miniatura|Dibuix d'un ésser mig animal mig humà en una pintura rupestre paleolítica a la Dordonya, França El comportament religiós en el Paleolític designa les primeres manifestacions humanes d'interès pel sobrenatural, aparegudes a tot tardar al Paleolític superior, fa com a mínim 30.000 anys.Andre Leroi-Gourhan i Annette Michelson, La Religió de les Coves: Màgia o Metafísica?, 37 d'Octubre, The MIT Press, p. 6-17. "l'art rupestre va néixer 30.000 anys abans de la nostra era ... semblaria haver-se desenvolupat simultàniament amb les primeres manifestacions explícites d'interès pel sobrenatural." (p. 6) Tanmateix, els patrons de comportament com els rituals d'enterrament que es poden caracteritzar com a religiosos, o com els seus precedents, s'inicien en al Paleolític mitjà, tan aviat com als 300.000 anys a.c, coincidint amb l'aparició dHomo neanderthalensis i Homo sapiens. El comportament religiós combina aspectes com el ritual, l'espiritualitat, la mitologia i la màgia o animisme, fenòmens que poden haver seguit un desenvolupament per separat durant el Paleolític mitjà abans de combinar-se en “religió pròpiament dita”.
S'ha defensat que hi ha indicis de manifestacions d'experiència religiosa o espiritual al Paleolític inferior (significativament abans de 300.000 anys enrere i doncs anteriors a l'Homo sapiens), però són controvertits i tenen un suport limitat.
Psicologia evolutiva de la religió Generalment, hi ha un acord entre els científics cognitius que la religió és fruit de l'arquitectura del cervell, la qual va evolucionar aviat en la història humana. Tot i això, hi ha desacord sobre els mecanismes exactes que van conduir a l'evolució de la ment religiosa. Les dues escoles de pensament principals sostenen que o la religió va evolucionar a causa de la selecció natural i té un avantatge selectiu, o que la religió és un subproducte d'altres adaptacions mentals. Stephen Jay Gould, per exemple. creia que la religió era una exaptació, en altres paraules que la religió va evolucionar com a subproducte dels mecanismes fisiològics que van evolucionar per altres raons.A scientific exploration of how we have come to believe in GodThe evolutionary psychology of religion Steven Pinker
Tals mecanismes poden incloure l'habilitat per a inferir la presència d'organismes que podrien fer mal (detecció agent), l'habilitat per a idear narracions causals per a fets naturals (etiologia), i l'habilitat per a reconèixer que les altres persones tenen la seva pròpia ment, amb les seves creences, desitjos i intencions particulars, i l'habilitat per interpretar-la (teoria de la ment). Aquestes tres adaptacions (entre d'altres) permeten als éssers humans imaginar agents de determinació rere moltes observacions que podrien no explicar-se fàcilment de cap altra manera, p.e. el tro, el llamp, el moviment dels planetes, la complexitat de la vida, etc.
Alguns estudiosos han suggerit que la religió està "programada" genèticament en la condició humana. Una hipòtesi controvertida, la hipòtesi del Déu gen, afirma que alguns éssers humans tenen un gen que els atorga una predisposició a interpretar episodis com a revelacions religioses. Un gen que s'ha proposat que té aquesta naturalesa és el gen VMAT2.
Paleolític inferior James Harrod i Vincent W. Fallio proposen que l'espiritualitat va néixer en homínids pre-paleolítics o societats d'inicis del Paleolític inferior (olduvai), basant la seva hipòtesi en l'observació de l'"espiritualitat ximpanzé".Dos milions d'anys enrere: L'origen de l'art i el símbol de James Harrod El Paleolític inferior abasta el període de 2.5 milions-300.000 anys enrere i precedeix l'emergència dels humans moderns. Les principals espècies humanes durant aquest període inclouen Homo habilis, Homo erectus i lHomo heidelbergensis. Tot i això, el punt de vista antropològic establert recolza que és més probable que la humanitat desenvolupés les seves primeres creences religioses i espirituals durant el Paleolític mitjà o Paleolític superior.Sobre OriginsNet de James Harrod
Increment de la mida del cervell La ment religiosa és una conseqüència d'un cervell que és prou gros com per a formular idees religioses i filosòfiques. Durant l'evolució humana, el cervell homínid va triplicar la seva mida, fins fa 500.000 anys. La major part de l'augment de volum es deu a l'expansió del neocòrtex. Aquesta part del cervell està involucrada en processar funcions cognitives d'ordre superior que són necessàries per a la religiositat humana. El neocòrtex és responsable de l'autoconsciència, el llenguatge i l'emoció. D'acord amb la teoria de Dunbar, la mida relativa del neocòrtex de qualsevol espècie es correlaciona amb el nivell de complexitat social de l'espècie en qüestió: està correlacionada amb un nombre de variables socials com l'extensió i complexitat dels comportaments de companyonia del grup social. En els ximpanzés el neocòrtex ocupa el 50% del cervell, mentre que en els humans moderns ocupa el 80% del cervell.
Robin Dunbar argumenta que el fet crític en l'evolució del neocòrtex va tenir lloc en l'especiació de l'homo sapiens arcaic fa uns 500 mill anys. El seu estudi indica que només després de l'especiació, el neocòrtex és prou gran com per a processar fenòmens socials complexos com el llenguatge i la religió. L'estudi es basa en una anàlisi de regressió de la mida del neocòrtex inspirat en un nombre de comportaments socials d'homínids vius i extints.
