Torrent és un municipi del País Valencià, situat a l'Àrea Metropolitana de València, a l'Horta Sud i capital de la mateixa; a més a més, és capital administrativa de la Mancomunitat Intermunicipal de l'Horta Sud. Amb 90.928 habitants (INE 2025), es tracta del segon municipi amb més població de la província de València, del sisé més poblat del País Valencià i el vinté de l'àmbit lingüístic.
Geografia És la capital administrativa de la comarca valenciana de l'Horta Sud, es troba a 9 km de la ciutat de València, als peus del Vedat, contrafort de la Serra Perenxisa, i a 15 km de la mar Mediterrània. A Torrent es troba la seu de la Mancomunitat Intermunicipal de l'Horta Sud i la ciutat en forma part junt amb altres municipis. Limita amb els municipis d'Aldaia, Alaquàs, Picanya, Catarroja, Alcàsser i Picassent (a l'Horta); amb Montserrat (Ribera Alta) i amb Godelleta i Xiva (Foia de Bunyol). El terme és travessat pels barrancs de Xiva, Cortitxelles, Barbeta, dels Gils i el de les Canyes.
Vegetació A les muntanyes trobem sobretot Pinus halepensis (pins blancs), Quercus coccifera (coscolles), Pistacia lentiscus (mates), gran nombre de gramínies i arbusts i matolls de tipus esclerofil·le, és el típic coscollar mediterrani. El terreny pla ha sigut usat principalment per a l'agricultura i quasi no hi ha vegetació natural a les proximitats del centre urbà.
Fauna En Torrent hi ha una gran diversitat de fauna, sobretot concentrada en les escasses zones no habitades del seu territori, com algunes regions de la Serra Perenxisa és possible trobar animals de petita grandària com a rèptils (Bívia Ibèrica, sargantanes, petites serps), fardatxos, i alguns altres, en aus trobem una gran diversitat, per exemple gran varietat de passeriformes, i altres aus com garcetas, falconetes, i uns altres. Trobem diferents mamífers com a conills, llebres, raboses, eriçons, senglars, ratolins de camp, musaranyes i sobretot rates penades i algunes genetes, que van ser introduïdes fa anys.
Els invertebrats més característics de la zona dins del fílum dels mol·luscs són gasteròpodes, els més comuns de la regió valenciana sense cap endemisme conegut, trobem la fauna d'invertebrats més comú possible, com per exemple, hi ha gran quantitat de cucs de terra, escorpins, en concret el Buthus occitanus, aranyes de diferents tipus, però podem trobar moltes aranyes del gènere Argiope, i per la resta sense especificar fílums trobem grills, centpeus i milpeus, així com libèl·lules i papallones variades.
Clima El clima és de tipus subtropical, corresponent a la zona mediterrània per la qual raó els hiverns són suaus i els estius calorosos. La temperatura mitjana és de 18 °C, a l'hivern oscil·la entre 10 i 12º (encara que pot arribar a 0° als dies més freds) i a l'estiu és de 27º (amb màximes de fins a 40º).
Les precipitacions anuals són de 455 mm per metre quadrat, arribant a 700 mm els anys en què hi ha a la tardor la gota freda. Les nevades són infreqüents, un parell de vegades cada dècada, llevat de les zones més elevades del terme municipal.
Etimologia L'origen del nom de la ciutat és desconegut, encara que s'especula sobre un possible origen llatí. Concretament, dues paraules llatines podrien ser l'arrel del topònim: Turritus (torrejat, fortificat) o Torrens (ràpid, impetuos, violent).
La primera vegada que apareix escrit és en un document de Jaume I de 1232, en el qual es diu Vilas de Torrent. Torrent va ser el nom oficial fins que l'any 1860 es dictà una Reial Ordre per la qual tots els noms de municipis havien de traduir els seus noms al castellà. Des d'aquell dia es va començar a usar de manera oficial el topònim Torrente.
L'any 1979 va tornar a anomenar-se oficialment Torrent. Des de llavors els documents oficials tant en castellà com en valencià utilitzen el nom de Torrent i també la majoria de diaris escrits en castellà com Levante-EMV o Las Provincias empren el nom oficial.
