John Patrick McEnroe, Jr. (Wiesbaden, Alemanya Occidental, 16 de febrer de 1959) és un tennista estatunidenc retirat considerat un dels més grans talents de la història de l'esport. És germà del també tennista Patrick McEnroe.
Va guanyar set títols de Grand Slam individuals i nou de dobles. Ocupà el primer lloc del rànquing ATP, tant en individuals com en dobles, sent l'únic tenista masculí en encapçalar ambdós rànquings simultàniament. Només un altre tenista masculí, Stephan Edberg va ser núm. 1 dels dos rànquings, però en moments diferents. Va finalitzar la seua carrera amb 77 títols individuals i 78 en dobles i continua sent el tenista amb més títols en total de l'Era Open. És recordat per la seua habilitat majestuosa amb la raqueta, pels seus partits contra altres grans llegendes com Björn Borg, Jimmy Connors o Ivan Lendl i pel seu incontrolable temperament dins de la pista, el que li ocasionava no pocs problemes amb els jutges de cadira i àrbitres.
Va contribuir amb cinc títols en la Copa Davis per a l'equip estatunidenc i lidera l'historial de victòries del seu país amb 59. Més tard va ser capità de l'equip. S'ha mantingut actiu en la seva retirada, sovint competint en esdeveniments sèniors a l'ATP Champions Tour. També treballa com a comentarista de televisió durant els tornejos principals.
El 2005 fou guardonat amb el premi Marca Leyenda.Guardó que atorga el Marca als millors professionals de la història de l'esport El seu rècord de partits individuals de 82–3 el 1984 segueix sent el rècord de tennis de l'era Open.
Biografia McEnroe va néixer a Wiesbaden, Alemanya Occidental (actual Alemanya), de pares estatunidencs, John Patrick McEnroe i la seva dona Kay, de soltera Tresham.McEnroe, with Kaplan, 2002, Serious, p. 17-18. El seu pare, fill d'immigrants irlandesos, estava en aquell moment formant part de la Força Aèria dels Estats Units, cosa que va revelar durant una conferència de premsa a Bèlgica que el seu fill «John es va fer a Bèlgica però va néixer a Alemanya». L'avi patern irlandès de McEnroe era de Ballyjamesduff al Comtat de Cavan i la seva àvia era del Comtat de Westmeath.
Quan tenia uns nou mesos, la família es va traslladar a la Base de la Força Aèria de Stewart a Newburgh, quan el seu pare va ser traslladat de nou als Estats Units. Després de deixar la Força Aèria, el pare de McEnroe va treballar durant el dia com a agent de publicitat mentre assistia a la Fordham Law School de nit. El 1961, la família es va traslladar al barri de Flushing del barri de Queens a Nova York, després a Douglaston, també a Queens, el 1963. En John té dos germans petits: Mark (nascut el 1964) i el també extennista professional Patrick (nascut el 1966).
En créixer a Douglaston, McEnroe va començar a jugar a tennis al Douglaston Club proper quan tenia vuit anys. Als nou anys, els seus pares el van inscriure a la Eastern Lawn Tennis Association i aviat va començar a jugar tornejos regionals. Després va començar a competir en tornejos nacionals juvenils, i als dotze anys; quan ocupava el setè lloc del seu grup d'edat es va unir a la Port Washington Tennis Academy a Long Island.McEnroe, with Kaplan, 2002, Serious, p. 24–25. McEnroe va assistir a la Trinity School a Manhattan, graduant-se el 1977.
McEnroe va estar casat amb la guanyadora de l'Oscar Tatum O'Neal, filla de l'actor Ryan O'Neal, de 1986 a 1994. Van tenir tres fills, Kevin, Sean i Emily. Després del seu divorci, se'ls va concedir la custòdia conjunta dels nens, però el 1998 McEnroe se'ls va concedir la custòdia exclusiva a causa de l'addicció d'O'Neal a l'heroïna.
El 1997, McEnroe es va casar amb la cantant de rock Patty Smyth, amb qui té dues filles, Anna i Ava. El matrimoni es va establir a Upper West Side.
