miniatura|Foguera de la nit de Sant Joan a la platja de la Marina Alta. Les festes populars als Països Catalans són el conjunt de festes tradicionals que se celebren als territoris de parla catalana. A continuació es descriu els elements cabdals que comparteixen les festes tradicionals.
Foc miniatura|Les Falles. miniatura|Castell de focs a Blanes. miniatura|Correfoc de les Borges Blanques el 2007. miniatura|Escena del ball de diables, on els dimonis persegueixen els festers amb focs d'artifici. miniatura|Els Torneros del Sexenni de Morella, una de les festes més antigues amb data de naixement el 1678. El foc és l'element més important de les festes tradicionals, la qual cosa hi denota una gran arrel pagana. És interessant notar que aquestes festes del foc, que també són ben presents arreu d'Europa i més enllà, tenen una altíssima acceptació a tots els Països Catalans, des de les Falles del Pallars Sobirà, les Falles d'Andorra i la Flama del Canigó fins a les Fogueres d'Alacant i les Falles, celebrades a 90 poblacions del País Valencià.
Pirotècnia La pirotècnia és l'eix de moltes festes tant familiars com majors. Des de les traques de casament, passant per les mascletades, batalles de focs d'artifici anomenades "cordades" (com aquella de Paterna), La Patum de Berga, de la Festa Major de Vilafranca del Penedès i altres festes semblants, els castells de focs d'artifici (destaquen el Concurs Internacional de Focs d'Artifici de la Costa Brava celebrat a Blanes la Nit del Foc de València, la "Palmera" d'Alacant, la Nit de l'Albà d'Elx i el Castell de l'Olla a Altea), els masclets que tenen tanta afició entre la jovenalla, i acabant amb les disparades de trabucs durant els moros i cristians.
És interessant notar una tradició de focs d'artifici relativament nova, que són aquells de la Nit de la Bastila de Cotlliure i altres poblacions nord-catalanes.
Falles i fogueres La crema d'un tronc, o més recentment, una figura plàstica - un ninot o falla - és un fet que hom pot observar tant en la forma moderna, a la cremà de les Falles de València, - i des del , a Torrent (Horta Oest), Alzira, Sagunt, Sueca, Cullera, Gandia, Dénia, Borriana, Xàtiva, Paterna i Benidorm- i les fogueres d'Alacant, com en la forma més antiga, com en la crema d'un tronc a les Festes del foc del solstici d'estiu als Pirineus (les Falles pallareses, les Falles de Boí o la Crema deth Haro de Les, a la Vall d'Aran) o a la crema del "maio" (tronc) del Forcall i a altres indrets dels Ports, on se celebren les santantonades a finals de gener o principis de febrer. Aquestes i altres més famoses fogueres del dia 23 de juny, Sant Joan, es complementen amb les Fogueres de Sant Antoni o Santantonades - com els de Canals, Villores, El Forcall, Herbers, etc. (als Ports) o a la Vila de Gràcia- i la foguera de matances mallorquines anomenada Binerbo, al gener. Aquestes dues dates coincideixen amb els dos solsticis, d'estiu i d'hivern - mentre les Falles de València són a l'equinocci-, la qual cosa revela els seus orígens com a festa pagana. Avui en dia, la manifestació festera més generalitzada als Països Catalans, anomenada la "Festa Nacional" per alguns, són les fogueres de la Nit de Sant Joan, una tradició ben viva a totes les comarques i illesNit de Sant Joan a València i que es viu amb especial intensitat a les costes del sud del País Valencià.
A Mallorca destaquen els foguerons que se celebren per Sant Antoni (17 de gener), segurament les festes que gaudeixen de més popularitat a l'illa, amb punts destacats a Manacor, Muro i Artà. També són presents els foguerons a les festes de Sant Sebastià a Palma (20 de gener) i les de Sant Honorat a Algaida (16 de gener), que coincideixen en la mateixa setmana.