Història Primers habitants miniatura|esquerra|Plànol de Torrent al . La fundació oficial com a vila data de la conquesta de Jaume I, encara que la Torre i la seua fortificació, així com les diverses restes arqueològiques trobades (monedes, utensilis, armes, entre altres) indiquen que ja hi va haver poblament humà durant l'edat del bronze.
Hi ha restes de poblaments ibèrics com la Llometa del Clot de Bailon. Però és durant la romanització quan el terme es pobla densament, amb nombroses viles rústiques o cases de camp, com ara el Mas del Jutge, l'Alter, Sant Gregori o les Penyetes.
Després de la romanització començà un període de domini musulmà, a partir del , que deixa la seua empremta a la geografia urbana, amb carrers estrets i tortuosos, places i carrers sense eixida, i a la zona rural amb partides com la de Benissaiet o el Ràfol, així com les restes dels despoblats de la Carrasquera i el Molinell.
Fundació de Torrent miniatura|Carta pobla de Torrent i Picanya (1248). Torrent es funda l'any 1248, deu anys després de la Conquesta de Valènciaper part de Jaume I. L'atorgament de la carta de poblament de Torrent se signà el 28 de novembre d'eixe any. El rei l'oferí a fra Hug de Folcalquier, tinent de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem (o Orde de l'Hospital), per a tractar d'obtindre la seua ajuda durant la guerra.
Acabada la conquesta del regne, l'any 1232 Jaume I signà un document pel qual donava Torrent i les viles de Cullera, Silla, Montroi i Macastre, entre d'altres, a l'Orde de Sant Joan de Jerusalem, a fi que l'administraren com volgueren. El 5 de maig de 1238 l'orde va prendre possessió de la vila.
Encara que Jaume I va donar a l'orde poders plens sobre la zona, de bon començament sorgiren disputes amb el bisbe de València, que reclamava el dret a cobrar el delme a Torrent. L'any 1243 el bisbe de Lleida prengué posicions i va posar fi al conflicte declarant que l'Orde de Sant Joan de Jerusalem i el Bisbe de València es repartiren el delme a parts iguals.Guía histórica descriptiva de la villa de Torrent Silvino Beneyto y Tasso. 1912
Jaume I va mantenir a Torrent la població musulmana. De tota manera, la presència d'un xicotet reducte de cristians es dedueix de les disputes sobre el delme entre la parròquia i el capítol de la seu de València (1240-1243). A finals de 1247, Al-Azraq va encetar la revolta musulmana a la rodalia d'Alcoi, i demanà ajuda a les comunitats musulmanes locals. Va obtindre suport d'algunes, com Montcada o Torrent. De resultes de la desfeta d'Al-Azraq, l'alqueria musulmana de Torrent va quedar despoblada en 1248. L'Ordre de l'Hospital va repoblar Torrent amb prop de 50 famílies vingudes d'Aragó, Catalunya, el Rosselló i Navarra.
La carta de població, datada el 28 de novembre de 1248, donava terres (108 fanecades d'horta) que es donaven en emfiteusi a cada repoblador, a canvi de una setena part de les collites, el delme i la primícia. A més cada repoblador rebia una casa i una fanecada de terra franca, amb el compromís de permanèixer en el lloc sense vendre-lo per un període de cinc anys. La carta també regulava l'administració de justícia, càrrec que havia d'elegir-se entre els veïns.
Des del en davant Al es va edificar a la plaça l'ermita de la Mare de Déu del Roser, que va ser derruïda el 1868.
En 1846, Torrent va ser nomenada cap de partit judicial en substitució de Catarroja.
Entre 1810 i 1850 es va edificar a la fins llavors partida rural de l'Alter. Aparegueren els carrers de Sant Josep, Santa Bàrbara, Sant Onofre, Santa Llúcia, Verge dels Desemparats, i Santa Teresa, entre d'altres.
El 1893 es va inaugurar l'estació de ferrocarril que forma part de la línia que uniria València amb Castelló de la Ribera. En el moment de la seua construcció es trobava entre camps de cultiu, per la qual cosa per facilitar l'accés es va anar desenvolupant el carrer Cervantes, obert i condicionat el 1910. Al mateix carrer es va inaugurar el 22 de novembre de 1911 el «Cine Cervantes», el primer de la població, que va ser als inicis del segle XX un centre d'activitat política i cultural.
