Un trastorn mental o trastorn psiquiàtric, o una malaltia mental, és un patró conductual o mental que provoca angoixa o deteriorament significatiu del funcionament personal. Aquestes funcions poden ser persistents, recidivants i remitents, o es poden produir com a episodis individuals. S'han descrit molts trastorns, amb signes i símptomes que varien àmpliament entre els diferents trastorns mentals específics. Aquests trastorns poden ser diagnosticats per un professional de la salut mental, generalment un psicòleg clínic o un psiquiatre, però també per un metge de família.
El terme de trastorn mental greu normalment es refereix a un diagnòstic de trastorns psicòtics, trastorn bipolar i depressió major amb símptomes psicòtics o depressió resistent al tractament; el trastorn mental greu també pot incloure trastorns d'ansietat, trastorns alimentaris i trastorns de la personalitat, si el grau de deteriorament funcional és greu.
Les causes dels trastorns mentals sovint no són clares. Les teories solen incorporar resultats de diversos camps. Els trastorns mentals es defineixen generalment per una combinació de com es comporta, sent, percep o pensa una persona. Això pot estar associat a regions o funcions particulars del cervell, sovint en un context social. Un trastorn mental és un dels aspectes de la salut mental. Les creences culturals i religioses, així com les normes socials, s'han de tenir en compte a l'hora de fer un diagnòstic.
L'atenció sanitària es realitza en la comunitat, en consultoris o en hospitals psiquiàtrics, i les avaluacions les duen a terme professionals de la salut mental com psiquiatres, psicòlegs, infermeres psiquiàtriques i treballadors socials clínics, mitjançant diversos mètodes, com ara proves psicomètriques, però sovint confiant en l'observació i els interrogatoris. Els tractaments els proporcionen diversos professionals de la salut mental. La psicoteràpia i la medicació psiquiàtrica són dues opcions principals de tractament. Altres tractaments inclouen canvis d'estil de vida, intervencions socials, suport entre iguals i autoajuda. En una minoria de casos, pot haver-hi detenció o tractament involuntari. S'ha demostrat que els programes de prevenció redueixen la depressió.
El 2019, els trastorns mentals habituals a tot el món inclouen la depressió, que afecta uns 264 milions, el trastorn bipolar, que afecta uns 45 milions, la demència, que afecta uns 50 milions, i l'esquizofrènia i altres psicosis, que afecten uns 20 milions de persones. Els trastorns del neurodesenvolupament inclouen la discapacitat intel·lectual i els trastorns de l'espectre autista que solen sorgir en la infància. L'estigma i la discriminació poden afegir-se al patiment i la discapacitat associats als trastorns mentals, cosa que provoca que diversos moviments socials intentin augmentar la comprensió d'aquests trastorns en la població i així desafiar l'exclusió social.
Perspectiva cultural Les concepcions clíniques de les malalties mentals també han de tenir present l'existència de determinats valors culturals i tot el que afecta l'àmbit de la moral i el comportament social. Hi ha aspectes comuns, de manera que de vegades cal argumentar que és un error intentar separar l'àmbit sanitari del social; caldria redefinir el paper de l'individu en la societat. Dins la psiquiatria clínica, la persistència de l'angoixa i la discapacitat indiquen un trastorn intern que requereix un tractament, però en un altre context aquest mateix problema o trastorn, aquesta discapacitat de l'individu, pot ser considerada com un indicador de la lluita emocional i la necessitat d'abordar determinats problemes socials i estructurals.Tilbury, F., Rapley, M. (2004) 'There are orphans in Africa still looking for my hands': African women refugees and the sources of emotional distress Health Sociology Review. Vol 13, Issue 1, 54–64 Aquesta dicotomia ha comportat que alguns acadèmics i clínics defensin una concepció postmodernista de què és una malaltia mental i què és el benestar de l'individu.
Aquests plantejaments, juntament amb la psiquiatria transcultural –que es dedica a l'estudi comparatiu de la salut i de les malalties mentals entre diferents societats, nacions i cultures–, i psicologies "herètiques" –centrades en alternatives culturals i en identitats i experiències ètniques–, contrasten amb el corrent principal de la comunitat psiquiàtrica activa que evita la relació amb l'àmbit moral o cultural.
Tipus de malalties mentals Hi ha diferents categories en els trastorns o les malalties mentals, i existeixen moltes facetes del comportament humà i de la personalitat de l'individu que poden arribar a desequilibrar-se.Gazzaniga, M.S., & Heatherton, T.F. (2006). Psychological Science. New York: W.W. Norton & Company, Inc.WebMD, Inc. (01 de juliol de 2005). Mental Health: Types of Mental Illness. Consultat el 19 d'abril de 2007, a webmd.comUnited States Department of Health; Human Services (1999). Overview of Mental Illness. Consultat el 19 d'abril de 2007
L'ansietat o la por que interfereixen amb el funcionament normal d'una persona es poden classificar com un trastorn d'ansietat. Les categories habitualment reconegudes són alguns tipus de fòbia específica, el trastorn d'ansietat generalitzat, el trastorn d'ansietat social, el trastorn de pànic, l'agorafòbia, el trastorn obsessivocompulsiu i el trastorn d'estrès posttraumàtic.
