Chicago és un musical situat al Chicago de l'època de la prohibició, amb música de John Kander i lletres de Fred Ebb, amb llibret d'Ebb i Bob Fosse. La història és una sàtira de la corrupció política a l'administració de la justícia criminal i sobre el concepte de les celebritats criminals i el paper dels mitjans de comunicació. El musical està basat en una obra del mateix títol de 1926 de la reportera Maurine Dallas Watkins, basada en els crims i criminals dels que havia informat.
La producció original de Broadway s'estrenà el 3 de juny de 1976 al 46th Street Theatre, amb 936 funcions. Bob Fosse coreografià la producció original, i el seu estil ha quedat molt identificat amb l'espectacle. El revival de Broadway de 1996 té el rècord de revival de més durada a Broadway (a part de la revista Oh! Calcutta!), i actualment és el setè espectacle de més llarga duració a Broadway (el 15 de novembre del 2008 s'havia representat en més de 5.000 funcions). El revival de Broadway va ser seguit per una producció al West End londinenc, així com de diverses gires i produccions internacionals. El 2002 s'estrenà una versió cinematogràfica del musical, que guanyà l'Oscar a la millor pel·lícula.
Història El musical Chicago està basat en una obra del mateix títol de la periodista Maurine Dallas Watkins, que va ser enviada el 1924 pel Chicago Tribune a cobrir els judicis de les assassines Belva Gaertner i Beulah Annan.
Annan, la model pel personatge de Roxie Hart, tenia 23 anys quan va ser acusada el 3 d'abril de 1924 d'assassinar Harry Kalstedt. El Tribune informà que Annan va posar-se el disc de foxtrot Hula Lou una vegada i una altra durant dues hores abans de trucar al seu marit per dir-li que havia mort un home que intentava fer-li l'amor. Va ser trobada no culpable el 25 de maig de 1924. Velma està basada en Gaertner, que era una cantant de cabaret. El cos de Walter Law va ser descobert sota les rodes del cotxe abandonat de Gaertner el 12 de març de 1924. Dos policies van testificar que havien vist a una dona entrant al vehicle i que poc després havien sentit trets. Al terra del vehicle van trobar una pistola i una ampolla de ginebra. Gaertner va ser absolta el 6 de juny de 1924. Els dos advocats, William Scott Stewart i W. W. O'Brien, van servir per modelar l'advocat de Chicago, Billy Flynn.
Les sensacionals columnes de Watkins informant d'aquests judicis van ser tan populars que decidí escriure una obra basant-se en elles. L'espectacle va ser aclamat per crítica i públic, fent el salt a Broadway el 1926, on realitzà 172 funcions. Es va arribar a rodar una pel·lícula muda el 1927, Chicago, produïda per Cecil B. DeMille i protagonitzada per Phyllis Haver (una ex-bellesa en banyador de Mack Sennett) com Roxie Hart. Posteriorment, el 1942 es faria una nova versió, Roxie Hart, protagonitzada per Ginger Rogers, però en aquesta versió Roxie era acusada sense haver-ho fet realment.
A la dècada dels 60, Gwen Verdon va llegir l'obra i li comentà al seu marit, Bob Fosse, sobre la possibilitat de crear una adaptació musical. Fosse es dirigí a l'escriptora Watkins en nombroses ocasions per comprar-li els drets. Watkins s'havia convertit en Cristiana Nascuda de Nou i creia que la seva obra beneïa una manera escandalosa de viure. Però en el seu testament, va vendre els drets al productor Richard Fryer, a Verdon i a Fosse. Així, Kander i Ebb van començar a treballar en la música, modelant cada número segons el vodevil tradicional. Aquest format fa explícita la comparació de l'espectacle entre la justícia, el "show-business" i la societat contemporània. Ebb i Fosse van escriure el llibret del musical, i Fosse també el dirigí i coreografià.
Argument Primer Acte Velma Kelly és una actriu de vodevil que ha assassinat el seu marit i la seva germana al trobar-los junts al llit. Dona la benvinguda al públic a l'espectacle ("All That Jazz"). Alhora, sentim com Roxie Hart, una corista, assassina el seu amant, Fred Casely, un habitual del nightclub.