Menjar miniatura|Matanceres a Son Ferriol, Mallorca. miniatura|Desembarcament de moros i cristians, el Campello, Alacantí. miniatura|La Dansa de la Mort, única a Catalunya. miniatura|La Guita Boja a la Patum de Berga, patrimoni de la humanitat, un exemple de l'ús d'animals mitològics a les festes catalanes. miniatura|Processó de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí. miniatura|Descens de l'àngel en la Magrana, punt àlgid del Misteri d'Elx, una de les representacions religioses en llengua catalana més destacades i patrimoni de la humanitat. miniatura|Actuació festiva dels Castellers de Vilafranca. Els castells solen protagonitzar les festes de la Catalunya Central. miniatura|Carrer guarnit durant la Festa Major de Gràcia. miniatura|Bous al Carrer a Albocàsser, Baix Maestrat. Matances El menjar centra gran part de les festes, i com a mínim és un dels protagonistes de gairebé totes. Una de les festes de menjar més típiques és la matança del porc (anomenada matances a les Illes Balears i mataporc al País Valencià), molt apreciada a Mallorca i les Illes en general, i també típic a Catalunya, al País Valencià i més enllà. La matança del porc és una experiència molt arrelada en la cultura catalana, ja que era una activitat tradicional anual que reunia tota la família a la Catalunya rural, al País Valencià i a les Illes. En molts llocs l'11 de novembre, dia de Sant Martí, era un dels dies preferits per la matança. Al voltant d'aquesta activitat es desplega tota mena de festejos, típicament amb tasts d'embotits. Malgrat haver perdut importància al darrer segle, encara es continua celebrant a la Cellera de Ter,Cellera de Ter , Cambrils , Artesa del Segre Cambrils, Vall-de-roures, Artesa de Segre entre altres llocs.
Festes de collita Però les festes més habituals, com cal esperar en un país sobretot agrícola, són les de la collita: la Festa de la Cirera a catorze poblacions entre Ceret i La Vall de Gallinera, la Xatonada del Penedès, la Castanyada al Montseny i altres punts de la Catalunya Oriental, la Calçotada de Valls (Alt Camp), la Festa de l'Arròs a Bagà, Roses i Pals, la Sardinada de l'Escala, la Festa de la Verema a Vilafranca del Penedès i a Banyuls, etc. També cal buscar la relació de les festes majors i les de Sant Joan en els solsticis, tan important per al conreu. A Vilanova i la Geltrú l'origen de la Festa Major rau en una gran calamarsa que va fer malbé els conreus i des de llavors tots els balls i cercaviles són en honor de la Mare de Déu de les Neus per demanar la seva protecció per les collites.
Altres festes de menjar Unes festes que sembla que no tenen relació directa amb la collita són l'Aplec del Caragol de Lleida, http://www.aplec.org/cat/index.asp festa d'interès nacional; la mocadorada valenciana, que és una ofrena d'amor; i la tradició pasqual de menjar la Mona de Pasqua. Altres festes al voltant d'un plat concret són la festa de la Truita en Suc de Bellmunt del Priorat, el Dia Internacional de la Paella a Sueca, la festa des Botifarró de Sant Joan a Mallorca, o les Paelles al Carrer típiques de moltes festes majors valencianes. Algunes menges són generalment consumides durant les festes, com ara les coques, els panellets i els bunyols, i localment, la bunyeta de la Catalunya Nord, el Rosari ensucrat de Palma, ambdós a Pasqua, i el tortell de Catalunya, típic de Sant Antoni i Reis.
Els porrats i altres fires van estretament relacionats amb el menjar com a motiu o objectiu de la festa. Caldria destacar unes festes peculiars, com són la dels Enfarinats d'IbiFulletó turístic festes de la Costa Blanca, Diputació Provincial d'Alacant, 2006, Alacant o la Tomatina de Bunyol, que data de tan sols 1945, on l'objectiu de la festa sembla malgastar el menjar en un potlatch impressionant. Una altra festa remarcable és la del Pa Beneït de Torre de les Maçanes, on les festeres han de carregar amb un pa beneït de quatre quilos sobre el cap.
