miniatura|esquerra|Atuell del període jōmon Incipient (10000-8000 aC), l'atuell més antic del món, es troba al Museu Nacional de Tokyo El període jōmon (en japonès 縄文时代, Jōmon jidai, literalment Període de les marques de corda) és un període cultural prehistòric del Japó, de llarga durada, que es defineix entre el 14.000 aC i el 400 aC.
Aquest període, segons la geologia històrica, es va desenvolupar des de finals del Plistocè fins al començament de l'Holocè a l'arxipèlag japonès, i en la història mundial correspon al transcurs de l'època entre el Mesolític (o finals del Paleolític) fins a l'època del Neolític, durant l'edat de pedra. Cal esmentar el descobriment de la ceràmica i el desenvolupament dels anomenats "habitatges-fossat" (竖穴住居) (és a dir, habitatges amb plantes excavades en profunditat), entre altres fenòmens culturals.
Tot i reconèixer l'existència de variants regionals, la cultura jōmon mantenia uns patrons similars en l'àmbit de totes les illes, des de Hokkaido fins a Okinawa. La seva base econòmica va ser donada per les activitats cinegètiques, pesqueres i recol·lectores, encara que també s'hi suposa l'existència d'una agricultura molt primitiva de cereals. Una de les particularitats d'aquesta cultura van ser les ceràmiques jōmon, que reben aquest nom per les impressions de corda a la seva superfície.
Els habitants de Hokkaido i del nord de Honshu no van adoptar el sistema d'arrossars (introduït des del continent asiàtic cap al 500 aC), probablement a causa de la debilitat de la soca de l'arròs davant el fred. Mentre a Shikoku, Kyūshū i Honshū es va desenvolupar la cultura Yayoi, a Hokkaido es va mantenir sense grans alteracions la cultura jōmon, encara que en aquesta nova etapa sol denominar-se cultura (període) epi-jōmon o zoku-jōmon.
Origen del nom El terme jōmon, o marques de corda, té el seu origen en l'expressió anglesa "cord marked pottery" ('ceràmica amb marques de corda'), utilitzada per primer cop pel zoòleg nord-americà Edward S. Morse el 1877, per a referir-se a la ceràmica trobada a Oomori. Aquesta ceràmica va ser considerada com un dels elements més característics de l'edat de pedra al Japó. Amb el posterior descobriment de la ceràmica yayoi i el desenvolupament dels estudis tipològics, es va establir la distinció entre la ceràmica jōmon i la ceràmica yayoi, base de l'actual divisió entre el "període jōmon" (縄文时代) i el "Període Yayoi" (弥生时代).
Jōmon incipient i inicial () miniatura|L'arxipèlag japonès, durant la darrera glaciació, al voltant del 20.000 aC La fase més antiga de Jōmon incipient va començar mentre el Japó encara estava unit a l'Àsia continental com una península estreta. A mesura que les glaceres es van fondre després del final de l'últim període glacial (aproximadament ), el nivell del mar va augmentar, separant l'arxipèlag japonès del continent asiàtic; el punt més proper (a Kyūshū) al voltant de 190 quilòmetres) de la península coreana és prou a prop per estar influenciat de manera intermitent pels desenvolupaments continentals, però prou allunyat perquè els pobles de les illes japoneses es desenvolupin de manera independent. La connexió principal entre l'arxipèlag japonès i l'Àsia continental era a través de la península coreana fins a Kyushu i Honshū. A més, Luzon, Taiwan, Ryukyu i Kyushu constitueixen una cadena contínua d'illes, que connecta els Jōmon amb el sud-est asiàtic, mentre que Honshu, Hokkaido i Sakhalín connectaven els Jōmon amb Sibèria.
Dins de l'arxipèlag, la vegetació es va transformar al final de l'edat de gel. Al sud-oest de Honshu, Shikoku i Kyushu, els arbres de fulla perenne dominaven els boscos, mentre que els arbres de fulla caduca i les coníferes eren comuns al nord-est de Honshu i al sud de Hokkaido. Moltes espècies d'arbres autòctons, com ara faigs, castanyers, castanyers i roures, produïen fruits secs i glans comestibles. Aquests proporcionaven fonts substancials d'aliment tant per a humans com per a animals.