Torneigs de Grand Slam miniatura|John McEnroe. Individual: 11 (7−4) Resultat Núm. Any Torneig Oponent Marcador 1. 1979 US Open Vitas Gerulaitis 7−5, 6−3, 6−3 1. 1980 Wimbledon Björn Borg 6−1, 5−7, 3−6, 7−6(16), 6−8 2. 1980 US Open Björn Borg 7−6(4), 6−1, 6−7(5), 5−7, 6−4 3. 1981 Wimbledon Björn Borg 4−6, 7−6(1), 7−6(4), 6−4 4. 1981 US Open Björn Borg 4−6, 6−2, 6−4, 6−3 2. 1982 Wimbledon Jimmy Connors 6−3, 3−6, 7−6(2), 6−7(5), 4−6 5. 1983 Wimbledon Chris Lewis 6−2, 6−2, 6−2 3. 1984 Roland Garros Ivan Lendl 6−3, 6−2, 4−6, 5−7, 5−7 6. 1984 Wimbledon Jimmy Connors 6−1, 6−1, 6−2 7. 1984 US Open Ivan Lendl 6−3, 6−4, 6−1 4. 1985 US Open Ivan Lendl 6−7(1), 3−6, 4−6
Dobles masculins: 12 (9−3) Resultat Núm. Any Torneig Parella Oponents Marcador 1. 1978 Wimbledon Peter Fleming Bob Hewitt Frew McMillan 1−6, 4−6, 2−6 1. 1979 Wimbledon Peter Fleming Brian Gottfried Raul Ramírez 4−6, 6−4, 6−2, 6−2 2. 1979 US Open Peter Fleming Bob Lutz Stan Smith 6−2, 6−4 2. 1980 US Open Peter Fleming Bob Lutz Stan Smith 6−7, 6−3, 1−6, 6−3, 3−6 3. 1981 Wimbledon Peter Fleming Bob Lutz Stan Smith 6−4, 6−4, 6−4 4. 1981 US Open Peter Fleming Heinz Günthardt Peter McNamara Renúncia 3. 1982 Wimbledon Peter Fleming Peter McNamara Paul McNamee 3−6, 2−6 5. 1983 Wimbledon Peter Fleming Tim Gullikson Tom Gullikson 6−4, 6−3, 6−4 6. 1983 US Open Peter Fleming Fritz Buehning Van Winitsky 6−3, 6−4, 6−2 7. 1984 Wimbledon Peter Fleming Pat Cash Paul McNamee 6−2, 5−7, 6−2, 3−6, 6−3 8. 1989 US Open Mark Woodforde Ken Flach Robert Seguso 6−4, 4−6, 6−3, 6−3 9. 1992 Wimbledon Michael Stich Jim Grabb Richey Reneberg 5−7, 7−6(5), 3−6, 7−6(5), 19−17
Dobles mixts: 1 (1−0) Resultat Núm. Any Torneig Parella Oponents Marcador 1. 1977 Roland Garros Mary Carillo Florenţa Mihai Iván Molina 7−6, 6−3
Carrera Aficionat (1977) Com a aficionat de 18 anys el 1977, McEnroe va guanyar tant els dobles mixtes com el títol d'individual júnior a Roland Garros en associació amb Mary Carillo al primer. McEnroe més tard va progressar pel torneig de classificació individual al Campionat de Wimbledon i al quadre principal, on va perdre a les semifinals davant Jimmy Connors en quatre sets. Va ser la millor actuació d'un classificat masculí en qualsevol torneig de Grand Slam, i una actuació rècord d'un aficionat a l'era Open.
1978-1983 Després de Wimbledon, McEnroe va ser reclutat per l'entrenador Dick Gould i va entrar a la Universitat Stanford, on, el 1978, va dirigir l'equip de Stanford a un campionat de la NCAA, i també va guanyar. el títol individual de la NCAA. Més tard, el 1978, es va unir a la gira de l'ATP i va signar el seu primer acord professional de testimoni, amb Sergio Tacchini. Va tornar a avançar a les semifinals en un major, aquesta vegada l'Open dels Estats Units, perdent de nou davant Connors. Després d'això, va guanyar cinc títols aquell any, inclòs el seu primer Masters Grand Prix, superant Arthur Ashe, així com esdeveniments de Gran Premi a Estocolm i Wembley. El seu èxit de finals de temporada li va permetre acabar com a jugador número 4 al final de l'any, classificant-se pel Masters d'aquell any. McEnroe va resultar tota una revelació i la seva irrupció al circuit va ser tremendament ràpida. A principis de l'any següent va jugar el Masters davant del seu públic, a Nova York, i va demostrar la seva classe en guanyar tots els seus partits i superar a la final el seu compatriota Arthur Ashe.
miniatura|esquerra|John McEnroe al torneig ABN Tennis de 1979. El 1979 va conquistar el seu primer títol de Grand Slam en guanyar el Obert dels Estats Units després de vèncer Connors en semifinals i el seu gran amic Vitas Gerulaitis a la final, convertint-se en el més jove en guanyar el torneig (després superat per Pete Sampras), amb 20 anys i 6 mesos.Pete Sampras posteriorment el va superar en guanyar l'Obert dels Estats Units als 19 anys el 1990. Aquell any va conquistar 10 títols d'individuals i 17 de dobles, sumant-ne 27 en total, un rècord no superat fins avui.