Ús d'eines Lewis Wolpert argumenta que les creences causals que van emergir de l'ús d'eines van jugar un rol important en l'evolució de la creença. La indústria d'eines complexes requereix una imatge mental d'un objecte que no existeix físicament abans de la fabricació efectiva de l'artefacte. A més a més, cal una comprensió prèvia de la forma en què l'eina es podria fer servir i els efectes que se n'obtindria, cosa que requereix una comprensió de la causalitat. D'acord amb això, el nivell de sofisticació de les eines de pedra és un indicador útil de creences causals. Wolpert manté que l'ús d'eines compostes per més d'un component, com les destrals de mà, representa una habilitat per entendre causa i efecte.
Paleolític mitjà Enterraments paleolítics La primera evidència de pensament religiós es manifesta en el tractament ritual dels morts. La majoria d'animals només presenten un interès superficial pels morts de les seves pròpies espècies.Els elefants potser reten homenatge als morts L'enterrament ritual doncs representa un avenç significatiu en el comportament humà. Els enterraments rituals representen una consciència de vida i mort, i una possible creença en el més enllà. Philip Lieberman afirma que " és clar que els enterraments amb aixovars signifiquen pràctiques religioses i la preocupació pels morts que transcendeixen la vida quotidiana."
El Paleolític mitjà i l'Edat de Pedra mitjana abasten el període de 300.000 a 50.000 anys enrere. És durant aquest període que es troben algunes de les proves més significatives de pràctiques religioses. Tot i que és un aspecte disputat, les proves suggereixen que els neandertals van ser els primers homínids a enterrar intencionadament els morts, en tombes superficials juntament amb eines de pedra i ossos d'animals. La presència d'aquests aixovars poden indicar una connexió emocional amb els difunts i possiblement una creença en el més enllà. Els jaciments d'enterraments neandertals inclouen Shanidar a l'Iraq, la cova de Kebara a Israel i Krapina a Croàcia (130.000 bp). Alguns estudiosos, tot i això argumenten que aquests cossos poden haver estat dipositats per raons seculars.
D'acord amb les troballes d'ossos de 32 espècimens dHomo heidelbergensis en una fossa d'Atapuerca, els humans podrien haver començat a enterrar els seus morts molt abans, durant el Paleolític inferior tardà (300.000 aC). Però aquesta teoria és amplament qüestionada en la comunitat científica. En diversos jaciments, com Combe-Grenal i Abri Moula a França, s'han trobat ossos de neandertals amb marques de tall que poden implicar que els neandertals poden haver practicat el ritual d'excarnació per raons religioses, com algunes cultures humanes contemporànies.
El primer enterrament humà no discutit data de fa 90.000 anys. Les restes esquelètiques humanes del doble enterrament d'una mare i el seu fill tacades d'ocre a la cova Skhul de Qafzeh, Israel, daten de quan començaven les migracions africanes d'humans moderns cap a Llevant.Article del Museu d'Història Natural sobre l'evolució humana Al jaciment es van trobar una varietat d'aixovars, incloent-hi la mandíbula d'un porc senglar salvatge als braços d'un dels esquelets.Únicament humà pàgina 163 Els emplaçaments de l'edat de pedra mitjana de la mateixa franja de temps també mostren un ús creixent d'ocre, un pigment que es pensa que només té valor simbòlic. Aquestes troballes han guiat a investigadors com Lieberman a creure que la ment religiosa ha existit durant com a mínim 100.000 anys:
Matt Rossano suggereix que el període entre 80.000 -60.000 anys després que els humans s'enretiressin del Llevant cap a l'Àfrica va ser un període crucial en l'evolució de la religió.
L'ús del simbolisme L'ús del simbolisme en religió és un fenomen universal establert. L'arqueòleg Steven Mitchen manté que és comú en pràctiques religioses d'involucrar la creació d'imatges i símbols per a representar éssers i idees sobrenaturals. Com que els éssers sobrenaturals violen els principis del món natural, sempre hi haurà una dificultat en comunicar i compartir conceptes sobrenaturals amb d'altres. Aquest problema es pot superar ancorant-los a formes materials a través de l'art representatiu. Quan es tradueixen en formes materials, els conceptes sobrenaturals esdevenen més senzills de comunicar i entendre.Symbolism and the Supernatural L'associació de l'art i la religió fa que,les evidències de simbolisme en el registre fòssil és indicativa d'una ment capaç de pensaments religiosos. Def et, tant l'art com el simbolisme demostren una capacitat per al pensament i la imaginació abstractes necessària per a construir idees religioses. Wentzel van Huyssteen afirma que la translació del no visible a través del simbolisme va permetre als primers avantpassats humans sostenir creences en termes abstractes.
Algunes de les primeres proves de comportament simbòlic s'associen amb jaciments de l'Edat de Pedra mitjana a l'Àfrica. Hi ha l'evidències d'ús de pigments com l'ocre de fa almenys 100.000 anys. Els pigments són de poca utilitat pràctica per als caçadors-recol·lectors. Així doncs, l'evidència del seu ús s'interpreta com a simbòlic o amb finalitats rituals, i l'ocre encara és àmpliament emprat així entre les poblacions caçadores-recol·lectores existents al voltant del món. S'ha argumentat que és universal entre les cultures humanes pel color vermell que representa la sang, el sexe, la vida i la mort.
Culte animal