miniatura|Metrònom|alt=Aparat que es va servir a la música El metrònom és un aparell que produeix una pulsació regular fent servir angles. La pulsació pot ser auditiva, visual o tàctil. Es començaren a construir a principis del És emprat per molts músics, però musicalment parlant és una eina que ha aixecat moltes controvèrsies. La paraula és d'origen grec: metron = mesura, nomos = regular. Tal com mostra la secció (Crítiques a l'ús del metrònom), una actuació amb metrònom xoca amb l'expressivat que ha de mostrar el músic, en aquest aspecte el metrònom és un entrebanc a l'expressió. Així, hi ha ritmes com la Samba que, si es volen interpretar correctament, no poden ser polsats amb el ritme del metrònom. Per això hi ha músics que rebutgen totalment l'ús del metrònom. Serveix per mesurar el temps. (METRÒ=Medir) (NOM=Temps).
Els músics practiquen amb metrònoms per a millorar la seva sincronització, especialment la capacitat d'apegar-se a un tempo regular. La pràctica del metrònom ajuda a internalitzar un sentit clar de la sincronització i el tempo. Els compositors i els directors sovint usen un metrònom com a referència de tempo estàndard, i poden tocar, cantar o dirigir amb el metrònom. Els compositors utilitzen el metrònom per a derivar temps per minut si volen indicar això en una composició. Els directors usen un metrònom per a anotar el seu tempo preferit en cada secció.
En interpretar l'emoció i altres qualitats de la música, els intèrprets rares vegades toquen exactament en cada temps; A vegades es pot fer servir rubato expressiu i flexible. En general, cada batec d'una interpretació musicalment expressiva no s'alinea exactament amb cada clic d'un metrònom.Andrew Robertson. "Decoding tempo and timing variations in music recordings from beat annotations" . Proceedings of the 13th International Society for Music Information Retrieval Conference (ISMIR 2012).Vijay Iyar. Microtiming Studies (from thesis at Berkeley university).Alexander Bonus. "The Metronomic Performance Practice: A History of Rhythm, Metronomes, and the Mechanization of Musicality"; PhD thesis, May 2010. Això ha portat a alguns músics a criticar l'ús d'un metrònom, perquè el «temps del metrònom» és diferent del «temps musical».Jon Frederickson. "Technology and Music Performance in the Age of Mechanical Reproduction" , p. 210, section "The Metronome vs. Musical Time".
Història miniatura|Metrònom de Mälzel, de 1815.D'acord amb Lynn Townsend White, Jr. l'inventor andalusí Abbas Ibn Firnas (810-887) va ser el primer a crear una espècie de metrònom.Lynn Townsend White, Jr. (Spring, 1961)
Partint del principi que un fil llastrat es balanceja amb moviments aproximadament isòcrons (la seva durada no depèn de l'amplitud del moviment), i després destacant que les oscil·lacions depenen de la longitud del fil (més curt = més ràpid; més llarg = més lent), en 1696, Étienne Loulié (ca.1637-1702) va desenvolupar el primer metrònom graduat, d'una altura de dos metres, i de batudes mudes. Das Fadenpendel als Vorläufer der Metronoms Durant uns segons, el vaivé d'un pes lligat a un fil d'una longitud definida va sempre a la mateixa velocitat. Per a prendre el pols amb precisió en aquests dispositius visuals, cal adonar-se del moment exacte en què el fil està en la vertical, i no en les amplituds màximes a l'esquerra i dreta, que per definició són variables, en constant disminució. Aquest pèndol mecànic i ajustable no produïa cap so i no incloïa un mecanisme de fuita amb el qual mantenir el pèndol en moviment.
El metrònom mecànic va ser inventat per Dietrich Nikolaus Winkel a Amsterdam l'any 1812. Johann Nepomuk Mälzel va copiar algunes idees de Winkel i va patentar el primer metrònom portàtil el 1816. Ludwig van Beethoven el 1817 va ser el primer compositor de renom que va anotar en les seves obres la pulsació adient del metrònom.