Al nord-est, l'abundant vida marina transportada cap al sud pel corrent d'Oyashio, especialment el salmó, va ser una altra font important d'aliment. Els assentaments al llarg del mar del Japó i l'oceà Pacífic subsistien amb immenses quantitats de marisc, deixant abocadors distintius (muntanyes de petxines descartades i altres deixalles) que ara són fonts d'informació preuades per als arqueòlegs. Altres fonts d'aliment que mereixen una menció especial inclouen el cérvol sika, el senglar, plantes silvestres com ara tubercles semblants al nyam i peixos d'aigua dolça. Amb el suport dels boscos caducifolis altament productius i l'abundància de marisc, la població es concentrava a Honshu i Kyushu, però els jaciments Jōmon s'estenen des de Hokkaido fins a les Illes Nansei.
Jōmon primerenc (5000–3520 aC) El període Jōmon primerenc va veure una explosió demogràfica, com ho indica el nombre de pobles agregats més grans d'aquest període. Aquest període va tenir lloc durant l'òptim climàtic de l'Holocè, quan el clima local es va tornar més càlid i humit.
Agricultura primerenca miniatura|El cultiu de mongetes azuki era comú al sud del Japó durant el període Jōmon i també al sud de la Xina i Bhutan. Es debat el grau en què el poble Jōmon practicava l'horticultura o l'agricultura a petita escala. Actualment, no hi ha consens científic que doni suport a una conceptualització de la cultura del període Jōmon només com a caçadora-recol·lectora. Hi ha proves que suggereixen que l'arboricultura es practicava en forma de conreu de plantacions de laca (Toxicodendron vernicifluum) i fruits secs (Castanyer japonès i Aesculus turbinata), així com Soia, carbassa, cànem, perilla, Mongeta azuki, entre d'altres. Aquestes característiques els situen en algun lloc entre la caça-recol·lecció i l'agricultura.
Una varietat de préssec aparentment conreat va aparèixer molt aviat als jaciments Jōmon entre els anys 6700 i 6400 aC). Això ja era similar a les formes cultivades modernes. Aquest tipus de préssec domesticat sembla que va ser importat al Japó des de la Xina. Tot i que el conreu dels préssecs silvestres va començar a la Xina molt abans d'aquest període, una varietat més propera als nostres préssecs moderns només es troba actualment a la Xina en una data posterior, entre el 5300 i el 4300 aC.
L'evidència del conreu de plantes pel poble Jōmon prové d'un estudi genòmic de la mongeta azuki. Tots els cultius d'azuki actuals descendeixen de l'azuki salvatge a l'est del Japó, fa aproximadament 3000-5000 anys aC. Les mutacions que confereixen síndromes clau de domesticació també tenien un únic origen al Japó. Aquestes mutacions es van originar i van continuar augmentant en freqüència des d'aproximadament 10.000 anys aC, cosa que suggereix que les síndromes de domesticació es seleccionaven molt abans que les traces arqueològiques clares de cultiu a gran escala.
Jōmon mitjà (3520–2470 aC) miniatura|Màscara d'argila Jōmon, amb similituds amb les màscares d'argila que es troben a la regió de l'Amur. D'aquella època Dogū conserven figures i recipients de ceràmica molt ornamentats, com els anomenats recipients d'"estil flama", i objectes de fusta lacada. Tot i que l'ornamentació de la ceràmica va augmentar amb el temps, el teixit ceràmic sempre va romandre força gruixut. Durant aquest temps, les perles de pedra Magatama passen de ser una joieria comuna que es trobava a les llars a servir com a bé funerari. Aquest és un període en què hi ha grans túmuls i monuments funeraris. miniatura|El Magatama és una joia del Japó del període Jōmon, i també es va trobar a la península de Corea i al nord-est d'Àsia.
miniatura|Reconstrucció de cases del període Jōmon a la prefectura d'Aomori Aquest període va veure un augment de la complexitat en el disseny de les cases subterrànies, el mètode d'habitatge més utilitzat en aquell moment. i alguns fins i tot tenien terres pavimentats amb pedra. Un estudi del 2015 va descobrir que aquesta forma d'habitatge va continuar fins a la cultura Satsumon. Segons dades arqueològiques sobre el recompte de pol·len, aquesta fase és la més càlida de totes. Al final d'aquesta fase, el clima càlid comença a entrar en una tendència de refredament.
