Delhi (hindi: दिल्ली, urdú: دیلی, panjabi: ਦਿੱਲੀ, IPA: [d̪ɪlːiː]; en hindi Dil·li i a l'Atles Català de 1385, Delli, és a dir, Del·li) és la metròpoli més poblada de l'Índia i la segona més poblada del món amb una població de 22,7 milions d'habitants. El nom de Delhi s'utilitza també per identificar un dels Estats i territoris de l'Índia oficialment anomenat Territori de la Capital Nacional de Delhi i que conté la nova ciutat de Nova Delhi.
Situada a la riba del riu Yamuna, Delhi ha estat habitat contínuament com a mínim des del i és una de les ciutats més antigues del món habitades ininterrompudament. A partir del Sultanat de Delhi, Delhi emergia com una important ciutat política, cultural i comercial al llarg de les rutes comercials entre el nord-oest de l'Índia i la plana indogangètica. És, per tant, el lloc de molts monuments antics i medievals, i de restes arqueològiques. El 1639, l'emperador mogol Xa Jahan construïa extramurs la Vella Delhi que servia de capital de l'imperi Mogol des de 1649 fins a 1857.
Després que la Companyia Britànica de les Índies Orientals aconseguís el control de gran part de l'Índia al llarg dels segles i , Calcuta esdevingué la capital sota el seu domini, fins que el 1911 Jordi V del Regne Unit anuncià que la capital es traslladava de nou cap a Delhi i la nova ciutat, Nova Delhi, era construïda. Quan l'Índia guanyà la independència de la dominació britànica el 1947, Nova Delhi va ser declarada la seva capital i seu del Parlament de l'Índia.
A causa de la immigració provinent de tot al país, Delhi ha esdevingut una ciutat cosmopolita. El seu ràpid desenvolupament i la seva urbanització, junt amb el relativament alt poder adquisitiu de la seva població, han transformat la ciutat. Avui en dia, Delhi és un important centre cultural, polític i comercial de l'Índia.
Etimologia L'etimologia de "Delhi" és incerta. La creença més estesa és que és un epònim de Dhillu, un rei que dominà l'àrea en temps antics. Alguns historiadors creuen que el nom deriva de Dilli, una corrupció de dehleez o dehali -termes hindi per 'llindar'- i símbol de la ciutat com a porta d'entrada a la plana indogangètica. Una altra teoria suggereix que el nom inicial de la ciutat era Dhilika. La paraula hindi/prakrita 'dhili' (pèrdua) fou feta servir també en la zona i, gradualment, transformada en el nom local Dilli.
Història La comarca de Delhi fou un lloc ideal per l'establiment de ciutats després de l'arribada dels aris. Restes de ciutats s'han trobat a entre 10 i 20 km a l'entorn de la vella Delhi especialment al sud i sud-est, sobre una superfície de 115 km². La primera fou Indraprashta fundada no abans del 1500 aC pels primers emigrants aris, esmentada al Mahabharata com a seu dels cinc Pandaves que van expulsar els salvatges nagas aborígens (sense cap relacions als naga de Nagaland). El primer rei d'Indraprastha fou Yudisthira i va anar seguit de 30 generacions; el regne es va fer poderós i va acabar en guerra contra els seus parents aris, els kauraves, als quals van aniquilar; la branca dels pandaves es va extingir quan el tron fou usurpat pel ministre Visarwa, la nissaga del qual va conservar el poder cinc segles i fou succeït per una dinastia de quinze Gautames. El nom de Delhi apareix al .
El general Cunningham, seguint a Ferishta, l'historiador persa, atribueix la fundació de Delhi a Raja Dilu el darrer sobirà de la dinastia Maurya, successors dels Gautama de Indraprastha. Però la primera informació contrastable es troba al pilar de ferro de Raja Dhava, construït als segles o IV: un pilar de ferro fermament plantat a la terra (només la meitat està a la vista) amb una inscripció en sànscrit que refereix la història del seu propi origen; desxifrada per James Prinsep, resulta que commemorava la victòria de Raja Dhava amb la qual "havia obtingut la sobirania a tota la terra". Cunningham data la inscripció el 319 aproximadament i pensa que la victòria del raja seria sobre la dinastia gupta de Kanauj. La tradició, no obstant, atribueix el pilar a Anang Pal, fundador de la dinasta tuar, tunwar o tomar (que es va fundar al ) per consell d'un savi braman; el nom Delhi derivaria de dhila perquè el pilar va quedar perdut al fons (dhila) de la terra; evidentment la tradició popular no té cap mena de fonament i el nom Delhi ja existia força abans.
