels primers defensors d'aquesta tesi fou el Mestre Internacional i historiador dels escacs alcoià Ricardo Calvo; Nota al respecte dins Obituitari de l'MI Dr. Ricardo Calvo i el primer text que es conserva en els versos que descriuen una partida jugada amb les noves regles és Escacs d'amor, i en les referències que fan altres llibres que citen l'incunable perdut del sogorbí Francesc Vicent: Llibre dels jochs partits dels scachs en nombre de 100.
Referències
Bibliografia
Categoria:Peces d'escacs màgiques