La Cort de Barcelona de 1626 i 1632 va ser presidida pel rei Felip III d'Aragó. Era diputat en cap del General en Francesc Morillo. Aquesta Cort General fou convocada per a 1625, però comissionats del rei i membres dels braços prorrogaren el soli d'obertura fins a 1626, any en què fou oberta però va quedar interrompuda i fou prorrogada fins que es va tornar a reunir el 1632, quedant aquest any inconclosa tot i que representants del rei i membres dels braços la seguiren prorrogant formalment fins a 1638. Fou l'única de Felip III que, com el seu pare Felip II dilatava cada cop més els compromisos institucionals amb Catalunya.

Sessions de 1626 El rei va jurar les constitucions catalanes, cosa que no havia fet des del seu nomenament el 1621. D'aquesta forma va poder substituir en Joan Sentís i Sunyer que, fins a aquell moment, havia estat lloctinent general de forma interina, en haver estat rebutjat pels catalans l'anterior lloctinent, Afán de Ribera, quan el rei pretenia delegar el seu jurament en ell.

El rei va venir acompanyat del seu valido el comte duc d'Olivares que considerava que l'autoritat i la reputació de la Monarquia Hispànica s'havia deteriorat i, per tant, proposava un pla de reformes encaminades a reforçar el poder reial i la unitat dels territoris que regnava, amb vistes a un millor aprofitament dels recursos al servei de la política exterior, especialment la Unió d'Armes. En síntesi la Unió d'Armes era una aportació obligatoria d'homes i diners per part dels diferents regnes en favor de la corona hispànica.

Els mesos anteriors a aquesta cort s'havien celebrat la Cort General del Regne de València i la Cort General del Regne d'Aragó i en totes dues el pla de la Unió d'Armes d'Olivares havia estat rebutjat. Després de vint-i-set anys sense corts, Felip IV de Castella pretenia demanar un servei d'una magnitud sense precedents. A més, en aquests anys sense corts, la repressió dels virreis a costa de la persecució del bandolerisme havia estat intensa i alguns dels nobles presents a la Cort General havien perdut el seu castell enderrocat per ordre del duc d'Alburquerque o d'Alcalà.

A la Cort General es tractaven els "temes del Principat" i els "temes del rei", per aquest ordre. Després de vint-i-set anys sense poder legislar ni tenir oportunitat per a presentar greuges o dissentiments per part dels assistents la llista era infinita. Per altra banda, tant al rei com al seu valido el procediment de les corts catalanes li semblava lent i amb massa capacitat de bloqueig per part dels braços.

Quan portaven més d'un mes només per a la presentació, discussió i aprovació dels dissentiments, el rei va fixar un termini d'una setmana per a acabar amb aquest punt i passar a tractar els temes seus, és a dir, el pla de la Unió d'Armes., pàg. 194

Felip IV tractava d'aconseguir el pla d'Olivares que suposava uns 16.000 homes, però també intentava aconseguir un excusat que el braç eclesiàstic es negava a pagar i insistia en la imposició del quint. En total un subsidi de 250.000 lliures anuals, per un període de 15 anys. Però el temps passava i el rei va decidir marxar precipitadament.

Aquestes sessions i la seva interrupció varen fixar una conflictivitat en les relacions entre la monarquia i Catalunya, portant al fracàs els proposits que les havien inspirat., pàg.484-486

Sessions de 1632 Les sessions de 1632 són la continuació de les de 1626. En aquest cas varen ser presidides, per delegació, pel Cardenal-Infant Ferran d'Àustria. Era diputat en cap del General en Pere Antoni Serra. Es varen obrir el 18 de maig de 1632 i es varen tornar a paralitzar el 8 de juny davant d'un dissentiment de la ciutat de Barcelona. La Cort, prorrogada des del 24 d'octubre, mai no va ser clausurada.

Les anteriors sessions varen quedar interrompudes, sense acord i lluny d'acceptar el pla proposat pel comte-duc d'Olivares. En aquella ocasió, l'error de la corona fou intentar aprovar el seu programa amb excessiva pressa. Aquest cop volien donar tot el temps que fos necessari per decidir. Però el rei, completament involucrat en diversos fronts, no podia estar present i va delegar la presidència en el seu germà el cardenal-infant Ferran, lloctinent de Catalunya des del 3 de maig de 1632. Els catalans no estaven d'acord amb la proposta, però un intens enfrontament d'Olivares amb les ciutats va permetre convèncer els assistents. La investidura va ser el 18 de maig de 1632 i Felip IV i Olivares varen marxar immediatament a Madrid.

Prèviament, la decisió de realitzar la Cort a Barcelona va suposar-li la ciutat un préstec de 110.000 lliures per a les despeses del viatge reial a retornar abans d'acabar la Cort. S'oferia com a garantia les rendes de tot el patrimoni reial a Catalunya.

Les sessions de 1626 havien estat un diàleg per a sords, on cada part volia tractar els seus temes: el rei amb el seu pla d'homes i diners per al manteniment de la guerra, i els diputats queixant-se dels abusos i continuats incompliments de les constitucions i lleis per part dels virreis i dels privilegis dels inquisidors. De fet, la llista de greuges i dissentiments plantejats en aquella primera etapa de la Cort haurien suposat un retall molt important dels privilegis inquisitorials, finalment no aplicats per la suspensió. En aquesta edició, els inquisidors volien evitar que es produís el retall, i es varen aliar amb el cardenal-infant per a frustrar qualsevol intent. Però estar en contra dels diputats no facilitava la discussió del pla de finançament. La situació internacional d'Espanya era cada cop més complicada i les finances cada cop pitjor.

Els consellers de la ciutat de Barcelona exigien que li fos reconegut el privilegi de no descobrir-se davant de la presència reial. Aquest privilegi només ho tenien els Grans d'Espanya. En diverses ocasions ja ho havien posat en pràctica i ara reclamaven el seu reconeixement. Coneixedor l'equip reial del fet que aquest punt es plantejaria a la Cort, va idear un estratagema per tal de neutralitzar-los. A l'acte de jurament del cardenal-infant només el duc de Cardona tenia aquest privilegi. Com a persona fidel al rei va ser convençut que es descobrís durant l'acte. En fer-ho, va condicionar als consellers que, seguint l'exemple, també es varen descobrir. La ciutat va interpretar amb indignació l'acció pusil·lànime dels seus consellers. El conseller en cap, el doctor Bernat Sala, va convocar d'urgència el Consell de Cent que va decidir cercar uns antecedents que poguessin justificar la seva acció respecte a altres situacions en què havien estat coberts. Quan varen trobar una forma d'explicar la seva actitud de forma singular, varen presentar un dissentiment recordant-li a Olivares que "aquest privilegi és la nina dels ulls de la ciutat". La corona no estava disposada a transigir i la Cort estava cancel·lada.

Referències

Bibliografia Història de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2003. Vol. 2.

Categoria:Edat moderna de Catalunya Categoria:Esdeveniments del segle XVII 1626 i 1632 Categoria:Història de Catalunya Categoria:Història de Barcelona Categoria:Segle XVII a Catalunya Categoria:Dret a l'edat moderna