Història i costum Memòria fundacional Una cosa fonamental en les festes de molts pobles és la memòria històrica, que als Països Catalans adquireix una importància especial a totes les terres antigament poblades per musulmans, on a més de celebrar una victòria militar, els valencians, mallorquins i catalans es retroben amb la seua data de naixement com a pobles. Això explica la quantitat de festes populars associades amb la Reconquesta, en especial els Moros i Cristians, que se celebra a moltíssims pobles de la meitat sud del País Valencià, com també a Lleida, Mallorca (principalment a Sóller i Pollença), Eivissa i alguna població de la Manxa i Múrcia i que obté especial importància a Albaida, Alcoi, Bocairent, Banyeres de Mariola, Cocentaina, Crevillent, Callosa d'en Sarrià i Villena. En la mateixa línia la Festa de l'Estendard i la Diada del País Valencià commemoren la victòria sobre els musulmans i l'inici dels regnes de Mallorca i València. Encara altres festes celebre la fundació del poble, com és el cas de les Festes de la Magdalena a Castelló de la Plana. Alguna festa té un sentit més funcional, com és el cas del Sexenni de Morella, que celebra, i fomenta, la tornada dels morellans a la seua ciutat cada sis anys. També, la Festa del Renaixement, unes festes que se celebren a Tortosa la tercera setmana de juliol. Se celebra des del 1996 i ostenta el reconeixement d'haver estat declarada Fiesta de Interés Turístico Nacional i Festa d'Interès Turístic de Catalunya. Les festes involucren més de 500 actors, 60 espectacles, 3000 ciutadans vestits d'època, comerciants i tavernes. Amb el subtítol l'Esplendor d'una ciutat al , rememora, a través d'una àmplia oferta de caràcter lúdic i cultural, el període històric del , un dels moments més interessants en l'existència de la nostra ciutat.
Festes costumistes Moltes festes centre en la representació teatral, típicament d'elements del costumari popular dels pobles, que sovint tenen un caire humorístic i satíric, en el qual cas se'n diu sainets. Un exemple famós del teatre nadalenc és el Tirisiti d'Alcoi, que treu a la llum tòpics tant vells com el rector aficionat a les dones, el marit cornut, les beates o dones molt conservadores, i la festa, en forma del bou que toreja el protagonista. Altres representacions tracten més directament la Nadal, com l'Auto dels Reis de la Canyada de Biar. També existeixen festes de rondalles, amb un contingut semblant si bé menys humorístic.
Religió i mitologia Orígens pagans La gran majoria de les festes se celebren en dies associades amb la tradició cristiana; no obstant això, moltes d'aquestes festes tenen una clar arrel pagana o fins i tot manquen cap element directament cristià, tret del fet que se celebra el dia d'un sant. I és que moltes festes han sigut transformades dels seus orígens prehistòrics sense perdre les seues al·lusions a la mitologia precristiana. Festes de gran renom com les Falles i les Fogueres de Sant Joan tenen el foc, element pagà de transformació, com a eix central. En alguns casos, s'ha fet poc més que posar-li nom de sant a una festa pagana, com és el cas de les Festes de Sant Joan que fou i és una celebració del solstici. En altres s'hi ha afegit algun element secundari que no treu la centralitat dels elements precristians, com passa amb la inclusió de l'ofrena de flors a la Mare de Déu durant les Falles, que data de 1941, i que també és important a Benicarló. Un altre exemple de celebracions de menjar coincidents amb estacions de l'any són la castanyada, associada a l'equinocci de la tardor, les carnestoltes al solstici d'hivern i Sant Jordi al de la primavera.