Segons Cunningham, Delhi havia caigut en ruïnes feia alguns segles i el 736 fou restaurada per Anang Pal que la va convertir en la seva capital encara que més tard la capital dels tomar fou a Kanauj on foren expulsats segurament a la meitat del segle XI per Chandra Deva, el primer dels rajes rathors, i el rei tomar que governava aleshores, Anang Pal II, es va retirar a Delhi que va quedar restaurada com a capital, i la va embellir i rodejar d'una massiva línia de fortificacions les ruïnes de les quals encara existeixen en algun punt. La data d'aquesta restauració va quedar gravada en el vell pilar de Raja Dhava, el 1052 (on diu: "En sambat 1109 -equivalent a 1052-, Anang Pal va poblar Dilli"). Un segle després sota Anang Pal III, el tercer tomar d'aquest nom i darrer de la dinastia, Delhi va caure en mans de Visaldeva o Bisaldeo, raja chauhan d'Ajmer; el vencedor va permetre a Anang Pal conservar el poder com a vassall i es va celebrar un matrimoni que va enllaçar les dues famílies i del que va néixer Prithvi Raja el darrer campió hindú de la independència, que va heretar els regnes de tomars i chauhans. Prithvi va reforçar les defenses de la ciutat i va construir la fortalesa de Rai Pithora i una muralla exterior rodejant les muralles d'Anang Pal, i les ruïnes de la qual encara són visibles un bon tros.
El 1191 Muizz al-Din Muhammad (o Shihad al-Din Muhammad) virrei gúrida de l'Índia (i després sultà) va dirigir la primera invasió a l'Índia Superior i encara que Prithvi li va fer front per un temps i el va derrotar a Thanesar, en 1193 el gúrida va tornar, va derrotar els hindús en una gran batalla i va matar Prithvi. El seu lloctinent i mameluc Qutb-ad-Din Àybak va atacar i va conquerir Delhi el mateix 1192. Muizz al-Din Muhammad va esdevenir sultà gúrida el 1203 i va deixar a Àybak el virregnat de l'Índia. Quan va morir el 1206, Àybak va quedar independent i va fundar la primera dinastia mameluca. Àybak va construir diversos edificis entre els quals la mesquita (acabada el 1196) i ampliada sota el seu fill Shams ad-Din Iltutmish al-Kutbi ibn Yalam Khan (1210/1211-1236) el rei més important de la nissaga. Altre edifici destacat d'Àybak fou el Qutb Minar (74 metres d'altura, però ensorrat al terratrèmol de 1803). En aquest període va governar la reina (begum) Raziya o Radiyya, que va rebre dels seus súbdits el títol masculí de soldà i fou la primera i única dona que va governar el soldanat (1235-1240).
La segona dinastia esclava o dinastia khalgita es va iniciar amb Djalal al-Din Firuz Shah Khalji (1290-1296) i va arribar al cim amb el seu nebot Ala al-Din Muhammad Shah I Khalji (1296-1316). Aquest va fer construir (1311) un esplèndid minaret que no va acabar. Va rebutjar dues vegades els exèrcits mongols que venien de l'Àsia central. La dinastia va acabar al mig de l'anarquia i la usurpació de Nasr al-Din Khusraw Khan Barwari (1320) que va donar pas a la dinastia tughlúquida iniciada amb Ghiyath al-Din Tughluk Shah I (1320-1325). Aquest va fundar una nova capital, Tughlakabad, a uns 7 km a l'est, on encara n'hi ha les restes, i que no va aconseguir prosperar; el seu fill Muhammad Shah II Tughluk (1325-1351) va decidir el 1338 traslladar la capital a Deogiri (Devagiri), que va canviar de nom a Daulatabad, i hi va fer traslladar a tota la població sencera de Delhi, i encara que la ciutat va prosperar amb el temps, el problema de l'aigua feia difícil servir com a gran capital, i finalment va quedar en mans dels amirs turcs rebels que van fundar la dinastia bahmànida. Firuz Shah Tughluk (1351-1388) va tenir capital a Delhi però va fundar una nova capital al costat de la ciutat a la que va anomenar Firozabad; prop de les ruïnes del palau i ha un dels famosos pilars erigits per Aixoca el , un monòlit de 13 metres conegut com a Firuz Shah Lat (pilar de Firuz Shah) amb una notable inscripció pali.