Jōmon tardà i final (2470–500 aC) Després del 1500 aC, el clima es va refredar i va entrar en una fase de neoglaciació, i les poblacions semblen haver-se contret dràsticament. Relativament, es poden trobar pocs jaciments arqueològics després del 1500aC.
miniatura|Figura d'argila del període Jōmon de la prefectura de Yamanashi El castanyer japonès esdevé essencial, no només com a arbre amb fruits secs, sinó també perquè era extremadament resistent en condicions humides i es va convertir en la fusta més utilitzada per a la construcció de cases durant la fase Jōmon tardana.
Durant el període Jōmon final, es va produir un canvi lent a l'oest del Japó: el contacte creixent amb la península coreana va conduir finalment a l'establiment d'assentaments de tipus coreà a l'oest de Kyushu, a partir del 900 aC. Els colons van portar amb ells noves tecnologies com el cultiu d'arròs humit i la metal·lúrgia del bronze i el ferro, així com nous estils de ceràmica similars als del període ceràmic Mumun. Els assentaments d'aquests nouvinguts semblen haver coexistit amb els dels Jōmon i els Yayoi durant uns mil anys.
miniatura|Reconstrucció d'una casa del període Yayoi a Kyushu Fora de Hokkaido, el Jōmon final és succeït per una nova cultura agrícola, la Yayoi (c. 300 aC - 300 dC), que rep el nom d'un jaciment arqueològic prop de Tòquio.Imamura, K. (1996) Prehistoric Japan: New Perspectives on Insular East Asia. Honolulu: University of Hawaii Press
Dins de Hokkaido, la cultura Jōmon és succeïda per la cultura Okhotsk i la cultura Zoku-Jōmon (post-Jōmon) o Epi-Jōmon, que més tard va substituir o fusionar-se amb la cultura Satsumon al voltant del segle VII.
Disminució de la població Al final del període Jōmon, la població local va disminuir dràsticament. Els científics suggereixen que això possiblement va ser causat per l'escassetat d'aliments i altres problemes ambientals. Van concloure que no tots els grups Jōmon van patir aquestes circumstàncies, però que la població en general va disminuir. En examinar les restes de les persones que van viure durant tot el període Jōmon, hi ha proves que aquestes morts no van ser infligides per la guerra o la violència a una escala prou gran com per causar aquestes morts.
Mites de la fundació Els mites sobre l'origen de la civilització japonesa es remunten a períodes que ara es consideren part del període Jōmon, però mostren poca o cap relació amb la comprensió arqueològica actual de la cultura Jōmon. La data tradicional de fundació de la nació japonesa per l'emperador Jimmu és l'11 de febrer del 660 aC. Aquesta versió de la història japonesa, però, prové dels primers registres escrits del país, el Kojiki i el Nihon Shoki, que daten dels segles VI al VIII, després que el Japó hagués adoptat els caràcters xinesos (Go-on / Kan-on).OKimori Takuya, "日本の漢字1600年の歴史 (1600 years of history in Japanese Kanji)"
Alguns elements de la cultura japonesa moderna poden datar d'aquest període i reflectir les influències d'una migració mixta des del nord del continent asiàtic i les zones del Pacífic sud, així com els pobles Jōmon locals. Entre aquests elements hi ha els precursors del xintoisme, els costums matrimonials, els estils arquitectònics i els desenvolupaments tecnològics com ara la laca, els arcs laminats anomenats yumi i la metal·lúrgia.
Origen i etnogènesi miniatura|Reconstrucció forense a partir d'una mostra local de Niigata Jōmon