La creació d'aquest dispositiu va néixer de la necessitat de comptar amb un instrument que pogués definir amb precisió la velocitat d'execució d'una peça musical. Abans de la seva invenció, era habitual que els compositors usessin com a velocitat de referència el pols medi humà, que en estat de repòs equival aproximadament a 60 pulsacions per minut. El primer compositor notable que va establir en les seves composicions indicacions mètriques va ser en 1817 l'alemany Ludwig van Beethoven,Kolisch, R. and Mendel, A. (1943) "Tempo and Character in Beethoven's Music", pg. 173 en l'època classicista. Curiosament, el mateix Beethoven, ja en el Romanticisme, va dir que per a la nova música, més lliure i plena d'elements que alteraven el tempo, el metrònom era una abominació.
Classes de metrònoms Metrònoms mecànics El metrònom tradicional més usat és el metrònom mecànic que té un pes ajustable que es pot desplaçar al llarg d'una barra (equivaldria a un pèndol invertit). Si pugem el pes, el tempo disminueix, i si baixem el pes, el tempo augmenta. Un mecanisme dintre del metrònom produeix un clic en cada oscil·lació.Un metrònom mecànic Seiko|miniatura Metrònoms electromecànics Els metrònoms electromecànics van ser inventats per Franz Frederick."Patent US2715841A: Drive mechanism for electric metronomes or the like" En lloc d'utilitzar un mecanisme de rellotgeria o un cristall de quars, s'utilitza un motor elèctric per a generar energia per al mecanisme. La majoria utilitza una combinació transmissió mecànica de velocitat variable amb un interruptor momentani i una roda de lleves per a cronometrar els temps. Franz i Yamaha van ser fabricants habituals en les dècades de 1960 i 1970, com el Franz LB4. Una característica opcional comuna era un llum de neó que s'encén al ritme del compàs. Molt pocs metrònoms electromecànics proporcionen campanetes de compàs a més del tempo bàsic.
Metrònoms electrònics miniatura|esquerra|Metrònom electrònic amb afinador Els metrònoms moderns són electrònics i usen cristall de quars per al mecanisme de precisió, el mateix que usen els rellotges de polsera. Els metrònoms electrònics més senzills tenen botons per controlar el temps; alguns poden produir notes de l'escala musical. Els metrònoms més sofisticats poden produir dos o més sons. Molts teclats electrònics tenen metrònoms incorporats.
Metrònoms per programari Els metrònoms de programari s'executen com a aplicacions independents en ordinadors i telèfons intel·ligents, o en seqüenciació musical i multipista paquets de programari d'àudio. En aplicacions d'estudi de gravació, com partitura de pel·lícula, un metrònom de programari pot proporcionar una Pista de clic per a sincronitzar als músics.
Aplicacions de metrònom i pistes de clic Els usuaris d'iPods i altres reproductors MP3 portàtils poden utilitzar pistes de metrònom pregravades en MP3, que poden utilitzar diferents sons i mostres en lloc de l'habitual xiulet del metrònom. Els usuaris de telèfons intel·ligents poden instal·lar una àmplia gamma d'aplicacions de metrònom. El cercador Google inclou un metrònom interactiu que pot reproduir entre 40 i 218 BPM. Qualsevol dels dos mètodes evita la necessitat de portar un metrònom físic a les classes o sessions de pràctica.
Ús Els músics practiquen amb metrònoms per a desenvolupar i mantenir el sentit del temps i el tempo. Els metrònoms també s'utilitzen com a eina d'entrenament per a augmentar la velocitat d'interpretació. El tempo gairebé sempre es mesura en pulsacions per minut (BPM). Fins i tot les peces que no requereixen un tempo estrictament constant (com el rubato) a vegades inclouen una marca de BPM per a indicar el tempo general.
Una marca de tempo és un terme que transmet una estreta gamma de tempos i un caràcter associat. Per exemple, el terme "Vivace" pot indicar un tempo entre 156 i 176 BPM, però també comunica que la música ha de tocar-se amb un caràcter viu. Els metrònoms solen incloure marques tant de BPM com de tempo.
