Qalandariyya fou una confraria musulmana de monjos errants d'inspiració sufí. El mot qalandar, en la seva accepció turca, designa "un dervix errant retirat del món", una mena de rodamón o filòsof que renuncia als seus béns; és probable que el mot turc provingui del persa, llengua en la qual qalandar vol dir "lleig", "desgraciat". Als seus orígens, el mot es va aplicar a un moviment no organitzat que estava relacionat amb la tariqa malamatiyya, de la que va adoptar els ensenyaments però amb una nova interpretació, amb influència budista. Al , els qalandarites van tenir una deriva existencialista oposant-se als costums i tradicions, i van adoptar una aparença i un comportament inconformista, amb el cap rapat, una caputxa cònica de vellut i una mena de capa groga o negre, portant un timbal i un estendard. Durant els segles i van estendre's pel Gran Khorasan i la Transoxiana arribant a ser nombrosos fins a Egipte i Síria. També van tenir importància a Anatòlia, l'Índia i Pèrsia, país on van subsistir fins al . Tenien similituds a les confraries dels haydarites, els jamites i els bektaixites.
Bibliografia Encyclopaedia of Islam, Brill Publishers, Leiden, s.v. "Ḳalandariyya". Ashk Dahlén, The Holy Fool in Medieval Islam: The Qalandariyat of Fakhr al-din Araqi, Orientalia Suecana, vol.52, 2004.
Categoria:Confraries sufís