El joc de McEnroe combinava cops magistrals, encara que no gaire potents, amb una volea mestra, considerada una de les millors de la història, i un joc d'atac ràpid. Els seus enormes reflexos li permetien tornar els millors serveis i passing shots amb gran excel·lència i varietat de cops, cosa que agraïa intensament el públic. McEnroe va destacar aviat pel seu esperit competitiu i el seu temperament extremadament fogós. Les discussions als partits semblaven ser un element motivador als seus partits per suportar situacions complicades, encara que el van posar en problemes en nombroses ocasions.
El 1980, McEnroe va aconseguir per primera vegada el nº 1 del món al mes de març, i aquell any va ocupar aquesta posició durant 4 setmanes. Al juny va aconseguir per primera vegada la final de Wimbledon després de vèncer Connors en semifinals en un polèmic partit pels seus improperis a jutges de línia i umpires. Allí es trobaria amb Björn Borg, qui optava al seu cinquè títol consecutiu a la gespa de l'All England Club.
Després de ser escridassat a la seva entrada per la seva actitud en el partit anterior, McEnroe i Borg començarien al partit gairebé unànimement considerat com el millor partit de tennis de la història d'aquest esport (fins a la final de Wimbledon 2008, jugada pel suís Roger Federer i el mallorquí Rafael Nadal). El partit va començar a favor de McEnroe qui es va emportar el primer set per 6-1, a la qual cosa Borg va respondre emportant-se els dos següents. El quart set va ser d'alt nivell i es va arribar al 'tie-break' final, en el que podria haver estat la primera final de Wimbledon a definir-se en una mort sobtada.
En una increïble demostració de concentració i ment freda tots dos jugadors no aconseguien treure's avantatge. Borg feia gala dels seus passing shots i McEnroe demostrava la seva subtilesa a la volea. Després de 5 punts de partit a favor de Borg (un salvat per McEnroe amb ajuda de la xarxa), i 7 set punts més a favor de “Big Mac” (un fallat amb una volea relativament fàcil) el suec va deixar una volea a la xarxa i es va acabar el 'tie-break', 18-16, a favor de l'estatunidenc després de 20 minuts. Tot i que molts suposaven en això una injecció anímica important a McEnroe i una frustració per a Borg que inclinarien el partit cap al costat del novaiorquès, aquest no va poder trencar el servei del suec a l'últim set i va perdre per 8-6.
McEnroe es va convertir en el millor jugador d'individuals del món per primer cop el 3 de març de 1980. Va ser el millor jugador en 14 ocasions diferents entre 1980 i 1985 i va acabar l'any en el lloc número 1 quatre anys seguits des del 1981 fins al 1984. Va passar un total de 170 setmanes al capdavant del rànquing.
McEnroe es va rescabalar poc després en derrotar-ho en la final de l'Open dels Estats Units també en 5 apassionants sets. En aquest torneig va tornar a superar Connors en semifinals i en quarts de final a qui anys més tard seria un altre dels seus grans rivals, el txec Ivan Lendl.
miniatura|McEnroe en un anunci de raquetes publicat a El Gráfico el 1981. El 1981 va tornar la controvèrsia. Després de la seva victòria de segona ronda a Wimbledon davant Tom Gullikson, va ser multat amb 1500 dòlars i va estar a prop de ser expulsat del torneig com a resultat d'una controvèrsia amb lumpire Ted James, a qui va qualificar com a «l'escòria del món» («the pits of the World»), i altres insults a l'àrbitre del torneig, Fred Hoyles. En aquest torneig, McEnroe emprava freqüentment la frase «you cannot be serious» («no pots dir-ho seriosament») per protestar contra les fallades. Anys després, esdevindria el títol de la seva autobiografia. La seva rivalitat amb Borg es tornava atractiva pel talent de tots dos i pel gran contrast que mostraven, tant en tipus de joc com en personalitat.
Tot i les crítiques de la premsa britànica, que ho va anomenar com el «SuperBrat» (una cosa així com “el súper-mocós”), McEnroe va aconseguir de nou la final davant Borg. Aquesta vegada es va imposar, guanyant en 4 sets i deixant en 41 la ratxa de partits consecutius guanyats pel suec a Wimbledon.