La deshidratació és disminució de la quantitat d’aigua de l'organisme per un desiquilibri entre l'aportació (beure) i l'evacuació, per l'orina, la suor, la femta i la respiració.
Les causes de la deshidratació són multiples. Sigui quina sigui la causa que la provoca, la deshidratació s'ha de tractar com més aviat millor i reposar els líquids perduts. En una persona sana, aquesta aigua es recupera bevent i menjant aliments rics en aigua.
Persones a risc són nens petits, gent gran i els que fan activitat física intensa. El risc augmenta amb la temperatura, sigui interior o exterior. Qui pren el sol o fa treballs pesats a l'aire lliure ha de vetllar a beure prou, sempre, i sobretot a les hores de més sol.
Símptomes Hi deshidratació lleuger, moderat o greu. Els símptomes a més de la sequedat de les mucoses que provoca la set, poden ser: nàusees, mal de cap, falta de força o disminució del rendiment, fatiga mental i física. L'orina esdevé foca, el pols accelerat, i en casos greus es pot arribar a insuficiència renal, a caure en coma i, fins i tot, morir. La deshidratació crònica és una causa de fatiga crònica i de càlculs al ronyó.
Causes La majoria de les casos són benignes i el remei és beure. Es pot complicar amb persones deshidratades que no volen o no poden beure, com ara nens o persones grans que no senten set. La suor pot evacuar més aigua que l'orina.
Per a mantenir el nivell d'aigua, els ronyons concentren més l'orina. L'orina es pot concentrar fins a produir només 500 ml al dia, però això és el màxim. Quan la deshidratació es torna més extrema el ronyó falla i ja no produeix més orina, amb la qual cosa els desfets s'acumulen.
Certes malalties provoquen desihidratació com per exemple els vòmits, la diarea, la febre alta, cop de calor, abús d'alcohol i la diabetis. Pot ser un efecte secundari de medicació diürètica.
La deshidratació és una de les causes que generen la insolació (colp de calor) i la ressaca
Tractament El remei és beure aigua o begudes isotòniques així com aliments que en tenen molta. Els símptomes desapareixen ràpidament des de mitjahora després de beure aigua. En cas de dishidratació moderada s'ha de vetllar a prendre begudes que contenen els eletròlits essencials (sodi i potassi).
Es desaconsella beure aigua gelada perquè s'absorbeix menys bé i en grosses quantitats pot causar molèsties. La temperatura ideal és aigua fresca o altes begudes a entre 15°C i 20°C. Begudes calents com cafè o té no tenen gaire efecte en la temperatura interna. El més important és oferir begudes són agradables i que motiven a prendre'n més.
Fruites fresques i particularment síndria, meló, taronges i maduixes així com verdures hidratants com a cogombre, api, enciam i tomàquets milloren la hidratació. Alcohol i cafeïna poden augmentar la pèrdua d'aigua i sals essencials. L'alcohol in particular és diurètic i dilata els vasos sanguinis i fa sudar més. En tot cas és bé alternar alcohol amb aigua.
La deshidratació greu s'ha de tractar a l'hospital, on s'administra un líquid intravenós que contingui electròlits. Això arriba entre altres amb persones que vomiten i que no poden retenir prou líquids només bevent.
Prevenció La prevenció és beure prou. S'ha de pensar de sembre tenir aigua a l'abast, com ara quan es fan llargs trajectes a peu, en bici o en auto o activitats físiques intenses. Amb gent amb mobilitat reduïda o gent gran s'ha de facilitar l'accés a les begudes, quan són sols. Cal recordar que persones amb forces reduïdes poden tenir dificultats per obrir ampolles amb taps de rosca.
Referències
Bibliografia
Categoria:Trastorns hidroelectrolítics