Sant Ildefons és un barri obrer de Cornellà de Llobregat, situat a la part nord de la ciutat i que limita amb els de la Gavarra i del Pedró. Té una superfície de 59,6 ha i 35.463 habitants (2018). Construït als anys 1960, va rebre el nom d'un dels seus promotors, Ildefons Suñol. Al principi, la població es compongué en gran manera d'immigrants d'Andalusia i Extremadura, però els últims anys, el perfil de població s'ha transformat amb l'arribada de població de fora de l'estat.
Història miniatura|esquerra|Plaça del Pilar miniatura|esquerra|Torre de la Miranda
En aquest indret hi havia plantats cereals i camps d'acàcies i garrofers. El Pla Comarcal del 1953 hi preveia la construcció d'habitatges per a unes 7.000 persones amb diversos equipaments i zones enjardinades. El 1958 fou aprovat un pla parcial que permeté a l'empresa Construcciones Españolas S.A. (CESA) aixecar-hi blocs de pisos per a allotjar 50.000 persones. Aquest canvi del planejament fou possible gràcies a la intervenció del govern espanyol i de la intercessió de l'alcalde Josep Rius Carrera, que junt amb altres personalitats hi van veure una gran oportunitat d'enriquiment amb la construcció del barri. El 1960 es van començar a construir els primers carrers de la Ciutat Satèl·lit.
Durant la dècada del 1960, el barri creixia a un ritme exponencial amb l'arribada de treballadors de la resta de l'estat, sobretot d'Andalusia i Extremadura. sota la desentesa de l'Ajuntament, que ràpidament es veuria superat i no tindria els mitjans ni els recursos per donar resposta a les necessitats més bàsiques de la població. Tot i l'abandó per part de les institucions, algunes personalitats de la ciutat com Constanci Pérez Aguirre, tinent d'alcalde de cultura i esports, i alguns joves periodistes, vinculats a La Vanguardia o Tele/eXpres, denunciaren la situació del barri.
A la meitat de la dècada començarien a aparèixer les primeres entitats al barri, quasi totes de caràcter esportiu i vinculades a petits negocis, sobretot bars. Tot i així, el principal problema del barri era la falta d'escoles i equipaments de primera necessitat. En aquesta època més de 10.000 nens no hi estaven escolaritzats. A més, els pocs centres educatius presentaven aules massificades amb un ensenyament d'allò més precari. La falta d'equipaments convertia els carrers en espai de reunió dels joves, i alguns descampats eren utilitzats per abocar-hi les escombraries i la gent del barri començà a patir una situació de desarrelament que es veu reflectit en un increment de la delinqüència i la conflictivitat social. Per combatre aquesta situació, l'administració i l'empresa CESA opten, per incrementar l'oferta d'oci. Al barri hi havia al barri tres cinemes: Pisa, Avenida i Sandor, i també les curses de braus agafaren molta empenta, gràcies a les places mòbils que s'instal·laven als descampats. L'actual plaça de Sant Ildefons fou originàriament una plaça de braus amb capacitat per a 4.500 persones, inaugurada el 12 de març del 1967 com a plaza de toros de la Alegría.
La vida cultural del barri es va articular originàriament al voltant de la religió. La celebració de la Setmana Santa va fer que a poc a poc es reivindiqués un centre de culte. El 1962, els veïns aixecaren una capella dins el barracó de CESA, cedit a l'Ajuntament com a espai cultural. Gràcies a aquesta capella improvisada i la parròquia del Pilar (amb seu als locals cedits al cinema Avenida i que després es traslladà als espais actuals de la plaça del Pilar), la Setmana Santa es va continuar celebrant fins al 1969. Paral·lelament, al barri començaven a formar-se moviments reivindicatius d'acció i denúncia entorn a dues entitats: l' Associació de Veïns, creada el 1968, i el Casino de Sant Ildefons.
El 1973, CESA donà per acabades les obres. Aleshores, la barriada comptava amb més de 60.000 habitants (aproximadament un 15% més dels previstos) i no hi havia ni el 70% dels equipaments inicialment previstos (només dues biblioteques que pertanyien a la Caixa i el Pavelló Poliesportiu), ni cap intenció de fer-los. Els blocs de pisos van ocupar el 45% de l'espai destinat a equipaments i més d'un 20% del previst per a les zones enjardinades.
Durant la dècada del 1970, es començarà a dotar al barri d'alguns equipaments com el Mercat de Sant Ildefons o la Parròquia del Pilar, però el problema de fons i la reivindicació d'equipaments culturals, biblioteca i centres sanitaris continuarien mentre la població continuava creixent. El 1982, s'aconseguiria el compromís de l'alcalde Frederic Prieto per a construir el Centro Social de San Ildefonso', un projecte que consistia en un centre social, una biblioteca o un servei d'atenció sanitària de la Seguretat Social. Les obres començaren el juliol del 1984 en un solar al costat del mercat. El Centre Cívic de Sant Ildefons, inspirat en les Aules de Cultura de l'Hospitalet) fou inaugurat el 1985, però finalment no inclogué la biblioteca ni el centre sanitari, i la gestió quedà en mans municipals, quan inicialment les entitats del barri hi havien de tenir un paper important. La Biblioteca de Sant Ildefons, un equipament demanat gairebé als inicis dels anys 1960, es va inaugurar finalment el 2013, essent la darrera de la xarxa de biblioteques de Cornellà.
Equipaments i edificis Mercat de Sant Ildefons Ambulatori Comissaria de la Policia Nacional Comissaria dels Mossos d'Esquadra Centre Cívic Escoles públiques (Escola Sant Ildefons, mossèn Jacint Verdaguer) Instituts públics (IES Maria Aurèlia Capmany, Institut Neus Català) Camp de futbol (Sant Ildefons U.E.) Pavelló poliesportiu Torre de la Miranda
Escola d'Educació Especial (Virolai)
U.E. Sant Ildefons Es va crear el 1994 amb la fusió dels clubs U.E Sant Ildefons-Satelite i el Can Mercader-Bambu. L'equipació consisteeix en uns pantalons blaus i samarreta blanca amb una ratlla blava al braç dret. El primer equip és a la Primera catalana.
Transports Estació de Sant Ildefons, de la línia 5 del Metro de TMB Autobús (67, 68, 94, 95, L10, L46, L75, L85 i N15)
Festes 12 d'octubre: El Pilar (Festa del barri) Corpus Christi (Cap al maig o el juny): Festa Major de Cornellà.
Celebritats Estopa La Banda Trapera del Río Tony Aguilar
Referències
Categoria:Barris de Cornellà de Llobregat