El tempo d'un metrònom de maquinari (no basat en programari/app) sol ser ajustable de 40 a 208 BPM. La disposició més comuna de tempos en un metrònom Maelzel comença amb 40 pulsacions per minut i augmenta de 2 en 2. Alguns metrònoms digitals permeten l'ajust a tempos més precisos (per exemple, augmentar de 120 a 121), però tal diferència és a penes perceptible.
Una altra marca que denota tempo és M.M. (MM), o Metrònom de Mälzel. La notació M.M. sol anar seguida d'un valor de nota i un número que indica el tempo, com en .
Els usos específics inclouen aprendre a tocar tempos i temps de manera consistent -per exemple, algú que lluita contra una tendència a accelerar podria tocar una frase repetidament mentre alenteix lleugerament l'ajust de BPM cada vegada (per a tocar de forma més constant)- i practicar la tècnica ajustant el metrònom progressivament a velocitats més altes fins a aconseguir la velocitat desitjada. Això també ajuda a descobrir els alentiments deguts a problemes tècnics. A més, els músics de gravació utilitzen les pistes de clics dels metrònoms per ajudar els enginyers de so a sincronitzar les pistes d'àudio.
En recerca, els metrònoms poden utilitzar-se per a mantenir les cadències desitjades en diferents proves fisiològiques basades en laboratori.
Pulsacions per minut Sovint a l'encapçalament de les composicions el compositor anota el temps en què vol que es toqui la partitura. S'acostuma a escriure el valor de la nota (una negra, una corxera...) i les pulsacions. Així, una negra=60, vol dir que cada minut s'han d'interpretar 60 notes negres o les seves equivalències.
Tanmateix, i tradicionalment, sempre s'han usat les paraules italianes que indiquen el moviment: largo, adagio, andante, allegro i presto, independentment si s'anota la pulsació del metrònom.
Negres per minut Expressió italiana 25-45 Grave
|40-60 || Largo 45-60 Lento
|66-76 || Adagio 76-108 Andante
|108-120 || Moderato 112-120 Allegretto
|120-156 || Allegro 156-176 Vivace
|168-200 || Presto
Recepció Opinions positives El metrònom sol ser vist positivament per intèrprets, musicòlegs (que dediquen molt temps a analitzar les marques del metrònom), professors i conservatoris. Es considera una excel·lent eina de pràctica a causa del seu ritme constant, "matemàticament perfecte i categòricament correcte". Això elimina les conjectures i ajuda als músics de diverses maneres, incloent-hi el manteniment dels tempos, contrarestant les tendències a alentir o accelerar, i augmentant la uniformitat i la precisió, especialment en els passatges ràpids. Per tant, els metrònoms s'utilitzen comunament en tots els nivells d'habilitat, tant per estudiants com per músics professionals. De la mateixa manera, l'ús del metrònom és valorat en l'aprenentatge de diversos gèneres amb diversos tempos, però pot no ser suficient per a ritmes més complexos. No obstant això, el tempo constant (que ajuda a identificar quan s'està tocant fora de compàs) és aclamat com un recurs inestimable; en la seva tesi doctoral, Aaron M. Farrell va descriure el metrònom com un "company perfecte per a la música de cambra".edu/docs/available/etd-05132004-154411/ A Practical Guide To Twentieth-Century Violin Etudes With Performance And Theoretical Analysis ; por Aaron M. Farrell Com a resultat, els metrònoms es recomanen sovint als estudiants de música sense reserves.
Crítiques a l'ús del metrònom Un metrònom dona una pulsació rígida i fixa. És molt adequat per a l'estudiant de música per seguir el tempo adequat i donar la duració adequada a cada nota. De totes maneres un cop s'ha estudiat bé la partitura és el moment de la interpretació, del fraseig, de la dinàmica musical, de la respiració i de donar el caràcter propi que demana cada tipus de música; Si no deixem de banda el metrònom llavors la interpretació serà massa rígida, gairebé artificial o metronòmica.
Molts notables compositors, com ara Felix Mendelssohn, Richard Wagner, Giuseppe Verdi i Johannes Brahms criticaren l'ús del metrònom. Quotes from Beethoven, Berlioz, and Liszt are referenced here.
Referències
Bibliografia