A inicis del , molts altres locals públics de la població se situaven a la plaça Major o als seus voltants, com el Cercle Catòlic, la Societat Musical Obrera, Casino del carrer Sagra o la societat Música Nova.
Fabricació de xocolate Les primeres notícies de la fabricació de xocolate a Torrent es remunten al . Era una indústria artesanal que es desenvolupava a les mateixes vivendes familiars, on algunes dependències al voltat del corral s'adaptaven com obrador. Al 1869 hi consten 42 xocolaters, que al 1906 n'eren només 26. Però l'activitat va reviscolar, arribant-se als 54 xocolaters al 1939. Durant la guerra civil es va formar una cooperativa, però en acabar la situació va tornar a la seua estructura tradicional, amb una quantitat relativament elevada de molt menuts productors que treballaven de manera independent. Els 1940s i 1950s foren l'època daurada del xocolate torrentí, que va entrar en crisi al 60s. El 1975 només 20 empreses continuaven actives. Quatre en continuaven actives a l'inici del .
El «Plan Riada»: el barri «Virgen de la Paloma» Dins del «Plan Riada» de l'INV es va incloure un grup d'habitatges baixa densitat, un cas únic al pla, ja que a causa de la carestia de sòl i la necessitat d'abaratir al màxim la construcció, aquest model desapareix a partir de 1950. L'excepció va ser el «grupo Virgen de la Paloma», a Torrent, compost per 42 habitatges de renda limitada.
Els solars, de 4185 metres quadrats, van ser donats per Eulogio Gómez Trenor. Tot i que el valor d'aquest sòl no es va incloure, la valoració del pressupost total va ser de 5.365.577,72 pessetes. Amb això, el cost per metre quadrat d'habitatge arribava a les 2308,49 pessetes, molt per sobre d'altres grups del mateix pla, que oscil·laven entre 1211 i 1636.
Es tracta d'habitatges de dues plantes, amb uns 80 m2 construïts i 55'34 útils, amb una distribució tipus de cuina-menjador-estar, lavabo, porxo, safareig i tres dormitoris. Les obres es van adjudicar el febrer de 1958 als contractistes Francisco Camps Reus i Tomás Roca Mon, y la recepció provisional es va realitzar al febrer de 1961.
Gota freda del 2024 A finals de l'octubre del 2024 el País Valencià va patir unes inundacions degut a un temporal conegut com a gota freda (DANA) i Torrent fou afectat. Les fortes precipitacions aigües amunt provocaren el desbordament de rius i barrancs assolint altures molt altes que afectaren cases, ponts i carreteres. Les conseqüències a banda dels costos econòmics foren els més de 200 morts en tota la Província de València (11 en el municipi) i desenes de milers de damnificats que enfronten el repte de la reconstrucció i la tornada a la normalitat.
Economia Al i les primeries del present la industrialització ha estat progressiva: fàbriques de sabó, de graneres, de calcer (23 fàbriques el 1923, 32 el 1971), de terrisseria, de ceràmica, de cera, de filatures, de caldereria, de conserves vegetals, de xocolata (el 1937 es va crear la Cooperativa de Treballadors de la Xocolata). L'agricultura i la ramaderia cada vegada perden més pes i el sector serveis es mostra com el de més puixança, ja que ocupa un 46,3% de la població activa.
Un dels oficis més característics del Torrent del foren els granerers, que prenien la palma del margalló de la propera Serra Perenxisa, entre altres indrets, i que va donar peu a l'expressió Torrent, que graneres, per la qualitat de les seues graneres. L'artista Rafael Pi Belda li va dedicar una escultura a l'ofici de granerer.
La proximitat a la ciutat de València ha facilitat la seua industrialització, encara que no ha perdut totalment el seu caràcter agrícola inicial. És a més un tradicional lloc d'estiueig per als habitants de València. Això ha desenvolupat la creació de nombroses urbanitzacions, de les quals la més tradicional és el Vedat de Torrent.
Transport Metro