El 1398 en el regnat de Nasir al-Din Mahmud Shah III Tughluk (1395-1399) va arribar a Delhi el conqueridor Tamerlà; el rei va fugir al Gujarat, i l'exèrcit fou derrotat davant els murs de la ciutat. Tamerlà va entrar a Delhi que fou saquejada durant cinc dies i es va omplir de cadàvers. Quan els timúrides se'n van anar es van emportar nombrosos esclaus, homes i dones. Durant dos mesos no hi va haver a Delhi cap govern fins que Mahmud Shah III Tughluk va poder recuperar algunes zones del seu antic domini. Després d'anys d'anarquia, el sultà va morir el 1412 i després de Dawlat Khan Lodi (1413-1414) van pujar al poder a Delhi els sayyids que van dominar la ciutat i un principat en un territori proper fins al 1452. Els Lodi es van establir a Agra però finalment el 1452 Bahlul Shah Lodi (1452-1489) es va establir altre cop a la ciutat. El 1526, governant Ibrahim Lodi (1517-1526) va arribar a Delhi Baber, descendents de Tamerlà i fundador de la dinastia mogol (mughal o moghol); el seu exèrcit era petit però disciplinat; va derrotar Ibrahim a la batalla de Panipat, i va entrar a la ciutat. Baber no obstant es va traslladar tot seguit a Agra (maig de 1526) on va morir el 1530. El seu fill Humayun va tornar a Delhi. El 1540 Humayun fou expulsat del poder per la dinastia afganesa d'origen gúrida dels suri, representada per Sher Shah Suri (1540-1545). miniatura|Construïda el 1560, la tomba d'Humayun és el primer exemple mogol de tombes complexes miniatura|Construïda el 1639 per Shah Jahan, fortalesa Roja és el lloc des del qual el primer ministre de l'Índia s'adreça a la nació el dia de la independència Aquest va residir a Delhi on va construir una nova muralla amb accés per la Lil Darzawa o Porta Vermella que encara existeix. La fortalesa de Salimgarh porta el nom d'un dels seus fills. La nissaga de Sher Shah va governar fins al 1556 quan Humayun va recuperar el poder, si bé va morir al cap de sis mesos. La seva tomba a Delhi és un dels monuments més importants de la ciutat. Els seus successors Akbar el Gran i Jahangir van residir generalment a Agra, Lahore o Ajmer i Delhi va perdre importància fins al regnat de Shah Jahan que la va restablir com a capital, la va reconstruir i li va donar el nom de Shahjahanabad (que no va arrelar). Entre les seves construccions destaquen la Jama Masjid i la reobertura del canal occidental del Jumna. Sota Aurangzeb Delhi fou seu d'una cort esplèndida, magnificada per les faules dels viatgers i religiosos europeus.
Després d'Aurangzeb l'Imperi Mogol va entrar en decadència. El 1726 els marathes es van presentar davant de Delhi per primer cop. El 1739 hi va entrar en triomf Nadir Shah de Pèrsia, i va imitar la massacre de Tamerlà, saquejant la ciutat per 58 dies; després d'això la va abandonar amb un botí estimat en nou milions de lliures de 1881. Després una guerra civil de sis mesos es va desenvolupar als seus carrers, va ser saquejada dues vegades per Ahmad Shah Durrani i saquejada també pels marathes. El darrer emperador amb un cert poder, Àlamgir, fou assassinat pel seu wazir el 24 de desembre de 1759. El va succeir Shah Alam II no va poder establir la seva autoritat a la ciutat que va esdevenir objecte de disputa entre afgans i marathes.