La Roxie convenç el seu marit Amos que la víctima era un violador, i Amos alegrement se'n fa càrrec de l'assassinat. Roxie expressa l'afecte que sent cap al seu marit senzill ("Funny Honey"); però quan la policia diu el nom de la víctima, Amos s'adona del que ha passat de debò i diu la veritat, i Roxie és detinguda. És enviada al bloc de dones de la presó, on s'estan la Velma i d'altres assassines ("Cell Block Tango"). El bloc està presidit per la corrupta Mama ("When You're Good to Mama"), el sistema d'ajuda mútua que té instaurat va perfecte per a totes. Ha ajudat la Velma a ser l'assassina preferida pels mitjans, i està treballant per fer tornar la Velma al vodevil com una gran estrella. La Velma no està contenta amb la Roxie, perquè li està robant els titulars i també l'advocat Billy Flynn. La Roxie intenta convèncer l'Amos perquè pagui a Billy Flynn per ser el seu advocat ("A Tap Dance"). Amb les seves clientes com a coristes, en Billy canta el seu himne, provant el seu lema que Només m'amoïna l'amor ("All I Care About is Love"). En Billy accepta el cas de la Roxie i arregla la seva història amb la columnista de tabloides Mary Sunshine, que sempre intenta trobar quelcom de bo en tothom ("A Little Bit of Good"). La conferència de premsa de la Roxie es converteix en un número de ventríloc amb en Billy dictant-li una nova versió de la veritat ("We Both Reached for the Gun"), mentre que la Roxie mou els llavis. La Roxie esdevé la nova celebritat de Chicago, mentre que la fama de la Velma cau en picat. La Velma intenta convèncer la Roxie perquè recreïn juntes el número de la seva germana, però la Roxie ho rebutja ("I Can't Do It Alone"), i la Velma es veu substituïa per la Roxie als titulars. La Roxie, veient-se en tots els titulars, fantasieja com serà el seu futur ("Roxie"); però quan en Billy agafa una nova client, la Velma i la Roxie s'adonen que no poden comptar amb ningú llevat amb si mateixes ("My Own Best Friend"), i la Roxie, amb recursos per tot, decideix que estant embarassada a la presó tornaria a ocupar els titulars. miniatura|Roxie i Velma a Nowadays Segon Acte De nou la Velma rep el públic amb un Hola, babaus!. Informa al públic sobre la contínua sort de la Roxie ("I Know a Girl"), malgrat totes les falsedats d'ella ("Me and My Baby"). Una mica curt en aritmètica, l'Amos proclama orgullós la seva paternitat, però ningú no es fixa en ell ("Mr. Cellophane"). La Velma prova d'ensenyar el número que té pensat pel judici ("When Velma Takes The Stand"). De la seva banda, en Billy afirma que amb ell al davant la Roxie no s'haurà de preocupar de res ("Razzle Dazzle"); però quan ho sent a la ràdio amb la Mama Morton, la Velma s'adona que la Roxie li ha copiat el número, exclamant-se amb la Mama de la total mancança de classe ("Class"). Com en Billy li va prometre, la Roxie queda lliure, però venen nous crims i la seva celebritat s'esfuma ("Nowadays"). Finalment, s'uneix a la Velma tornant a fer el número que feia aquesta amb la seva germana ("Hot Honey Rag"), fins que se'ls uneix la companyia pel gran "Finale".Plot Summary based on that of Bill Rosenfield, copyright 1997 BMG Music
Números musicals Molts dels números musicals de "Chicago" estan basats en els números clàssics de vodevil, i alguns es basen directament en els seus intèrprets: "Overture" - interpretat per una banda "All That Jazz" - número en homenatge a Texas Guinan "Funny Honey" - número basat en les interpretacions de Helen Morgan i Judy Garland "Cell Block Tango" - les felices assassines evoquen els números ètnics del vodevil "When You're Good to Mama" - número a l'estil de Sophie Tucker/Mae West/Pearl Bailey, interpretat sobre el lesbianisme implícit del personatge "All I Care About" - un número de striptease basat en Sally Rand, amb Billy Flynn imitant a Al Jolson i al director d'orquestra Ted "Is Everybody Happy?" Lewis "A Little Bit of Good" - Mary