Vitòria (en basc, Gasteiz; en castellà, Vitoria; oficialment, amb la forma bilingüe Vitoria-Gasteiz) és una ciutat del País Basc, capital de la comunitat autònoma d'Euskadi i del territori foral d'Àlaba. Amb una població de 251.774 habitants (2019), és la segona ciutat més gran d'Euskadi després de Bilbao.
Enclavada en un encreuament de camins, ha estat durant la història un important punt estratègic tant en l'àmbit militar com en el comercial i el cultural. Ja des de temps romans, en els quals la calçada que unia Astorga i Bordeus passava per Àlaba, aquestes terres no han deixat de ser un eix de comunicacions entre la Meseta Central i Europa. És una ciutat amb una intensa història que es manifesta en un valuós patrimoni monumental. Ostenta el títol de «molt noble i molt lleial».
Geografia Ubicació El municipi es troba al centre del territori històric d'Àlaba. La seva extensió és de 276,81 km² amb una altitud mitjana de 525 msnm. Municipis limítrofs amb el municipi de Vitòria Nord-oest: Zuia Nord: Arratzu-Ubarrundia i Zigoitia Nord-est: Barrundia Oest: Serralada de Badaya 75px|Rosa dels vents Est: Elburgo i Dulantzi Sud-oest Iruña Oka Sud: Comtat de Treviño Sud-est: Bernedo
Orografia Vitòria està fonamentalment constituïda per una plana central compresa entre les corbes de nivell 500 i 600 metres, que —emmarcada per serres i altures— presenta un marcat caràcter compartimental, i les comunicacions naturals del qual són, cap al nord, per ports de muntanya, cap a la Vall de l'Ebre pel pas de les Conchas de Haro situat al sud-oest; i cap a l'est, pel pas encaixat entre les serres d'Urbasa i Urquilla. Envoltant l'esmentada plana central, els principals accidents orogràfics són, al sud i amb direcció est-oest, les muntanyes de Vitòria, amb altures màximes de l'ordre de 1.000 metres i la línia dels quals de cims materialitza el límit provincial d'Àlaba i el comtat de Trebiñu; a l'oest i amb adreça nord-sud, s'aixeca la Serra Badaia amb altures màximes que també oscil·len al voltant dels 1.000 m; i al nord, es presenta la serra de Gorbeia amb altures màximes de l'ordre d'1.200 metres, i la serra d'Elguea amb altures màximes semblants a les anteriors; finalment, a l'est, la plana s'estén una mica més enllà per encaixar-se definitivament entre les serres d'Urquilla i Urbasa.
Hidrografia El conjunt de la xarxa hidrogràfica està format per una sèrie de rius i rierols que neixen en les serres que limiten i tanquen la plana central, aboquen cap a ella, per ser drenats pel Zadorra. Aquest riu omple l'embassament d'Ullíbarri, per després entrar a Vitòria pel nord-est, envoltant la ciutat per la zona nord, per abandonar-la per l'oest, per crear un pas natural en les Petxines de Arganzón. Els seus principals afluents dins de la zona de Vitòria són els rius Santa Engracia, Mendiguren, Alegria, Avendaño i Zapardiel; que són les artèries principals de la xarxa de drenatge superficial.
miniatura|Vitòria i voltants.
Climatologia Les característiques del clima de Vitòria estan influenciades per la seva configuració orogràfica, de manera que les serres que la limiten pel nord, la defensen de la influència oceànica, mentre que pel sud també hi ha solució de continuïtat amb el clima continental característic de les regions centrals de la península. En resum, s'estableix un microclima d'hiverns freds i humits i estius frescos, semblant al dels erms de l'orla marginal de l'altiplà.
Població Vitòria ha triplicat la seva població en les últimes dècades. A partir dels anys 60 i 70 del segle passat, atreta pel creixement experimentat pel sector industrial, molta mà d'obra va començar a emigrar a l'urbs des de la resta d'Espanya. Actualment, el sector dels serveis continua encoratjant-hi un augment de la població.
Gràfic de població 1900-2000
Gràfic de població 1988-2008
Història Fundació i Edat Mitjana miniatura|400px|Gravat antic de la ciutat de Vitòria
Després de la crisi de l'Imperi Romà, arribaren a la zona on s'assenta Vitòria diverses tribus del nord d'Europa. En aquest context, el lloc va restar en una zona marginal entre els visigots (al sud) i els francs (al nord).
Tradicionalment s'ha afirmat que la ciutat anomenada Victoriacum, que fou fundada pel rei visigot Leovigild l'any 581, correspon a Vitòria.Besga Marroquín, A. (2001) Domuit vascones: el País Vasco durante la época de los reinos germánicos: la era de la independencia (siglos V–VIII). Librería Anticuaría Astarloa, 2001. Aquesta afirmació es basa en el següent text:Juan de Bíclaro, obispo de Gerona, su vida y su obra (1960). Edición crítica de Julio Campos. Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Madrid.
No obstant això, aquesta dada no està suficientment provada i experts historiadors opinen que Victoriacum no estava en l'actual Vitòria o antiga Gasteiz sinó en una zona propera, probablement als peus del Gorbeia on hi ha un poble anomenat Vitoriano al municipi alabès de Zuia. A. Barbero i M. Vigil opinen que també va poder tractar-se de loppidum d'Iruña, la Veleia de Ptolemeu, complex romà de gran importància situat en terres alabeses, a 11 km de Vitòria.
miniatura|esquerra|Carta fundacional de Vitòria.
Treballs arqueològics realitzats recentment a la ciutat apunten a la presència de francs, i no visigots, a la zona, dificultant la identificació de Victoriacum com Vitòria. No existeixen moltes restes arqueològiques d'aquesta època, però sembla que va haver-hi assentaments francs permanents a la rodalia de l'actual ciutat. Per exemple, en el jaciment d'Aldaieta (Nanclares de Gamboa) s'han trobat tombes adornades seguint els costums francs. Es creu que aquest assentament data entre els segles i . De la mateixa manera, els objectes oposats en les excavacions realitzades sota la catedral de Santa María de Vitòria semblen ser d'aquesta cultura. És més, després d'examinar les característiques d'aquests objectes es pot afirmar que són del segle VIII o posteriors.Azkarate Garai-Olaun, Agustín (2004). El País Vasco en los siglos inmediatos a la desaparición del Imperio Romano, en Barruso, P., Lema, J.A. (coord.), Historia del País Vasco. Edad Media (siglos V–XV). Universidad del País Vasco, San Sebastián, 23-50
De qualsevol manera, no sembla que la influència, sigui visigoda o franca, fos important a la zona de Vitòria. Segons mostra la reja de San Millán de la Cogolla, en el la majoria de topònims de la Planada Alavesa, on es troba Vitòria, eren d'origen basc incloent alguns altres d'origen romanç.«La Reja de San Millán (1025). Toponimia alavesa del siglo XI». Celtiberia.net. La reixa de San Millán és un document de l'any 1025 que llista una sèrie de poblacions que pagaven delmes al monestir de San Millán. El primer esment documentat d'un llogaret denominat Gastehiz es troba en aquest document, encara que no se cita la localització d'aquest llogaret. Aquest mateix document esmenta igualment moltes de les poblacions que componen actualment el municipi de Vitòria.
L'actual Vitòria va ser fundada pel rei navarrès Sanç VI el Savi l'any 1181 en el lloc de Gasteiz («...novum nomen imposui scilicet Victoria quae antea vocabatur Gasteiz...» / «...a la que vaig imposar el nou nom de Vitoria que abans s'anomenava Gasteiz») amb la denominació de Nova Victoria. L'origen de la fundació fou, de la mateixa manera que en altres ciutats de la zona (Antoñana, Bernedo, Lapuebla de Arganzón, Laguardia), la necessitat per part del rei navarrès de crear una línia defensiva contra el regne de Castella.Ajuntament de Vitòria, Vitoria-Gasteiz 2000. Mirando al futuro, 1999.
Segons estudis recents, http://www.elcorreo.com/alava/20061006/alava/vitoria-redescubre-muestra-publico_200610061306.html el poblat de Gasteiz comptava amb una muralla defensiva cent anys abans de la fundació de Victoria per Sanç VI.
