La conversa (títol original en anglès: The Conversation)Títol en català a Ésadir.cat és una pel·lícula americana dirigida per Francis Ford Coppola, estrenada el 1974 i doblada al català.

Argument Harry Caul, un especialista en vigilancies, és contractat per seguir una parella i gravar les seves converses. Una vegada ha complert la seva missió, descobreix escoltant la seva gravació que la conversa és codificada.

Repartiment Gene Hackman: Harry Caul John Cazale: Stan Allen Garfield: William P. 'Bernie' Moran Frederic Forrest: Mark Cindy Williams: Ann Michael Higgins: Paul Elizabeth MacRae: Meredith Teri Garr: Amy Fredericks Harrison Ford: Martin Stett Mark Wheeler: el recepcionista Robert Shields: el mim Phoebe Alexander: Lurleen Robert Duvall: M.C.

Producció Desenvolupament Coppola començà a gestar The Conversation a partir d’una idea sorgida el 1967 o 1968, després d’escoltar Irvin Kershner parlar de tècniques d’espionatge i micròfons capaços d’enregistrar converses enmig d’una multitud. D’aquí nasqué la imatge central del film: dues persones parlant entre la gent mentre una altra intenta captar-ne la conversa.

El primer guió fou acabat el 1969, amb Marlon Brando en ment, però el projecte no tirà endavant. Coppola revisà després l’argument i desplaçà el focus de les persones vigilades cap al vigilant, Harry Caul. Tot i que el Watergate esclatà mentre la pel·lícula ja era en producció, Coppola insistí que l’escàndol no influí en el projecte, perquè les idees principals ja eren presents des de la primera versió.

El director havia acumulat durant anys informació sobre escoltes clandestines i vigilància, convençut que aquestes pràctiques, si existien en el món dels negocis, també devien tenir aplicacions polítiques. Per fer viable el film, però, entengué que no podia ser només una història d’escoltes, sinó que calia donar-li una estructura de thriller.

Entre les influències reconegudes hi havia Hitchcock, tot i que Coppola el trobava exagerat, i sobretot Henri-Georges Clouzot, a qui admirava per anar més enllà del pur suspens. També hi influí El llop estepari de Hermann Hesse: el protagonista de la novel·la, Harry Haller, inspirà el nom i la solitud del personatge de Harry Caul.

The Conversation també serví a Coppola per experimentar amb el so. Va confiar aquesta part a Walter Murch, antic company de l’entorn de la USC i col·laborador en films com Gent de pluja, THX 1138, American Graffiti i El Padrí. Coppola volia donar al so una autonomia especial, alliberant-lo de la simple subordinació a la imatge.

El rodatge començà a finals de 1972 i la pel·lícula fou presentada a Canes el 1974, mentre Coppola acabava les escenes d’exteriors d’El padrí. Part II a Sicília. Gene Hackman interpretà el paper protagonista.

Recepció The Conversation fou molt ben rebuda per la crítica, però no pel públic, i malgrat guanyar la Palma d'Or a Canes no resultà un èxit econòmic. Diversos crítics en destacaren la maduresa, la consciència social i la força cinematogràfica.

La pel·lícula fou interpretada com una reflexió sobre la fi del secret i, per tant, sobre la pèrdua de llibertat individual. Jean-Louis Bory subratllà que Coppola convertia una història aparentment banal i protagonitzada per gent ordinària en una mostra inquietant que qualsevol persona pot ser observada i vigilada.

Coppola acabà definint el film no tant com una obra sobre la intimitat, tal com havia pensat inicialment, sinó sobre la responsabilitat: la responsabilitat moral de qui escolta, vigila i participa, encara que indirectament, en les conseqüències dels seus actes.

Repartiment Segons Coppola, Gene Hackman ja havia llegit el guió abans que The French Connection el convertís en una estrella. Un cop arribà aquell èxit, però, el seu nom esdevingué un aval financer decisiu per tirar endavant el projecte. El director també recordava que Hackman es presentà al rodatge bronzejat, i que calgué transformar-lo físicament fins a convertir-lo en Harry Caul: un home pàl·lid, demacrat, canós i amb ulleres. Tot i la solidesa de la interpretació de Hackman en un paper d’una gran dificultat, no era fàcil sostenir durant dues hores l’interès del públic al voltant d’un protagonista com Harry Caul. El personatge és tancat, ambigu i profundament fràgil, i la pel·lícula mostra com es va descomponent interiorment de manera gradual.

Al voltant de la pel·lícula El rodatge va començar el 26 de novembre de 1972 i va tenir lloc a San Francisco. Destacar una petita aparició de Robert Duvall al paper del director que contracta Harry Caul. Gian-Carlo Coppola, el fill del cineasta que llavors tenia 12 anys, apareix a l'escena de l'església. El cap operador Haskell Wexler va ser reemplaçat per Bill Butler per causa de divergències artístiques.

Banda original Sophisticated Lady, composta per Duke Ellington Bill Bailey Won't You Please Come Home, interpretada per Hughie Cannon When the Red Red Robin Comes Bob Bob Bobbin' Along, interpretada per Harry M. Woods When I Take My Sugar To Tea, composta per Sammy Fain To Each His Own, composta per Jay Livingston Out of Nowhere, composta per Johnny Green I Remember You, composta per Victor Schertzinger Take Five, interpretada per Paul Desmond

Premis i nominacions Premis Palma d'Or i premi del jurat ecumenic al Festival Internacional de Cinema de Canes 1974. Millor pel·lícula de llengua anglesa, millor director i millor actor per Gene Hackman, per la National Board of Review el 1974. Millor muntatge i millor banda original, als BAFTA el 1975.

Nominacions Oscar a la millor pel·lícula (Francis Ford Coppola) Oscar al millor guió original (Francis Ford Coppola) Oscar al millor so (Art Rochester) Millor director, millor guió i millor actor per Gene Hackman, als BAFTA. Globus d'Or a la millor pel·lícula dramàtica Globus d'Or al millor director Globus d'Or al millor guió Globus d'Or al millor actor dramàtic per Gene Hackman.

Referències

Bibliografia

Categoria:Pel·lícules dels Estats Units del 1974 Categoria:Pel·lícules dramàtiques dels Estats Units Categoria:Pel·lícules del 1974 doblades al català Categoria:Pel·lícules guanyadores de la Palma d'Or Categoria:Pel·lícules dirigides per Francis Ford Coppola Categoria:Pel·lícules ambientades a San Francisco Categoria:Pel·lícules rodades a San Francisco