Sunshine, una reminiscència femenina de Julian Eltinge cantant una paròdia de Jerome Kern com Marilyn Miller "We Both Reached for the Gun" aka "The Press Conference Rag"- un número de ventíloc "Roxie" - número autobiogràfic i d'observació à la Fanny Brice "I Can't Do It Alone" - la meitat d'un número doble "My Own Best Friend" - cançó de suport, subvertit pel fet que les intèrprets es lloen a si mateixes. Un tribut a Manhattan Serenade. "I Know A Girl" - una conversa amb el públic, trencant la quarta paret, a l'estil de Texas Guinan. "Me and My Baby" - un cakewalk, à la Eddie Cantor. "Mr. Cellophane" - un número de clown que recorda la cançó "Nobody" de Bert Williams. "When Velma Takes the Stand" - evoca els números de judicis als vodevils, i interpretat com una paròdia de números amb nois amb megàfons (Good News). "Razzle Dazzle" - Flynn fa com Clarence Darrow en un número de circ "Class" - un número satíric sobre la caiguda de la societat, irònicament ple de referències i al·lusions corporals i fisiològiques "Nowadays" - una cançó que recorda a la cançó "Maybe This Time" del musical Cabaret, també de Kander & Ebb "Hot Honey Rag" - un final de Charleston, interpretat per Velma i Roxie
Personatges Personatge Notes Actor original a Broadway (1975) Actor original del West End (1979) Actor original del revival de Broadway (1996) Actor original del revival del West End (1998) Actor de Barcelona (1997) Actor de Barcelona (2011) Velma Kelly Actriu de vodevil i assassina que han de jutjar per matar la seva germana i el seu cunyat. Està representada per Billy Flynn i competeix amb Roxie Hart per tenir-lo. Chita Rivera Jenny Logan Bebe Neuwirth Ute Lemper Ester Bartomeu Marta Ribera Roxie Hart Una aspirant a actriu de vodevil i assassina que mata el seu ex-amant i és enviada a la presó. Gwen Verdon Antonia Ellis Ann Reinking Ruthie Henshall Àngels Marcer Maria Blanco William "Billy" Flynn L'advocat de Velma i Roxie, que no falla mai i converteix les seves clientes en famoses per guanyar la simpatia i el favor de l'opinió pública. Jerry Orbach Ben Cross James Naughton Henry Goodman Jaume Bernet Manuel Rodríquez Amos Hart Marit fidel i bon home, però simple, de la Roxie, a qui ningú no es para a mirar. Passa la major part del temps intentant que la Roxie es fixi amb ell. Barney Martin Don Fellows Joel Grey Nigel Planer Xavier SerratFedor de Pablos Puig Matron "Mama" Morton Matrona de la Presó del Comtat de Cook que creu que tots els favors han de ser recíprocs. Mary McCarty Hope Jackman Marcia Lewis Meg Johnson Emma Gómez Marta Valverde Mary Sunshine Periodista beata que cobreix els judicis de Roxie Hart i Velma Kelly. En la majoria de produccions, al final de l'espectacle es revela que és interpretada per un home. M. O'Haughey G. Lyons D. Sabella-Mills C. Shirvell J. Giró J. Giró
Produccions Producció original de Broadway "Chicago: A Musical Vaudeville" s'estrenà el 3 de juny de 1975 al 46th Street Theatre, representant-se en 936 funcions, sent la darrera el 27 d'agost de 1977.Chicago original 1975 run at IBDB El repartiment de l'estrena estava encapçalat com Chita Rivera com Velma Kelly, Gwen Verdon com Roxie Hart i Jerry Orbach com Billy Flynn. El personatge de Velma sempre havia estat considerat com a secundari en totes les versions de Chicago anteriors al musical, però aquí es va potenciar perquè Chita Rivera poqués equilibrar el paper de Gwen Verdon, Roxie Hart. L'estil brechtià de l'espectacle, amb trencaments durant tot l'espectacle de la quarta paret va fer que el públic no s'acabés de sentir còmode. Va cridar l'atenció que l'espectacle en si anava sobre com és el món actual, establint un paral·lelisme amb la glamourització de criminals en com la mateixa societat converteix criminals en famosos.
Va ser durant la preparació d'aquesta producció, i no durant l'escriptura, que moltes de les convencions de Chicago prengueren forma: