La glossolàlia (en grec clàssic γλωσσολαλία) és una activitat o pràctica en què la gent pronuncia paraules o sons semblants a la parla, sovint preses com a llengües desconegudes pel parlant, que consisteix en la invenció de paraules adjudicant-los un significat."Glossolalian", A Dictionary of Psychology. Edited by Andrew M. Colman. Oxford University Press 2009. Oxford Reference Online. Retrieved 5 August 2011. Una definició utilitzada pels lingüistes és que consisteix en la vocalització fluida de síl·labes semblants a la parla, però que no tenen cap significat fàcil d'entendre. En medicina s'entén el terme com una malaltia que afecta el llenguatge.
L'origen de la pràctica és religiós i es considera un fenomen induït per una divinitat. La glossolàlia és molt freqüent entre membres de certs corrents religiosos cristians com el pentecostalisme protestant i el moviment carismàtic catòlic, tot i que també es practica en altres religions.
De vegades es fa una distinció entre "glosolàlia" i "xenolàlia" o "xenoglòssia", que es relaciona específicament amb la creença que la llengua que es parla és un idioma natural desconegut prèviament pel parlant.Cheryl Bridges Johns and Frank Macchia, "Glossolalia", The Encyclopedia of Christianity (Grand Rapids, MI; Leiden, Netherlands: Wm. B. Eerdmans; Brill, 1999–2003), 413.
Etimologia Glossolalia és un manlleu del grec clàssic γλωσσολαλία, que és un compost de γλῶσσα, glossa, que significa "llengua" o "idioma"γλῶσσα, Henry George Liddell, Robert Scott, A Greek–English Lexicon, on Perseus i λαλέω laleō, "parlar" o "fer un so".λαλέω, Henry George Liddell, Robert Scott, A Greek–English Lexicon, on Perseus
L'expressió grega (en diverses formes) apareix al Nou Testament als Fets dels Apòstols i a la Primera carta als Corintis. Als Fets, els seguidors de Crist reben l'Esperit Sant i parlen en les llengües d'almenys quinze països o grups ètnics.
Referències
Categoria:Religió Categoria:Psicopatologies