Aquesta muralla va ser anys més tard decisiva en el setge de vuit mesos amb el qual les tropes del rei Alfons VIII van poder prendre el control de la ciutat. De tal manera que l'any 1200 pas ja a dependre de Castella.
El mateix rei castellà la va dotar del seu primer eixample gòtic en el vessant oest. Alfons X el Savi la va estendre en 1256 cap a l'est amb nous carrers gremials. Enric III, en 1399, concedeix a la ciutat dues fires franques.
Va ser important el seu call, abans de l'expulsió dels hebreus ordenada pels Reis Catòlics: el vell cementiri jueu encara es conserva en forma de parc (Judizmendi) amb un monument commemoratiu del seu passat. En 1431, el rei Joan II de Castella li va atorgar el títol de ciutat. En 1463 va ser una de les cinc viles fundadores de la Germandat d'Àlaba juntament amb Sajazarra, Miranda de Ebro, Pancorbo i Salvatierra. En 1466 Enric IV de Castella va concedir a la ciutat el títol de lleial i en 1470 Ferran el Catòlic la nomenà molt lleial.
El 22 de setembre de 1483 Isabel I jura els furs i privilegis de la ciutat al Portal d'Arriaga.
miniatura|Ajuntament a la Plaça d'Espanya. miniatura|Palau d'Ajuria Enea, residència del lehendakari.
Controvèrsia arqueològica-històrica: Els estudis arqueològics sobre una petita superfície a l'interior de la catedral han donat amb una anàlisi del C14 (datació amb Carboni 14) que situa la construcció de la muralla a de finals del (cent anys abans de la fundació de la vila pel rei navarrès Sanç el Savi), no obstant això, molts historiadors experts en Furs medievals no recolzen aquesta tesi. Els furs atorgats pels reis, o estament jurídic, permetia la construcció de muralles i guarnició però no podia existir un recinte de 20 torres com interpreten el seu cèrcol emmurallat, sense el consentiment reial en forma jurídica. Vitòria-Gasteiz va ser creada com a tinença defensiva juntament amb Zaitegi (1187), amb la finalitat de protegir la nova frontera que s'havia creat després del tractat amb Castella de 1179. L'existència d'algun tram de muralla anterior només pot ser defensat des del punt de vista arqueològic però manca de fonament històric.
Edat moderna El 22 de gener de 1522, va arribar a Vitòria la notícia que Adrià d'Utrecht, que es trobava en aquest moment a la ciutat allotjat en la Casa del Cordón, havia estat triat nou Papa 13 dies abans. El futur Adrià VI romandria a la capital alabesa poc més d'un mes, exercint com regent d'Espanya i preparant Navarra per a la defensa enfront de la invasió francesa.
En 1615, amb motiu de les noces reals, es van allotjar a la ciutat Anna d'Àustria, reina de França, i Isabel de Borbó, esposa del futur Felip IV.
Durant la guerra del Rosselló, Vitòria, així com gran part del País Basc, va ser ocupada per un curt període per les tropes franceses, les quals van avançar fins a Miranda de Ebro. Aquesta ocupació va concloure amb la Pau de Basilea que va posar fi al conflicte.
miniatura|Vista parcial del Govern Basc al barri de Lakua. miniatura|Parlament Basc al centre de la ciutat. miniatura|Símbol vegetal de la Capitalitat Verda Europea.
Segle El 13 d'abril de 1808, Ferran VII d'Espanya es va allotjar a la Casa Consistorial mentre es dirigia a Baiona, on tindrien lloc les famoses abdicacions. A l'alba del 19 d'abril, una immensa gentada omplia l'actual carrer Mateo de Moraza per impedir aquest viatge, arribant a tallar els tirants del carruatge, per la qual cosa va haver de partir de Vitòria precedit de la cavalleria francesa.
Entre el 5 i 9 de novembre, Napoleó Bonaparte va pernoctar a la casa Etxezarra de la capital alabesa en el seu camí cap a Madrid per col·locar al seu germà, Josep, en el tron d'Espanya. Josep havia fet del palau de Montehermoso el seu palau reial particular durant la retirada precedent després de la derrota en Bailén.