Altres processos afectius (emoció, estat d'ànim) també poden arribar a desequilibrar-se. El trastorn de l'estat d'ànim en què apareix una tristesa inusualment intensa i sostinguda, malenconia o desesperació, és conegut com a gran depressió (també conegut com a depressió clínica o unipolar). Si és una depressió lleu però prolongada, pot ser classificada com una distímia. El trastorn bipolar, també conegut com a depressió maníaca, implica uns estats d'ànim anormalment "alts", coneguts com a manies o hipomanies, que alternen amb un estat d'ànim normal o deprimit. Encara és objecte de debat en la literatura científica si els fenòmens de l'estat d'ànim, sia unipolar sia bipolar, representen diferents categories del mateix trastorn, o si en general es barregen o es fusionen al llarg d'un espectre d'estats d'ànim.
Determinats patrons sobre creences, en l'ús del llenguatge i de la percepció, poden convertir-se en trastorns; per exemple, deliris, trastorns del pensament, al·lucinacions. Els trastorns psicòtics propis d'aquest àmbit inclouen l'esquizofrènia i el trastorn delirant. El trastorn esquizoafectiu és una categoria utilitzada per a les persones que mostren característiques esquizofrèniques i trastorns afectius. L'esquizotípia és una categoria utilitzada per als individus que mostren algunes de les característiques associades a l'esquizofrènia, però sense complir-les plenament.
La personalitat –les característiques fonamentals d'una persona que influeixen en els seus pensaments i comportaments a través de situacions i al llarg del temps– pot patir un trastorn si es creu que és anormalment rígida o mal adaptada. Les categoritzacions elaboren llistes de diferents trastorns de la personalitat com, per exemple, les considerades com a excèntriques (per exemple, trastorns de la personalitat paranoide, esquizoide i esquizotípic), als que de vegades se'ls ha classificat com a dramàtics o emocionals (trastorns de la personalitat antisocial, borderline o trastorn límit de la personalitat, histriònic i narcisista), o els que estan relacionats amb la por (trastorn de la personalitat per evitació, per dependència, o l'obsessivocompulsiu de la personalitat). Si la incapacitat per ajustar-se d'una manera adequada a determinades circumstàncies de la vida s'inicia en el termini de tres mesos a partir d'un esdeveniment o una situació en particular, i acaba, s'atura o s'elimina en el termini de sis mesos després de la situació conflictiva, pot ser classificada com un trastorn d'adaptació. Hi ha un consens emergent sobre els anomenats "trastorns de la personalitat", considerats en general com a trets de la personalitat, i s'accepta que en realitat incorporen una barreja de conductes disfuncionals de resolució en un període curt i trets inadaptatius temperamentals que són més estables. A més, hi ha també esquemes sense categoritzar que la taxa de totes les persones a través d'un perfil de les diferents dimensions de la personalitat en lloc d'utilitzar una línia de tall de la variació normal de la personalitat, per exemple a través de programes basats en els trets de personalitat del model dels cinc grans.
Els trastorns alimentaris impliquen una preocupació desproporcionada en relació amb el menjar i al pes. Les categories de malalties en aquesta àrea inclouen l'anorèxia nerviosa, bulímia nerviosa, la bulímia d'exercici, i el trastorn per afartament o del menjador compulsiu.
Els trastorns del son, com l'insomni, impliquen la interrupció dels patrons normals del somni, o una sensació de cansament tot i el somni sembla normal.
Sexual i els trastorns d'identitat de gènere pot ser diagnosticat, com la disparèunia, el trastorn d'identitat de gènere i l'homosexualitat ego-distònica. Diversos tipus de parafília es consideren els trastorns mentals (excitació sexual als objectes, situacions o persones que es consideren anormals o perjudicial per a la persona o els altres).
Les persones que són anormalment incapaços de resistir a certs desitjos o impulsos que podria ser perjudicial per a ells mateixos o altres, poden ser classificades com un trastorn del control dels impulsos, incloent-hi diversos tipus de trastorns de tics, com la síndrome de Tourette i els trastorns com la cleptomania (robatori) o piromania (foc d'establiment). Diverses addiccions de comportament, com l'addicció al joc, pot ser classificat com un trastorn. El trastorn obsessivocompulsiu de vegades pot implicar una incapacitat per resistir a certs actes, però es classifica per separat, com ser principalment un trastorn d'ansietat.
L'ús de drogues (legals o il·legals), quan persisteix tot i els problemes importants relacionats amb l'ús, es pot definir com un trastorn mental denominat la dependència de substàncies o abús de substàncies (una categoria més àmplia que l'abús de drogues). El DSM no utilitza actualment l'addicció a les drogues comuns termini i l'ICD, simplement parla de "ús nociu". l'ús de substàncies desordenat pot ser degut a un patró d'ús compulsiu i repetitiu de la droga que es tradueix en la tolerància als seus efectes i els símptomes d'abstinència quan l'ús es redueix o s'atura.
Les persones que pateixen trastorns greus de la seva pròpia identitat, la memòria i la consciència general de si mateixos i el seu entorn pot ser classificat com un trastorn d'identitat dissociatiu, com el trastorn de despersonalització o trastorn d'identitat dissociatiu en si (que també ha estat anomenat trastorn de personalitat múltiple, o "doble personalitat"). Altres trastorns de memòria o cognitives inclouen amnèsia o diverses classes de demència vellesa.
Una gamma de trastorns del desenvolupament que inicialment es produeixen en la infància poden ser diagnosticats, per exemple els trastorns de l'espectre autista, el trastorn negativista desafiant i trastorn de conducta i dèficit d'atenció amb hiperactivitat (TDAH), que poden mantenir-se fins a l'edat adulta.
El trastorn de conducta, si continua en l'edat adulta, poden ser diagnosticats com trastorn de personalitat antisocial (trastorn dissocial de la personalitat en la CIM). Etiquetes populars com psicòpata (o sociòpata) no apareixen al DSM o CIM, però estan vinculats per alguns d'aquests diagnòstics.